NO VOLEM PAGAR LA CRISI CAPITALISTA
Els fets que han ocorregut el dia 22 de gener en el Parlament espanyol respecte a la no aprovació de la Llei Òmnibus i de totes les mesures socials que han decaigut és un reflex dels interessos de classe dels partits parlamentaris (PP PNB JUNTS) i que en res beneficien a la classe obrera, no descarreguem les culpes només a aquests partits també el PSOE SUMAR té culpa dins de la seva supèrbia i feblesa parlamentària continuen amb el joc parlamentari de sobreviure enfront de la seva feblesa parlamentària amb mesures clarament impopulars per a la classe obrera negociant amb els partits de la dreta per a salvar els mobles en comptes de realitzar polítiques que afavoreixin de veritat a la classe obrera i no als interessos de les polítiques que li marca l’U.E.
Resulta significatiu que si hi ha hagut acord parlamentari entre el PSOE SUMAR PP PNB JUNTS al decret de la reforma de les pensions que va acordar el Govern amb el diàleg social amb la patronal i alguns dirigents sindicals, que significa de facto la possibilitat de continuar treballant cinc anys més compatibilitzant amb la pensió i no fent cas a aquest 28,6% (segons l’INE) d’aturats joves entre 16 i 24 anys, que no troben treball o és clarament precari.
Però aquesta no aprovació no ha de significar que unes mesures que des del principi eren insuficients i eren unes engrunes per a la classe treballadora com la pujada de l’SMI (50 euros) o les pujades de les pensions (50 euros mensuals) es vagin a convertir dins de la baralla dels partits com a suficients, màximament quan aquestes pujades es donaven i cal no oblidar-lo contrarestades amb l’augment de l’IVA de molts articles de primera necessitat per a la classe obrera i que ara aquesta situació de necessitat es veurà incrementat amb la desaparició d’altres mesures com la rebaixa del preu en els transports públics, el bo social elèctric, la protecció contra els desnonaments a famílies vulnerables, ajudes a les afectades per la DANA, el no augment de l’Ingrés Mínim Vital, que, encara que criticables per ser un pegat en res solucionaven les necessitats reals.
És clar que continua sent necessari i motius tenim prou per a convocar una vaga general convocada pels sindicats i no sols davant la no aprovació d’aquestes mesures socials, sinó davant els plantejaments d’aquest govern de coalició de fer pagar la crisi capitalista amb les seves mesures antiobreres a la classe treballadora i a les classes populars, plantejada i discutida des dels centres de treball i secundada pels pensionistes i les pensionistes.
Pensionistes LI