La foto de la portada del llibre és el monument dedicat a la memòria de la masacre de Kasika, en el Sud-Kivu.

Una inacabable guerra d'acaparament de recursos minerals desencadenada el 1996 ha causat la mort de sis a deu milions de congolesos.

El llibre "Les génocides des congolais: de Léopold II à Paul Kagame", de l'analista polític i militant dels drets de l'Homme, Boniface Musavuli, parla de que les matances portades a terme per respondre a les necessitats del mercat dels productes electrònics i en la que tots els consumidors participen indirectament, recorda a una altra. Fa un segle, per respondre a les necessitats del mercat de la industria de l'automovil, el Congo, sota l'administració del rei dels Belges Léopold II, va ser el teatre d'una altra masacre a gran escala en el marc de l'explotació del cautxú per a la fabricació de neumàtics. La tragèdia li va costar la vida a deu milions de congolesos, és a dir, pràcticament la meitat de la població del país. Així, un mateix poble, en l'espai d'un  segle auria sigut víctima de dues matances a gran escala per a satisfer una mateixa necessitat: la demanda del mercat internacional.

"Un poble que oblida el seu passat es condemna a reviure-lo".

Al Congo, la tragèdia del cautxú vermell gairebé no és coneguda per les masses populars i pels cercles escolars. Els governs successius no han tingut mai la presència de ment per fer actes tan simples com les commemoracions públiques i la inclusió, per exemple, al calendari oficial, d’una jornada dedicada a la memòria dels deu milions de  congolesos massacrats antany pels agents de Leopold II. A la vida política del Congo avui, no hi ha una ocasió per a la meditació nacional en memòria dels més de sis milions de víctimes de la guerra de coltan. Aquestes amnèsies col·lectives dels crims apocalíptics acaben creant motius favorables a la seva reedició.

Les consequències dels crims perpretats al Congo sota Leopold II.

Jan Vansina, professor emèrit d'història et d'antropologia a la Universitat de Wisconsin, va escriure: "Mai, que nosaltres sapiguem, una explotació per un Estat o un cap d'Estat ha provocat tantes crueltats tant monstruoses que les que es van dur a terme al Congo de Leopold II, sota la direcció del concesionaris controlats totalment pel rei."

En 1919, una comissió oficial del govern belga va estimar que, desde l'època en la què Stanley va començar a establir les fundacions de l'Estat de Leopld, la població s'havia reduit a la meitat. Segons les estimacions impossibles d'ignorar y molt riguroses de  historiadors seriosos " els pobles van perdre la seva població, inclús van quedar buits completament, entre 1887 i 1903.

"Després del saqueig dels minerals, aviat el saqueig de l'aigua dolça de la RDC, l'or blau d'aquest segle".

Cobalto Rojo. El Congo se desangra para que tú te conectes.
Siddharth Kara
Capitán Swing Madrid, 2023, 295 pp

 El Viejo Topo. Resum de Salvador López Arnal (DESCENSO A LOS INFIERNOS)

El 14 de septiembre de 1960 Josewph Mobuto es va fer amb el control del govern congolès amb el suport de l'Exèrcit i amb el suport logístic i financer dels EUA, Nacions unides i Bèlgica. Mobuto va posar a Patrice Lumumba baix arrest domiciliari, però el 27 de novembre de 1960 el líder de la independència congolesa va aconseguir escapar. els EUA i Bèlgica van prestar els seus serveis d'intel·ligència i Lumumba va ser capturat i empresonat en la mitjanit de l'1 de desembre. L'administració Kennedy va convèncer a Bèlgica (el país colonitzador) perquè l'enviés a la seva base de Élisabetville per a ser executat. Conduït a una mansió aïllada, va ser torturat per sis mercenaris belgues i sis katangueses (moise Tshombre entre ells) Després de maltractar-li durant hores, Tshombre i els totrturadores belgues van esquarterar el cos i van llançar les parts a uns barrils d'àcid sulfúric. Van triturar el crani, els ossos i les dents i els van escampar en el trajecte de tornada. Excepte una única dent que es va emportar "de record" l'inspector-torturador belga de la policia katangesa.....

Siddharth Kara prossegueix el seu relat en un apartat que titula: "L'infern en la terra, febrer de 1961-2022". Podria haver estat també el títol del llibre.

Siddharth Kara, investigador, guionista i activista contra l'esclavitud moderna, és, entre altres distincions, professor de l'Acadèmia Britànica i científic visitant a l'escola de Salut pública T.H. Chab d'Harvard. És també autor de tres llibres sobre l'esclavitud moderna, cap d'ells t4raducido a l'espanyol fins al moment.

Cobalt vermell s'obre amb una nota de l'autor i segueix amb la introducció, set capítols, l'epíleg, els agraïments i la bibliografia. La nota és calro indici de la tràgica situació que el llibre descriu i explica: "En nom de la prudencia s' han exclòs els detalls de les dates i els llocs de les entrevistes amb els informants per a evitar donar qualsevol dada que pogués utilitzar-se per a identificar-los, posant en perill la seva seguretat, la dels seus familiars i la de les meves recerques en curs". El mateix en Agraïments.

El tema de fons: el 75% del subministrament mundial de cobalt s'extreu actualment a la República Democràtica del Congo (regió de Katanga, que, segons projeccions, posseeix més reserves de cobalt que la resta del món) sovint per pagesos i nens en condicions infrahumanes. Siddharth Kara ha rastrejat la cadena del subministrament del cobalt, des del pou tòxic fins a les multinacionals que tracten amb el consumidor, i ha recollit el testimoniatge de treballadors (nens molts d'ells) que suporten un immens sofriment (a vegades moren extraient el preuat metall). El cobalt, aquest rar metall blavós, és component essencial en les bateries recarregables d'ions de liti que es fabriquen actualment, bateries que alimenten telèfons mòbils, tauletes, ordinadors portàtils i vehicles elèctrics.

No sols és cobalt. L'RDC també és terra de coure, ferro, zinc, estany, níquel, manganès, germani, tantalio, wolframi, urani, oro plata i liti. De tota les desgràcies que han afligit al Congo (i són moltes) potser la més sagnant "és que el sofriment que s'està produint avui a les províncies mineres és totalment evitable". El que podria significar beneficis per als sectors més vulnerables del país (que són molts) s'ha convertit en una maledicció.

La carrera pel cobalt recorda l'infame saqueig de l'ivori i el cautxú congolesos que Leopoldo II de Bèlgica va dur a terme durant el seu criminal regnat com a sobirà del mal anomenat Estat lliure del Congo (entre 1885 i 1908). La pèrdua de vides, els assassinats, durant els anys en us que el rei belga va exercir el control sobre el Congo s'estimes en 13 milions de persones (suma equivalent a la meitat dels pobladors de la colònia en aquest moment) No hi ha diferència substantiva, segons explica l'autor, en el comportament de les multinacionals que operen actualment. Algunes d'elles xineses.

El pròleg de Xavier Aldekoa està a l'altura de l'assaig.

Salvador López Arnal

En un treball de recerca esquinçador, l'escriptor i activista Siddharth Kara revela els abusos contra els drets humans que s'amaguen després de la mineria del cobalt a la República Democràtica del Congo, i les implicacions morals que ens afecten a tots. Aproximadament el 75 per cent del subministrament mundial de cobalt s'extreu al Congo, sovint per pagesos i nens en condicions infrahumanes. Kara es va endinsar en el territori del cobalt per a documentar els testimoniatges de les persones que viuen, treballen i moren per ell. Per a revelar la veritat sobre les brutals pràctiques d'extracció, va investigar les zones mineres controlades per les milícies, va rastrejar la cadena de subministrament del cobalt, des del pou tòxic fins als gegants tecnològics que tracten amb el consumidor, i va recollir escruixidors relats de persones que suporten un immens sofriment i fins i tot moren extraient el preuat metall. El cobalt és un component essencial en totes les bateries recarregables d'ions de liti que es fabriquen avui dia: les que alimenten els nostres telèfons intel·ligents, tauletes, ordinadors portàtils i vehicles elèctrics. Així, milers de milions de persones en el món no poden desenvolupar la seva vida quotidiana sense participar en una catàstrofe mediambiental i de drets humans.

Pròleg de Xavier Aldekoa
Traducción de Patricia Teixidor
Best seller en New York Times i Publishers Weekly