Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dijous, 28 Març 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

18.08.2020
Poc, tard i malament: denunciem l'inacceptable desemparament de la gent gran a les residències durant la COVID-19 a Espanya.


Calen mesures urgents en les residències de gent gran per assegurar el control de la infecció i evitar que la COVID-19 provoqui una altra vegada l'alt nombre de morts en aquests centres.

 
Publiquem un nou informe que posa de manifest greus problemes tant de el model de gestió de residències, com de coordinació entre les diferents administracions. El resultat: l'abandó de les persones més vulnerables a l'epidèmia i la desprotecció de el personal que les cuida.

 

La dificultat, i en molts casos, incapacitat per assegurar una correcta protecció del personal sanitari, sociosanitari i de residències durant les fases més agudes de l'epidèmia de COVID-19 a Espanya, constitueixen una de les principals falles detectades en la resposta a la pandèmia al nostre país. Així es posa de manifest en el nostre (informe sobre protección al personal sanitario) informe sobre protecció a el personal sanitari. El document aborda l'impacte que l'absència de protecció i de mesures de prevenció va tenir en el personal sanitari des que entrés en vigor l'Estat d'Alarma, el passat 15 de març, fins a finals de juny.


La mortalitat soferta per la gent gran en residències durant els pitjors mesos de l'epidèmia de COVID-19 a Espanya mai hauria de tornar a passar. S'estima que la gent gran mortes en aquests centres (27.359 entre el 6 d'abril i el 20 de juny, segons el Ministeri de Sanitat) representen el 69% de les persones mortes per COVID-19 a tot Espanya.

Segons un informe que publiquem, l'elevat nombre de residents morts revela una desatenció a la gent gran a causa de greus problemes tant de el model de gestió de residències, com de coordinació entre les diferents administracions competents i empreses gestores, principalment pel que fa a l'assistència sanitària i cures dignes que s'han de brindar en coordinació amb els centres d'atenció primària i els hospitals. El resultat va ser l'abandó en les residències de les persones més vulnerables a la COVID-19, la gent gran, i la desprotecció de el personal que els cuidava.

El document Poc, tard i malament. L' inacceptable desemparament de la gent gran a les residències durant la COVID-19 a Espanya assenyala que aquests centres van mostrar un dèficit estructural de recursos i de supervisió sanitària, i cap pla de contingència. "Aquesta combinació va fer inviable respondre a l'epidèmia. A l'ésser, com el seu propi nom indica residències, és a dir llars per la gent gran, no disposaven de recursos sanitaris i assistencials, el que va tenir un impacte directe en la salut dels residents", diu Ximena Vaig donar Lollo, responsable de la nostra resposta a residències.

Durant les fases més agudes de l'epidèmia, apoyamos al personal de casi 500 centros, en àmbits com prevenció i control de la infecció, disseny de protocols de sectorització o l'ús d'equips de protecció individual (EPI). En aquest nou informe, vam alertar així de la urgent necessitat de plans de contingència que assegurin l'alerta primerenca i la resposta immediata en el control de la infecció, per protegir pacients tan vulnerables davant la COVID-19 com els grans.

 

Aquests plans han d'anar acompanyats d'una clara dotació de recursos financers, humans i materials que enforteixin el sistema de salut, tant d'atenció primària com hospitalària. "La gent gran han d'estar al centre de la resposta a la COVID-19 per garantir el seu dret a rebre un tractament específic, urgent i digne, incloent l'assistència en els centres d'atenció primària i les derivacions hospitalàries", assenyala Vaig donar Lollo.

Durant la nostra intervenció, vam constatar que no es van prioritzar les derivacions hospitalàries ni els circuits preferents, ni altres recursos disponibles, perquè les persones malaltes fossin traslladades a altres centres o hospitals. I les residències, llocs per a la convivència i la cura i no per al tractament medicalitzat, es van veure obligades a donar unes cures per als quals, malgrat la seva bona voluntat, no estaven preparades. "Les residències i els seus treballadors carecen de recursos, infraestructura, formación o responsabilidad per a l'atenció mèdica i tampoc hi va haver una resposta immediata, adequada i orientada a salvar vides, i coordinada amb els serveis assistencials i de salut", explica la nostra responsable.

 Necessitat de Necessitat de mecanismes de control de la infecció.

La capacitat en la prevenció i control d'infeccions (PCI), clau en una epidèmia, també va ser deficient, de la mateixa manera que ho va ser el maneig dels casos per evitar la seva agreujament, fossin o no casos d'COVID-19. En matèria de detecció, vigilància i control de la infecció, el nostre informe recomana, entre altres mesures, disposar de professionals formats en aquest àmbit, per assessorar, capacitar i supervisar a el personal assistencial. Per a això, és essencial identificar i formar una figura de supervisió de PCI, articular protocols per al cas de rebrot i posar major atenció pressupostària i formativa a aquesta qüestió.

Assenyalem també la urgent necessitat de garantir un aprovisionament de reserva de materials i equips de protecció, a més d'una formació adaptada, oportuna i amb protocols d'ús clars perquè el personal sociosanitari pugui protegir-se i protegir els residents. "La manca de formació en la utilització dels EPI per al personal ha estat una de les grans falles d'aquesta resposta, agreujada pel fet que els EPI, que van arribar tard, a més de ser insuficients, no sempre estaven adaptats a les necessitats de les residències ", lamenta Ximena Vaig donar Lollo.

Tracte i cures dignes.

A més de la deficiència en els mecanismes de control d'infeccions i de la manca de material de protecció, hi va haver gran incertesa a causa dels casos asimptomàtics i de la poca credibilitat dels tests diagnòstics; tot això va acabar portant sovint a la implantació d'fèrries mesures d'aïllament dels residents, de vegades de forma indiscriminada, i la restricció o denegació de comiats, visites o mobilitat dins de la residència. Aquest fet va tenir también consecuencias físicas y psicosociales graves para los mayores que además no contaban con apoyo emocional.
Prova d'això és un dels nombrosos testimonis que recull l'informe, el de la directora d'una de les residències que van comptar amb el suport de MSF:

"En el cas d'Eugenia, jo tenia por que es deixés morir i vaig començar a treure-la cada dia una estona, per veure si recuperava les ganes. I va començar a menjar, va començar a anar a millor, fins que un dia van venir els d'atenció primària just quan la teníem fora, i em van dir que era una inconscient i estava posant en perill a tothom. No em va quedar més remei que tornar-la a l'habitació, em van fer sentir molt malament. Ella va deixar de menjar una altra vegada i als pocs dies es va morir. Jo no dic que no s'anés a morir igualment, però tengo claro que no quiso pasar por esto ". 

"El nostre informe revela la necessitat d'establir un equilibri entre aïllament, quarantena i convivència."

El nostre informe revela la necessitat d'establir un equilibri entre aïllament, quarantena i convivència. "Els responsables d'aquests centres han de vetllar perquè l'aïllament físic no aïlli socialment als residents i es prioritzi en tot moment la seva salut tant física com mental. El confinament no s'ha de fer a costa de les facultats físiques i cognitives de la gent gran, sinó en atenció a elles ", conclou Vaig donar Lollo.

Recomanem així certa flexibilitat en l'ocupació dels centres, especialment en els períodes més crítics, perquè es pugui procedir a una zonificació. En els casos que no sigui viable tenir habitacions individuals, s'ha d'identificar un espai preventiu disponible per als períodes de risc. Els mecanismes de suport psicosocial són fonamentals, tant per a personal i residents com per als seus familiars; no va ser el cas durant l'epidèmia.

Durant la nostra intervenció, vam comprovar una gravíssima manca de protocols per a cures pal·liatives, final de la vida, comiats i visites. El document revela falta de claredat i d'execució de mesures enfocades a el tractament de confort, sedació i cures pal·liatives per a les persones en estat terminal que no havien estat referides a hospitals o altres estructures durant l'epidèmia, deixant-los morir amb un patiment evitable.

"Han de permetre les visites de familiars i els comiats en els moments finals, sempre amb les mesures de protecció adequades. Per això, és imprescindible que les residències compten amb suficients equips de protecció personal, perquè els grans no tornin a passar moments tan durs lluny dels seus ", diu la responsable de la nostra resposta a residències.

   

Descoordinació en l'Administració i empreses gestores de residències.

El nostre informe assenyala també a les administracions competents i empreses privades en tots els nivells i denunciem la seva descoordinació i manca d'estratègies i prevenció davant l'epidèmia. "Van prioritzar la resposta assistencial en hospitals, el que va deixar enrere a la gent gran a les residències, tot i ser el col·lectiu més vulnerable i amb més mortalitat", assenyala Vaig donar Lollo.


L'informe reclama que es desenvolupi un sistema d'indicadors de qualitat i ètics orientat cap al impacte en el benestar i la qualitat de vida de la gent gran en residències, a més, d'una millora en la manera de recopilar, sistematitzar, publicar i analitzar els dades, perquè serveixin com a mecanisme d'alerta i resposta adequada, tant preventiva com proactiva. 

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.