Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Diumenge, 03 Març 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Centre Delas destudis per la pau qui vigila al vigilant informe 62

Informe 62: “Qui vigila el vigilant? Violència a les fronteres i impunitat a Frontex”


La Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) creada en 2004 per la Unió Europea per a perseguir el crim transfronterer, presenta un llarg historial de polèmiques al llarg dels seus 20 anys d’existència. En un context on els desplaçaments forçats mundials no deixen d’augmentar en milions a l’any, cal preguntar-se si aquest organisme creat per la Unió Europea resulta ser el més adequat per a garantir la protecció de les persones que fugen per la força. Independentment que algunes d’aquestes persones tinguin o no dret a demanar asil, com són aquelles que escapen de la pobresa, la degradació climàtica o d’altres causes no reconegudes en la Convenció sobre l’Estatut de Refugiats de 1951.

En aquest informe, copublicat amb Irídia, continuem amb el treball que vam començar el 2019 amb la publicació de l’informe “Custodiar la fortalesa” en què analitzem l’evolució d’una Agència que no para d’augmentar en recursos, funcions i efectius. Aquesta publicació, realitzada 5 anys després, busca continuar llançant llum sobre les activitats de l’Agència i la seva remarcable evolució com a agent de gestió de fronteres, en una Unió Europea que demostra estar fallant de manera indiscutible en el deure de protegir els drets humans.

Llegeix i descarrega el resum executiu en català, en castellà i en anglès, i l’informe complet en castellà i en anglès (pròximament disponible en català).

Autores: Ainhoa Ruiz Benedicto, Maria Fraile i Sani Ladan

RESUM EXECUTIU

 


La Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) creada en 2004 per la Unió Europea
per a perseguir el crim transfronterer, presenta un llarg historial de polèmiques
al llarg dels seus 20 anys d’existència. En un context on els desplaçaments
forçats mundials no deixen d’augmentar en milions a l’any, cal preguntar-se si
aquest organisme creat per la Unió Europea resulta ser el més adequat per a
garantir la protecció de les persones que fugen per la força. Independentment
que algunes d’aquestes persones tinguin o no dret a demanar asil, com són
aquelles que escapen de la pobresa, la degradació climàtica o d’altres causes
no reconegudes en la Convenció sobre l’Estatut de Refugiats de 1951.
En aquest informe continuem amb el treball que comencem el 2019 amb la pu-
blicació de l’informe “Custodiar la fortalesa” en què analitzem l’evolució d’una
Agència que no para d’augmentar en recursos, funcions i efectius.


■ La suma del pressupost dels anys que van del 2019 fins al 2022 ha estat de
més de 2.000 milions d’euros, la qual cosa representa un 55,15% del total del
pressupost de Frontex des que té pressupost. És a dir, dels 17 anys analit-
zats, els darrers quatre, del 2019 al 2022 s’ha gastat la meitat de tot el seu
pressupost aprovat, mentre que, en els 13 anys anteriors, del 2005 al 2018,
s’ha gastat el 45% restant.


■ Les funcions i pressupost de Frontex el 2019 s’han ampliat amb l’objectiu
d’homogeneïtzar i reforçar el sistema de retorn de la UE. El pressupost per a
aquestes operacions ha passat de 80 mil euros el 2005 a més de 69 milions
el 2020. S’està legalitzant i institucionalitzant un sistema accelerat i integral
de retorn que alguns experts han denominat “la Orbanització del dret d’asil
de la UE”.


■ Destaca, en canvi, el baix pressupost per a l’Oficina de Drets Fonamentals
(FRO en anglès), que va començar a operar l’any 2019. El 2018 el pressupost
per a la seva implementació representa només el 0,17% del total destinat a
les activitats operacionals de Frontex, el 0,21% en 2019 i 0,31% en 2020, amb
un milió d’euros de pressupost.


■ La pròpia Oficina de Drets Fonamentals reconeix serioses limitacions a l’hora
d’exercir el seu mandat; troba dificultats en l’accés a totes les àrees i activi-
tats exercides per Frontex; afirma disposar d’accés insuficient a documents
operacionals; així com la impossibilitat d’entrevistar-se amb les persones
migrants i amb el personal de Frontex situat en determinades àrees opera-
cionals sense la presència d’autoritats nacionals.


■ Respecte a l’activitat operacional de l’Estat espanyol, aquest manté en actiu
les mateixes operacions Indalo, Hera i Minerva. Destaca el creixement d’In-
dalo que passa de 69 oficials de Frontex desplegats a 257 el 2021 i amb un
augment del seu pressupost de 2017 a 2018 d’un 118,5%. A partir de l’1 de juny
de 2019 s’incorporen per primera vegada mitjans navals i aeris de les Forces
Armades espanyoles, consolidant la militarització de la qüestió migratòria.


■ El cas de l’acollida de persones que fugien d’Ucraïna ha estat exemplar i
excepcional. Les mesures preses per la Comissió Europea amb caràcter d’ur-
gència van ser; reactivació de la “Directiva sobre protecció temporal” que va
incloure un repartiment més equitatiu entre els països europeus per a la
acollida i una “plataforma de solidaritat” coordinada per la Comissió Euro-
pea. L’operació és un exemple que es pot garantir l’acollida, la dignitat i els
drets humans.


■ Les missions dutes a terme per Frontex exerceixen expulsions col·lectives
prohibides per l’article 4 del Protocol 4 del Conveni Europeu de Drets Hu-
mans. L’expulsió col·lectiva només és possible si prèviament s’ha fet un exa-
men individual de cada sol·licitud d’asil.


■ Les vulneracions de drets a la frontera sud espanyola han estat constants,
amb punts àlgids com la tragèdia del Tarajal el 2014 i l’amuntegament d’unes
2.600 persones al moll d’Arguineguín el 2020; devolucions en calent massi-
ves del 17 al 19 de maig de 2021 a Ceuta, o la més recent mort d’almenys 37
persones a la frontera de Melilla el 24 de juny de 2022.


■ El 2020 es van multiplicar els casos en què s’impedia a persones migrants
viatjar a la península, contravenint fins a sis sentències del Tribunal Suprem
que dicta que la policia no té autoritat per impedir aquests viatges si es dis-
posa de la documentació adequada.

Informació enviada pel Centre Dealàs d'Estudis per La Pau a Maxi Martos, del blog de lasafueras.info.

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.