https://youtu.be/j-Vw9MtVuMY?si=ucOfdWl5d9Coa9Jv Video de you tube on l'Antonia llegeix el comunicat de COESPE.
COMUNICAT DE COESPE ON ES CRITICA LA SORPRENENT SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM CONDEMNANT AL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT. AVUI, 24 DE NOVEMBRE, A LA PLAÇA UNIVERSITAT, QUE COM CADA DILLUNS DES DE FA MOLTS ANYS, ELS PENSIONISTES ES REUNEIXEN PER LLUITAR PER LES PENSIONS PÚBLIQUES.
"Amb una sorprenent rapidesa el Tribunal Suprem condemna al Fiscal general de l'Estat a dos anys d'inhabilitació, sense proves i contra totes les testificaciones negant que fos el fiscal qui filtrés dades del nuvi d'Isabel Diaz Ayuso, delinqüent confés a nivell fiscal i sotmès a judicis per possible tràfic d'influència amb la sanitat privada pel mig (fons voltors i entitats financeres), " ha començat llegint L'Antonia el Comunicat de COESPE sobre la condemna del Fiscal General.
_______________________________________________________________
La composició de la sala del Tribunal Suprem i els seus components, lligades en la seva majoria a les associacions conservadores, situava la decisió judicial en la possibilitat de la condemna. La fallada, és una clara referència que no permetran la consolidació de la democràcia i l'estat de dret. És un clar missatge a la societat que hi ha poders fàctics intocables, i que a qui gosi intentar avançar en drets públics i democràcia, serà sotmès a través del capital financer o a través del poder judicial.Que intenta involucionar a la nostra societat i els petits avanços aconseguits
Des de COESPE, denunciem aquesta greu decisió, i fem una crida a no fer passos enrere, a defensar l'estat de dret i a no renunciar a reivindicar els drets, els serveis i les pensions públiques, ni ens van callar, ni ens callaran. Les persones majors que tenim memòria i que sofrim en molts casos el feixisme i el postfranquisme, sabem el que va significar el feixisme; encara que vulguin blanquejar-lo i situar-lo com un règim modèlic, les desenes de milers afusellats, empresonats, torturats i que fins i tot segueixen en les cunetes enterrats indignament segueixen en la nostra memòria i no mereixen l'oblit.
Fem una crida a la societat democràtica i als seus representants socials i polítics, a defensar l'estat democràtic de dret, denunciant, mobilitzant i mantenint les reivindicacions de tota mena que serveixin per a avançar com a societat, sense permetre la involució d'aquesta.
Així mateix, fem una crida als representants polítics i socials institucionals que defensen la democràcia i l'estat de dret, que a través de les lleis i la legislació millorin els drets públics de la ciutadania, que no permetin els xantatges dels poders fàctics, i que s'apliquin sense dilació a la consolidació de les lleis democràtiques i socials que consolidin una societat democràtica.
GOVERNI QUI GOVERNI ELS DRETS I LES PENSIONS PUBLIQUES ES DEFENSEN.
COESPE NOVEMBRE 2025
https://youtu.be/QQ404Pmzrw0?si=_WrqJTrEE4l6P9e6 Video de la militant de Marea Pensionista llegint el comunicat del "Dia contra la violència a les dones."
DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES
Des de Comissió Dona, continuem denunciant en aquest Dia Internacional la Violència cap a les Dones, i reivindiquem la seva total Eliminació. Demanem a la societat acabar amb un problema en el qual hem d'unir-nos totes en una lluita comuna perquè les diferents violències, que sofrim les dones, acabin. És un problema de tod@s, per la qual cosa és imprescindible sumar esforços, mitjans i voluntats polítiques i socials.
Desgraciadament, la violència és cada vegada més dura. Existeix un Terrorisme Masclista que s'està cobrant massa vides. En el que portem d'any, les ASSASSINADES arriben a 1656, des que en 2010 es van començar a documentar els feminicidis a Espanya, les dones assassinades per homes pel fet de ser dona.
Hi ha discursos de negacionisme que calen molt profund. Per tot això no podem ni hem d'acostumar-nos a assumir-los i molt menys normalitzar el que suposa una xacra. Hem de qüestionar aquesta vulneració dels drets de les persones, que té un impacte clar en la seva minimització, invisibilitat i per tant, a aconseguir la seva erradicació. Continuem reivindicant que la Prevenció, Sensibilització i Educació, són claus perquè no hi hagi cap discriminació entre homes i dones; la seva omissió són les arrels de la violència masclista.
Fa falta que els Poders Públics s'impliquin amb tota la voluntat política possible per a no retrocedir i continuar avançant en la LLUITA contra les violències cap a les dones.
En aquest nou 25 N, fem una nova crida a la societat en general per a aconseguir un canvi de valors en l@s més joves i apel·lar al respecte, dignitat i valor social de les dones, posseïdores de plens drets fonamentals com a Llibertat, Integritat i Igualtat. Desitgem que s'erradiqui aquest problema social que es cobra tantíssimes vides de dones. Cada dia estem més convençudes que no han d'existir diferències ideològiques en aquesta LLUITA comuna. Insistim en aquest 25N de 2025 que s'erradiquin totes les violències contra les dones.
UNIDES SEREM MÉS FORTES
Comissió Dona COESPE 25 novembre 2025
Pensionistes i jubilats de l'Hospitalet i d'altres barris de Barcelona reunits a la Plaça Universitat, com cada dilluns, en defensa de les pensions públiques.
https://youtu.be/c5iYffn9cjQ?si=Bn4QSvclAs1hjknj Motse llegeix una poesia.
"Antes de leer la poesía, ha empezando diciendo Montse, que no sé muy bien si se la puede catalogar como una poesía, yo la leí en Facebook y la persona que la publicó tampoco sabía quien era el autor, a mí me gustó. Pero antes, por todas ellas, por las que ya no están van esta pequeñas palabras:
"Llorar alivia el alma de toda tristeza, pero ¿ qué pasa cuando las lágrimas no caen?. Hay un tipo de tristeza, es una pena, que te vacía por dentro y te deja pensando en todo y en nada a la vez, como si ya no fueras tú, como si te hubieran roto una parte de mi alma, porque fueron, somos y porque somos serán: VERDAD, JUSTICIA Y REPARACIÓN. "
Esta poesía cuando la vi se la dediqué a mi hija, pero ahora va para todas las hijas del mundo...:
"no quiero que la vida te agarre sentada, esperando que alguien te rescate, quiero que te agarre de pie con los puños cerrados y las uñas pintadas, si quieres, pero llenas de tierra de tanto luchar.No te quiero frágil, llorando a escondidas por lo que no se dio, te quiero fuerte, aunque por dentro se te quiebre el alma, te quiero mujer de calle, no de vitrina de esas que sudan, que se cansan, que se parten la espalda, pero no se parten la dignidad.
No te quiero amargada, ni quejumbrosa, te quiero feliz, positiva, construyendo un mundo con tus propias manos y riéndose de quien se atreva a subestimarte.
No te quiero sumisa ni con miedo incomodar, te quiero libre y con la voz firme y las ideas claras, capaz de gritar lo que sientes y de callar lo que no merece tu tiempo.
Te prefiero loca y con historias que contar antes que correcta y con la vida pagada.
No te quiero esperando a que te coronen, reina ya eres, pero que te quiero bruja, ruda, invencible, peligrosa para quienes intentan cortarte las alas. Dispuesta a pelear por lo tuyo, a capitanear tu barco, aunque no sepas navegar aprenderás sobre la marcha, así te quiero hija mía y si al mundo no le gusta que se aparten."
El grup de iaoflautes que sempre han estat presents tots els dilluns a la Plaça Universitat.
https://youtu.be/FHIMtiB8POQ?si=6cqbnkPrhRiQ016y Conchi, portaveu de Marea Pensionista, s'adreça a les joves per informar del que representa una dictadura feixista per a les dones.
https://youtu.be/bruD4L4l8o8?si=Vd_BWYLdpXw7FF0A Ruzafa, membre actiu de Marea Pensionista, informa sobre la necessitat de fer campanya amb cartells, pancartes i actes en general, a favor de les Residències Públiques.
https://youtu.be/fWkF46OcwaY?si=6nAkpbG0PYzi7yKM L'Ignasi informant dels resultats de la IX Assemblea de Marea Pensionista, que es va realitzar a les Cotxeres de Sants el passat 22 de novembre.
En principi ens hem de felicitar tots i totes, ha començat dient l'Ignasi, perquè resulta que cada dos anys fem revisió una mica del que anem fent les Marees i preveiem la nostra situació actual i per on hem de tirar.
El dissabte passat, entre 70 o 80 persones en representació de les 34 Marees que hi ha en aquests moments a Catalunya es va relitzar la IX Assemblea de Marea Pensionista, que es va fer a les Cotxeres de Sants el passat 22 de novembre.
Marea Pensionista de Catalunya continuem en peus lluitant per una societat més justa i més digna i en el nostre terreny lluitarem per unes condicions de vida més digna per als pensionistes, per al conjunt de la societat, però per als pensionistes. i això què significa? que hem enviat a totes les localitats el Pla d'Acció...""...Primer de tot:
- Campanya d'auditoria. Que no hi hagi ni un sol Ajuntament a Catalunya que no se li estigui sol·licitant que secundin que es compleixi la llei. I penseu una cosa, no és un tema que es compleixi la llei, és un tema de demostrar-li a aquests que estan dient que no hi ha diners per a les pensions, que aquestes no són sostenibles, és per a dir-los on està els diners i on l'han enviat.
Segona qüestió:
- Campanya perquè la pensió mínima sigui igual al salari mínim interprofessional.
- Campanya de cartells.-
- Campanya de manifestacions.
- Campanya de xerrades.
- Campanya de presència en les xarxes.
Els pensionistes podem estar molt d'acord amb el tema lleis i podem anar als Ajuntaments a demanar l'auditoria, però tenim molt clar que la pressió que hem de fer, perquè aquests polítics: els bons que es diuen i els que no són tan bons, els que siguin , compleixin amb les necessitats que té avui la població és la MOBILITZACIÓ. De res ens serviran les signatures d'Ajuntaments, sinó aconseguim que el global, la totalitat, o la gran majoria de les localitats surtin al carrer reclamant aquesta justícia......""....La següent reivindicació:
- La defensa a ultrança NO A LA PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT, NO A LA MERCANTILITZACIÓ, NO A AGAFAR ALS CAPs (Centres d'Atenció Primària, els ambulatoris) I CONVERTIR-LOS EN NEGOCIS PRIVATS. I per això ens vam comprometre, i aquí estan totes les Marees que des d'organització formarem un grup de treball on hauran de participar totes les Marees que vulguin sobre grup de treball en defensa de la SANITAT, i ens coordinarem amb tots els moviments socials que estiguin defensant aquesta SANITAT, començant per la salutació que vam tenir el dissabte (IX Assemblea de Marea Pensionista) de Marea Blanca. Però hi ha altres col·lectius que també han d'estar amb nosaltres i nosaltres amb ells. I, evidentment, el tema de l'habitatge i aquí ens haurem de coordinar amb tots aquests moviments fonamentalment també joves que estan per aquesta defensa. En concret, companys ara que estem cadascun en les nostres localitats, agafem aquesta fulla que hem enviat a totes les localitats i emplenem-les I, finalment, i amb això acabo, presència pública de les Marees, que no hi hagi una festa major on no hi hagi una taula informativa de Marea, que no hi hagi el dia de Sant Jordi una localitat on no hi hagi una taula informativa de Marea. I, on tingueu alguna dificultat demaneu ajuda, perquè hi ha companys d'un poble que es poden traslladar a un altre i estan desitjant de fer-ho, i sinó aquí tenim exemples al Baix Llobregat, res més companys. Solament felicitar-vos i felicitar-me i felicitar a tothom per l'esforç que vam fer el dissabte en defensa dels serveis públics i en defensa de la SANITAT."
https://youtu.be/mHtVqo6Y9Cc?si=CA3ZX24OUS1J-gfR Video de Ramón Franquesa durant el seu discurs
Ramón Franquesa, professor d'Economia Mundial a la Universistat de Barcelona i portaveu de COESPE i de MAREA PENSIONISTA DE CATALUNYA, ha començat el seu discurs amb aquestes paraules:
"Bé, aquests dies va sortint que si els joves no valoren la democràcia, que l'extrema dreta aconsegueix penetrar amb les seves consignes en una part de la nostra població i potser és interessant tornar a pensar què és això de democràcia. Perquè clar, una democràcia no és una consigna, ni és una cosa que es concedeix autotitulació que s'atorga algú a si mateix, és una cosa que conté alguns valors, per exemple, un element essencial per a la democràcia és la llibertat d'expressió i l'accés equivalent als mitjans de comunicació. En el seu moment, la Revolució Francesa això representava la llibertat d'impremta, és a dir, que tothom pogués imprimir un paper. Avui teòricament, tenim aquesta llibertat, però l'accés als mitjans de comunicació no és el mateix, perquè vam tenir una reeixida assemblea del moviment social més important de Catalunya (la IX Assemblea de Marea Pensionista), en actiu, al carrer: ho heu vist en algun mitjà de comunicació? S'ha explicat les propostes que tenim? s'ha explicat que existim? NO això és llibertat d'expressió?
L'accés , quan uns tenen cadenes de tv, periòdics, xarxes socials en propietat i altres ens toca resar perquè no ens tanquin el canal de youtube, quan convoquem una manifestació....no té punt de comparació...."
Això és llibertat equivalent per als uns i els altres? PER DESCOMPTAT QUE NO.
Hi ha un altre element que també va aconseguir la Revolució Francesa, que és LA TRANSPARÈNCIA DELS COMPTES PÚBLICS. Abans, en la Monarquia Absoluta, el Rei disposava, feia el que volia amb els diners que treia de la gent. Amb la Revolució Francesa es van obligar a publicar els pressupostos i a publicar quant contribuïa cadascun. A Espanya, això va durar 3 anys després de la transició, amb la història d'ETA i tal van deixar de publicar els qui eren els contribuents, qualsevol excusa és bona, perquè clar, si sabéssim el que els grans rics d'aquest país contribueixen a Hisenda igual ens escandalitzem. D'altra banda, en la crisi de 2008 van decidir que es prohibia fer públic qui tenia el deute públic . Ah CARAMBA!, RESULTA QUE ELS NOSTRES PRINCIPALS CREDITORS NO PODEM SABER ELS QUI SON. L'explicació és molt senzilla: els que tenen més deute públic són els BANCS que rescatem i, per tant, hi ha una manera molt fàcil de resoldre el problema del deute aquesta que diuen que no tenim diners , que consisteix a dir: com tu no m'has retornat els diners, perquè aquest deute és il·legítim , ES VA ACABAR, no paguem més interessos pel deute públic i aquests diners ens el quedem per a la sanitat , per a la gent, per a les pensions.
"PERQUÈ SER JUTGE NO VOL DIR SER JUST....."
"....Bé, ja veiem que això de la democràcia té algunes deficiències, però és que anem més enllà. Toqueville, un dels teòrics de la democràcia va dir que el bàsic en un règim democràtic és separar el poder executiu, del poder legislatiu i del poder judicial i cal assegurar que són independents i que es deuen a la ciutadania. I aquests dies, per parlar d'un d'aquests poders, el poder judicial, hem vist com continuen servint als de sempre.
En la Transició es van fer coses bé i es van fer coses malament. Per descomptat, el tema judicial es va fer fatal. es van quedar els mateixos. Van passar del Tribunal Especial d'Ordre Públic a l'Audiència Nacional, d'un dia per a un altre, sense opositar. es van autoproduir els mateixos, sobretot els de dalt de tots, perquè cal distingir, cal assenyalar que no és el mateix la gent que treballa en l'Administració de Justícia, en precarietat, en provisionalitat, en rotació que els que estan en els Tribunals Suprems, que són fills de..., nets de..., dels mateixos de sempre i que continuen jutjant a la gent com si fossin senyors feudals i fent el que els dona la gana i el que beneficia al grup social al qual pertanyen..."
".....Jo vull recordar què és el que va passar aquí a Catalunya quan vam néixer com a moviment social. Marea Pensionista va néixer fent demandes davant els Tribunals de Primera Instància, exigint, invocant el nostre dret constitucional al fet que les pensions es protegissin i es revaloritzessin tal com posa la Constitució. Vam començar recollint centenars de demandes, després eren milers, després es feien cues i es desbordaven els Tribunals de Primera Instància, centenars de persones aquí lliurant demandes. I què va fer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, aquest Tribunal que triga anys i anys a resoldre qualsevol demanda civil?, va treure una ordre dient als jutges que deixessin d'admetre les nostres demandes.. No invocant cap procés, NO, NO, l'ordre venia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que es diu en català, però estan emparentats amb el de Madrid i el Superior de l'Estat. Són les mateixes famílies i els mateixos interessos.
I, què intentaven? DESTRUIR-NOS COM A MOVIMENT. Aquí , abans d'enviar-nos la policia abans d'enviar-nos multes, els primers que van intentar destruir aquest moviment va ser EL PODER JUDICIAL, que pensaven que si ens llevaven el que estàvem utilitzant per a créixer, que eren les demandes judicials, destruirien el nostre moviment. Però s'ho van menjar amb patates perquè ens vam reinventar i vam ser capaços de seguir lluitant per l'IPC, per l'auditoria i continuar agrupant la gent. Però no ens oblidem de la mala intenció que tenien aquests jutges.
Álvaro García Ortiz, Fiscal del Estado.
I podríem seguir perquè han hagut diversos processos jurídics altament qüestionables en aquest país, però anem a l'últim procés. Resulta, que sense proves, amb declaracions en sentit contrari es condemna al Fiscal General. I se li condemna: primer per a intentar espantar al govern, a dir-li "a veure si et recordes de qui mana" ; i segon, per a intentar anul·lar el procés jurídic contra al nuvi de l'Ayuso, que l'han enxampat in fraganti, que és evident que ha cobrat comissions. Ho sap tothom, hi ha totes les proves, però intentaran buscar justificacions jurídiques de procediment perquè no ho jutgin. No és la primera vegada que es van de rositas. Que quan es tracta de jutjar als poderosos "falta una prova, o no es va presentar el dia que tocava..", aquest detall al peu de pàgina que no s'aplica per al comú dels mortals, però s'aplica per a ells.
I, clar, jo aquests dies estava fent comptes, perquè hi ha hagut també una altra que sí cal explicar. Aquests jutges que s'inventen les proves després veuen que a Madrid va haver-hi 7291 morts en les residències i per a això no hi ha proves. 7291 morts són molts morts....".
"....Mireu, aquests dies celebràvem, no sé com dir-ho, la mort del dictador, ha continuat informant Ramón Franquesa. Franco, aquest personatge, que va donar un cop d'estat en aquest país, va estar des de juliol de 1936 fins a maig de 1945, que acaba la Segona Guerra Mundial, afusellant gent a mansalva. En 1945 s'espanta perquè aquells que havien enviat armes aquí a matar gent (La Legió Còndor alemanya va bombardejar Guernica, amb la finalitat de provar els seus avions i el nivell de destrucció de les seves bombes), o els bombardejos dels italians que sortien de Mallorca a bombardejar Barcelona que van destruir el Coliseu i van matar a centenars de ciutadans barcelonins), aquests que van finançar el cop militar a Espanya, havien perdut la guerra i estaven penjats pels carrers de Torí o estaven incinerats en el centre de Berlín. I, clar, quedava la tercera pota. I, llavors el dictador va deixar d'afusellar gent, va deixar d'afusellar al ritme que l'havia estat fent. Perquè mireu, en aquest temps, aquests 106 mesos, de 1936 a 1945, en aquest país, avui dia, tenim quantificades 124.216 desapareguts. Alguna cosa que continua passant i que tampoc els jutges es donen cap diligència per identificar-los, per ajudar, per col·laborar: tota pedra que troben en el camí és útil. Però fem un exercici, fem la divisió entre els 124.216 desapareguts en els 106 mesos i la divisió entre els 7291 majors de les residències assassinats durant la pandèmia entre els mesos de març i abril de 2021en que mor aquesta gent. ÉS QUE LA SENYORA AYUSO VA MATAR A MÉS GENT PER MES QUE EL DICTADOR EN 106 MESOS. 7291 SÓN MOLTS MORTS. I què han dit els nostres jutges? NO HI HA PROVES, hi ha fallades de procediment, no és clar qui els va matar , no és clar qui governava....
Carlos Mazón.
"....Ja veurem què és el que li passarà a Mazón, però segur que troben algun pretext. Perquè només cal veure la gent que estan en les presons, són els pobres, la gent marginada, però quants dels quals han cobrat el 3% són aquí? quantes setmanes duren perquè els donin una sortida condicional, perquè s'ajorni, perquè diguin que està malament de salut? Tenim un cas extraordinari, el tipus que era president de la Comunitat Valenciana i que ho van treure de la presó perquè tenia un càncer terminal i aquest home està, després de 7 anys, passejant tranquil·lament pel carrer. Aquests són els jutges que tenim i enfront d'això l'única cosa que ens queda és la mobilització social, primer denunciar-los PERQUÈ SER JUTGE NO VOL DIR SER JUST....."
".....Els Senyors Medievals també tenien jutges per a impartir la justícia d'aquests mateixos senyors contra els pagesos i contra el poble i ara tenim jutges que s'omplen de togues, de medalles, de cerimònies que no tenen res de justos, que són injustos manifestament, que no protegeixen els drets de la gent comuna i, en canvi, protegeixen, això sí, als senyorets de sempre....
Enfront d'això caldrà espavilar i caldrà dir-los als nostres regidors, als nostres diputats que espavilin, que els que han d'anar a la presó són uns altres i que es recolzin en la gent en lloc de perseguir-la, en lloc de censurar-la, perquè, per descomptat fa falta una gran renovació en el Sistema de Justícia d'aquest país abans que s'arribi a la situació que viu Llatinoamèrica del Lawfare, en el qual el president BRASILER LULA DA SILVA, va anar a presó durant anys...."
Fabien Mandon
"....I, finalment, una mirada al panorama internacional en el qual ens trobem que el Sr. Fabien Mandon, quin nom Mandon, militar d'alta graduació amb un alt càrrec en l'Estat Major de França es descarrega aquesta setmana dient que França ha de preparar-se per a perdre als seus fills. Mana nassos amb el general. Podria ser que França es comencés a preparar per a perdre als pares de la pàtria, que ningú els vol i que estan exigint a la gent destituir a Macron, destituir aquesta oligarquia que s'aferra a l'Estat, que escala la militarització, que busca provocar guerres a Ucraïna, a Burkina Faso, a Mali, per a continuar mantenint els seus privilegis, que encara es pensen que continuen sent els hereus de Napoleó i que, en canvi, l'única cosa que són és un estat fallit, un estat que s'està enfonsant, amb la pobresa als carrers, la gent dormint a París als carrers, la gent sense treball, en creixement 0, i no tenen una altra que dir Hala anar preparant als vostres fills que la pàtria els necessita...SÓN UNS POCAVERGONYES. I fa falta que la gent s'aixequi al carrer i faci el mateix que vam fer aquí durant la Setmana Tràgica, quan es volien emportar als nostres fills a la guerra. Quan es volen emportar als nostres fills a la guerra cuidat eh!, que tenim memòria històrica, tant nosaltres com el poble francès. I han fet molt bé els polítics com Melenchón, i els sindicats a denunciar i exigir la destitució d'aquest general.
Ursula von der Layen
Ramón Franquesa ha finalitzat el seu discurs amb aquestes paraules:
"....I, d'altra banda, en el terreny internacional no podia faltar la Sra. Úrsula von der Layen. La Sra. von der Layen, avui, en ABC declara, una altra vegada, que perquè els joves tinguin pensions cal obligar-los al fet que cotitzin en fons privats. Vaja amb el colomí aquest!. Resulta que es passa dient que els joves no tindran pensió perquè els sistemes públics fallen i no ensenya els estudis en els quals es basa. No tindreu pensió sinó poseu els diners en els fons privats perquè es vagin a norris, com es van anar en el 2008 i com s'estan anant a norris cada dia. Basta veure la cotització en les borses el desastre que tenen muntat. I ara el que volen és agafar els diners dels joves treballadors. Perquè, companyes i companys espavileu, expliqueu en tots els centres de treball el que succeeix amb els fons de pensions, perquè van per vosaltres, per nosaltres també, però van per la gent treballadora, la gent jove. Utilitzaran a l'Estat perquè els obliguin a cotitzar en empreses privades. Han fracassat els PPE (Plans de Pensions Europeus) que van ser creats per Brussel·les i els Estats no han tingut nassos d'aplicar-los en la major part de països d'Europa. Van intentar aquí, amb el Pacte de Toledo, l'últim, obligant a ficar fons privats en els convenis col·lectius. I, sí, van enganyar a aquells que van signar allò. Hi havia gent que, certament van signar de mala gana, però van signar i van signar els sindicats majoritaris. Però, Ah caramba! els sindicats quan van ser a les seves federacions els diuen:" en el metall tu ficaràs això, en Hostaleria? A Balears ficaràs això?, camina torna a Madrid i veus a negociar, però aquí ni t'acostis als afiliats. I, atenció, aquesta victòria també és nostra. Hem estat nosaltres els únics que hem explicat alt i clar que les pensions privades eren un parany. Eren diners que no anaven a tornar a veure els treballadors. I avui una majoria molt àmplia de treballadors, de Nord a Sud del país comparteix aquesta posició. Caldrà barallar-la perquè Von Der Layen torna a la càrrega i torna a intentar arrabassar els diners de les butxaques dels nostres joves. Perquè aquí ens tindran davant. Tenim una mala salut de ferro, som molt majors, però portem 14 anys en aquest moviment, hem celebrat la nostra assemblea i hem sortit d'ella més units i més combatius que mai, encara que també tinguem més anys, aquí seguim en la lluita i aquí ens trobaran davant , defensant les pensions públiques enfront de Von Der Layen, enfront dels militars i enfront de qui es posi davant de nosaltres.
Companyes, companys GOVERNI QUI GOVERNI LES PENSIONS ES DEFENSEN."
https://youtu.be/60I8jEZ6sxo?si=Q52A3TZzWYnA0tcbAlbert, el cantautor de Nou Barris, ha interpretat la cançó de Peter Seager " Què s'ha fet d'aquelles flors?"
El Cercle de la Vida i la Guerra en 'Where Have All The Flowers Gone?' de Pete Seeger
La cançó 'Where Have All The Flowers Gone?' de Pete Seeger és una poderosa reflexió sobre el cicle de la vida i les devastadores conseqüències de la guerra. A través d'una sèrie de preguntes repetitives, Seeger ens porta a través d'un cicle que comença amb flors, passa per joves, soldats, cementiris i torna a les flors. Aquesta estructura cíclica subratlla la inevitabilitat i la repetició de la història, especialment en el context de la guerra i la pèrdua.
Les flors, que al principi són símbol de bellesa i vida, són recollides per les joves, els qui al seu torn es van amb els joves homes. Aquests joves homes es converteixen en soldats i, finalment, acaben en cementiris. La repetició de la pregunta 'Quan aprendran?' en cada estrofa ressalta la frustració i la desesperança davant la repetició d'aquests cicles de guerra i mort. Seeger utilitza aquesta estructura per a criticar la falta d'aprenentatge i la repetició dels mateixos errors al llarg de la història.
Pete Seeger, conegut pel seu activisme social i polític, utilitza aquesta cançó per a fer una crida a la reflexió i al canvi. La cançó, escrita en el context de la Guerra Freda i el moviment pels drets civils als Estats Units, ressona amb un missatge pacifista i de crítica a la guerra. La simplicitat de la lletra i la melodia fa que el missatge sigui accessible i poderós, convidant als oients a qüestionar i reflexionar sobre les conseqüències de la guerra i la necessitat d'aprendre dels errors del passat.
Informació, videos i imatges de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras).