Un dia de vaga de les treballadores i traballadors del Servei d'Atenció Domiciliària, per reivindicar un conveni digne.
Un conveni mai serà digne si les pujades salarials que ofereix la patronal representen un augment salarial del 0,5 %, del 1% o del 2%. La patronal ofereix des de l'1 de gener fins al 30 de setembre de 2023, un augment del 0,5% i a partir de l'1 d'Octubre fins a desembre un 1%. Per l'any 2024 la pujada seria d'un 2%.
Centenars de treballadores i treballadors del SAD, representants del sindicat CGT, del sindicat Co.bas, del sindicat CCOO, de la Plataforma SAD, Iaoflautes, marea pensionista, marea blanca, i d'altres moviments socials s'han manifestat avui, 27 de febrer, per donar a conèixer la situació de precarietat que pateix aquest col·lectiu, pels carrers de Barcelona. La concentració, en aquest dia de vaga, s'ha realitzat a la Plaça Universitat a les 12 hores del matí. La Plaça Universitat avui ha sigut testimoni de la ràbia, de la desesperació, però també de la lluita i de la força d'aquestes treballadores i treballadors. Pocs minuts després de les 12:00 hores ha començat la marxa per la Gran Vía, fins arribar a Pau Clarís, on s'han trobat amb el col·lectiu de treballadores i treballadors del SAD de CCOO, i han pujat fins a la Plaça Sant Jaume.
Aquest dia de vaga ha sigut tot un èxit. Han participat a les concentracions i manifestacions tots els sindicats representatius del SAD, menys UGT, que es va desmarcar l'any passat.
Conveni SAD per a la ciutat de Barcelona amb millores salarials i socials.
Aquest seria un resum de les peticions de les treballadores i treballadors del SAD, des que van començat les negociacions amb la patronal del sector (ACRA, ASADE, CAPSS, LA CONFEDERACIÓ I UHC):
- Augment salarial digne, un 5%.
- Torns definits (Matí o tarda)
- Jornades complertes de 35h setmanals
- Eliminació de la borsa d’hores
- Plus d’antiguitat
- Salari 100% per baixes IT
- Regulació del sistema superillles
Els serveis d’atenció domiciliària (SAD) són un conjunt organitzat de recursos i accions adreçades a les persones que, per raó d’edat, dependència o discapacitat tenen limitada l’autonomia per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària o requereixen atenció permanent i a distància. És imprescindible fer referència a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada el 13 de desembre de 2006 per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), ratificada per Espanya el 3 de desembre de 2007 i que va entrar en vigor el 3 de maig de 2008. La Convenció suposa la consagració de l’enfocament de drets de les persones amb discapacitat, de manera que considera les persones amb discapacitat com a subjectes titulars de drets i els poders públics estan obligats a garantir que l’exercici d’aquests drets sigui ple i efectiu.
Les treballadores/s del servei SAD atenen fonamentalment a les persones en el seu domicili i fan tasques de suport en la higiene i la cura personal, ajuda en el control de l'alimentació, la medicació i la mobilització de la persona. En aquests serveis s'atén a malalts de qualsevol edat, amb diferents patologies ja siguin malalts psíquics o físics, així com a infants i adolescents de famílies amb problemes de desarrelament o d'abandó de la llar.
El SAD (Servei d’Atenció Domiciliària) diu Prou! Per unes condicions de treball dignes.
"Estem fartes de la situació laboral precària a que ens sotmet l’Ajuntament de Barcelona, governi qui governi, que ven a empreses privades el benestar de les persones més vulnerables de la ciutat."
Treballem al SAD més de 4000 persones, la majoria som dones, en una situació de precarietat alarmant, atenent a més de 24.000 usuaris i usuàries.
El SAD és un servei públic en mans privades, surt a concurs cada 4 anys, guanyant aquelles empreses que ofereixen el servei a més baix cost, traduint-se això en un canvi constant d’ empreses: Suara, Clece, Domus VI… i professionals atenent a les persones usuàries, i, com s’està veient, amb unes condicions cada cop més i més precàries per a tot@s les professionals que hi treballem, arribant a ser treballadores i usuàries de serveis socials a la vegada."
El representant de CGT, Josep María, comunica a totes les treballadores i treballadors del SAD reunits a la Plaça Sant Jaume, que aquest sindicat demana un augment salarial mínim del 5% per l'any 2023 i 2024. També demana l'erradicació de la borsa de treball, així com una jornada laboral de 35 hores setmanals, reconeixement de l'antiguitat i torns de matí o de tarda. També demana el cobrament del 100% de les baixes i el reconeixement de les reivindicacions de les treballadores rurals del SAD.
"El SAD UNIT MAI SERÀ VENÇUT, ha dit Montse, i avui aquí, per primera vegada estan units molts sindicats, moltes plataformes i això és l'important, no les sigles, sinó l'hora de lluitar tots junts , perquè el SAD ha de deixar de ser invisible. Som invisibles davant la societat, ens coneixen com les motxilleres i això no pot ser.
La patronal amb la qual estem negociant és dura. No li donen importància al nostre treball. Quan li vam demanar les baixes al 100%, la patronal va contestar que no ens anava a fer un regal, que després d'estar de baixa pagar-nos el 100%. No tenen vergonya. No tenen vergonya. I ens diuen que ells perden diners, doncs si ells perden diners, fora.
Per què no podem ser municipals, remunicipalitzar una altra vegada el servei del SAD, com era abans?. Aquesta patronal només sap dir-nos que perden diners. Doncs si perden diners, al carrer. Qui té la culpa? Els ajuntaments. Qui contracta a les empreses? qui les licita? Ells són els culpables.
Si amb aquesta vaga no aconseguim res hem de plantejar altres coses i anar als de més amunt. Als Ajuntaments a la Generalitat, són ells els que permeten que ens maltractin, que tinguem sous indignes, que no arribin ni al salari mínim interprofessional. Anem de servei en servei amb 50 graus a l'estiu...Ens maltracten. Qui ens cuida? Qui cuida a les cuidadores?... "
Representant del sindicat CO.BAS llegeix, davant la multitud de treballadores i treballadors que ocupen la Plaça Sant Jaume, un comunicat en el qual resumeix la situació del Servei d'Atenció Domiciliària, les tasques diàries de les més de 4000 treballadores i les seves reivindicacions.
"Dignitat, això és el que demanem les treballadores del SAD, però també una jornada completa de 35 hores, jornades intensives de matí o de tarda, reconeixement de l'antiguitat, reconeixement de la titulació, baixes laborals compensades al 100%, conciliació familiar real, pujada salarial més l'IPC anual, reconeiment de malalties laborals, regulació del SAD en pròxim conveni i fora la bossa d'hores", ha dit la representant del sindicat CO.BAS.
Marga Olaya, treballadora de l'Ajuntament de Barcelona i membre de la Plataforma per la municipalització de Serveis, ha fet menció en el seu discurs de la necessitat de internalitzar els serveis que els polítics han anat externalitzat al llarg d'aquests últims anys.
"Enhorabona per aquesta vaga i sobretot perquè les dones dels serveis públics són les millors, ha dit Marga. Com la nostra Plataforma indica estem per la municipalització dels serveis públics. Som de l'Ajuntament de Barcelona i estem reunint uns quants serveis que reivindiquin que vosaltres, com a treballadores del SAD, us mereixeu que la gestió la porti l'Ajuntament, atès que doneu servei públic essencial a moltíssima gent, tant a Barcelona com a tota Catalunya, persones necessitades de les vostres cures...."
Toni Barberà, metge i dirigent de Marea Blanca, dona suport amb el seu discurs a totes les treballadores i treballadors del SAD.
"SALUT ÉS LLUITAR, PERQUÈ LLUITAR ÉS SALUT"
"Avui és un gran dia per al SAD, ha dit Toni Barberà, per tant, és un gran dia per a la Salut Pública, per tant és un gran dia per a la Sanitat Pública. Ja s'ha dit tot l'important, però Marea Blanca volia ser aquí per la Salut i per la Sanitat Pública. Gairebé 100 organitzacions que ens batem, que ens diuen que no serveix per a res, però que nosaltres sabem, des de fa molts anys, que només serveix el que es lluita i que lluitant, evidentment, aconseguirem guanyar aquesta batalla.
Els Serveis d'Atenció Domiciliària són essencials, són serveis sanitaris, són serveis sociosanitaris, són fonamentals i això es demostra quan pinten bastos, això es demostra cada dia, això es va demostrar en la COVID, això es demostra quan volen considerar que sou un altre tipus de serveis. Heu de pujar el vostre grau d'orgull, de dignitat, de moral, de reivindicació, perquè sou fonamentals..."
Ramón Franquesa, profesor d'Economia Mundial a la Universitat de Barcelona i membre de Marea Pensionista de Catalunya, es dirigeix a totes les concentrades i concentrats a la Plaça Sant Jaume, de la ciutat de Barcelona, per manifestar que la lluita unitària es l'únic camí per assolir justícia social i salaris dignes.
"Una salutació fraternal des de Marea Pensionista de Catalunya a la vostra lluita, ha començat dient Ramón. Mireu, fa 10 anys pensaven que podien congelar les pensions i les podien privatitzar, perquè creien que la gent gran amb les seves malalties, amb les seves dificultats, es quedarien a casa i acceptaria les privatitzacions...."
"...Companyes i companys, vosaltres també sou objecte d'aquells que pensen que perquè treballeu de manera decentralitzada, perquè no se us veu al carrer es pot abusar de vosaltres, però vosaltres teniu la força. I avui aquí, després de molta lluita, després de molt d'esforç heu desenvolupat un dia de vaga que ha estat un èxit total. Heu omplert les places i carrers de Catalunya demostrant que sou gent, que sou ciutadania i que esteu organitzades. I, amb això, aturareu als nostres adversaris.
Perquè mireu, els vostres adversaris són els nostres, darrere del negoci del SAD (Servei d'Atenció Domiciliària)estan els fons d'inversió, que són els mateixos que volen apoderar-se de les pensions públiques, són els mateixos que s'han apoderat de les residències. Són empreses amb interessos econòmics que parasiten a les administracions.
L'administració té el deure de controlar tot lo públic, paguem impostos perquè les empreses siguin públiques i siguin eficients, no perquè generin negoci als fons d'inversió. Cal exigir a les administracions que acabin amb les privatitzacions, que es torni a remunicipaltizar, que es torni al servei públic, que es torni als convenis col·lectius decents.
I en lloc d'això, aquestes patronals pretenen establir dobles escales salarials, pretenen penalitzar les baixes laborals per malaltia, pretenen ignorar els drets bàsics de tot treballador i treballadora. Enfront d'això és necessària la mobilització i l'exigència i ho esteu aconseguint. Si manteniu aquesta unitat els moviments socials us secundarem..."
Fina Aviles, membre de la Plataforma SAD.
"Avui és un orgull ser aquí i veure a tots units, ha dit Fina Aviles, de la Plataforma SAD. La unió és el que ens fa falta per a continuar aquesta lluita. Sense unió no aconseguirem res. Us convoco perquè tornem a mobilitzar-nos amb més gent. Intentarem que totes i tots les treballadores del SAD surtin al carrer. Sabeu que he estat des del principi en aquesta lluita i que us acompanyaré on aneu i, per descomptat, continuarem demanant gestió pública del SAD.
Representant de CCOO del SAD pren la paraula davant de les treballadores i traballadors concentrades a la Plaça Sant Jaume.
Segons CCOO, "la patronal segueix enrocada sense negociar un conveni raonable per al SAD, que dignifiqui una professió molt infravalorada. Aquesta passivitat en la negociació només beneficia a la patronal i posa de manifest la seva intenció de congelar els sous i altres condicions de treball mentre pugui.
Insisteix amb unes propostes que CCOO no està disposat a acceptar, com un sistema d'increments salarials molt baixos i condicionat a una taula que estableix la pujada gradualment cada any, supeditada a més de que l'ajuntament tregui a concurs la licitació del servei.
Pel que respecta a la taula d'increments salarials a dues velocitats, vinculada a les licitacions públiques, malgrat el nom, les dues velocitats no ens porten a cap part, perquè la proposta final és que en 5 anys l'increment total sigui d'un 13,5%. El curiós és la forma en què s'efectuaran els increments, que s'aconsegueixen en funció de si l'ajuntament treu a concurs la licitació del servei, i en aquest cas afirmatiu l'increment seria de la columna “Taula alta”. Si no ho fa, l'increment seria de la columna "Taula baixa". Aquest model, en la pràctica, significa que cada treballadora del SAD cobrarà un salari diferent en funció del moment en què es realitzi la licitació de l'ajuntament per al qual presti els seus serveis. L'equiparació de la taula baixa amb l'alta es faria en 2027, en un pagament únic i no consolidable.
Aquest model significa, en la pràctica, que cada treballadora cobraria un salari diferent en funció de quan el seu ajuntament realitzi la licitació. El sistema ens planteja molts dubtes i hem exigit que aclareixin què passaria a les empreses que presten servei amb pròrrogues, i no en noves licitacions, ja que la taula d'increments està supedita a la licitació.
| Años vigencia | Mesa alta | Mesa baja |
| 2023 | 0,5% | 0,5% |
| 2024 | 3% | 0,75% |
| 2025 | 3% | 1% |
| 2026 | 3% | 1% |
| 2027 | 4% | Equiparación |
- En cas de permís retribuït per conciliació de 5 dies en cas d'accident, malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica, es lliurarà un justificant per cada dia que es pretengui exercir el dret al permís. Aquest fet vulnera la normativa i no l'acceptarem.
- No s' elimina la bossa d' hores.
- No se acepta del complement al 100% en cas de IT. Segons la patronal, si s'aproba aquest punt, ens incitaria a un major grau d'absentisme laboral.
La proposta de la patronal està molt lluny de la postura i dels límits de CCOO en les negociacions, que són els següents:
- Increment salarial del 21,5% per a 3 anys de vigència (2023 a 2025).
- Eliminació de la bossa d' hores.
- Baixes: complement de la prestació de la Seguretat Social fins a completar el 100% del salari.
- Reducció de la jornada laboral fins arribar en 2025 a les 35 hores setmanals.
Per tot això, CC.OO., en el seu exercici de responsabilitat i representació de les treballadores del Servei d'Atenció Domiciliària, avui, 27 de febrer de 2024, esten en vaga, i valorarem les accions a seguir per defensar el dret a un conveni just i digne.
També hem demanat que ens aclareixin una llarga llista de qüestions que afecten les treballadores, i de les quals seguim sense resposta. Des de CCOO hem deixat ben clar que no volem continuar perdent poder adquisitiu, i que exigim que almenys s'apliqui la pujada d l'IPC anual. L'Administració pública considera l'atenció un servei essencial, però permet que les empreses que gestionen aquest servei precaritzen a les treballadores amb sous irrisoris i es neguin a negociar un conveni digne."
Informació, videos i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural las afueras)