https://youtu.be/z12bo-i0eVw?si=SKqOK0s6gg4eTSL- Video de Ramón Franquesa en el qual parla de la presència d'algunes companyes i companys pensionistes que han assistit al Mobile Congres per denunciar que en aquest event han participat les empreses israelites.
Els pensionistes, de moment, pensen assitir a la trobada, manifestació del 8 de març, perquè tenen motius per denunciar totes les injustícies que es cometen amb les dones. Homes i dones de bona voluntat lluitant per aquest planeta, i per la gent que l´habita: dones maltractades pels homes, que fixen el que han de cobrar quan arriben a la seva edad de jubilació, ara també és una dona la que dirigeix el cotarro del Ministeri d'inclusió, i l'Albert, el cantant li dedica una cançó. Els pensionistes, com cada dilluns, des de fa més de 6 anys, concentrats a la Plaça Universitat de Barcelona entonant una vella cançó: Goberni qui goberni les pensions públiques, la Sanitat Pública, l'Educació Pública, les Residències de gent gran públiques es defensen. Dones que no poden morir en pau, sense dolor.
"És sorprenent, ha dit Ramón Franquesa, que el Sr. Netanyahu hagi tallat l'accés a Gaza, després d'haber assassinat a milers de palestins, dones, nens i nenes. Ara no permet que entrin a Gaza aliments, ni aigua, és a dir, que vol continuar amb el genocidi d'una altre manera. En canvi, en el nostre país, Catalunya, Espanya, se li coloca la catifa vermella, perque vinguin a la nostra ciutat empreses de comunicació que tenen molt a veure amb la industria militar i amb l'estat genocida d'Israel. Un estat que s'havia de bloquejar, que de fet el govern espanyol havia dit que havia tancat relacions comercials amb Israel, doncs sembla ser que sel's està rebent en el Mobile Center...."
"...volia compartir una reflexió, respecte al Mobile Congres, ha continuat exposant RamónFranquesa . Un observava que tant els representants de països africans i d'altres regions del món des d'on se'ls extreu els seus minerals, aplaudien la nostra presència, els representants anglosaxons, que s'arroguen ser la democràcia, els defensors de la llibertat i són els còmplices del genocidi en el món i més concretament a Gaza, que desitgen construir un amb complex turístic a Gaza, quedar-se amb els recursos, perquè la gent no pugui quedar-se en la seva terra, per a després ser maltractats, perseguits , calcigats. Aquests eren els que ens miraven amb menyspreu.
Aquests són els que tracten de robar minerals, d'imposar tractats als pobles, per a quedar-se amb els seus recursos. Que el seu objectiu és destruir les condicions de vida dels pobles perquè la gent hagi d'emigrar, perquè no puguin viure en la terra en la qual han nascut i quan es converteixin en emigrants siguin maltractats i marginats, calcigats i perseguits. Aquests imperialistes , aquests eren els que ens feien signes de menyspreu, una petitíssima part, que per descomptat, aquesta petitíssima part d'occident, que tindrem que revisar molt les nostres bases culturals i el nostre patró de comportament, perquè aquesta gent no són ni el 5% de la humanitat . La humanitat eren els altres, la gran majoria, que farts de veure aquest espectacle de nens morir, de ciutats destruïdes i que després del bloqueig, la gent s'acabi de morir..."
https://youtu.be/pnmBYMzCv2A?si=oaHUekCArHfqT2v4 Video de Ramón Franquesa que parla de la mort d'un paleta que treballava en una obra amb 73 anys, al caure d'un andami......
Ramón Franquesa ha començat recordant que el "... dilluns passat, mentre érem aquí, moria un obrer de 73 anys caient-se d'una bastida de 3 metres. Això és el que s'ha pactat amb la patronal, però també amb alguns agents socials, que diuen que estan per retallar la jornada de treball, però després accepten que la gent pugui continuar treballant en sectors com la construcció i accepten la lògica que això implica: que baixaran les pensions, perquè el primer és permetre que treballin i el segon és baixar les pensions perquè hagin de treballar i aquest és l'horitzó que ens estan mostrant, al qual ens volen portar i al qual ens resistim...."
".....Aquest és l'horitzó al qual ens volen portar. En Nou Barris la Marea Pensionista va agafar a un especulador, a un representant dels fons d'inversió i el va ficar en la presó , LLÀSTIMA QUE FORA CARNESTOLTES!. Però algun dia això arribarà de veritat. Si persistim en la mobilització, treballant durament, com la companya Luisa, fent l'entrevista a Miren Etxezarreta, per a preparar la jornada del 8 de març. Treballant, perquè les jornades de la mobilització no són per a exhibir-se, per a ser qui la diu més gran i surt en el titular de la premsa, són per a difondre i mobilitzar a la gent. I en aquest cas per a arribar a les dones pensionistes, dir-los que han de lluitar, que han de reclamar, defensar la seva vida i aquest és un treball gota a gota , dia a dia, no de titulars de periòdics, sinó un treball constant que, companyes i companys estan realitzant per a intentar augmentar la consciència de la gent i explicar-los que no estem condemnats a suportar la pobresa de les nostres vídues.
Hi ha recursos. Estem exigint l'auditoria que el Tribunal de Comptes va calcular en 104.000 milions d'euros, donant-nos, en una petita part, la raó als pensionistes que sabem que es va desviar diners fins prop de 800.000 milions d'euros. Cal explicar que això no és acceptar la pobresa de les nostres dones, que això no és acceptable i que només canviarà amb la nostra mobilització. Una mobilització que, sincerament, no parem. Hem vist les mobilitzacions a l'Hospital Broggi aquesta setmana i deia una companya de St. Boi que, clar, van anar a negociar amb l'Olga Parné, la Consellera de Salut, però això ella ja ho sabia. Que si no defenses el teu llit i el teu metge. ... Com no anava a saber-ho si ella és la que promou aquestes polítiques, si ella és l'assassina de la Sanitat Pública?.
Per cert, també un altre element. Pel meu treball he visitat Montjuïc. En els últims mesos m'estic afartant de veure en les muralles de Drassanes, en Vallvidriera, la gent vivint en el bosc, als jardins, al Parc de la Ciutadella. Una pobresa galopant que només s'envers amb mobilització social. Lluita, com a Grècia, que no surt en els mitjans de comunicació perquè no els interessa que se sàpiga. Com tampoc ens assabentem de la vaga general a Bèlgica.
Però això l'única cosa que va a aparar a aquests depredadors, que volen robar-nos els nostres drets i portar-nos a la guerra, per a enriquir les seves arques, per a augmentar el benefici que tenen, serà la mobilització social. Recordem el sector bancari, el benefici més alt de la seva història enguany, mentre augmenta la gent acampant en els fossats de les drassanes, en els boscos que envolten la ciutat, als jardins, al parc ...NO PODEM NI HEM DE PERMETRE-HO.
Heus aquí el comunicat de COESPE:
Tragèdia en la construcció i reivindicacions per la igualtat de gènere i pensions:
COESPE
exigeix mesures urgents.
Una persona treballadora de 73 anys va sofrir una caiguda des d'una bastida situada a tres metres
d'altura en un edifici en construcció dilluns passat 24 de febrer de 2025. A causa de les greus
ferides, va perdre la vida a l'hospital al qual va ser traslladada. “La mort d'aquesta persona
treballadora ha generat, no sols una profunda tristesa, sinó també un nou cridat a millorar la
seguretat laboral i a avançar l'edat de jubilació en el sector”, va expressar COESPE. “Exigim el
restabliment de la jubilació ordinària als 65 anys i la redefinició i increment del catàleg de
professions la jubilació ordinària de les quals pugui avançar-se als 60 anys o menys”.´
A més, condemnem el decret que planteja la jubilació parcial, la jubilació activa i la jubilació
demorada, voluntària? als 72 anys. Aquesta persona treballadora, als 73 anys, estava pujada en
una bastida perquè voluntàriament desitjava treballar? La realitat és que continuava treballant
obligada per les condicions econòmiques precàries en salaris i pensions que persisteixen encara.
En només cinc dies, commemorem el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA, el 8
de març.Des del seu inici, COESPE ha mantingut el ferm compromís amb la igualtat, defensant
els drets i llibertats de les dones. Les nostres reivindicacions públiques ho demostren:
- Erradicació de la bretxa de gènere en pensions, salaris i condicions laborals i socials.
- Reconeixement del Complement de Bretxa de Gènere (RD 3/2021) a totes les persones
pensionistes que compleixin amb els requisits establerts, independentment de la seva data
de jubilació.- Pensions de viduïtat fins al 100% segons les percepcions d'altres rendes i/o
càrregues. Actualització de la pensió mínima de viduïtat al SMI.
COESPE també proposa mesures reals que ajudarien a reduir la bretxa de gènere en pensions:
- La pensió mínima, independentment del seu règim i tipus, ha d'igualar-se immediatament
al SMI.
- Auditoria pública dels comptes de la Seguretat Social (Llei 21/2021) realitzada pel Tribunal
de Comptes.
- Devolució immediata a la Seguretat Social dels 103.690 milions d'euros que s'han usat
indegudament en despeses alienes al pagament de pensions, segons va reconèixer el
Tribunal de Comptes en 2022.- Lluita contra el frau fiscal i a la Seguretat Social en totes les
seves formes, amb un enfortiment de la inspecció laboral i fiscal.
La bretxa de gènere no es tanca amb mesures superficials ni amb faules que ataquen a les dones.
N'hi ha prou de desinformació! Exigim fets palpables que acabin d'una vegada amb les
desigualtats de gènere.
- Drets, igualtat i llibertats. Sense lluita, no hi ha victòria.
- Des de COESPE, totes i totes juntes el 8 de març als carrers.
Governi qui governi, els serveis públics, els drets i les pensions públiques es defensen!Ramón Franquesa, professor d'Economia Mundial a la Universitat de Barcelona, ha parlat en el seu discurs de la manca d'informació de la vaga general de 24 hores que el passat 13 de gener va tenir lloc a Bèlgica, en protesta " contra les reformes governamentals, que pretén retallar drets socials i laborals...."
IZQUIERDA DIARIO.ES informava de la vaga a Bèlgica, el passat 13 de gener, i de la manifestació:
Massiva vaga nacional a Bèlgica: 100.000 marxen contra reformes del Govern
_____________________________________________________________
Aquest 13 de febrer, va tenir lloc un atur nacional contra les reformes governamentals, que pretén retallar drets socials i laborals.
Redacció internacional
Dijous 13 de febrer
Aquest 13 de febrer Bèlgica va ser escenari d'un atur nacional massiu convocat pels principals sindicats del país, que va mobilitzar a desenes de milers de persones en contra de les mesures d'austeritat promogudes pel nou govern federal. L'Executiu, liderat per Bart de Wever, del partit nacionalista flamenc NV-A, i compost per una coalició de cinc partits, ha anunciat reformes que ataquen drets històrics de la classe treballadora.
Entre les mesures més qüestionades es troben la limitació de les prestacions per desocupació a un màxim de dos anys i retallades significatives en el sistema de pensions i serveis públics. Aquestes polítiques han generat un ampli rebuig, evidenciat en la participació de sectors tan diversos com l'ensenyament, la sanitat, l'administració pública i el transport, que van veure paralitzades les seves activitats durant la jornada de lluita.
L'impacte de la vaga va ser notori, amb més de 430 vols cancel·lats en els aeroports internacionals de Brussel·les i Charleroi, a més d'interrupcions en el trànsit ferroviari i altres serveis essencials. Les mobilitzacions també van comptar amb la presència de militars, els qui, malgrat les restriccions imposades pel ministre de Defensa, van acudir utilitzant dies de permís. En la manifestació central, realitzada a Brussel·les, es van congregar al voltant de 100.000 persones, segons els organitzadors.
Els sindicats ja han anunciat noves accions, incloent-hi una vaga general per al pròxim 31 de març. Aquestes mobilitzacions no sols reflecteixen el rebuig a les polítiques d'austeritat, sinó també una resistència enfront d'un model que prioritza la despesa militar en detriment dels drets socials.
La major protesta i vaga general a Grècia exigeix justícia per a les víctimes de l'accident ferroviari de Tempi
Robert Stevens
3 març 2025
Grècia va ser testimoni d'una enorme demostració de força per part de la classe treballadora i la joventut el divendres, amb centenars de milers de persones participant en les protestes més grans en la història del país. Van sortir als carrers de la capital, Atenes, i de totes les altres ciutats i pobles per a exigir justícia per a les 57 persones que van morir en l'accident de tren de Tempi en 2023 i la fi de l'encobriment governamental.
Milers de manifestants es van reunir al carrer Stadiou en el centre d'Atenes, Grècia, per a commemorar els dos anys des d'un desastre ferroviari mortal que també va desencadenar centenars d'altres manifestacions i una vaga general, el 28 de febrer de 2025 [AP Photo/*Thanassis Stavrakis]
Les protestes van ser recolzades per manifestacions en més de 100 ambaixades i consolats grecs a nivell internacional, en els sis continents habitats.
Centenars de persones van protestar malgrat la pluja torrencial a Berlín (Alemanya). En referència als partits polítics de Grècia, tots ells implicats en les morts, un cartell deia: "Syriza, PASOK, ND - Tempi té una història", 28 de febrer de 2025
Per a commemorar el segon aniversari de les morts del 28 de febrer de 2023, les protestes van ser convocades per l'Associació de Familiars de Víctimes de Tempi i van anar fins i tot més grans que les que va convocar a fins de gener. Obligats a reconèixer l'ànim d'oposició de les masses, i igual que en les protestes de gener, la federació sindical del sector públic ADEDY i la Confederació General de Treballadors Grecs del sector privat van convocar vagues generals.
Es van celebrar 265 protestes a Grècia i 112 a nivell internacional, gairebé 400 en total. Les principals manifestacions internacionals es van celebrar a Berlín (Alemanya), Londres, Edimburg i Manchester (el Regne Unit), Rio de Janeiro (el Brasil), Nova York i Boston (els Estats Units) i Sídney (Austràlia). Un mapa en línia que coordina les protestes va ser vist més de 1,8 milions de vegades.
Al voltant de 3.000 manifestants enfront de l'ambaixada de Grècia a Londres, el Regne Unit, el 28 de febrer de 2025
La participació en les últimes manifestacions de Tempi és major que qualsevol cosa que els sindicats puguin, o vulguin considerar, mobilitzar, amenaçant amb la caiguda del govern conservador de Nova Democràcia (ND) del primer ministre Kyriakos Mitsotakis.
Segons una estimació, gairebé 430.000 persones van protestar a Atenes. Cada centímetre de la principal plaça de la ciutat, Syntagma, estava ple i els seus carrers adjacents estaven repletes de manifestants. La concentració estava prevista per a les 11 del matí, però la plaça ja estava plena poc després de les 8 del matí. El diari Efimerida ton Syntakton ( El periòdic dels editors ) va assenyalar que les masses de persones no van poder acostar-se a Syntagma, i que la protesta es va estendre fins a un quilòmetre de distància en la plaça Omonia i, en una altra direcció, en els Propileus.
Molts van portar cartells i pancartes casolanes que condemnaven al govern com a “assassins” per supervisar les morts evitables. Entre els lemes corejats i en altres cartells estaven “No tinc oxigen” i “Les privatitzacions maten”.
“No tinc oxigen” van ser les últimes paraules entretallades d'una jove passatgera que va anomenar al número d'emergència europeu 112 per a informar de l'accident, després que el tren de passatgers en el qual viatjava xoqués amb un tren de mercaderies. Això va provocar una enorme bola de foc, i les famílies en dol estaven convençudes que es devia al fet que el tren de mercaderies transportava un carregament il·legal de material inflamable, un fet encobert pel govern.
Fins i tot la policia, famosa per restar importància a les manifestacions a Grècia, va dir que hi havia més de 170.000 persones només a Atenes i 325.000 als carrers de tot el país.
Grècia ha estat testimoni de moltes vagues generals àmpliament secundades des de la imposició de mesures d'austeritat massives pels successius governs a partir de 2008. Però l'escala de les protestes per Tempi i l'última vaga general són molt majors, ja que tot el país va quedar paralitzat.
Una protesta de dimensions similars es va celebrar en la segona ciutat més gran, Tessalònica.
Loading Tuit ...
Tuit not loading? See it directly on Twitter
Les vagues van començar la nit anterior, quan els treballadors de Coca-Cola van abandonar les seves fàbriques prop d'Atenes. El transport es va paralitzar quan els controladors aeris van suspendre els vols nacionals i internacionals, i els trens, tramvies i autobusos es van detenir. Els mariners, els conductors de trens, els metges, les infermeres, els professors i els advocats van fer vaga. Les oficines governamentals van tancar, juntament amb moltes botigues i negocis, i els hospitals només van obrir per a emergències. Fins i tot alguns dels cafès, restaurants i bars més exclusius van tancar a causa de la mobilització massiva.
L'únic transport que funcionava a Atenes eren els trens per a portar als manifestants a les places centrals. Fins i tot això era a penes possible, ja que Ef Syn va informar, sota un titular “Això mai havia succeït abans!”, que “les estacions de metro s'han inundat amb milers de persones. La Nacional [l'autopista principal] està asfixiantment plena, els trens han augmentat els seus horaris per a atendre la gent que vol baixar-se en el centre, però la gent no cap en els vagons”.
L'editorial del periòdic deia:
S'ha format un enorme “tsunami” social que no es limita al dol. No es conforma amb honrar la memòria de les 57 víctimes del crim de Tempi, passatgers i treballadors dels trens fatals. Però vol veritat, reivindicació, càstig dels veritables culpables.
Les autoritats van fer tot el possible per a interrompre les protestes i impedir que la gent arribés a les places, arribant fins i tot a tancar les estacions de metro de Syntagma i Panepistimiou. Un contingent massiu de més de 5.000 agents de policia, inclosos antidisturbis, es va mobilitzar per a enfrontar-se als manifestants, una proporció substancial dels 65.000 que componen la Policia grega en tot el país. Després de diverses hores, i davant la creixent multitud, la policia antidisturbis va utilitzar gasos lacrimògens i magranes atordidores en la plaça Syntagma, obligant els manifestants a dispersar-se. El fotoperiodista de APE-*MPE Orestis Panayiotou va ser ferit al cap per una magrana atordidora de la policia.
Entre les desenes de detinguts per la policia hi havia 25 manifestants que van pujar a la teulada de la seu de Hellenic Trains i van desplegar una pancarta en la qual es llegia “Assassins”.
Molts milers de persones es van negar a deixar-se intimidar i van tornar a Syntagma per a continuar protestant. Milers més van tornar a la plaça més tard el divendres a la nit per a protestar. En declaracions a l'agència de notícies Reuters, la manifestant Evi va dir que era allí per a plorar als morts, “però també perquè el govern ha tractat d'encobrir les coses”. Christos, un músic, va dir: “El govern no ha fet res per a obtenir justícia… Això no va ser un accident, va ser un assassinat”.
En el seu discurs davant la multitud en Syntagma, Maria Karystianou, que va perdre a la seva filla de 21 anys Marthi en l'accident i que és la presidenta de l'Associació de Familiars de Víctimes de Tempi, es va posar de cara a l'edifici del parlament i va dir: “Em dirigeixo als assassins dels nostres fills. Van tractar als nostres morts amb falta de respecte i menyspreu. Parts humanes i ossos dels nostres fills romanen sense enterrar en llocs ocults. Vostès han comès el major sacrilegi i rebran el que els correspon a través de la venjança dels morts”.
La ira de milions de persones es va veure estimulada per la publicació el dijous d'un esperat informe sobre el desastre per part de l'Autoritat Hel·lènica de Recerca d'Accidents Aeris i Ferroviaris (HARSIA). Molts detalls de l'informe destrossen la narrativa del govern i el seu encobriment.
L'informe afirma: “És impossible determinar què va causar exactament [la bola de foc], però les simulacions i els informes d'experts indiquen la possible presència d'un combustible fins ara desconegut”. El govern ha negat durant molt de temps que hi hagués combustible a bord del tren de càrrega, mantenint la ficció que una gegantesca bola de foc, de 80 a 100 metres de longitud, que va embolicar els vagons del tren de passatgers després de la col·lisió va ser produïda per oli de silicona en els transformadors del tren.
“Es va perdre informació seriosa perquè el lloc de l'accident no estava segellat”, va assenyalar l'informe.
Davant la massiva protesta del divendres, el primer ministre Mitsotakis va emetre una declaració provocadora i egoista en la qual afirmava que l'accident es va deure a “errors humans” i “falles cròniques de l'Estat”, al mateix temps que es negava a assumir qualsevol responsabilitat per les morts massives sota el seu comandament.
L'erupció massiva d'ira per Tempi, que ha tret a la superfície l'oposició als atacs que han estat implementats contra la classe treballadora durant dècades pels partits capitalistes de tots els partits polítics, ara pot veure no sols la caiguda del propi Mitsotakis, sinó la del seu govern. Tot el podrit sistema polític de Grècia està implicat.
La setmana que ve, després de mesos de prevaricació, Syriza (Coalició de l'Esquerra Radical), s'unirà al PASOK socialdemòcrata per a presentar una moció de censura conjunta contra el govern.
El partit Syriza, que va governar entre 2015 i 2019, va aprofundir una ofensiva d'austeritat contra la classe treballadora sense precedents en el continent europeu. En 2017, com a part d'una ona de privatitzacions, Syriza va vendre la xarxa ferroviària estatal, TrainOSE, per només 45 milions d'euros, deixant en mans dels especuladors un servei ferroviari que ja mancava de recursos i obligava els treballadors ferroviaris a dependre d'una tecnologia antiquada, inclosos els sistemes de senyalització manual.
Com va assenyalar el WSWS, “després de la privatització, la xarxa ferroviària de Grècia és una de les més perilloses d'Europa. De 2018 a 2020, segons l'Agència de Ferrocarrils de la Unió Europea, Grècia va registrar la taxa més alta d'accidents ferroviaris mortals per milió de quilòmetres de tren entre 28 nacions europees”.
(Article publicat originalment en anglès el 28 de febrer de 2024)
https://youtu.be/oBhd6p5W4Co?si=A4dGfyBEqbiaKUl1 Video de Ramón Franquesa que parla de la lluita dels companys i companys del País Valencià que han lluitat contra la fúria de la Dana i contra la inoperància del seu President Mazón....
"....Els nostres companys i companyes del País Valencià i en particular de la ciutat de València han desenvolupat una manifestació, la setmana passada, traient al carrer a desenes de milers de persones exigint la dimissió de Mazón,..." ha dit Ramón Franquesa.
"......És vergonyós, primer que hi hagi un tipus com el Sr. Mazón dirigint una Autonomia-ha continuat dient Ramón. Un tipus que si analitzem sociològicament els seus orígens veiem que prové de la cançó lleugera de Benidorm (sembla que es va presentar a Eurovisión amb el seu grup Marengo), que com tenia tirada de cartell es va acabar convertint en polític, amb la capacitat intel·lectual que ha demostrat tenir al no saber gestionar una crisi com la de la Dana. Un personatge que seguint la línia que és aquesta societat s'està imposant es fica en política per a poder-se anar a l'hotel per a passar la tarda amb alguna periodista, perquè, clar, en fi, això ho porta el càrrec. I, al mateix temps, envoltat de Consellers, de Directors Generals, que tenen clar una cosa: que no poden fer res, moure un sol paper, sense que el cap ho sàpiga, no sigui que se li escapi alguna comissió. I, clar, resulta que estem governats per governs que no actuen mentre la gent es mor. I en el cas de València han estat més de 200 persones, molta gent gran. La major part eren gent gran perquè tenen més dificultats per a poder sortir d'un desastre com aquest. I després de tot això, quan qualsevol persona s'avergonyiria, demanaria perdó i es retiraria, l'oncle continua impertèrrit perquè "en fi, jo m'ho mereixo, què us heu pensat? pa fanfarró jo". Passant de la mort que ha sembrat, passant que no pot sortir al carrer, que ara hi haurà les Falles i s'haurà de quedar tancat al Palau, perquè que no se li ocorri passejar-se. Però s'aferren al poder, perquè aquesta és la cultura que s'està promovent, posar a gansters en les Institucions perquè facin el contrari del que diuen en la propaganda electoral del que prometen i ajudin les grans empreses a robar..."
https://youtu.be/KmSA125u4bU?si=Hq5_Kjrn2l1zgTtC Vídeo del cantant Albert, membre de Marea Pensionista de Nou Barris, dedicant-li la cançó a la nova Ministra d'Inclusió.
Imatges, vídeos i informació de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras)