Amb mobilització, organització, unió i lluita als carrers s'aturen els atacs als nostres drets, serveis públics i a una vida digna.
___________________________________________________________________
El passat dimecres, 22 de gener de 2025, al Congrés dels Diputats, les dretes ultranacionalistes i regionalistes, van votar en contra del Reial decret llei 9/2024 (Llei Òmnibus), que contenia mesures socials i econòmiques sobre diferents matèries.
Els seus interessos electorals, polítics i financers es manifestaven d'aquesta manera. Al mateix temps, es va aprovar el Decret llei 11/2024, del 23 de desembre, amb suport del PSOE, Sumar, PP, VOX, PNV, ERC, Coalició Canària, Junts i UPN.
Aquest decret implica:
- La privatització de l' assistència sanitària i de les proves diagnòstiques, atorgant major control a les mútues sobre l' absentisme laboral.
- La promoció de la jubilació activa i la creació de mini ocupació (mini Jobs), precaritzant encara més el mercat laboral i ampliant l'edat de jubilació fins als 72, en molts sectors precaritzats i sobretot a les dones.
- La reducció progressiva de les pensions públiques, empobrint les i els futurs pensionistes.
- L'ampliació del temps de treball i el retard en l'edat de jubilació, dificultant l' accés a una jubilació digna i reduint la quantia de les pensions públiques.
- L'obstaculització de la incorporació dels joves al mercat laboral.
I tot un seguit de mesures que van ser negociades amb premeditació, nocturnitat i sense informació al conjunt de la ciutadania.
La intensa campanya de COESPE des del 23 de gener en xarxes, mitjans de comunicació i la mobilització als carrers de tot l'Estat del moviment pensionista, ha influït sense cap dubte en l'anunci d'una votació favorable al suport a les mesures d'un nou decret de l'anomenat escut social.
Aquests anuncis que s'hauran de veure negre sobre blanc en les votacions del Congrés, no vetllen altres votacions i altres lleis que s'han aprovat i incomplert per la majoria del Parlament, com a exemple màxim la celebració de l'auditoria publica de la Seguretat Social, fins i tot incomplerta i demandada per la ciutadania amb el recolzament de més de 300.000 signatures al Parlament.
En aquest joc de trilerisme polític, denunciat per COESPE, el 27 de gener es difon la següent notícia: "El president del Govern, Pedro Sánchez, ha reafirmat aquest dilluns davant el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, el seu «ferm compromís» de situar la inversió en defensa en el 2 % del PIB". Això significa que, alhora que es redueixen o eliminen impostos per a les grans multinacionals, se seguirà augmentant la despesa militar. La conseqüència directa serà l'increment de les retallades en serveis públics, drets i serveis socials.
Com va dir Mark Rutte el 12 de desembre de 2024: "Els ciutadans dels Estats membres de l'OTAN han d'acceptar fer sacrificis, com retallades en les seves pensions, sanitat i sistemes de seguretat social, per augmentar la despesa en defensa i garantir la seguretat a llarg termini a Europa".
Davant d'aquesta situació, és imprescindible continuar la lluita als carrers i establir aliances amb tots els moviments socials. Només així podrem frenar aquestes polítiques neoliberals i aconseguir canvis.
El col·lectiu pensionista, ni som ostatges ni ens deixem manipular, rebutgem els jocs polítics contraris als interessos de la ciutadania.
"GOVERNI QUI GOVERNI, ELS SERVEIS PÚBLICS, ELS DRETS I LES PENSIONS PÚBLIQUES ES DEFENSEN"
30 de gener de 2025
ANTECEDENTS DE LA NOTÍCIA QUE HA PROVOCAT AQUEST COMUNICAT DE COESPE I MAREA PENSIONISTA DE CATALUNYA, O LA IMPORTÀNCIA D'ATURAR QUALSEVOL GUERRA, PER LES MORTS DELS JOVES, NENS, I FAMÍLIES SENSERES I PER LES CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUESLES CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES QUE SUBJEU EN AQUESTES .
Reial decret llei 9/2024, de 23 de desembre, (derogat)
Des de començaments de l'any 2022 i fins a la data, s'han aprovat un total de vuit paquets de mesures amb l'objectiu d'afrontar les conseqüències a Espanya de la guerra a Ucraïna, incloent-hi mesures tant normatives com no normatives, que s'han anat adaptant a l'evolució de la situació econòmica i social.Així, en primer lloc, es va aprovar el Reial decret llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, que perseguia com a objectius bàsics la contenció dels preus de l'energia per a la ciutadania, empreses i el suport públic als sectors més afectats i col·lectius més vulnerables.
Per part seva, mitjançant el Reial decret llei 10/2022, de 13 de maig, pel qual s'estableix amb caràcter temporal un mecanisme d'ajust de costos de producció per a la reducció del preu de l'electricitat en el mercat majorista, es va adoptar un mecanisme d'ajust de costos de producció per a la reducció del preu de l'electricitat en el mercat majorista. Així, el conegut com a «mecanisme ibèric», va permetre una important reducció dels costos de l'electricitat a Espanya i Portugal, protegint l'economia i la societat de part dels efectes de la guerra en aquest àmbit.La persistència del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna va propiciar que s'adoptés un segon paquet de mesures, per mitjà del Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny, pel qual s'adopten i es prorroguen determinades mesures per a respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, per a fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica, i per a la recuperació econòmica i social de l'illa de La Palma.
Mitjançant aquesta norma, es va donar continuïtat a les principals mesures temporals per a reduir els preus de l'energia, la inflació i protegir els col·lectius més vulnerables, incloses en el primer paquet d'ajudes. Així mateix, es van incorporar noves mesures addicionals, com ara la congelació del preu de la bombona de butà o la subvenció de fins a un 30 % dels títols transporti multiviatge de transport públic.
Com a continuació d'aquest segon bloc d'ajudes, el Govern va aprovar el Reial decret llei 14/2022, d'1 d'agost, de mesures de sostenibilitat econòmica en l'àmbit del transport, en matèria de beques i ajudes a l'estudi, així com de mesures d'estalvi, eficiència energètica i de reducció de la dependència energètica del gas natural, impulsor d'un ventall de mesures orientades a promoure l'estalvi energètic, destacant entre altres, la gratuïtat del transport públic de mitjana distància i l'increment d'ajudes directes per al transport.
El següent paquet de mesures es veuria aprovat pel Reial decret llei 17/2022, de 20 de setembre, pel qual s'adopten mesures urgents en l'àmbit de l'energia, en l'aplicació del règim retributiu a les instal·lacions de cogeneració i es redueix temporalment el tipus de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) aplicable als lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries de determinats combustibles.Amb aquesta norma, entre altres actuacions, es va acordar la baixada de l'IVA del gas natural. Amb posterioritat, el Govern va aprovar el Reial decret llei 18/2022, de 18 d'octubre, pel qual s'aproven mesures de reforç de la protecció dels consumidors d'energia i de contribució a la reducció del consum de gas natural en aplicació del «Pla + seguretat per a la teva energia (+ES)», així com mesures en matèria de retribucions del personal al servei del sector públic i de protecció de les persones treballadores agràries eventuals afectades per la sequera.Aquest nou bloc de mesures va continuar amb la senda de l'estalvi energètic, a fi de preparar l'economia espanyola de cara a l'hivern, donada la persistència del conflicte ucraïnès-rus. Entre aquestes mesures, cal assenyalar la possibilitat que les comunitats de veïns poguessin acollir-se a la tarifa d'últim recurs (TUR) de gas natural.
D'aquesta manera, aquests cinc primers paquets de mesures van suposar un important esforç fiscal que es va cobrir, en línia amb objectius de reducció del dèficit i el deute públic, tenint al seu torn un efecte molt positiu sobre l'evolució de la inflació i les principals variables econòmiques. Encara que a la fi de 2022 els preus energètics es van moderar, aquests van ser reemplaçats amb augments de preus d'altres béns fonamentals com els aliments, les matèries primeres i els béns intermedis.Davant aquest context, va resultar necessari continuar adoptant mesures per a evitar que es produís un efecte reboti de la inflació.Així, per mitjà del Reial decret llei 20/2022 de 27 de desembre, de mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d'Ucraïna i de suport a la reconstrucció de l'illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat, es va adoptar un sisè paquet de mesures, mobilitzant uns 10.000 milions d'euros de recursos públics per a articular la resposta de política econòmica enfront de la guerra d'Ucraïna a partir de l'1 de gener de 2023, concentrant la seva actuació en els col·lectius vulnerables a l'increment en el preu dels aliments i altres béns de primera necessitat i en els sectors més afectats per la pujada de l'energia.
A conseqüència de la durada de la guerra i de la persistència de les pressions a l'alça sobre els preus dels aliments, les matèries primeres i els béns intermedis, algunes de les mesures posades en marxa van ser prorrogades i actualitzades mitjançant el Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, pel qual s'adopten i prorroguen determinades mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d'Ucraïna, de suport a la reconstrucció de l'illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat; de transposició de Directives de la Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils i conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors; i d'execució i compliment del Dret de la Unió Europea.Des de principis de 2023, els preus dels aliments, les matèries primeres i els béns intermedis es van anar moderant i els mercats adaptant a la incertesa geopolítica persistent.
En aquest context, amb el Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre, pel qual s'adopten mesures per a afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a Ucraïna i Orient Pròxim, així com per a pal·liar els efectes de la sequera. es va procedir, de manera prudent i evitant possibles efectes reboti en els preus, a la retirada gradual d'algunes de les mesures fins llavors adoptades.Durant 2024 el creixement dels preus generals s'ha anat estabilitzant. Així ho reflecteix l'evolució de l'IPC des de febrer de 2023 (6,0%) fins a l'última xifra disponible per a novembre de 2024 (2,4%). No obstant això, van continuar persistint uns certs riscos associats a la inestabilitat internacional, la qual cosa va portar a una continuació de la retirada progressiva de les mesures adoptades.
Així, gradualment, s'han retirat unes certes mesures, com les vinculades a l'IVA de l'electricitat, del gas o de l'impost especial de l'electricitat.Actualment, l'evolució dels preus generals i de l'índex de preus al consum subjacent s'ha estabilitzat plenament. En aquesta línia, segons l'últim informe del Banc d'Espanya, de desembre de 2024, sobre les projeccions macroeconòmiques per a Espanya, els nivells d'inflació es van situar en 2024 en el 2,9% i s'espera que aquesta tendència descendent continuï en els pròxims anys preveient nivells d'inflació del 2,1% en 2025 i 1,7% en 2026, per a després augmentar lleugerament en 2027 fins al 2,4 %.
No obstant això, cal assenyalar que aquesta senda ha empitjorat lleugerament respecte al que es preveu fa uns mesos, quan s'esperava que la inflació se situés en el 1,9 % en 2025. Aquestes circumstàncies, juntament amb la persistència de conflictes internacionals complexos, com la guerra a Ucraïna i la inestabilitat a Orient Mitjà, que tenen potencials efectes globals, porten al fet que amb aquest Reial decret llei es prorroguin unes certes mesures, centrades fonamentalment els col·lectius vulnerables i als joves.Al costat de l'anterior, en aquest reial decret llei s'adopten noves mesures en l'àmbit econòmic, tributari, de transport o de Seguretat Social.
Segons Iberley, s'ha derogat el Reial decret llei 9/2024, de 23 de desembre, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria econòmica, tributària, de transport, i de Seguretat Social, i es prorroguen determinades mesures per a fer front a situacions de vulnerabilitat social, publicat en el BOE de 24 de desembre de 2024, més conegut com a «òmnibus».
El Reial decret llei derogat havia entrat en vigor el 24 de desembre de 2024, i atès que no ha aconseguit ser convalidat en el termini de 30 dies establert, ha deixat de ser aplicable.
Quant a les mesures més destacades que han estat derogades podem destacar les següents:
Àmbit administratiu
Amb la derogació del Reial decret llei han deixat aplicar-se, entre altres, les següents mesures:
En matèria de transport s'han derogat les ajudes directes al transport de viatgers.
En matèria d'habitatge es deroga l'ampliació de la suspensió dels procediments de desnonament i llançaments, deixant per tant sense aplicació la pròrroga establerta fins al 31 de desembre de 2025.
Se suspèn la pròrroga dels valors extraordinaris dels descomptes del bo social.
També han estat derogades altres mesures en matèria econòmica com, per exemple, la pròrroga del règim transitori de suspensió de liberalització de determinades inversions estrangeres directes, la modificació de la Llei de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, o la pròrroga del mecanisme de suport per a garantir la competitivitat de la indústria electrointensiva.
Àmbit laboral
Amb la derogació del RD-llei 9/2024 es veuen afectades mesures laborals tan importants com la pròrroga del SMI, la quantia de les pensions i les cotitzacions a la Seguretat Social en 2025.
L'RD decaigut contenia la pròrroga del SMI de 2024 per a l'any en curs, això suposa, almenys mentre durin les negociacions en la matèria, la inexistència d'una referència legal per al SMI 2025. No obstant això, davant l'inusual de la situació, es recomana mantenir el valor fixat per a l'a l'any 2024 pel Reial decret 145/2024, de 6 de febrer, fins a la publicació del nou valor mínim.
Referent a les pensions aquest tema resulta especialment curiós ja que s'ha donat la circumstància que el mateix dia que s'ha derogat en el Congrés el Reial decret llei 9/2024, de 23 de desembre, el BOE publicava el seu desenvolupament reglamentari mitjançant el Reial decret 35/2025, de 21 de gener. En qualsevol cas, les revaloracions en les quanties de les pensions contributives, mínimes, no contributives, IMV i la millora del complement de bretxa de gènere per a 2025 (en un 2,8%, 6%, 9% i 7,8%) també es veuran afectades. Aquest mes de gener els pensionistes probablement reben l'increment previst, no obstant això, fins a cobrir el buit normatiu, a partir de febrer rebrien les quantitats aprovades en el seu moment pel Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre per a l'any 2024.
La pròpia Seguretat Social ja havia integrat les referències al topall màxim de cotització, cotització addicional de solidaritat i altres existents en els decaiguts arts. 80-84 del Reial decret llei 9/2024, de 23 de desembre (BNR núm. 01/2025, de 13 de gener de 2025). Amb probabilitat el buit legal en la matèria serà aclarit mitjançant un butlletí de noticas xarxa en el qual s'optarà per mantenir els topalls de les cotitzacions socials establerts per l'Ordre PJC/51/2024, de 29 de gener, per a l'exercici 2024. L'RD anul·lat també afecta a l'aplicació en l'increment del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI) i a la quota de solidaritat per als salaris que superin la base màxima que hagués començat a ser aplicable des del 01/01/2025.
A TENIR EN COMPTE. Com és habitual, qualsevol futura actualització de les quantitats sobre els conceptes tractats es fixarà amb efectes retroactius a gener de 2025.
ÀMBIT FISCAL
Pel que a l'àmbit fiscal es refereix, la norma que ara ha decaigut incorporava importants mesures, com estudiàvem en aquesta notícia publicada en el seu moment; i que ara perden la seva vigència. Per exemple, i entre altres:
En l'IRPF, i amb efectes des de 01/01/2025, es prorrogaven per a l'exercici 2025 els límits quantitatius de mòduls, amb establiment d'un nou termini de renúncies i revocacions; es prorrogaven les deduccions per obres de millora de l'eficiència energètica d'habitatges i per adquisició de vehicles elèctrics; i s'elevava a 2.500 euros la quantia total dels rendiments íntegres del treball procedents del segon i restants pagadors, perquè operés el límit general de 22.000 euros de rendiments íntegres del treball per a estar obligat a presentar declaració per l'IRPF.
En el IS, es prorrogava la mesura de la DONA 17a de la LIS, sobre llibertat d'amortització en inversions que utilitzin energia procedent de fonts renovables, amb efectes per als períodes impositius que s'iniciessin a partir de 01/01/2025.
En IVA, es prorrogaven per a l'exercici 2025 els límits per a l'aplicació del règim simplificat i el règim especial de l'agricultura, ramaderia i pesca (i, paral·lelament, s'establia un nou termini per a renúncies o revocacions). També s'incorporaven petites modificacions en l'article 19.5.º de la LIVA i l'apartat onzè de l'annex de la LIVA, referits a dipòsits de carburants, i que ja havien estat reformats abans per la Llei 7/2024, de 20 de desembre.
Així mateix, entre altres mesures, en el IIVTNU o «plusvàlua municipal» s'actualitzaven els imports màxims dels coeficients; en l'IAE s'incloïen els artistes d'Art Sacre en el grup 861; i es retardava a 01/04/2025 l'entrada en vigor del nou Impost sobre els Líquids de Cigarrets Electrònics i altres Productes relacionats amb el Tabac.
A TENIR EN COMPTE. S'ha aprovat la tramitació del RD-Llei derogat com a projecte de llei pel procediment d'urgència.