Argentina: fa cinquanta anys de la Massacre de La Plata.
_______________________________________________________________________________
El 4 i 5 de setembre de 1975, vuit joves militants del Partit Socialista dels Treballadors (PST), antecessor d'Esquerra Socialista, van ser assassinats a La Plata per bandes feixistes que comptaven amb la protecció del govern d'Isabel Perón. El fet va ser conegut com la “Massacre de La Plata”. Avui, Izquierda Socialista, al costat de la Comissió per la Memòria i Justícia de la Massacre de La Plata, continuem exigint justícia per als nostres companys i companyes caiguts. També continuem reivindicant la seva lluita per la construcció d'un partit revolucionari que lluiti pel socialisme.
La nit del 4 de setembre, una delegació de cinc militants del PST, encapçalats per Roberto “Laucha” Loscertales, activista i treballador acomiadat de la Drassana Río Santiago, es dirigia en un vehicle cap a la Petroquímica Sud-americana (avui Mafissa). Portaven menjar i diners per al fons de vaga dels seus treballadors, que es trobaven ocupant la fàbrica per exigir un augment salarial. Amb el “Laucha” estaven: Hugo Frigerio, delegat del Ministeri d'Obres Públiques (MOP); Adriana Zaldúa, també delegada del MOP, dirigent de la Joventut Socialista i estudiant de la Facultat d'Arquitectura (UNLP); Ana María Guzner, exdelegada del gremi no docent de la universitat (ATULP); i Lídia Agostini, odontòloga que treballava en un dispensari municipal. Però ells mai van arribar a la fàbrica. En el camí el seu vehicle va ser interceptat i van ser segrestats. L'endemà, els seus cossos crivellats a trets van ser trobats en La Balandra, un descampat en Berisso.
El 5 de setembre, en confirmar-se la notícia dels afusellaments, el PST va començar una campanya de denúncia. Els treballadors del MOP van paralitzar les tasques com a expressió de protesta, també els no docents de la UNLP. En Petroquímica van penjar una bandera que acusava el patró: “Curi compra pinxos per a matar”. Aquesta mateixa tarda, Oscar Lucatti, militant del PST i també treballador del MOP; Carlos “Dicki” Povedano, membre de la Comissió Interna de la Delegació de Previsió Social de la Nació; i Patricia Claverie, activista i estudiant de la Facultat de Ciències Naturals (UNLP), van ser segrestats per individus que portaven armes llargues i els van introduir en un Fiat 128, quan sortien del local del PST de La Plata per a desenvolupar les tasques de denúncia i mobilització. Els seus cadàvers van aparèixer diverses hores després. Malgrat les denúncies i nombroses dades aportades pel PST, els seus familiars i amics, el crim continua impune.
«De Pacheco a la Plata»
Sota aquest títol, la revista del PST, Avançada Socialista del 13 de setembre, analitzava les causes de la “Massacre de La Plata” i la situació política que vivia el país. El 29 de maig de 1974, encara sota la presidència de Juan Domingo Perón, una banda feixista havia atacat el local del PST de General Pacheco, segrestant diversos militants i crivellant a tres d'ells. En aquell moment, el PST va cridar a la més àmplia unitat d'acció contra els feixistes. Però la crida no va tenir ressò en la majoria de les organitzacions (JP, Montoneros, PC), excepte honroses excepcions, com la del Bloc de Base de Rodolfo Ortega Peña.
Aquells assassinats s'emmarcaven en l'intent del govern de Perón, contrari a les expectatives creades en gran part del moviment peronista, d'aixafar al moviment obrer i liquidar les llibertats democràtiques. El govern i les grans patronals industrials, latifundistes i banquers, nacionals i estrangers, estaven totalment implicades en superar la crisi econòmica mitjançant la repressió, per a aprofundir la superexplotació obrera, acordada amb l'imperialisme i l'FMI.
El 6 de novembre de 1974, ja mort Perón, Isabel va implantar l'estat de setge amb l'argument de combatre a la guerrilla. Una mesura secundada per gairebé tots els partits patronals que va afavorir l'ascens de bandes feixistes com la “Triple A” (Aliança Anticomunista Argentina). Aquest mateix mes van ser assassinats altres quatre militants del PST en Capital i el Gran Buenos Aires. Es van succeir atacs al moviment obrer mitjançant l'assassinat d'activistes i dirigents obrers, empresonaments massius sense causa, la “missió Ivanissevich” va intervenir les universitats, va entrar sense autorització a locals polítics o els van atacar amb bombes. Per a 1975, el PST tenia més de deu presos polítics, entre ells, Juan Carlos “Pelado Matosas” López Osornio i Miguel Lamas.
Però amb les mobilitzacions i la vaga general de juny i juliol de 1975 els treballadors havien imposat la renúncia del ministre de Benestar Social, José López Rega, organitzador de la Triple A i van derrotar el pla d'ajust del seu protegit, el ministre d'Economia Celestino Rodrigo, aconseguint els acords paritaris que intentava impedir. Però després del triomf, la burocràcia sindical no va continuar el pla de lluita i va pactar la desmobilització amb el govern d'Isabel. Això va permetre que els sectors més “goril·les” continuessin la seva “iniciativa en el camí cap a un règim contrarevolucionari”.(i).
La direcció nacional del PST, davant la Massacre de La Plata va assenyalar: aquesta vegada “les armes dels assassins no ataquen en el nostre partit al conjunt de l'oposició; ataquen al moviment obrer i a l'esquerra” (ii). Les direccions del peronisme i el radicalisme van callar. El PST va denunciar la responsabilitat del govern peronista. També, als falsos “opositors”, de l'estil de Ricardo Balbín de la UCR, que deixaven actuar a les bandes feixistes sense denunciar-les.
El PST va fer una crida a venjar la mort dels assassinats, però no de manera individual, sinó amb la més àmplia unitat d'acció antifeixista i continuant la tasca a la qual havien dedicat les seves vides els companys i companyes assassinats: la construcció del partit mundial de la revolució socialista. Rebutjava així una sortida mitjançant la conciliació o la guerrilla, cridant a confiar en la mobilització unitària dels treballadors i treballadores.
Exigim justícia i continuem lluitant pel socialisme
El gener de 1976 va ser assassinat un altre militant del PST de la regió, Carlos Scafide. Al març, el govern d'Isabel va ser enderrocat per un cop d’estat i reemplaçat per la dictadura militar i el terrorisme d'Estat. Però la lluita dels treballadors i treballadores va aconseguir enderrocar la dictadura i continua, en l'actualitat, lluitant sota el govern ultradretà de Milei.
Avui dia continuem reclamant justícia al costat de la Comissió per la Veritat i Justícia de la Massacre de La Plata i continuem l'exemple dels nostres companys i companyes del PST: acompanyem les lluites contra l'ajust del govern i l'FMI, i en elles continuem treballant per la construcció d'un partit revolucionari per a conquistar un govern de treballadors i treballadores i pel socialisme.
A cinquanta anys de la Massacre de La Plata aixequem el puny amb la mateixa força i la mateixa fúria, i com llavors diem: “Eren els nostres germans en la lluita pel socialisme. Els plorem de cara a l'agressor, mirant-lo de front, més ferms que mai en el nostre odi de classe. Ells van ser colpejats perquè nosaltres titubegem. Ja ho sabíem abans que ells o d’altres caiguessin. A aquest govern capitalista de les entranyes del qual van sortir les bandes assassines [...] li diem: es van equivocar. Ells van caure perquè el nostre dolor, la nostra ràbia i el nostre odi de classe ens fessin més fortes.” (iii)
Companys i companyes del PST assassinats: Fins al socialisme, sempre!
José “Pepe” Rusconi i Federico Novo Foti
Militants d'Izquierda Socialista
______________________________________________________________
“Els responsables”
El dissabte 6 de setembre de 1975 es va realitzar l'acte de comiat i l'enterrament dels companys i companyes assassinats amb la presència dels seus familiars, militants del PST i delegacions de treballadors del MOP, Petroquímica Sud-americana, Propulsora Siderúrgica, el dirigent Francisco “Petiso” Páez, entre altres. Ernesto González en nom de la direcció nacional del PST va fer un discurs en el qual va apuntar a “Els responsables” de la massacre.
“Els companys, amb les seves febleses i grandeses, només es poden apreciar a la llum de la ideologia i la tasca per les quals ells van donar la seva vida: el trotskisme i la construcció del Partit Mundial de la Revolució Socialista. [...] Comprenem que molts dels familiars i companys busquin una reparació. Però, qui és el que ha de reparar i com aconseguir-ho? [...]
En primer lloc, el govern peronista, que en el seu moment va tolerar i va encobrir les accions assassines, i que ara, malgrat la seva crida al diàleg, no està fent res que signifiqui parar a les bandes feixistes. També són responsables aquells sectors que des de l'oposició al lopezrreguisme i en nom de la defensa de la democràcia s'han negat a mobilitzar contra el feixisme, fent-li el joc a un nou colpisme militar que, ara com ara, s'escuda després de la façana de mantenir les institucions. Darrere d'aquests sectors estan els grans patrons, industrials, latifundistes i agents dels monopolis, nacionals i estrangers. [...]
Si novament afrontem el perill que les llibertats democràtiques siguin liquidades per un cop militar, hem d'assenyalar que això en part es deu al fet que en les files del moviment obrer i del poble hi ha dos sectors que els fan el joc. El primer és la burocràcia sindical, que després de la caiguda de López Rega i Rodrigo va negociar la lluita del moviment obrer per a fer costat a un govern que explota als treballadors i que va engendrar, dins seu, les bandes feixistes. Aquesta burocràcia no mobilitza
contra el nou pla econòmic ni contra els crims de la ultradreta. Per això hem de marcar la seva responsabilitat en la massacre de La Plata.
El segon responsable són les organitzacions guerrilleres. Quan la classe obrera es va llançar a la mobilització per a parar l'intent feixista de López Rega, va quedar clar que era ella, i només ella, l'única capaç de frenar al feixisme. En deu dies de lluita va fer més que totes les aventures terroristes juntes durant anys. [...] Com sempre, encara en aquesta hora de dolor i indignació, continuarem fidels al moviment obrer, lluitant contra les direccions sindicals que el frenen i ho lliguen als plans de la patronal, i contra la guerrilla elitista que ho confon i contribueix a provocar la seva desmobilització.
No buscarem nosaltres la nostra venjança ni pel camí de la conciliació ni pel de la guerrilla. Continuarem confiant en la mobilització dels treballadors a pesar que avui no arribi a respondre de conjunt a l'ofensiva de la reacció. [...] Aquest és el nostre compromís aquí, en el comiat dels nostres benvolguts companys, davant els seus familiars i camarades de lluita quotidiana. La seva mort tremenda no ha estat en va perquè tenien raó; ells sabien que estaven en el camí just, en l'únic possible. Nosaltres els diem que continuarem per aquest camí; que encara que tampoc alguns de nosaltres vegem el final, estem ferms, totalment i absolutament convençuts d'aquesta victòria de la classe obrera que, en acabar amb tots els explotadors i assassins, brindarà la millor i única reparació possible. Laucha, Hugo, Dicki, Adrianita, Patricia, Lidia, Ana María, Oscar: Fins al socialisme sempre!”.(iv)
Avui, a cinquanta anys de la Massacre de La Plata, continuem ferms en el camí del socialisme revolucionari.
_______________________________________________________________
Acte a 50 anys de la Massacre de La Plata
El dia divendres 19 de setembre des de les 17 hs en el Passatge Dardo Rocha de La Plata (carrer 50 entre 6 i 7) es realitzarà un acte en homenatge i per justícia per als companys i les companyes assassinats en la Massacre de La Plata.
Organitza: Comissió per la Memòria i Justícia de la Massacre de La Plata