El 15 d'octubre: Tots i totes a la Vaga General per Palestina

_____________________________________________________________________

És el moment d’augmentar la mobilització i sortir massivament a la vaga general del 15. Per imposar un embargament d’armes i una ruptura de relacions amb l’estat genocida d’Israel. Perquè l’agressió sionista contra el poble palestí no ha acabat, ni a Gaza ni a Cisjordània ni a la Palestina del 48.

La signatura de la primera fase del Pla Trump és una treva: alliberament dels ostatges, de gairebé 2000 presoneres palestines, retirada de l’exèrcit sionista del 47% del territori de Gaza, i entrada d’ajuda. Milers de palestines han sortit als carrers a festejar l’alto el foc, i immediatament centenars de milers han emprès el retorn cap al nord. El pla d’expulsió massiva anunciat per Trump al febrer i ratificat per Netanyahu ha de retrocedir davant de la resistència palestina, l’esgotament militar sionista i l’aïllament internacional creixent producte d’enormes mobilitzacions.

Els i les palestines prenen aire mentre creixen les xifres de destrucció i mort de la maquinària assassina que ha recorregut a tots els crims imaginables. Netanyahu, incapaç d’alliberar els ostatges per la força, ha d’acabar negociant amb Hamàs. Trump a qui el pas del temps comença a crear problemes polítics, exigeix a Netanyahu que faci un pas enrere en l’ofensiva, i que no perdi l’última oportunitat que els ostatges puguin tornar a Israel. Creixen de nou les tensions al si del govern sionista: els socis d’ultradreta que apuntalen el seu govern ja han rebutjat el pla de Trump.

El Pla de Trump en tres fases és un ultimàtum per constituir un protectorat imperialista a Gaza: exigeix la rendició i el desarmament de la resistència, un desmembrament més de Palestina amb la separació política i administrativa de Gaza de Cisjordània, i la constitució d’un govern tutelat per Trump i Blair, amb presència de tropes.

A la segona fase, que es negociarà quan es tanqui la primera, s’abordarà el desarmament de la resistència, la sortida de les tropes israelianes de la Franja, la formació del govern i plans de reconstrucció. Hamàs, la Jihad Islàmica i el Front Popular per a l’Alliberament de Palestina ja han anunciat que no es desarmaran si no és lliurant les armes a un Govern palestí per crear el seu estat palestí i també que rebutgen un govern de tutela estranger. Per la seva banda, el govern sionista ha afirmat que no retirarà les tropes sense el desarmament complet de la resistència palestina i que no contempla en el futur cap estat palestí. Un esquema que ens recorda les fases de l’alto el foc del gener-març del 2025, que Netanyahu va trencar unilateralment. Amb la visita de Trump a Israel i Egipte per signar l’acord, s’escenificarà una vegada més que Israel avui no és res més que el 51 estat nord-americà aixecat sobre l’ocupació de la terra Palestina.

Mentre tota l’atenció és a Gaza, a Cisjordània i Jerusalem, els colons i l’exèrcit no deixen d’assetjar els pobles palestins amb total impunitat i expandir noves colònies. Onze mil presos i preses palestines s’amunteguen en presons de tortura en què creix el nombre d’assassinats. El camp de refugiats de Jenín, on vivien més de 20.000 palestins, està avui ocupat per l’exèrcit israelià que l’utilitza com a base d’entrenament en la lluita urbana. Els milers de desplaçats/des als quals no es va permetre emportar-se res de casa, malviuen amuntegats en espais sense recursos. Les colònies il·legals són ràpidament reconegudes pel govern. Continuar i aprofundir la mobilització és imprescindible.

Per què ara el pla de Trump? El pla es presenta com un salvavides a Netanyahu després que s’escenifiqués a l’ONU el major aïllament internacional de tota la història d’Israel, resultat directe de la pressió creixent sobre els governs del moviment de masses mundial en solidaritat amb el poble palestí, que els exigeix aïllar els genocides i els seus còmplices. El pla es presenta quan venç el termini que va donar el govern israelià a les seves tropes per conquerir Ciutat de Gaza i està lluny d’aconseguir-ho, sense poder alliberar ostatges, i quan hi ha signes d’esgotament i dificultats de reemplaçament de les tropes sionistes.

Perquè el pla tingués credibilitat era necessari que el recolzessin el cor de països àrabs i europeus que dies enrere van boicotejar Israel, molts havent reconegut l’estat palestí. I una vegada més, començant per Sánchez i els xeics àrabs es van plegar com a súbdits i van sortir a aplaudir l’emperador Trump. Esgotat Qatar, un nou actor entra en escena com a principal interlocutor amb Hamàs: el president turc Erdogan, que té els seus propis interessos a la regió.

Els ostatges mai van ser garantia contra els atacs perquè des del minut u Netanyahu va aplicar la directiva Aníbal, per la qual la prioritat era evitar que l’enemic tingués presoners/es, al preu de la seva mort. Per això les famílies dels ostatges s’han manifestat massivament contra la política de guerra de Netanyahu i avui donen les gràcies a Trump i escridassen Netanyahu.

Mentre el poble palestí resisteix, la nostra tasca solidària continua essent trencar la teranyina de complicitats que sostenen l’estat d’Israel i el seu genocidi. Els avenços en els posicionaments dels governs han estat fruit de les mobilitzacions històriques a tot el món: la vaga general massiva del 3 d’octubre a Itàlia ha estat molt important. O les enormes mobilitzacions dels 2 al 4 passats a l’Estat espanyol que sortien també per la llibertat dels integrants de la Flotilla segrestats per l’estat d’Israel.

Res no està resolt, ni tan sols que deixin de caure bombes sobre Gaza o que cessi el robatori de terres a Cisjordània i Jerusalem. No hi haurà pau amb justícia sense la reconstrucció de Gaza, sense recuperar les terres

robades, sense el càstig als responsables de crims de guerra i genocidi, sense la fi de l’apartheid. No hi haurà pau fins que s’acabi l’estat racista i colonial d’Israel i s’aixequi una Palestina única, lliure democràtica, no racista, a la qual pugui tornar la diàspora palestina, on els i les palestines, siguin musulmans, jueus, cristians... tinguin els mateixos drets i llibertats. Tot queda per fer i mentre el poble palestí resisteix, la nostra tasca és mobilitzar-nos. Palestina és avui el símbol de la lluita de tots els pobles contra la barbàrie imperialista. D’aquesta lluita també en depèn el nostre futur.

Totes a la vaga del 15.

Embargament real d’armes i ruptura de relacions a tots els nivells amb Israel

Palestina lliure, des del riu fins al mar.

12 d’octubre de 2025

Lucha Internacionalista