Els nostres cosins, els orangutans, viuen en llibertat al Sud-est Asiàtic, en les illa de Sumatra i Borneo, pertanyents als països d'Indonèsia i Malàisia i no els estem tractant gens bé.
Avui, 19 d'agost, se celebra el Dia Mundial de l'Orangutan, un animal que desperta en la majoria de les persones un sentiment d'afinitat i simpatia. Les seves faccions, els seus gestos, la seva mirada ... ens recorden massa a nosaltres mateixos. Mirar-los és com mirar-nos al mirall de l'evolució. Una cosa ens diu que aquest animal i nosaltres vam tenir un descendent comú ... perdut ara en el recòndit del caprici evolutiu. Poden aprendre i transmetre coneixements i habilitats. Són animals que tenen curiositat i, en captivitat, ens imiten. Les piruetes i entremaliadures de les cries d'orangutan ens recorden massa als nostres nadons donant els seus primers passos i investigant el seu entorn, convidant-nos a la tendresa. És molt difícil sentir indiferència davant d'un animal així. Aquests sentiments són naturals ja que són grans simis com nosaltres i tenen un ADN molt similar. Són, podríem dir, els nostres cosins biològics.
Aquests familiars, els nostres cosins, viuen en llibertat al Sud-est Asiàtic, en les illa de Sumatra i Borneo, pertanyents als països d'Indonèsia i Malàisia i no els estem tractant gens bé.
Una investigació publicada el 2018 en la qual van col·laborar un equip de 41 científics va posar de manifest que la meitat de tots els orangutans de l'illa de Borneo (Indonèsia) s'han vist afectats per l'extracció de recursos naturals del seu hàbitat, i que el seu nombre ha disminuït en més de 100.000 exemplars des de 1999. El nombre d'orangutans de Borneo s'havia reduït a la meitat en els últims 16 anys. Estudis recents també mostren que tant les poblacions d'orangutan de Sumatra com les de l'acabat de descobrir orangutan de Tapanuli han perdut més de la meitat del seu hàbitat entre 1985 i 2007.
En nombroses ocasions, el govern d'Indonèsia ha promès protegir els seus boscos i als orangutans que depenen d'aquests boscos. Però la realitat és que les plantacions per a la producció d'oli de palma i de pasta de paper segueixen expandint-se a costa de la selva, l'hàbitat de l'orangutan. Segons les xifres publicades pel Ministeri de Medi Ambient d'aquest país, al voltant de 24 milions d'hectàrees de bosc d'Indonèsia van ser destruïdes entre 1990 i 2015, una àrea gairebé de la mida de Regne Unit.
És l'expansió del cultiu de palma el que està darrere dels problemes del nostre cosí orangutan. I per a què volem els humans tant oli de palma?
Una tona d'oli d'oliva costa 3.500 euros, una de gira-sol 900 i una de palma 650. L'oli de palma és l'oli més barat que existeix. Per aquest motiu, i per les seves propietats químiques i organolèptiques, està present en multitud de productes de consum habitual: des d'una enorme multitud d'aliments processats (xocolates, brioixeria, galetes, margarines, cereals, snacks, gelats, cremes d'untar, sopes, aliments precuinats, gominoles, etc.) fins cosmètics (xampús, sabons, dentífrics, etc.). En definitiva, tenim oli de palma en el nostre rebost, en la nostra nevera i en el nostre cambra de bany.
Però el 50% del consum d'oli de palma que es consumeix a la Unió Europea és per al mal anomenat biodièsel, ja que les distribuïdores de combustible estan obligades a barrejar juntament amb el dièsel procedent del petroli. A Espanya és encara pitjor: el 72,5 per cent del biodièsel i gairebé el cent per cent de l'hidrobiodiesel es fabrica amb oli de palma. Suposadament, la barreja d'oli de palma amb dièsel d'origen fòssil hauria de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle ... però no és així. Les augmenta. Així que quan vam omplir el dipòsit del nostre vehicle amb biodièsel, també li fem un flac favor al nostre cosí i a el clima.
Paradoxalment, la Unió Europea no preveu correctament les emissions de gasos d'efecte hivernacle causades pel canvi d'ús de sòl, la conversió de la selva en plantacions a través de la tala, la crema de les restes i el drenatge de boscos de torbera, un procés que emet molts d'aquests gasos. La creixent demanda d'oli de palma per part del sector del transport està provocant més desforestació, el que ha portat al fet que les emissions causades pel biodièsel resultin fins a tres vegades superiors a les del dièsel fòssil. Com diu el refranyer, hem fet un pa amb unes coques.
Els nostres cosins ho estan passant malament i, com és el seu dia (¿un de sol en tot l'any?), Toca arremangar-se i posar-se a treballar.
És important que com a ciutadania assumim que cada acte quotidià pot tenir un impacte positiu en el planeta, de manera que hem d'anar incorporant hàbits de consum responsables i saludables, cosa que no només millora la nostra manera de vida, sinó la qualitat del nostre entorn. Podem començar amb reduir al màxim els productes processats, aliments precuinats, pastisseria industrial, etc. L'oli de palma just i necessari.
També hem de donar suport a les iniciatives que pressionen el Govern d'Indonèsia per implantar polítiques de desforestació zero, suspenent la conversió de boscos en plantacions i obligar el compliment estricte de la llei que prohibeix la utilització de foc per aclarir la selva.
De la mateixa manera, i com a ciutadans europeus, cal pressionar als nostres polítics perquè s'elimini l'entrada de matèries primeres (no només oli de palma, també soja, carn, fusta o paper) que procedeixin de la desforestació. També, hem de pressionar per posar fi als agrocarburants (mal anomenats "bio") produïts a partir de productes agrícoles com l'oli de palma, la soja o la canya de sucre.
Finalment, no està de més recordar a les empreses que ens ofereixen tots aquests productes processats que és la seva obligació netejar la seva cadena de subministrament per evitar que el que ens ofereixen estigui perjudicant els orangutans o al seu hàbitat, o violant els drets humans de la gent que viu en aquests entorns.
Informació facilitada per Greenpeace a la revista Las afueras.