Centenars de ciutadans argentins residents a Catalunya s'han concentrat en les Rambles, aquesta tarda, per a donar a conèixer la situació que està vivint el poble argentí en aquests moments i per a donar suport a la vaga, que avui dia 24 de gener, han convocat els sindicats argentins enfront de la DNU i de la llei Omnibus de Milei.
________________________________________________________
La concentració havia de haver-se efectuat en la Plaça Sant Jaume, però en la mateixa s'estava realitzant en aquell moment un acte en memòria de l'holocaust que va patir el poble jueu a les mans del poble alemany i que ara estan imitant els sionistes israelites provocant el genocidi dels palestins a Gaza i Cisjordània.
La soberania nacional ha sigut el tema principal del discurs del ciutadà argentí. Tambè ha parlat sobre el deute argentí i ha dit que els deutes s'han de pagar, però les estafes no: "Al no assumir-ho com una qüestió política, negociació rere negociació es va tornar sempre al mateix punt, ha manifestat l'orador, a una situació de crisi i default. No estem d'acord ni amb el pagament de tot el que se li reclama al país sense benefici d'inventari, ni amb la proposta del NO PAGAMENT del deute. Els deutes cal pagar-les, les estafes no." (1)
(1) En l'estiu de 2014, l'Argentina era qualificada per les agències de valoració creditícia en situació de "default selectiu", a manera d'alerta d'insolvència enfront dels mercats financers, a causa de l'impagament d'interessos a una part dels bonistas impost per una sentència d'impossible incompliment, dictat per un tribunal de Manhattan a favor d'un grup de fons voltor. - Resultat d'un enfrontament amb "els mercats", que per a entendre-ho hem de remuntar-nos a dues decisions històriques preses en els anys setanta per la Junta Militar, segons l'anàlisi crítica de Michael Hudson i James Henry, dos prestigiosos experts estatunidencs.
La primera decisió es deriva de la sòrdida història del deute argentí que comença a partir de 1976, quan els militars van prendre el poder amb el suport del govern dels Estats Units i van establir una dictadura cruenta. En aquella data, l'Argentina tenia un deute extern total de 18 milions de dòlars, el 17 per cent del PIB. Per a 1983, el deute havia augmentat fins als 48.000 milions de dòlars, set anys més tard. I ningú ha auditat mai aquest deute sinó que el règim democràtic va convalidar l'existent en caure la Junta Militar.
La segona decisió històrica que ha condicionat la política argentina de les últimes dècades va ser també adoptada en l'etapa de la Junta Militar, que va triar originàriament la jurisdicció dels EUA per als conflictes en matèria de deute extern aquest any. (Del llibre "Los Fondos Buitre, Capitalismo Depredador. Negocios y litigios financieros: de Argentina a Grecia", de Juan Hdez. Vigueras. Edit. Clave Intelectual.)
La pèrdua de sobirania nacional, o el procés de desestructuració de l'Argentina, va començar en 1958, segons ha informat el ciutadà argentí que porta més de 47 anys a Catalunya i que ha analitzat, en la seva al·locució, el procés de privatització de serveis i empreses claus que ha sofert Argentina al llarg d'aquests 65 anys i que culmina amb Milei, la pretensió del qual és despullar del poc que queda sense privatitzar a canvi d'uns dòlars miserables que s'emportaran les multinacionals de tota mena i deixar en la misèria al poble argentí.
LA PATRIA NO SE VENDE
El crit "La patria no se vende" ha sigut el que més s'ha repetit durant el temps que ha durat la concentració de centenars d'argentins aquesta tarda a les rambles de Barcelona. La relació dels sectors industrials que han sigut privatitzats al llarg dels últims 50 anys, aproximadament, en detriment del poble argentí ha sigut llarga, però cal destacar en el sector de la comunicación el desmantellament de la xarxa ferroviària. "La xarxa ferroviària contava amb 46.000 km de vies fèrrees. En l'actualitat la xarxa total ha quedat reduïda a 4.638 km per a serveis de pasatgers i aproximadament 18.000 km per a serveis de càrrega, ha informat l'orador argentí.
En quant a l'aspecte científic i educatiu, l'exemple més clar és el de CONICET, segons ha expresat el disertador argentí. "Ara, ha dit, volen privatitzar EL CONICET."
EL CONICET
El CONICET és el Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques (Conicet) és el principal organisme dedicat a fomentar i finançar la recerca científica i tecnològica a l'Argentina. Va ser creat per Decret llei N° 1291 del 5 de febrer de 1958, i el seu primer president va ser Bernardo A. Houssay, Premi Nobel de Medicina en 1947.
Avui funciona com un ens autàrquic de l'Estat Nacional sota l'òrbita del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació. D'acord amb dades oficials de 2022, en el Conicet hi ha 11.854 investigadors i investigadores, 2.992 tècnics, tècniques i professionals de suport a la recerca i 1.500 administratius i administratives. També s'exerceixen en l'organisme 11.800 becaris i becàries de doctorat i postdoctorat.
També s'ha fet menció de la comunicació satelital, fent referència a la privatització d'ARSAT:
Al juliol de 2017 el govern va signar un contracte d'associació de l'empresa satel·litària estatal ARSAT amb l'empresa estatunidenca Hughes, per a crear una nova empresa Newco, amb la finalitat de fabricar i operar el satèl·lit ARSAT-3 —tercer de la sèrie—, comercialitzant el servei de Banda K.27.
Macri va ser criticat per l'operació pel fet que el contracte no va ser examinat pel Congrés Nacional, quan la Llei Nacional de Desenvolupament Satel·litari Núm. 27 208 així ho estableix.28
L'operació també va ser objecte de debat sobre la naturalesa del contracte, ja que mentre l'oposició i alguns especialistes van sostenir que es tractava d'una privatització, pel fet que en tenir la majoria accionarial, l'empresa estatunidenca tenia el poder per a prendre les decisions sobre el satèl·lit argentí.
El govern va negar terminantment que es tractés d'una privatització, sostenint que es tractava d'una «associació estratègica».
El preacord estableix que la construcció del satèl·lit romandrà a càrrec de INVAP i serà finançada amb els 230 milions de dòlars previstos que aportarà ARSAT més altres 50 milions de dòlars que proveirà Hughes Communications.
Malgrat això l'Argentina va cedir a Huges com a mínim el 51% de les accions de la nova empresa. Aquesta situació va derivar en l'inici d'accions legals contra el president de la nació, el cap de gabinet de ministres, el ministre de comunicacions, i el president i vicepresident de ARSAT, Rodrigo de Loredo i Henoch Aguiar, respectivament, segons Wikipèdia.
"En la seva embranzida d'aquest sector financer van privatitzar l'accés als minerals, que eren del poble argentí i que es troba recollit en la Constitució Nacional del 94. Si un es trobava petroli a la seva casa l'Estat venia i te l'expropiava. Ara, aquest petroli és de les multinacionals, el troben i se l'emporten, ha dit."
Pel que fa referència al sector industrial l'orador argentí ha fet menció de SOMISA: "Aquesta empresa la van enfonsar a cas fet i ara es troba en mans de Pekin," ha apuntat.
SOMISA (Societat Mixta Siderúrgica Argentina) va ser una empresa siderúrgica amb majoria accionarial estatal, argentina creada en 1947 després de l'aprovació del Pla Siderúrgic Nacional, impulsat pel general de divisió Manuel Savio. La planta recentment es va inaugurar en 1960 durant el govern d'Arturo Frondizi. En 1991 va ser privatitzada i va passar a formar part del grup Techint, segons Wiquipèdia.
Els convocants de l'acte de suport a la vaga a l'Argentina, avui dia 24 de gener, han agraït la presència a les persones reunides en les Rambles, enfront del carrer Ferran, per a ratificar el sentir popular expressat en diferents parts del món, conseqüència de l'avassallament absolut per part del govern de Milei contra la democràcia argentina. Democràcia durament aconseguida, defensada i enaltida en defensa dels drets que consten en la Constitució nacional i als quals no pensen renunciar.
"Avui l'Argentina és tan sols una peça en el tauler mundial del joc de l'extrema dreta i els seus voraços interessos, on milions d'éssers humans queden exclosos del joc. On la salut, educació i benestar només són per a privilegiats. On les majories populars carreguen amb l'ajust. I on la justícia social és una mala paraula. Sense deixar-se atemoritzar per les amenaces repressives de la ministra de seguretat de la nació Patricia Bullrich, avui, centenars de milers de compatriotes es mobilitzen al nostre país, al costat de centrals sindicals, moviments socials i plataformes professionals, científiques, culturals i de tota mena per a dir NO PASSARAN. Avui decidim sumar-nos per a, des d'aquí, mostrar el nostre suport, al costat del de milers de persones que també es manifesten així en diverses ciutats del món. La raó ens assisteix companyes i companys. Junts diem NO AL DNU, NO A LA LLEI OMNIBUS, L'ARGENTINA NO ES VEN," ha dit la ciutadana argentina encarregada de llegir el comunicat de suport a la vaga general que s'ha realitzat a l'Argentina, avui 24 de gener.
OLÉ, OLÉ, OLÉ, OLÁ, COMO A LOS NAZIS LES VA A PASAR, A DONDE VAYAN LES IREMOS A BUSCAR.
"Els mateixos que van imposar aquest model privatitzador en el 2015 participen del govern de Milei, ha continuat manifestant la dona argentina adreçant-se als centenars de persones reunides al seu voltant. Els mateixos que van implementar el retorn a l'endeutament amb l'FMI i la fugida de capitals. Els mateixos que van reprimir la protesta social, que van realitzar espionatge i persecució contra l'oposició, coartant la justícia i establint les bases del Lawfare, que inhabilita a la principal figura opositora i pel qual aquest mes es compleix vuit anys de l'arbitrària detenció de Milagros Sala, presa política en democràcia.
Amb aquestes paraules ha finalitzat la lectura del comunicat la oradora argentina:
"Companyes, companys ens esperen dies de lluita i de veure des de tan lluny al nostre poble sofrir. No és la primera vegada que presentarem baralla lluny de casa seguint els passos de la lluita inclaudicable de mares i les àvies de Plaza de Maig, mirall de resistència i valor inesgotables. MARES DE LA PLAÇA, EL POBLE LES ABRAÇA. Sàpiguen, el poble argentí i pobles del món, que no estan sols, que aquí estem per una pàtria per a tots i totes."
"Argentina no se vende" és el lema que resa en la pancarta que enarboren ciutadans argentins residents a Catalunya, avui 24 de gener de 2024, a les Rambles de la ciutat de Barcelona.
Informació i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info.
Antecedents de la notícia.
Membre de Marea Pensionista de Catalunya, d'origen argentí, llegint un comunicat i informant de la situació política i social a l'Argentina, el passat 22 de gener a la Plaça Universitat de Barcelona. Referint-se a la vaga del dia 24 que tindrà lloc en aquest país convocada per tots els sindicats.
#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeMtGXqS/ Clica aquí si vols veure el video on la companya parla de la situació en Argentina i de la vaga del proper dia 24 en aquell país.
Barcelona, 29 de gener de 2024
Al: Sra. Consolessa de la República d'Argentina a Barcelona
Davant el que considerem una ofensiva contra la classe treballadora i el poble argentí, la Marea Pensionistes de Catalunya vol expressar el seu suport a la Vaga General convocada el 24 de gener, contra els plans del govern de Javier Milei.
Govern que ha anunciat un Decret de Necessitat i Urgència, una llei Òmnibus, sumat a la brutal devaluació i a la llibertat de preus que ja provoca la pujada de la inflació, treballadors i treballadores públics al carrer, pujada de tarifes, més acomiadaments, etc.
Aquest pla, al servei de la patronal i de les multinacionals, inclou mesures com ara facilitar el major endeutament exterior, privatització d'empreses públiques, liquidació del dret a vaga i llibertat de mobilització, etc.
També la intenció de modificar el sistema de pensions (Llei de mobilitat) seguint el camí de països per privatitzar el sistema públic de pensions. El més recent i vergonyós, a Paraguai.
Les persones jubilades i pensionistes com a lluitadors i lluitadores en defensa dels serveis públics, ens solidaritzem amb les lluites del poble argentí i en la defensa dels seus drets socials, laborals i democràtics.
MAREA PENSIONISTA DE CATALUNYA
Company argentí convoca a la concentració a la Plaça Sant Jaume el proper dia 24 de gener, en solidaritat amb la vaga que tindrà lloc en territori argentí aquest mateix dia.
! #TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeMEKvWF/ Clica aquí si vols veure com el company argentí informa de l'acte que tindrà lloc a la Plaça Sant Jaume, el proper 24 de gener, a les 18:30 hores.
Informació i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info.