"Tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar...".cantaven les dones a la manifestació en el moment d'arribar al Passeig Lluís Companys.
LES CURES SOSTENEN LA VIDA.
______________________________________________________
Les dones exigeixen corresponsabilitat per viure amb justícia i llibertat.
https://youtu.be/2M5AaaX2LqY?si=8pT_t5vG8l8reVh_ Clica aquí si vols veure el vídeo de la capçalera de la manifestació, ARRIBANT AL PASSEIG LLUÍS COMPANYS, A L'ARC DE TRIOMF, perquè ha sigut tot un triomf de totes les dones, més de 150.000, caminant, cantant, ballant, reivindicant,..justícia i llibertat, aquest 8M 2025, pels carrers de Barcelona. Una marxa que ha començat concentrant-se pels voltants de la Plaça Universitat i arribava fins l'Arc de Triomf, convocada per l'Assemblea 8m. Plena, de gom a gom, he pogut desplaçar-me al llarg de tota la manifestació i puc assegurar que aquest cop les dones han superat totes les manifestacions anteriors.
Hi ha una nova onada feminista reinventant les vagues.
El moviment de vagues feministes es va iniciar, segons les autores del llibre: Feminisme per al 99%, Nancy Fraser, Tithi Bhattacharya i Cinzia Arruza, a Polònia l'octubre del 2016, quan més de 100.000 dones van participar en aturades laborals i manifestacions per oposar-se a la prohibició de l'avortament al país. Al final del mes, una onada de rebuig radical ja havia travessat l'oceà fins a l'Argentina, on les vaguistes van respondre a l'atroç assasinat de Lucía Pérez amb el crit reivindicatiu de "Ni una menos". Lucía Pérez, de 16 anys, va ser drogada, violada i empalada fins a la seva mort, a la ciutat costanera de Mar del Plata, el 8 d'octubre del 2016. El moviment aviat es va escampar a Itàlia, Espanya, el Brasil, Turquia, el Perú, els Estats Units, Mèxic, Xile i desenes d'altres països."
El que havia estat un seguit d'accions d'abast nacional es va convertir en un moviment transnacional el 8 de març del 2017, quan organitzadores d'arreu del món van decidir fer una vaga conjunta. En països com l'Argentina, Espanya i Itàlia, a més, el feminisme de les vagues de dones ha obtingut un ampli suport de les forces contràries a l'austeritat. "No tan sols dones i persones de gèneres no normatius, sinó també homes s'han unit a les manifestacions massives del moviment contra les retallades de finançament a les escoles, la sanitat, l'habitatge, el transport i la protecció del medi ambient."
Imatge de la pancarta de la Plataforma SAD Catalunya, que lluita per aconseguir que el servei d'atenció domiciliària torni a ser públic. Entre altres, Fina Salazar, amb el cabell blanc, rodejada de treballadores del SAD.
Els serveis d’atenció domiciliària (SAD) són un conjunt organitzat de recursos i accions adreçades a les persones que, per raó d’edat, dependència o discapacitat tenen limitada l’autonomia per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària o requereixen atenció permanent i a distància. És imprescindible fer referència a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada el 13 de desembre de 2006 per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), ratificada per Espanya el 3 de desembre de 2007 i que va entrar en vigor el 3 de maig de 2008. La Convenció suposa la consagració de l’enfocament de drets de les persones amb discapacitat, de manera que considera les persones amb discapacitat com a subjectes titulars de drets i els poders públics estan obligats a garantir que l’exercici d’aquests drets sigui ple i efectiu.
Aquest seria un resum de les peticions de les treballadores i treballadors del SAD, des que van començat les negociacions amb la patronal del sector (ACRA, ASADE, CAPSS, LA CONFEDERACIÓ I UHC):
- Augment salarial digne, un 5%.
- Torns definits (Matí o tarda)
- Jornades complertes de 35h setmanals
- Eliminació de la borsa d’hores
- Plus d’antiguitat
- Salari 100% per baixes IT
- Regulació del sistema superillles
"Avui dia és posible pensar en un feminisme anticapitalista, amb conexions amb l'antiracisme, l'ecologisme i l'activisme pels drets laborals i dels immigrants."
https://youtu.be/_t8RSDsNQB0?si=S1l1wHbo0ZDSnBdW Vídeo de la manifestació.
https://youtu.be/e_x7Hme7XBo?si=0pCgDrM4nsha0Bgx Video de la manifestació arribant a l'Arc de Triomf.
El capitalisme neoliberal, culpable de totes les calamitats i els petiments actuals.
Tenint en compte, que com a feministes consideren el sistema capitalista no només com un sistema econòmic, sinó una cosa més gran: un ordre social institucionalitzat que també abasta les relacions i pràctiques aparentment "no econòmiques" que sostenen l'economia oficial. Per exemple, el capitalisme té una tendència a reduir la natura a una "aixeta" d'on ragen energia i primeres matèries i una "pica" per absorbir residus, de l'altra; en aquests dos aspectes, el capital se n'apropia obertament, sense pagar i sense aportar res a la seva recuperació. En conseqüència, les societats capitalistes tenen una tendència estructural a desestabilitzar els hàbitats que sostenen les comunitats i destruir els ecosistemes que nodreixen la vida.
LA VISIÓ D'AMPLI ABAST DE LA CRISI CAPITALISTA PROVÉ DE QUE SENSE NEGAR LA SEVA TENDÈNCIA INHERENT A GENERAR CAIGUDES INTERMITENTS DE MERCATS, CADENES DE FALLIDES I ATUR MASSIU, ES RECONÉIX QUE EL CAPITALISME TAMBÉ PORTA A DINS ALTRES CONTRADICCIONS I TENDÈNCIES A LA CRISI "NO ECONÒMIQUES".
https://youtu.be/bfrFd7lS_pA?si=h7TW2fpsRVn1VMq0 Video de la manifestació.
Aquestes condicions inclouen la capacitat d'absorbir diòxid de carboni de l'atmòsfera; la capacitat de l'estat de defensar la propietat (en lloc de construir habitatges de lloguer social), sufocar les revoltes (Llei Mordasa) i salvaguardar els diners (PARADISOS FISCALS), i, cosa que té una importància crucial per a nosaltres, el treball no assalariat de formar i mantenir éssers humans. Sense aquestes condiciones, el capital no podria explotar "persones treballadores" ni aconseguir l'acumulació de beneficis. Però encara que no pugui viure sense aquestes condicions de fons, la seva lògica també l'empeny a no reconèixer-les.
Si se l'obligués AL CAPITALISME a pagar tots els costos de renovació de la natura, dels poders públics i de la reproducció social, els beneficis del capital minvarien fins a desaparèixer.
"Anomenar-me càrrega de treball és també patriarcat. Revisa't el capacitisme."
S'ha superat el "feminisme liberal", s'ha superat l'opressió de gènere en les societats capitalistes; s'ha superat l'intent de la regulació de la sexualitat per part del sistema capitaliste; de les fonts antiracistes i antiimperialistes del feminisme. Un capitalisme que va néixer de la violència racista i imperialista. Ara la lluita ecologista i socialista del feminisme és revertir la destrucció de la Terra per part del capital, perquè no existeix una auténtica democràcia i sense la pau necessària al món i les lluites feministes i laborals i dels moviments socials (AAVV, Marea Pensionista, Marea Blanca, ...) no ACONSEGUIREM SALVAR LES DONES I LA SOCIETAT DE L'OPRESSIÓ DEL CAPITALISME.
https://youtu.be/cPptmRoVgsQ?si=FXgSmyEqLcatihVu Vídeo de la manifestació.
Membres de Marea Pensionista de Catalunya, que es reuneixen cada dilluns en aquesta mateixa plaça Universitat de Barcelona, asisteixen a la manifestació de la dona, perquè el moviment pensionista i la seva secció de la dona mantenen la mateixa lluita.
Grup de dones argentines migrants portant la pancarta contra totes les formes antisocials del seu president (neofeixisme, misogimia, xenofòbia, racisme,..). Demanant justícia social a un president que ha estafat a la seva gent amb les crypto i assegurant que: " MILEI ENS ODIA."
"Necessitem un feminisme anticapitalista, un feminisme per al 99%." El feminisme que tenen al cap les autores del llibre: Feminisme al 99%, és concient que ha de respondre a una crisi de proporcions històriques: als nivells de vida caient en picat i al desastre ecològic que s'acosta; a guerres que ho arrasen tot i a cada vegada més despossessió; a migracions massives que topen amb tanques de filferro; al racisme i la xenofòbia embravits, i a la pèrdua de drets, tant socials com polítics, guanyats amb molt d'esforç.
El feminisme per al 99% aspira a una transformació social profunda i de gran abast. En poques paraules, es proposa unir-se a qualsevol moviment que lluiti pel 99%, tant si és defensant la justícia mediambiental com l'educació gratuïta i de gran qualitat, els serveis públics ben finançats , l'habitatge assequible, els drets laborals, la sanitat gratuïta universal o un món sense racisme ni guerres. "Només aliant-nos amb aquests moviments podem obtenir la força i la visió necessàries per desmantellar les relacions socials i les institucions que ens oprimeixen."
Representants de Marea Pensionista de Catalunya i de COESPE (Coordinadora Estatal por la Defensa del Sistema Público de Pensiones) lluitant cada dilluns per aconseguir que desaparegui la bretxa de gènere. Avui s'han desplaçat per fer costar a les dones en el dia Internacional de la Dona, 8 de Març de 2025.
DONES CONTRA LA BRETXA DE GENERO, NI UN PAS ENRERE.
Dones feministes i pensionistes sortim als carrers per aquelles que han estat
silenciades per sempre.
Sortim als carrers per a acabar amb la bretxa de gènere. Denunciem la
discriminació que continuem sofrint les dones, tant en l'àmbit laboral com en les
pensions.
Els salaris continuen sent inferiors als dels homes. Les pensions més
del 31% inferior a la mitjana. La diferència és de 493€ al mes i 6.902€ per any.
Continuem sortint als carrers pel més d'un milió de dones que, amb més de 65
anys i després d'haver estat tota una vida treballant, no tenen reconeguda
cap pensió.
Sortim als carrers per a aconseguir una educació lliure i gratuïta que arribi a tots els
racons.
Sortim als carrers per una sanitat pública, universal i per una mort digna.
Seguim i continuarem sortint als carrers perquè cap dona se senti
revictimitzada quan vulgui denunciar. Perquè totes les dones tinguin drets,
perquè cap dona és il·legal.
Sortim als carrers per la fi de les guerres. Les dones, les nenes i els nens són les
víctimes més vulnerables.
Sortim als carrers per envellir dignament i per un habitatge assequible.
Per tot això continuem lluitant i organitzant-nos en les xarxes i en els barris. Perquè
l'ona d'extrema dreta que recorre Occident no arribi mai al poder.
Perquè no tornin a fer-nos invisibles. Perquè no tornin a decidir per nosaltres.
Perquè som nosaltres, les que organitzades, canviem el món
DONES PENSIONISTES I FEMINISTES.
GOVERNI QUI GOVERNI LA BRETXA EN PENSIONS I SALARIS ES DEFENSA
COMISSIÓ DONA 8M DE 2025
El feminisme es proposa unir-se a qualsevol moviment que lluiti per defensar la justícia mediambiental com l'educació gratuïta i de gran qualitat, els serveis públics ben finançats , l'habitatge assequible, els drets laborals, la sanitat gratuïta universal o un món sense racisme ni guerres. "Només aliant-nos amb aquests moviments podem obtenir la força i la visió necessàries per desmantellar les relacions socials i les institucions que ens oprimeixen."
https://youtu.be/g986f86vTPw?si=yNON8RyaBDZ45fQ5 Video de la manifestació.
Estem vivint una crisi del conjunt de la societat, una crisi simultània de l'economia, l'ecologia, la política i la "cura".
"Fixem-nos en el cas de la Luo. Una mare taiwanesa, identificada únicament pel cognom, va demandar el seu fill l'any 2017, i li va exigir una compensació pel temps i els diners que havia invertit a criar-lo. La Luo havia pujat dos fills com a mare soltera i els havia pagat a tots dos la carrera de dentista. A canvi, esperava que tinguessin cura d'ella quan es fes vella. quan un dels fills no va satisfer les seves expectatives, li va posar un plet. En una sentència sense precedents, el Tribunal Suprem de Taiwan va ordenar al fill que pagués a la mare 967.000 dòlars americans pels costos de la seva "criança".
El cas de la Luo il·lustra tres trets fonamentals de la vida sota el capitalisme. En primer lloc, revela un universal humà que el capitalisme preferiria ignorar i que intenta amagar: les quantitas enormes de temps i recursos necessaris per donar a llum, cuidar i mantenir éssers humans. En segon lloc, subratlla que gran part de la feina de crear o mantenir éssers humans en la nostra societat encara la fan les dones. Finalment, revela que, si les coses segueixen el seu curs normal, la societat capitalista no assigna cap valor a aquesta feina, encara que en depengui....". Del llibre/Manifest: "Feminisme per al 99%", de les autores: Nancy Fraser, Tithi bhattacharya i Cinzia Arruzza.
Les autores del llibre Feminisme per al 99% es plantegen unes quantes preguntes empipadores. Què ha hagut de fer la treballadora abans d'arribar a la feina? Qui li ha cuinat el sopar, li ha fet el llit i li ha alleujar el dolor i l'angoixa perquè pugui tornar a la feina un dia esgotador darrere l'altre? Hi ha hagut alguna altra persona que fes tota aquesta feina de producció de persones, o ha estat ella mateixa qui se n'ha fet càrrec, no tan sols per a ella sinó també per als altres membres de la família?
Aquestes preguntes revelen una veritat que el capitalisme conspira per ofuscar: el treball assalariat de producció de beneficis no podria existir sense el treball (en general) no assalariat de producció de persones. Per tant, la institució capitalista del treball assalariat amaga alguna cosa més que la plusvàlua. També amaga els seus trets característics de naixement: la tasca de reproducció social, que és una de les seves condicions de possibilitat. Els processos socials i les institucions necessaris per a tots dos tipus de "producció" (la de persones i la de b eneficis), tot i estar diferenciats analíticament, en realitat són constitutius els uns dels altres.
La distinció entre aquests, a més, és en si mateixa un artefacte de la societat capitalista. Com ja hem dit, la feina de producció de persones sempre ha existit i sempre s'ha associat a les dones. Però en societats anteriors no hi havia cap divisió marcada entre "producció econòmica" i reproducció social. No va ser fins a l'arribada del capitalisme que aquests dos aspectes de l'existència en societat es van separar. La productivitat es va traslladar a fábriques, mines i despatxos, on va ser considerada "economia" i se la va remunerar amb salaris en efectiu. La reproducció va quedar relegada a "la família", on es va feminitzar i sentimentalitzar, es va definir no com a "treball" sinó com a "cura", que es duia a terme per "amor" i no per diners.
Un dels slògans que han ressonat amb força arreu del món i també a la manifestació del 8 de març ha sigut durant els darrers anys "Ens volem vives" (Vivas nos queremos). Recordem que ja són més de 1.000 les dones assassinades en el transcurs d'aquests últims anys, en el Regne d'Espanya.
https://youtu.be/O_Muko07Efk?si=WDs19FInfu0q0eVr Vídeo de la manifestació.
Els mitjans de comunicació continuen identificant el "feminisme" amb el "feminisme liberal".
Les autores del Manifest "Feminisme per al 99%," mantenen que els mitjans de comunicació de masses continuen identificant el "feminisme", com a tal, amb el "feminisme liberal". Però lluny de proporcionar una solució, el feminisme liberal forma part del problema. "..el feminisme liberal està centrat en el Nord global i en les dones de les capes professionals i directives que posen l'èmfasi a "fer un pas endavant" (lean in) i "trencar el sostre de vidre". Aquest feminisme liberal, si bé condemna la "discriminació" i defensa la "llibertat d'elecció", es nega decididament a afrontar les limitacions socioeconòmiques que fan que la llibertat i l'empoderament siguin impossibles per a la gran majoria de dones."
"Plenament compatible amb la desigualtat que no para de créixer, el feminisme liberal externalitza l'opressió. Fa possible que les dones professionals amb càrrecs directius facin "passos endavant" perquè els permet "trepitjar" les dones migrants pobres a les quals subcontracten per a les feines domèstiques i de cura. Aquest feminisme no té sensibilitat de classe, de raça, i fa que la nostra causa es relacioni amb l'elitisme i l'individualisme.....en general, dncs, el feminisme liberal proporciona la coartada perfecta al neoliberalisme."
"L'ètica del feminisme liberal convergeix no tan sols amb els costums empresarials sinó també amb corrents teòricament "transgressors" de la cultura neoliberal. Confon el feminisme amb l'ascens de dones individuals. En aquest món, el feminisme corre el risc d'esdevenir l'etiqueta d'un trending topic i un vehicle de promoció personal, que no s'utilitza per alliberar una gran quantitat de persones sinó per fer pujar unes quantes dones en les jerarquies socials.
La resposa al feminisme dels "passos endavant" és el feminisme de "tornar els cops". El feminisme per al 99% lluny d'alegrar-se per les dones que són conselleres delegades i ocupen despatxos de luxe, vol deslliurar-se de conselleres i consellers delegats i dels despatxos de luxe."
Habitatge inaccessible, salaris baixos, atenció mèdica universal, violència policial...No són temes tractas habitualment pel feminisme mainstream. Aquesta manifestació del 8 de març és un manifest que exigeix la fi de l'empresonament en massa i dels règims fronterers inhumans, la provisió d'habitatges segurs i veritablement assequibles, la llibertat per a Palestina, la fi de les guerres imperialistes a l'Orient Mitjà i molt més.
Informació, videos i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras).