Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dimecres, 17 Juliol 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

 

 parlamento europeo

 

 

ENFRONT DE LA INCERTESA,

UNITAT I DETERMINACIÓ

 

La lluita pensionista no se'n va de vacances

8 de juliol 2024

El resultat de les eleccions europees del passat dia 9 de juny suposa un increment de les amenaces sobre els drets socials i les llibertats, en els diferents pobles d'Europa. Això s'afegeix a les constants al·lusions dels dirigents occidentals i l'OTAN a un enfrontament bèl·lic amb Rússia que, d'entrada, ja suposa el desviament d'ingents quantitats de diners públics cap als beneficis de la indústria militar.

Amb l'ascens de l'extrema dreta i el xantatge de la guerra, el sistema neoliberal continuarà saquejant els recursos i drets de la classe treballadora, cada vegada amb menys complexos. Per això ens temem que, amb una més autoritària composició de l'Europarlament i de la mateixa Comissió Europea, augmentin les pressions per a restringir, empobrir i privatitzar les pensions públiques, al dictat de les elits financeres.

En aquest context d'augment de la incertesa, les plataformes i moviments de pensionistes dels diferents Pobles i Comunitats de l'Estat espanyol continuarem vigilants i mobilitzant-nos, com ho fem des de fa més de sis anys. La dignitat de les pensions no és cap regal, sinó un dret de tota la classe treballadora. Les reivindicacions pensionistes, per tant, són una necessitat: tant la suficiència de les pensions mínimes, com el fet d'acabar amb la bretxa de gènere: tant l'actualització de les pensions amb l'IPC real, com les jubilacions anticipades de 40 o més anys cotitzats sense penalitzar; tant l'obligació legal de l'Auditoria de comptes de la Seguretat Social, com el manteniment de la taxa de reposició de les pensions públiques, així com aturar els intents de privatització que suposen els Plans de Pensions d'Ocupació, entre altres propostes. En definitiva, unes reivindicacions compartides i sentides pel conjunt del moviment pensionista.

A més de les iniciatives territorials desenvolupades per part de les plataformes i els moviments, des de l'espai d'Unitat d'Acció estatal hem coordinat en els últims mesos diverses accions conjuntes:

1. Entre desembre i gener passats vam tenir una sèrie de reunions amb els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats que van donar suport a la investidura, excepte el PSOE. Encara que al final no va haver-hi debat sobre els pressupostos generals de l'Estat (PGE), les línies d'interlocució continuen obertes, així com els compromisos sobre algunes de les nostres principals reivindicacions, que continuen vives i no han estat ateses. Per tant, una de les nostres tasques pendents són intentar que tot això es tradueixi en fets concrets, sigui com sigui l'escenari del futur immediat.

2. La mobilització unitària de primavera es va dur a terme el passat dia 6 de maig, territorial i descentralitzada. Va haver-hi un total de 143 actes reivindicatius en tot l'Estat (81 d'elles a Euskal Herria), amb lliurament en 28 ciutats d'una carta oberta a la ministra Elma Saiz. Aquesta mobilització va venir a reforçar el treball de les diferents plataformes i moviments en pro de les reivindicacions descrites més amunt.

3. S'ha celebrat a Bilbao la I Trobada internacional de Plataformes de Pensionistes i Sindicats, els passats dies 23 i 24 de maig, amb participació d'organitzacions dels estats francès, alemany i espanyol. En aquesta trobada s'ha constatat que la lluita per les pensions públiques en els diferents pobles d'Europa comparteixen característiques molt similars, derivades de la cobdícia capitalista. És per això que, com reflecteix el document de conclusions d'aquesta Trobada, tenim l'obligació com a moviment de reforçar les nostres pròpies iniciatives territorials, però intentant la coordinació a escala europea al més aviat possible. En breu publicarem el document final de la trobada, amb les signatures de totes les organitzacions participants.

Volem alertar a les persones pensionistes, i també a les i els treballadors que encara no ho són que, encara que tenim dret al legítim descans, no hauríem de relaxar-nos en excés aquest estiu. A les incerteses assenyalades al principi per l'ascens dels autoritarismes en les institucions europees, s'afegeix el risc que s'aprofiti la distracció estiuenca per a accelerar la privatització de les pensions, amb la signatura de convenis col·lectius que incloguin els PPE (de moment només han signat el conveni de la construcció, però s'anuncien uns altres). Hem de parar els peus a aquest projecte, i assenyalar la responsabilitat d'alguns dirigents sindicals en aquest. En definitiva, reforçar el treball que es fa.

Hem de continuar insistint en la gravetat de l'incompliment legal que suposa la no realització de l'Auditoria de comptes de la Seguretat Social (Llei 21/2021), així com en la necessitat de derogar els aspectes negatius de totes les reformes de pensions i laborals que destrueixen els drets de les persones treballadores i pensionistes. També exigim la derogació de la “llei mordassa”, que s'ha arribat a aplicar de manera vergonyosa sobre pensionistes. La nostra total solidaritat amb aquestes companyes i companys.

A més de l'activitat per a l'estiu que fins aquí hem relatat (sense descartar altres possibles accions), volem donar a conèixer l'acord de les plataformes i moviments dels pobles i comunitats de l'Estat, de la Unitat d'Acció pensionista, de dues jornades de mobilització per a la pròxima tardor:

1. Dilluns 30 de setembre de 2024. Un “dilluns al Sol especial”, emmarcat en la celebració del “Dia Internacional de les Persones d'Edat”, de l'endemà 1 d'octubre. A desenvolupar de manera unitària en cada territori, amb cartell i manifest conjunt, i com a impuls per a la següent mobilització.

2. Dissabte 26 d'octubre de 2024. Gran Manifestació pensionistes, treballadores i ciutadania a Madrid.

Resistir, insistir, mai desistir!

 

Governi qui governi, les pensions públiques i els drets es defensen!

ASJUBI40 (Associació Jubilació Anticipada sense Penalitzar)

COESPE (Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions)

EHPM (Moviment de Pensionistes d'Euskal Herria)

MADPP (Moviment Andalús per la Defensa de les Pensions Públiques)

MODEPEN (Movemento Galego en Defensa dones Pensións e us Servizos Públics)

UNITAT COESPE (Coordinadora Estatal de Pensionistes)

PLATAFORMES DE PENSIONISTES de Badajoz, Móstoles…

 

Informació enviada per Marea Pensionista de Catalunya a Maxi Martos, del blog de lasafueras.info. (Asociación Cultural Las Afueras).

Parlament Europeu 2024-2029

Resultats aproximatius

Grupos políticosNúmero de escaños
PPE - Grupo del Partido Popular Europeo (Demócrata-Cristianos) 188
S&D - Grupo de la Alianza Progresista de Socialistas y Demócratas en el Parlamento Europeo 136
Patriots for Europe - Patriots for Europe 84
CRE - Grupo de los Conservadores y Reformistas Europeos 78
Renew Europe - Grupo Renew Europe 77
Verdes/ALE - Grupo de los Verdes/Alianza Libre Europea 53
The Left - Grupo de la Izquierda en el Parlamento Europeo - GUE/NGL 46
NI - No inscritos 27
Otros - Nuevos diputados electos que no pertenecen a un grupo político del Parlamento saliente 31
Total de escaños 720
 
Patriotes per Europa (en anglès: Patriots for Europe) és un grup polític del Parlament Europeu d'extrema dreta.​ Va ser creat en la desena legislatura del Parlament Europeu i anunciat en una conferència de premsa a Viena el 30 de juny de 2024 pel primer ministre hongarès Viktor Orbán (Fidesz), l'ex primer ministre txec Andrej Babiš (ANUS 2011) i l'ex ministre de l'Interior d'Àustria Herbert Kickl, així com l'eurodiputat Harald Vilimsky (FPÖ).
 
El partit ultradretà francès Agrupació Nacional, encapçalat per Marine Le Pen, i l'italià Llega, liderat per Matteo Salvini, han confirmat que segueixen a Vox i se sumaran al grup de nova creació denominat Patriotes per Europa (Patriots for Europe), que el diumenge va aconseguir complir els requisits necessaris per a convertir-se en bloc en el Parlament Europeu, segons informa el Huffpost.

"Patriotes per Europa continua creixent, ja que l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen s'uneix", ha dit Zoltan Kovacs, portaveu del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, a través d'un missatge publicat en el seu compte en la xarxa social X.
Així, ha argumentat que "aquesta nova facció dretana podria convertir-se en la tercera més gran en el Parlament Europeu". "Unim forces i lluitem junts per un futur millor", ha postil·lat Kovacs, sense que Le Pen s'hagi pronunciat oficialment sobre l'anunci de l'oficina de Orbán.

Per part seva, Salvini ha publicat un missatge en X en el qual felicita Agrupació Nacional pels seus resultats en les eleccions legislatives a França, en les quals va quedar en tercer lloc, i anuncia que Lliga se suma, "després d'un llarg treball", al "gran grup dels Patriotes, que serà decisiu per a canviar el futur d'aquesta Europa".

Salvini ja havia assenyalat que tant la Lliga com Agrupació Nacional tenien intenció de sumar-se al grup encapçalat per Orbán. El vicepresident italià, soci de la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, en el Govern i el partit del qual estava integrat en Identitat i Democràcia --bloc liderat per Le Pen--, ha defensat en diverses ocasions la necessitat de formar una coalició entre tots els partits d'ultradreta europeus.

L'aliança que abandera el primer ministre hongarès va superar durant el cap de setmana l'obstacle de recaptar representants d'almenys set Estats membre de la UE. En l'actualitat compta amb la presència del Fidesz de Orbán (Hongria), el Partit de la Llibertat (Àustria), l'Aliança de Ciutadans Descontents (República Txeca), Vox (Espanya) i Chega (Portugal), als quals s'han sumat recentment el Partit per la Llibertat de Països Baixos, el Vlaams Belang belga i el Partit del Poble Danès, així com l'Agrupació Nacional.

El grup parlamentari promet "protegir la sobirania nacional, lluitar contra la migració il·legal i revisar el Pacte Verd", objectius que coincideixen amb la línia exposada per Vox durant la campanya per a les eleccions europees, motiu pel qual el partit encapçalat per Santiago Abascal va optar el divendres per sumar-se a les seves files, desmarcant-se de Conservadors i Reformistes, al qual va pertànyer durant l'anterior legislatura i en el qual es troba Fratelli d'Itàlia, liderat per Meloni.

El Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (en anglès European Conservatives and Reformists Group, ECR Group) és un grup parlamentari del Parlament Europeu que es va formar després de les eleccions europees de 2009.​ La seva ideologia és conservadora, econòmicament liberal, euroescèptica i antifederalista.
 
Renovar Europa (RE; en anglès: Renew Europe o simplement Renew) és un grup parlamentari europeu format principalment per partits polítics centristes, centroizquierdistas i socioliberales. Va ser creat en la IX legislatura del Parlament Europeu.

És considerat el successor del Grup de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, més conegut com ALDE Group. Integra a aquests últims, a la delegació d'eurodiputats francesos electes per la llista Renaissance vinculada a la República en marxa i per la coalició romanesa formada per la USR i el PLUS. El grup es va constituir per primera vegada amb 97 eurodiputats.​


El requisit previ per a establir un grup polític del Parlament Europeu és la composició d'almenys 23 eurodiputats d'almenys set Estats membres de la UE.15​

 

 

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.