Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Divendres, 18 Octubre 2019

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Missió 46 de l’Open Arms

Europa dona l'esquena als nàufrags

El vaixell Open Arms, pertanyent a la ONG POA (Proactiva Open Arms), ha salvat a 60 nàufrags que es trobaven en situació de risc d’ofegament, atès que la seva embarcació anava a la deriva en aigües internacionals del Mediterrani. Els governs d’Itàlia i Malta s’han negat a que el vaixell desembarqui en cap port dels seus respectius territoris. Per tant, han hagut d’enfilar cap a territori espanyol, concretament a Barcelona. Avui, quatre de juliol, a les onze hores del matí, a la terminal C del port de Barcelona i acompanyat de l’altre vaixell de l’ONG, l’Astral, l’Open Arms ha pogut per fi desembarcar a aquestes persones.

Barcelona ha donat la benvinguda a les persones que anaven a bord de l’Open Arms, de la mateixa manera que la població de València es va oferir com a port d’acollida del vaixell Aquarius, propietat de SOS Mediterranée i Metges Sense Fronteres, carregat amb més de 600 nàufrags, fa un mes aproximadament, quan les autoritats italianes i malteses es van negar a oferir cap port dins els seu territori per poder atracar i desembarcar les persones que havien recollit al mar.

Portar a aquestes 60 persones al port de Barcelona ha representat un sobre esforç pel vaixell, donat que no estava preparat per fer aquest viatge. Fins ara els ports de Malta i d’Itàlia recollien els nàufrags que salvaven els vaixells que navegaven per aigües internacionals, però el ministre de l’interior italià Matteo Salvini i el ministre de transports, responsable de la guardia costera, els ha impedit la entrada a cap port italià, com va succeir amb l’Aquarius. Així, el vaixell de la ONG, Open Arms, que porta aliments i gasoil per mantenir-se uns dies sense tocar port, ha estat a punt de convertir-se ell mateix en un vaixell a la deriva carregat amb 60 persones en estat de fatiga, recollides al mar Mediterrani. Però el pitjor de tot ha sigut, en paraules d’Oscar Camps, el fundador de l’ONG, «les 340 persones que podrien haver salvat si els haguessin permès desembarcar a Malta o a Itàlia».

 

Roda de premsa convocada per Proactiva Open Arms

Barcelona, port segur

Missió 46 de l'Open Arms - ConferènciaLes paraules de l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han obert la roda de premsa que s’ha celebrat a la sala gran del Museu Marítim de Barcelona, per donar la benvinguda al vaixell Open Arms i a les persones rescatades al mediterrani, quan passen uns minuts de dos quarts de cinc. L’Alcaldessa de Barcelona ha començat donant la benvinguda a casa als membres de la tripulació d’Open Arms, «..ells són el símbol màxim de la esperança, perquè malgrat la criminalització amb la que els estats europeus han volgut envoltar a totes les ONG que treballen al Mediterrani, han continuat salvant vides..»

«La ciutat de Barcelona, ha continuat dient Ada Colau, des de fa tres anys vol ser una ciutat refugi, en una xarxa solidària de ciutats refugi de la que participen moltes ciutats. Fa tres anys que hem assistit amb impotència i ràbia a les polítiques europees de fronteres i concretament en el Mediterrani que han causat milers de morts evitables i un munt de patiment, hem dit que no volíem ser còmplices d’aquesta política de la mort. Els estats europeus haurien de fer el mateix que fa Proactiva Open Arms, salvar vides».

L’alcaldesa reclama que el dispositiu per l’arribada es converteixi en polítiques estables i estructurals.

Missió 46 de l'Open Arms - ConferènciaL’Alcaldessa ha continuat el seu discurs exposant que l’ONG Proactiva Open Arms posa en evidencia aquesta política de mort dels estats europeus, la seva presència en el Mar Mediterrani serveix per salvar vides i per certificar, testimoniar, i informar al món del que està passant en aquesta frontera entre Àfrica i Europa. Ells són la prova de que sí es poden salvar vides, amb embarcacions precàries, sumant la solidaritat de milers de persones, recollint diners de manera voluntària i sumant molts voluntaris disposats a posar en perill la seves vides.

«Si volem ser una democràcia i respectar els drets humans, la única opció es salvar vides i complir amb la legislació internacional. Si respectem els drets humans, és el deure de les institucions acollir a aquestes persones, vinguin d’on vinguin o arribin pel mitjà que sigui. Barcelona ha atès 660 persones els últims 20 dies provinents de la frontera sud amb un dispositiu conjunt de l’Ajuntament i la Creu Roja. Necessitem que aquest dispositiu d’arribada es converteixi en polítiques estables i estructurals».

Per finalitzar, l’Alcaldessa ha demanat que es revisi la llei d’estrangeria i ha donat les gràcies a Open Arms, a la Creu Roja, a Oscar, fundador de l’ONG, al govern de l’estat i a tots els que han posat el màxim esforç per fer possible aquest dispositiu d’acollida.

Es inadmissible que governs europeus hagin negat el rescat als nàufrags

Missió 46 de l'Open Arms - ConferènciaOriol Amoros, secretari d’Afers de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Generalitat de Catalunya ha manifestat que «mai hauríem d’estar discutint si es compleix o no el dret marítim, sobre si es compleix o no el dret a rescatar a les persones, això no hauria de ser objecte de debat, i en canvi hem vist en poques setmanes en dues ocasions com governs europeus han negat el rescat als nàufrags , han negat el rescat a la vida i això es inadmissible...aquest debat no pot produir-se, aquest debat és el que ens fa por.

No ens fa por que vinguin algunes persones als nostres països a buscar la protecció dels drets humans, el que ens fa por és que Europa deixi de ser bressol dels drets humans, espai de llibertat, espai de democràcia. Aquestes persones són benvingudes a Catalunya i agraïm a Open Arms tota la tasca de salvament de nàufrags al Mediterrani.

El criteri que ens ha unit a totes les administracions ha estat la millor solució per a cada persona. No tenim un problema d’arribades massives, tenim un problema d’arribades de persones que són molt vulnerables, adolescents i joves no acompanyats».

El secretari Oriol Amoros ha informat que aquestes persones que han sigut rescatades seran ubicades en diferents llocs, els homes que viatgen sols aniran a Esplugues de Llobregat, les dones aniran a la ciutat de Barcelona i les famílies aniran a la ciutat de Manresa. Pel que fa als cinc menors no acompanyats seran atesos per la Direcció General d’Infància..»

La solució ha de passar, segons el secretari, per la defensa dels drets humans, la defensa dels drets humans en origen, en trànsit i en destí , perquè aquest flux de persones es produeix per la manca de drets humans.

«! No són migrants, són nàufrags ¡»

«Al mig del mar només hi han navegants o nàufrags»

Missió 46 de l'Open Arms - ConferènciaOscar Camps, director i fundador de l’ONG Proactiva Open Arms, ha començat la seva al·locució donant les gràcies a tots els que han fet possible que el vaixell amb els 60 nàufrags hagi pogut arribar al port de Barcelona sans i estalvis. Però a continuació ha volgut denunciar el que han viscut durant aquests últims dies. Ha dit: «és molt difícil baixar d’un vaixell que no ha sigut acceptat en cap port de dos països de la unió europea, després de tres setmanes, ..un vaixell que necessitava recursos, que necessitava gasoil, que necessitava alimentació. Costa molt veure com neguen la entrada a un vaixell humanitari als ports italians o maltesos, és difícil entendre tot això, costa molt d’entendre quan et trobes al mig del mar, sobre tot si ets marí. He de destacar la valentia del capità del vaixell Marc Reig per salvar aquestes vides, quan estava rebent la pressió de la unió europea que els exhortava a que fotessin el camp, que s’anessin perquè feien nosa; que ha estat amenaçat pels libis, insultat per centenars de milers de feixistes a les xarxes socials, amb un ministre al capdavant dels mateixos.

No hem rescatat 60 nàufrags hem deixat morir 340

Missió 46 de l'Open Arms - Conferència«Hem arribat a Barcelona contents però tristos, .....perquè no hem rescatat 60 persones hem deixat morir 340 persones i més que moriran els propers dies. El govern maltes no permet que surtin els vaixells humanitaris que estan atracats al seu port, per tant ja no ni ha cap vaixell actuant a la zona del mediterrani salvant vides, el govern italià no ens permet atracar als seus ports. El marc legal en el que haurien de moure’s aquests països, són els convenis que han subscrit, qui fa complir a aquests països que de forma arbitraria actuen com a porters de discoteca i impedeixen que uns vaixells europeus entrin en el seu port?

S’està pagant 500 milions d’euros a un grup armat libi, no sabem ben bé a quin grup armat dels tres que governen Líbia, a una guàrdia costanera que no porta ni salvavides. Aquests grups que governen Líbia no tenen cap estament jurídic, torturen a la gent, trafiquen amb ells, i inclús la seva guàrdia costanera els deixa morir. A nosaltres ens han disparat, ens han segrestat, i ens han judicialitzat. El fiscal anti mafia de Catània m’ha qualificat com a un capo de la màfia que trafica amb persones. Al capità del vaixell Open Arms, en Marc Reig, un jutge italià li demana 7 anys i una multa de 3 milions d’euros».

Recordem que el passat mes de març aquest mateix vaixell a les ordres de Marc Reig va salvar 216 vides en aigües internacionals, al mar mediterrani. Però, la Fiscalia italiana considerà que la ONG no va respectar que es tractava d’una zona SAR (search and rescue, recerca i rescat) que pertanyia a Líbia. Segons el capità del vaixell, les operacions de salvament van començar després de rebre un avís general a totes les embarcacions i una trucada per part de Roma, que els informava que la gestió de rescat passaria a mans de la guàrdia costanera líbia, però en aquell moment no hi havia cap embarcació líbia a la vista i van trobar una embarcació de goma a punt de naufragar, perquè l’aigua s’havia introduir a dins i algunes persones havien caigut al mar. Van intervenir per salvar d’una mort segura els nàufrags. Un cop dins del vaixell aquestes persones es trobaven en territori europeu i entregar-les a la embarcació líbia que va arribar més tard hauria sigut fer una devolució en calent col·lectiva a un Estat no firmant de la convenció de Ginebra. Quan van arribar al port de Pozzallo, indicat com a port segur, el capità va ser acusat, juntament amb la coordinadora, Anabel Montes, de promoure la immigració il·legal.

La presència de quatre eurodiputats en aquesta travessia ha sigut fonamental per poder arribar al port de Barcelona amb els 60 nàufrags.

Els quatre eurodiputats Miguel Urbán, de Podemos; Ana Miranda, del grup BNG, grupo Verdes-ALE; Eleonora Forenza, eurodiputada de Rifondazione Comunista-Potere al Popolo, GUE/NGL i Javi López, eurodiputat de PSC-PSOE, grupo S&D, han acompanyat en aquesta travessia, la 46, al vaixell Open Arms. Podria ser que la seva presencia, ha continuat dient Oscar Camps, hagi sigut la clau per poder arribar al port de Barcelona sans i estalvis, i que no estiguem a la presó. No ens equivoquem, al mig del mar només hi han navegants o nàufrags i el que nosaltres rescatem són vides en perill, no són migrants en perill».

Missió 46 de l'Open Arms - ConferènciaEn el torn de preguntes Oscar Camps va adreçar unes paraules al Ministre de Transports italià, responsable de la guardia costanera, «..m’agradaria recordar-li que s’ha de complir amb la llei del mar, que s’ha de complir amb el dret marítim internacional. Que de tant en tant s’ha de desobeir algunes ordres com les que el ministre de l’interior va donar respecte a que el vaixell Open Arms no podia entrar en un port italià per un problema d’ordre públic. ....Hi han molts guardacostes italians que no poden dormir a la nit, no se si el ministre pot o no pot dormir».

La senyora Carmen Aramburu, directora de l’Àrea de Sanitat i coordinadora del dispositiu d’arribada de la Delegació del Govern, va confirmar que el dispositiu d’acollida havia sigut un èxit i que els nàufrags no presentaven cap malaltia important, de les onze persones que han sigut identificades amb algú problema sanitari han sigut donades d’alta in situ i només ha calgut ingressar a una persona per problemes psico-socials.

Les ONG en el mediterrani són testimonis incomodes del que generen les polítiques europees, són els nostres ulls, sense elles no sabríem el que està passant en el Mediterrani.

Missió 46 de l'Open Arms - ConferènciaEls eurodiputats que han acompanyat en aquesta travessia a l’Open Arms han denunciat que al mediterrani, del 27 de juny al 4 de juliol, han mort més de 400 persones, cap ONG ha estat durant aquests dies navegant en el Mediterrani, perquè no els han deixat sortir del port maltes i l’Astral i l’Open Arms estaven navegant cap a Barcelona, perquè no els han deixat atracar a cap port italià i maltes.

Miguel Urban, eurodiputat de Podemos ha dit que «Europa ha de deixar de patrocinar a matons com els libis i ha de deixar de signar acords de la vergonya com el de Turquia, i comencem a mirar dintre nostre i comencem a replantejar-nos que el que està naufragant no són pasteres, el que està naufragant és el projecte polític europeu i la dignitat europea».

ACNUR (l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats) creu que cal que col·laborin la UE, les Nacions Unides i la Unió Africana per solucionar el problemes dels nàufrags en el Mediterrani.

Preocupats per la tragèdia humana, ACNUR i la OIM, l’Agència de les Nacions Unides per a la Migració, han fet una crida als països de la Unió Europea per realitzar una acció a gran escala que pugui aconseguir reduir la pèrdua de vides al mar.

Aquestes organitzacions creuen que cal enfocar el problema des del punt de vista de la col·laboració entre la UE, les Nacions Unides i la Unió Africana. Els nàufrags rescatats en aigües internacionals haurien de ser portats ràpidament a llocs segurs.

Altres alternatives com reassentament, reunificació familiar i altres solucions dins de la UE, i un major recolzament als països on desembarquen, són necessaris per evitar que milers de persones es juguin la vida al mar.
El recolzament europeu, la solidaritat i la col·laboració amb els països d’acollida de refugiats i els països en trànsit, és avui més important que mai.

Missió 46 de l'Open Arms - Conferència

M. Martos. Equip de redacció de Las afueras. Fotografies de la roda de premsa de l’equip de redacció de Las afueras

Europa davant la crisi dels refugiats

Pressió i oportunitat sobre els mercats de treball

Autor: Jordi Bacaria, Director, CIDOB (Centre d’Informació i Documentació de Barcelona)

La crisi dels refugiats a la Unió Europea (UE)- amb més de 700.000 persones que van arribar durant l’any 2015- s’ha unit a la «pressió» migratòria de les últimes dècades, i ha generat reaccions tant en contra- pels seus efectes acumulatius en un mercat de treball tensat per la baixa creació d’ocupació- com a favor- per la necessitat i l’obligació d’oferir asil a les víctimes de la persecució política als seus països d’origen. El nombre de refugiats en països que no són de la UE és molt gran. Turquia n’ha rebut més de dos milions procedents de Síria, i més de 300.000 de l’Afganistan, l’Iraq i el Pakistan. El Líban acull més d’un milió de sirians, i Jordània més de 600.000. Aquestes desproporcions ens condueixen a efectes diferents als mercats laborals, segons els països de fora de la UE que reben el primer impacte i, fins i tot, de la de països de la UE que tenen la frontera comuna i economies menys sòlides.

El més important a destacar, malgrat els temors sobre els impactes negatius de l’entrada de treballadors immigrants i refugiats al mercat laboral, nombrosos estudis han posat en relleu els avantatges econòmics de la migració per als països d’acollida. En un estudi sobre els impactes de la immigració a Europa, diversos autors apunten que, en contra de les creences populars, els efectes són positius sobre els salaris mitjans i redueixen la desigualtat salarial dels treballadors natius. Des d’un punt de vista teòric, Georges J. Borjas ha demostrat que la migració transfronterera sense restriccions augmenta l’eficiència i, igual com el lliure comerç, la lliure circulació de persones és necessària per a un augment del PIB global. Amb l’emigració es recuperen equilibris amb la disminució dels excedents de treballadors als països d’origen alhora que se satisfà la demanda dels països d’acollida. Així mateix, es millora l’assignació de recursos als mercats laborals.

Fins aquí, breument, la teoria. Tanmateix, la percepció de les conseqüències als països d’acollida acostuma a ser negativa, de la mateixa manera que també sorgeixen actituds proteccionistes i demandes de protecció quan es tracta de lliure comerç. La percepció dels treballadors, als països d’acollida, és que poden disminuir els salaris i tenir més competència, i, fins i tot, perdre la feina. Alhora, els aturats perceben que poden tardar més temps a trobar feina si les noves entrades d’immigrant en el mercat laboral competeixen pel mateix lloc de treball. Una altra de les percepcions va més enllà del mercat laboral i afecta la competència pels serveis socials i la seva possible disminució de qualitat per la nova entrada de beneficiaris.

Encara que el mercat laboral de la UE ofereix una relativa unitat, en particular per als treballadors immigrants residents i regulars per les possibilitats de lliure circulació en l’espai Shengen, no succeeix el mateix amb les persones que han obtingut l’estatus d’asil, ja que aquestes tenen la mobilitat restringida fora de l’estat d’acollida. Per aquesta raó, es podrien produir certes distorsions i desequilibris en no existir un visat europeu de refugiats que permeti la mobilitat esmentada. En aquest cas, el mercat laboral seria més semblant a un mercat amb matching o aparellament bilateral del tipus dels mercats laborals o acadèmics en els quals, per exemple, els estudiants busquen la seva millor universitat i les universitats busquen els seus millors estudiants, o els metges interns busquen el millor per a les seves pràctiques i els hospitals busquen els millors candidats a metges interns.

....Encara que aquesta possibilitat de recerca de la millor oportunitat també es produeix al mercat laboral dels emigrants, l’absència de restriccions en la mobilitat permet un millor equilibri del mercat a curt i mitjà termini.

La crisi de refugiats a Europa

Evolució del reglament i la pràctica d’asil a la Unió Europea i les seves conseqüències. UNIVERSITAT POMPEU I FABRA

Veure PDF

El vaixell Open Arms enfila cap a les costes espanyoles

L’Open Arms demana al Centre de Coordinació Marítim Espanyol assumir la coordinació de l’operació de rescat del dimarts 17 de juliol.

El vaixell insígnia de l’ONG Proactiva Open Arms ha demanat al Centre de Coordinació Marítim Espanyol que es faci càrrec de la coordinació de l’operació de rescat que van realitzar durant el matí del dimarts 17 de juliol, en la que es van recuperar els cossos sense vida d’una dona i un nen de curta edat, juntament amb una supervivent del naufragi, en aigües internacionals del mediterrani.

Aquesta petició es basa en que el capità del vaixell considera que desembarcar en un port italià, tal i com les autoritats italianes han planejat, no seria beneficiós per l’aclariment dels fets que han envoltat aquest rescat.

A la nota de premsa que ens ha enviat l’ONG, a les 11:41 hores del dia 18 de juliol, volen deixar clar que els motius pels quals no accepten desembarcaren un port italià, assignat per les autoritats italianes a les 23:04 del dia 17 de juliol, són de diferents índole. En primer lloc consideren que las declaracions del ministre d’interior italià, Matteo Salvini, qualificant de mentides e insults la documentació que ofereix el vaixell Open Arms, mitjançant la publicació de les imatges de la zona del mar, on prèviament havia tingut lloc l’operació per part de la guàrdia costanera líbia, no permeten confiar massa en que seran benvinguts al port assenyalat.

D’altra banda, l’ONG Proactiva Open Arms considera incomprensible que les autoritats italianes hagin mostrat la seva disponibilitat per rebre a la dona rescatada en un estat d’hipotèrmia severa i no hagin mostrat cap interès per fer-se càrrec dels cadàvers trobats al mar. Així mateix, l’anunci reiterat d’una mena de contra investigació dels fets per part d’aquestes autoritats, en contra dels esdeveniments inequívocs que van succeir el dilluns a la nit, documentats pel vaixell Open Arms, indueix a témer per la protecció de la dona supervivent i la seva complerta llibertat per testificar en condicions d’assossec i seguretat.

Es per tot això que l’ONG Proactiva Open Arms ha decidit dirigir els seus vaixells, tant l’Open Arms, com l’Astral cap a les costes espanyoles.

POA, Proactiva Open Arms, és una organització no governamental que vetlla pels drets humans al mar. Va iniciar la seva tasca de rescat i salvament al setembre de 2015 a Lesbos (Grècia), on va rescatar a milers de persones al mar Egeus. Durant l’estiu del 2016 aquesta ONG va ampliar la seva missió al Mediterrani Central, on va rescatar 15.000 vides a bord del veler Astral en quatre mesos. Des que va començar la missió al Mediterrani Central, s’han rescatat a 26.500 persones, més de 5.000 a bord de l’Open Arms. Tot això ha sigut possible gràcies a les donacions de la societat civil.

Redacció de Las afueras

¡Atenció! Aquesta web utilitza cookies.

Aquesta web utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Si continua navegant o premeu el botó "ACCEPTAR" considerarem que accepta tot el seu ús. Podeu obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina o al següent enllaç Més informació

Accepto