Seguint els treballs d’Andrea Vetter i altres, aquesta recerca proposa un conjunt de preguntes que poden caracteritzar una tecnologia feminista en les seves diferents fases, des dels materials que requereix seguint pel seu procés de producció, el seu ús, la fase final (residus, reaprofitament) i les infraestructures que requereix, considerant les dimensions de no violència i cures, l’ecològica, la de localitat i proximitat, la de respecte planetari, la de gestió comunitària i la d’empoderament, cultura i democràcia. Finalment es presenten alguns exemples concrets de tecnologies en base a aquesta caracterització.

Les tecnologies feministes no només poden ser un agent important per al desarmament, sinó que veiem que calen i són necessàries per a desmilitaritzar. Perquè no es pot anar cap una societat post-capitalista, no violenta i desmilitaritzada amb les actuals tecnologies.

Autores: Dúnia Camps-Febrer, Pere Brunet i Anna Montull

https://centredelas.us3.list-manage.com/track/click?u=e773625c540968abac778b226&id=d2d9cbb356&e=d0d8bb6f4a" data-auth="NotApplicable" data-linkindex="2">Pots consultar i descarregar aquí el Working Paper complet en català i en castellà.

Com deia l’Arcadi Oliveres, un altre món és possible i necessari, un món que
deixi enrere la por i els mites que ens han portat, pel camí dels valors pa-
triarcals, a l’afany desmesurat de poder, a la violència, a la dominació, a la
imposició de les Nostres Veritats, a la vigilància i control de les persones, a la
destrucció, les armes i les guerres. Un altre món i una altra cultura que acceptin
d’una vegada que formem part de la natura, que som iguals en drets i que som
vulnerables, que no podem fer el que volem i que hem de conviure, dialogar i
cuidar-nos en un món que, en lloc de dominar, hem de respectar.
En aquest treball volem partir d’una anàlisi crítica de moltes de les tecnolo-
gies existents per a proposar un nou tipus de tecnologies, les feministes, que
creiem necessàries per a la desmilitarització i per a la construcció d’alternatives
de pau i d’aquest altre món.
Analitzem les tecnologies que s’emmarquen en una lògica capitalista, pa-
triarcal, de domini i de creixement continu, les que es posen al servei de les
empreses d’armament i les de control de la població. Des d’una mirada femi-
nista, critiquem un concepte de seguretat humana que entén l’humà com allò
masculí, donant una falsa universalitat del gènere masculí a la fenomenologia
de la persona i invisibilitzant totes les altres experiències. Cal observar que
en tot allò que té a veure amb la seguretat i control de persones, la tecnologia
juga un paper essencial, a més del seu paper tradicional amb tot allò relacionat
amb l’armament.

El mercat de la guerra es troba en millor forma que mai. El 2022, la despesa
militar mundial va augmentar un 3,7% en termes reals fins a assolir un nou
màxim històric de 2,24 bilions de dòlars, i a Europa va experimentar el seu
major increment interanual en almenys 30 anys. I pel que fa específicament
al mercat mundial de la seguretat, que inclou seguretat electrònica i física,
ciberseguretat, seguretat interior de l’Estat o vigilància humana, entre d’altres,
el 2022 va tenir un creixement del 4,5%, després d’un 5,7% el 2021 i assolint
unes vendes de 669.000 milions d’euros, i pel 2023 s’esperava un creixement
del 4%. Dins d’aquest, el biomètric en concret ja superava els 20.000 milions
de dòlars el 2020 i s’espera una taxa de creixement anual compost superior al
13% entre 2021 i 2027.

Tenim també les Smart & Safe cities, que es venen com a neutres, objecti-
ves i apolítiques, però que contemplen propostes urbanístiques decidides per
elits privades, amb forta sobrerepresentació de la indústria militar, que situ-
en els seus interessos mercantils per sobre de les necessitats reals del gruix
de la població. Les tecnologies de la vigilància són un dels elements que més

3WP
TECNOLOGIES FEMINISTES: EINES PER A CONSTRUIR LA PAU
m a r ç
2 0 2 5
1. INTRODUCCIÓ

Seguint les paraules de l’Arcadi Oliveres: “benvinguda la tecnologia sem-
pre que sigui per ajudar, no per al contrari”. En aquest sentit, emmarcat
en la línia de recerca de Pau i noviolència, aquest treball vol aprofundir en
el concepte de Pau Positiva, seguint les petjades d’altres investigacions
del Centre Delàs relacionades amb l’economia feminista o les polítiques
de pau feministes. Volem centrar l’atenció en la tecnologia com a eina
de control i dominació però també com una alternativa a estudiar, tot
aprofundint en aquelles tecnologies de la cura que ens poden ajudar en
la construcció de la Pau. Sent crítiques amb la tecnologia de la dominació
i posant en relleu que una altra tecnologia és possible i necessària.
En aquest procés de revisió i reflexió, ens recolzem en el paradigma
ecofeminista que, inspirant-se també en concepcions indígenes, treba-
lla per acabar amb les formes d’opressió i dominació envers els éssers
humans i no-humans.1 L’ecofeminisme 2 relaciona patriarcat-colonialis-
me-capitalisme i vincula la revolució feminista i l’ecologia amb l’objectiu
de posar en el centre allò que és necessari per a sostenir la vida. Els
ecofeminismes s’arrelen en els feminismes decolonials i comunitaris,
que s’articulen més entorn la comunitat i menys entorn els drets indi-
viduals, especialment aquells lligats a fer-nos ‘igual de còmplices’ dins
de la cadena d’explotació militaro-capitalista. Com diu Myriam Bahaffou,
“no és un dret de les dones tenir accés a la destrucció del món”.3
Des d’una mirada feminista, som crítiques amb un concepte de seguretat
humana que entén allò humà com allò masculí, donant una falsa univer-
salitat del gènere masculí a la fenomenologia de la persona individual i
invisibilitzant totes les altres experiències, comunitàries, no masculines,
no humanes, no blanques. I en tot allò que té a veure amb la seguretat i
control de persones, la tecnologia juga un paper essencial (radars, sen-
sors, càmeres...), a més del seu paper tradicional amb tot allò relacionat
amb l’armament. Hem de criticar les tecnologies que s’emmarquen en
una lògica capitalista, patriarcal, de domini i de creixement continu, les
que es posen al servei de les empreses d’armament i les de control de
la població.
La tecnologia és l’art de saber aprofitar les lleis de la natura per a viure
millor i satisfer les necessitats de les persones. I des del neolític (indus-
trial lítica i altres), la tecnologia també ha tingut una vessant feminista
basada en les cures i les necessitats de les persones. La tecnologia del
viviment, en contraposició a la de l’armament, és la de la cultura i els
llibres, la de les cures mèdiques, la del foc prehistòric que ara hem do-
mesticat a la cuina, la de la convivència, la de les eines per al diàleg des
del respecte i l’empatia, la de l’agricultura regenerativa, la del consum
de proximitat. És la tecnologia post-colonial que trenca d’arrel tots els
arguments a favor de les solucions armades i de la militarització.
1. Vangeli, Alice (2022): Ecofeminism and Environmental Justice: human/non-human
interconnections. Tesis de Màster. Università Ca’ Foscari Venezia, disponible en http://hdl.handle.
net/10579/22997, Data de consulta, 03-03-25.
2. Veure Swer, Gregory Morgan (2020): «Nature, Gender and Technology: The Ontological Foundations
of Shiva’s Ecofeminist Philosophy.», Comparative and Continental Philosophy, 12, no. 2, 118–31.
3. Bahaffou, Myriam (2021): Écofeminisme radical, Elsa Dorlin (ed.) Feu! Abécédaire des Féminismes
Présents, Libertalia, p. 150.
L’ecofeminisme relaciona
patriarcat-colonialisme-
capitalisme i vincula
la revolució feminista i
l’ecologia amb l’objectiu
de posar en el centre allò
que és necessari per a
sostenir la vida
Des d’una mirada
feminista, som crítiques
amb un concepte de
seguretat humana que
entén allò humà com
allò masculí, donant una
falsa universalitat del
gènere masculí a
la fenomenologia de la
persona individual i
invisibilitzant totes les
altres experiències,
comunitàries, no
masculines, no humanes,
no blanques

4WP
TECNOLOGIES FEMINISTES: EINES PER A CONSTRUIR LA PAU
m a r ç
2 0 2 5

Per això, entenem que cal introduir una perspectiva feminista en l’estudi
de la tecnologia, la inseguretat i la guerra. Des d’aquest marc, definim
com a tecnologia feminista el conjunt de totes aquelles eines tecnològi-
ques que creiem que ens apropen als objectius ecofeministes. En aquest
treball volem partir d’una anàlisi crítica de moltes de les tecnologies
existents per a proposar un nou tipus de tecnologies, les feministes, que
creiem necessàries per a la desmilitarització i per a la construcció d’al-
ternatives de pau.
Aquest treball ha estat fruit del treball realitzat entre 2021 i 2024 per
Dúnia Camps-Febrer, Pere Brunet, Anna Montull i Elisenda Ribes, amb
la col·laboració en el darrer període de Max Carbonell.
2. ANTECEDENTS I CONTEXT
Les tecnologies feministes són justament propostes de noves eines per a
la construcció d’un altre món que sorgeixen des dels feminismes. Surten
de l’anàlisi del que ens pot oferir la tecnologia en un marc de construcció
de pau amb perspectiva de gènere, temes tots ells consolidats al Centre
Delàs d’Estudis per la Pau. I és que ens calen més eines, que encara no
tenim, per a la transformació social i la construcció d’entorns de convi-
vència i de pau, des de la constatació que les solucions han de venir de
la mà dels ecofeminismes.
Com deia l’Arcadi Oliveres, un altre món és possible i necessari, un món
que deixi enrere la por i els mites que ens han portat, pel camí dels valors
patriarcals, a l’afany desmesurat de poder, a la violència, a la dominació,
a la imposició de les “nostres veritats”, a la vigilància i control de les per-
sones, a la destrucció, les armes i les guerres. Un altre món i una altra
cultura que acceptin d’una vegada que formem part de la natura, que
som iguals en drets i que som vulnerables, que no podem accionar sense
tenir en compte a l’altre/a, i que hem de conviure, dialogar i cuidar-nos en
un món que, en lloc de dominar, hem de respectar. Amb nous mètodes,
educant per la pau i amb noves eines, podem construir el post-capita-
lisme.4 O canviem ara o ens destruirem.
Moltes de les tecnologies actuals no ens serveixen perquè no surten
de les necessitats de les persones sinó de la dominació i del nego-
ci en un context patriarcal i neocapitalista. Tot i així, segons Wendy
Faulkner, podem i hem de revertir el domini masculí de l’enginyeria i
la tecnologia:
L’avaluació crítica amb un enfoc de tecnologia feminista pretén ampliar els procediments
d’avaluació tecnològica existents, en primer lloc, donant veu a tota la gamma de grups
interessats en disseny tecnològic i, en segon lloc, a partir d’un debat crític sobre quines
necessitats s’han de satisfer i de qui, en lloc de basar-se en les tecnologies existents... les
investigacions en estudis de tecnologia feminista han revelat que el domini masculí de
l’enginyeria fa que el disseny d’artefactes s’hagi masculinitzat; per tant, per què no fer-ho......

Copyright © 2025 Centre Delàs d'Estudis per la Pau, All rights reserved.
Has recibido este email porque te has subscrito a la newsletter de Delàs

Our mailing address is:

Want to change how you receive these emails?
You can https://centredelas.us3.list-manage.com/profile?u=e773625c540968abac778b226&id=6f636e5fdf&e=d0d8bb6f4a&c=c047871248" data-auth="NotApplicable" data-linkindex="10">update your preferences or https://centredelas.us3.list-manage.com/unsubscribe?u=e773625c540968abac778b226&id=6f636e5fdf&t=b&e=d0d8bb6f4a&c=c047871248" data-auth="NotApplicable" data-linkindex="11">unsubscribe from this list.

Siguiendo los trabajos de Andrea Vetter y otros, esta investigación propone un conjunto de preguntas que pueden caracterizar una tecnología feminista en sus diferentes fases, desde los materiales que requiere siguiendo por su proceso de producción, su uso, la fase final (residuos, reaprovechamiento) y las infraestructuras que requiere, considerando las dimensiones de no violencia y cuidados, la ecológica empoderamiento, cultura y democracia. Por último se presentan algunos ejemplos concretos de tecnologías en base a esta caracterización.

Las tecnologías feministas no sólo pueden ser un agente importante para el desarme, sino que vemos que se necesitan y son necesarias para desmilitarizar. Porque no se puede ir hacia una sociedad postcapitalista, no violenta y desmilitarizada con las actuales tecnologías.

Autoras: Dúnia Camps-Febrer, Pere Brunet, Anna Montull

https://centredelas.us3.list-manage.com/track/click?u=e773625c540968abac778b226&id=97b9be8082&e=d0d8bb6f4a" data-auth="NotApplicable" data-linkindex="14">Puedes consultar y descargar aquí el Working Paper en castellano y en catalán.