Assassinats col·laterals.
El 5 d'abril de 2010 10:44 EST WikiLeaks va publicar un vídeo militar classificat dels Estats Units que mostra l'assassinat indiscriminat de més d'una dotzena de persones al suburbi iraquià de Nova Bagdad, inclosos dos membres del personal de notícies de l'agència de notícies Reuters .
Reuters ha estat tractant d'obtenir el vídeo a través de la Llei de Llibertat d'Informació, sense èxit des del moment de l'atac. El vídeo, filmat des de la mira d'un helicòpter Apache, mostra clarament l'assassinat no provocat d'un empleat de Reuters ferit i els seus rescatadors. Dos nens petits que van participar en el rescat també van resultar greument ferits.
Clica en els següents enllaços si vols visionar els vídeos.
Els militars no van revelar com va ser assassinat el personal de Reuters i van declarar que no sabien com van resultar ferits els nens.
Després de les demandes de Reuters, l'incident va ser investigat i l'exèrcit americà va concloure que les accions dels soldats estaven d'acord amb la llei de conflictes armats i les seves pròpies "Regles d'enfrontament".
En conseqüència, WikiLeaks ha publicat les Regles de combat classificades per a 2006, 2007 i 2008, revelant aquestes regles abans, durant i després dels assassinats.
WikiLeaks ha llançat tant el vídeo original de 38 minuts com una versió més curta amb una anàlisi inicial. S'han agregat subtítols a les dues versions de les transmissions de ràdio.
WikiLeaks va obtenir aquest vídeo, així com els documents de suport, de diversos denunciants militars. WikiLeaks fa tot el possible per verificar l'autenticitat de la informació que rep. Hem analitzat la informació sobre aquest incident d'una varietat de material font. Hem parlat amb testimonis i periodistes directament involucrats en l'incident.
WikiLeaks vol assegurar-se que tota la informació filtrada que rep rebi l'atenció que mereix. En aquest cas particular, algunes de les persones assassinades eren periodistes que simplement estaven fent la seva feina: arriscant les seves vides per informar sobre la guerra. Iraq és un lloc molt perillós per als periodistes: entre 2003 i 2009, 139 periodistes van ser assassinats mentre realitzaven la seva feina.
Wikileaks va aconseguir, a través del seu treball de recerca, els milions de correus electrònics confidencials de Stratfor (entre els seus analistes i amb els seus clients) de 2004 a desembre de 2011. Stratfor Global Intelligence és una companyia d'espionatge privada (La Cia en l' ombra ) els clients inclouen als serveis secrets, els ministeris de Defensa i d'Exteriors, i les ambaixades de la majoria dels països industrialitzats (inclosa Espanya), a més de les més grans multinacionals del planeta, així com milers de documents adjunts que contenen, sovint informes reservats de les grans corporacions, com Goldman-Sachs o la Unió de Banques Suïsses (UBS), i de centres d'intel·ligència i contra-terrorisme com el Department of Homeland Security dels EUA o la Drug Enforcement Administration (DEA).
Per aquest motiu l'organització de transparència informativa sense ànim de lucre fundada per Julian Assange no només està sotmesa a l'assetjament de Washington i de tots els seus aliats, sinó que pateix també un bloqueig bancari mundial extrajudicial capitanejat pels gegants que dominen gairebé totes les transaccions amb targetes de crèdit i en internet del món: Bank of America, VISA, Mastercard, PayPal i Western Union. Aquest bloqueig, sense precedents en la història, es va imposar només deu dies després del cèlebre Cablegate, que va exposar al nu les mentides de la política exterior dels EUA i de les altres potències, i a l'ésser promogut per imperis financers privats ha estat possible que s'executés per sobre de les mateixes lleis que el Govern nord-americà va descobrir des del principi que li impedien declarar un embargament oficial contra Wikileaks.
Cada vegada que els tribunals i juristes han examinat les activitats de Wikileaks han conclòs que són perfectament legítimes.
A Austràlia es va obrir una investigació judicial formal, instigada pels EUA, que va dictaminar que ni les operacions de l'organització ni les d'Assange poden ser perseguides per la justícia. Als EUA, el secretari del Tresor, Timothy Geithner, va haver de reconèixer el gener del 2011 que no hi ha fonaments per posar oficialment a Wikileaks en una llista negra. No hi ha processos judicials contra l'organització ni contra un sol dels seus membres, per la filtració d'informació confidencial, en cap lloc del món.
No obstant això, el càrtel dels cinc emporis financers continua cometent impunement accions il·legals i sabotatges contra Wikileaks a tot el món. El cap d'aquesta aliança antitransparència, Bank of America, fins i tot va encarregar a el bufet washingtonià Hunton & Williams que contractés a un consorci de tres companyies d'intel·ligència nord-americans (entre elles, HBGary, recomanada pel Departament de Justícia dels EUA) perquè executessin un atac sistemàtic múltiple, a un cost de dos milions de dòlars mensuals, per tal de sabotejar, hackejar i desprestigiar Wikileaks. El pla d'atac inclou com a objectius fins als periodistes i advocats que donen suport a Wikileaks, i preveu desacreditar les ONG afins, sembrar dubtes sobre la veracitat dels documents descoberts, contractar informàtics perquè penetrin i destrueixin els servidors de l'organització a Suècia i França, i fins a organitzar una campanya mediàtica per convèncer el públic que les activitats de Wikileaks són extremistes i temeràries. Una ofensiva que ja comença a tenir èxit quan grans diaris que van publicar el Cablegate original estan ara renegant de l'organització i denigrant les seves operacions.
Els correus abasten de 2004 a desembre de 2011
En canvi, la batalla legal sembla començar a decantar a favor de la llibertat d'informació, sobretot després que l'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans critiqués durament el bloqueig bancari contra Wikileaks, igual que ho han fet el Relator Especial de l'ONU per a la Promoció i Protecció de la Llibertat d'Opinió i Expressió, i el Relator Especial per la Llibertat d'Expressió de la Comissió Inter-Americana sobre Drets Humans.
A més, en els propers dies hauria de decidir la divisió anti-trust de la Comissió Europea si obre una investigació exhaustiva sobre les greus violacions de les lleis de la competència comeses pel càrtel dels cinc grans al bloquejar econòmicament a Wikileaks. La Direcció General de Competència sol decidir aquest tipus de denúncies en un termini de tres a quatre mesos, però aquesta vegada ja porta set mesos sense donar una resposta. S'atrevirà la Unió Europea a desafiar els veritables amos del món?
Stratfor Global Intelligence s'aprofita de la informació reservada dels mateixos clients als quals ven els seus anàlisis i informes, ja que els militars, diplomàtics i agents d'intel·ligència de les institucions i nacions als que cobra lucratives subscripcions anuals són, al seu torn, els que revelen als analistes de Stratfor les dades que ells coneixen i les posicions i interessos confidencials dels seus propis governs i organitzacions.
És a dir, la CIA a l'ombra es finança en gran part amb diners públics dels països occidentals, ja que les seves quotes són pagades per moltíssims ministeris i organismes oficials de tot el món (encara que està fonamentalment al servei dels EUA des de la base a Austin, Texas), i al mateix temps es nodreix de la informació que li proporcionen els mateixos als quals després es la ven. Un negoci rodó sorgit de la doctrina neoliberal d'externalitzar tots els serveis públics (inclosos els secrets) i que consisteix en privatitzar fins l'espionatge.
Informació extreta del diari digital Publico, de Wikileaks i d'Amnistia Internacional.