Gastar en armes no és protegir la classe treballadora!
_______________________________________________________________________________
Mentre milions de persones treballadores sobreviuen amb contractes precaris, salaris insuficients, lloguers impagables i serveis públics a la vora del col·lapse, resulta desconcertant —i profundament decebedora— escoltar el Secretari General d'UGT, Pepe Álvarez en unes declaracions conjuntes amb Unai Sordo, Secretari general de CCOO, proposar un impost per a finançar un major pressupost destinat a la indústria armamentística.
Una idea que proposada pel Secretari General de l'OTAN mai ha estat plantejada, discutida i menys aprovada en cap Congrés Sindical. Quan més necessitem preservar els drets socials i la capacitat adquisitiva dels treballadors i les treballadores, ens resulta escandalós que els qui haurien de representar-nos i defensar-nos, es posin al servei de les oligarquies i de la mort. La classe treballadora no podem guardar silenci davant aquesta perillosa deriva.
Destinar més fons a defensa no és defensar als qui sostenen aquest país amb el seu esforç diari. Afirmar que “cal gastar el que sigui necessari” en armament, quan els hospitals estan saturats, les escoles públiques cauen a trossos i les pensions públiques no arriben per a viure, no sols és una irresponsabilitat: és una traïció als principis fonamentals del sindicalisme. La seguretat no es garanteix amb més tancs ni caces de combat.
La veritable seguretat es construeix amb ocupació digna, salut pública de qualitat, educació accessible, habitatge garantit i drets socials sòlids.
És legítim i necessari preguntar-se: A qui beneficia aquest gir? A les treballadores i treballadors que lluiten cada dia per arribar a fi de mes? O a les grans corporacions armamentístiques, als interessos geoestratègics de l'OTAN i als qui fan del negoci de la guerra una font inesgotable de riquesa?
El sindicalisme va néixer per a plantar cara a l'explotació, per a donar veu als qui no la tenien, per a conquistar drets enfront dels abusos del poder. No va néixer per a beneir guerres ni justificar pressupostos militars en nom d'una suposada modernització. No hi ha justícia social possible mentre es prioritzin les armes per sobre dels drets polítics i socials, les guerres i la seva destrucció no poden formar part de cap discurs sindical, resulta descaminat i demostra la desconnexió amb la realitat social i les necessitats de la classe treballadora.
No necessitem més míssils. Es necessita estabilitat laboral, accés a un habitatge digne, serveis públics forts i condicions de vida que no estiguin determinades per la incertesa permanent. No necessita discursos que legitimin el militarisme, sinó compromisos ferms amb la pau i la redistribució de la riquesa.
Els qui ocupen posicions de lideratge sindical haurien de tenir molt clar de quin costat estar. I si alguna vegada ho obliden, el més honest i responsable seria fer un pas al costat i deixar que altres veus —més coherents amb la història i els valors del moviment obrer— ocupin aquest lloc.
La memòria històrica ens ha demostrat que les armes no es fabriquen per a emmagatzemar-les, sinó per a ser usades contra altres pobles. Exemples sobren: el genocidi contra el poble Palestí, la invasió a Ucraïna, els atacs indiscriminats contra Iemen, entre molts altres.
El 2025 ens rep amb un món en guerra: hi ha 56 conflictes armats actius i les confrontacions en diferents regions del planeta involucren a 92 països, segons l'Índex de Pau Global que publica cada any l'Institut per a l'Economia i la Pau.
En totes les guerres —passades i presents— moren les classes treballadores i la societat civil. Mai els instigadors, els propagandistes ni els acòlits del Complex Militar Industrial global.
Perquè rendir-se en poder mai va ser, ni serà, una opció per als qui lluitem per una societat més justa, igualitària i en pau.
Governi qui governi els serveis públics, els drets i les pensions públiques es defensen!
Comissió de Comunicació de COESPE
30 d'abril de 2025
1r de Maig
Contra el capital i les seves guerres!
Des de COESPE fem una crida a tothom a sortir al carrer