L'octubre de 2025, la Seguretat Social de França celebra el seu 80è aniversari. Aquesta institució, que s'ha convertit en fonamental per a la nostra vida quotidiana, va néixer el 1945, al final de la guerra, en una França on tot calia reconstruir-se. En aquell moment, la seva ambició era revolucionària: pretenia aconseguir un "nou ordre social". Pretenia protegir tota la població "de la misèria" i posar fi a "la por del demà". Així doncs, totes i cadascuna de les persones, des del naixement fins a la mort, havien de ser ateses davant les incerteses de la vida, a través d'un sistema basat en la solidaritat nacional.
Impulsada per un context polític sense precedents, la creació de la "Seguretat Social" va ser fomentada per l'hegemonia de les forces progressistes a l'Alliberament, a través d'una aliança entre els comunistes, els socialistes, la CGT (Confederació General del Treball) reunificada i, en menor mesura, els democristians del MRP (Marroc).
La patronal va quedar en gran part desacreditada per la col·laboració amb els Nazis. Al contrari, la implicació massiva dels activistes de la CGT durant la implementació del sistema de "Seguretat Social" sobre el terreny va donar lloc a una idea molt present en els records activistes: la d'una "conquesta obrera".
No obstant això, sens dubte val la pena recordar que no tot es va crear el 1945. Des de finals del segle XIX, les lleis havien començat a organitzar els inicis de la protecció social, però aquestes lleis van resultar insuficients i ineficaces, de manera que, dins de la Resistència, va sorgir un consens al voltant de la necessitat d'una reforma profunda.
Un projecte a la Resistència
Per tal d'establir-se com el líder indiscutible de la França Lliure, el general de Gaulle va intentar reunir la Resistència interna al seu costat. Amb aquesta finalitat, ja el 1942, va associar la "seguretat nacional" amb la "seguretat social" en els seus discursos. Més important encara, el programa del Consell Nacional de la Resistència (CNR), desenvolupat en secret, preveia un "pla integral de seguretat social destinat a garantir els mitjans de subsistència per a tots els ciutadans, en tots els casos en què no puguin obtenir-los a través del treball, amb una gestió que pertany als representants dels interessats i a l'Estat".
Ramón Franquesa en una imatge d'arxiu del blog de lasafueras.info. (Maxi Martos).
https://youtu.be/Ni2KFuMAYvg?si=lNxCBkheM_Ro_KjP
Segons Ramón Franquesa, professor de la Universitat de Barcelona d'Economia Mundial, en les entrevistes que ha tingut Larry Flint, el CEO de Black-Rock, aquest ha manifestat que ell empra part del seu temps a concedir entrevistes amb aquells que es presenten a les eleccions i, entre ells, ha dit " m'he entrevistat amb el que mana a França (o no), amb el representant d'Anglaterra i amb Pedro Sánchez, per a dir-los què és el que han de fer, perquè de mi depenen el futur de les pensions." Clar s'està referint a les pensions privades....ha dit Ramón Franquesa.
Hi ha hagut una altra entrevista que tampoc té pèrdua: la de la Cap del FMI, Kristalina Georgieva, amb Milei. Aquesta senyora s'entrevista amb Milei i li diu al president argentí que cal ser valent i prendre mesures adequades, és a dir, baixar a la meitat les pensions i els salaris. I, a més, cal guanyar eleccions. Clar, aquesta és una equació impossible de resoldre. No, no perquè cal explicar a la gent que l'única solució que progressi l'Argentina és que baixin els salaris i les pensions a la meitat. Aquesta és la doctrina que emet l'FMI. Afortunadament els pobles es resisteixen de manera creixent i a vegades aconseguim victòries. Jo vull celebrar aquí l'alto-el-foc que s'ha produït a Gaza?..."
