https://vm.tiktok.com/ZNRuMn34o/
https://vm.tiktok.com/ZNRu66CbQ/
Milers de dones i ciutadans de Barcelona, 60.000 aproximadament, s'han manifestat pels carrers d'aquesta ciutat, avui 8 de Març de 2026, per reivindicar la seva lluita transfeminista. La Sortida de la manifestació ha estat als Jardinets de Gràcia i El seu recorregut: Passeig de Gràcia, Ronda Sant Pere, Plaça Catalunya y Arc de Triomf.
______________________________________________________________________________________________
"Aquest 8M ens manifestem contra l'embat reaccionari que s'estén a nivell global i que atempta contra els drets polítics, socials i laborals de les dones, lesbianes, persones trans, no binàries i totes les dissidències sexuals i de genere. Cridem alt iclar: NO A LES POLÍTIQUES D'ULTRADRETA, AL RACISME, ALS DISCURSOS D'ODI, A L'ANTIFEMINISME I A LA LGTBIQA+FÒBIA... "
".....Perquè sostenim la vida, diem NO a la persecució migratòria i represiva de Trump i el seu ICE criminal. No al brutal intervencionisme contra Veneçuela, Cuba i Dinamarca. Diem NO a l'escalada del conflicte bèl·lic a Ucraïna, al genocidi a Palestina, l'ofensiva militar a Rojava, la repressió a l'Iran i l'Afganistan, i a les guerres silenciades del Congo, Sudán i Nigèria. Enfront el major cicle de rearmament a Europa des de la Guerra Freda i arran de l'ecocidi global, les feministes ens declarem en alerta i mobilitzades contra el feixisme, l'Imperialisme, el racisme, el colonialisme, el cisheteropatriarcat i el capitalisme...".
JA N'HI HA PROU
MANIFEST DEL SINDICAT DESTUDIANTS EN AQUEST 8 M 2026
Uneix-te a Lliures i Combatives Construeix amb nosaltres el feminisme revolucionari i anticapitalista
La crisis del sistema capitalista ha revelat de manera cruel l’opressió a la que ens enfrontem les joves i dones tre balladores. No només som víctimes d’una desigualtat creixent, de l’explotació laboral més brutal o dels prejudicis misògins que escampen l’Església i els governs reaccionaris. Les dones de la classe treballadora suportem una violència quotidiana que no s’atura, i que ha suposat la mort de milers de nosaltres a l’Estat espanyol i a la resta del món.
Sota el sistema capitalista els atacs contra la dona treballadora adquireixen multitud de formes, totes horroroses. Però les agressions físiques donen la mesura de la degradació que estem suportant: el 70% hem patit, al menys una vegada a la vida, episodis de violència masclista; cada 8 hores es produeix una denúncia per violació i, durant els últims 7 anys, més de 800 dones han estat assassinades a l’Estat espanyol. Unes xifres que són únicament la punta de l’iceberg d’una xacra repugnant.
Per una altra banda, el poder de l’Església i la seva impunitat per disseminar tot tipus de prejudicis contra les dones, alimentant comportaments sexistes, homòfobs i patriarcals, constitueix una realitat intolerable. El PP, i també la direc ció del PSOE, han permès que el control de l’Església Catòlica sobre l’ensenyament sigui sent encara asfixsiant mentre ens neguen el dret a accedir a una educació sexual plena i mitjans anticonceptius gratis. e esquerra L’altra part menys visible de l’opressió que patim quotidianament, però igual de criminal, és resultat de les polítiques capitalistes que adopten tant els governs de la dreta com els que es denominen “socialdemòcrates”.
Sota aquest sistema se’ns condemna a una vida de precarietat, amb pitjors treballs i salaris. Les retallades en sanitat, educació i en ajudes a la dependència ens obliguen en moltes ocasions a carregar sobre la nostra esquena la cuida de nens, familiars i malalts. Les retallades en beques menjador o l’impossibilitat d’accedir a places públiques a escoles infantils ens obliguen a haver de suportar el pes de les tasques domèstiques, a negar-nos la independència econòmica i a relegar-nos en moltes ocasions a les quatre parets de la llar.
Com a joves i dones treballadores que defensem un feminisme anticapitalista i revolucionari, sostenim que la lluita pels nostres drets no és únicament una qüestió de gènere, sinó que també, i de manera determinant, és una qüestió de classe. Sota el sistema capitalista no tots som iguals i tampoc ho som totes les dones. Moltes, com Esperanza Aguirre, Cristina Cifuentes, Inés Arrimadas o Patricia Botín, defensen el sistema capitalista i totes les regles que perpetuen la situació d’opressió de la majoria de nosaltres. Elles recolzen de manera entusiasta les reformes laborals que afavoreixen les feines precàries, els salaris inferiors per les dones, les jornades laborals extenuants, o les retallades en despeses socials.
A més a més quan arriben a posicions de poder econòmic i polític adopten els mateixos papers patriarcals i explotadors: l’opressió de gènere tampoc la patim de la mateixa manera. Què tenim a veure les dones treballadores amb elles? Absolutament res! El fet de ser dones no ens col•loca al mateix costat de la barricada. Tot el contrari. Elles només defensen els interessos de la seva classe, dels rics, del seu sistema, perquè els garanteix el seu estil de vida i els seus prejudicis
Organització i lluita
Sabem que l’única forma d’acabar amb la postració que ens pretenen imposar és amb la lluita col•lectiva i la mo bilització als carrers. Hem demostrat la força que tenim les joves i les dones treballadores quan ens posem en marxa: a les manifestacions massives als Estats Units contra Donald Trump, amb el moviment #NiUnaMenos a Amèrica Llatina, a Polònia pel dret a l’avortament, o al front del moviment contra els desnonaments, portant a terme lluites com les Kellys en defensa d’unes condicions de treball dignes, o sent l’empenta de conflictes laborals com les Espartanes de Coca Cola En Lluita. El passat 8 de Març vam ser milions als carrers de tot el món aixecant un crit ensordidor contra la violència masclista i l’opressió capitalista.
Des del Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària sabem que l’alliberament de la dona treballadora és una qüestió de primer ordre per totes i tots els que aspirem a transformar el món. Per aquest motiu hem impulsat Lliures i Combatives, una plataforma feminista, anticapitalista i revolucionària, per unir les forces de totes les que patim l’opressió i la violència del capitalisme en la mateixa lluita per trans formar la societat.
Prou violència contra la dona! Ni una menys!
• Càstig exemplar als responsables de totes les violacions, maltractes físics i psicològics, assassinats i desaparicions de dones. Prou ja de lleis que no ens protegeixen. Acomiadament i sanció a tots els policies i jutges que amb la seva actitud afavoreixen la impunitat dels agressors.
• Mitjans materials i cases refugi per les dones maltractades. Per un lloc de feina digne o subsidi d’atur indefinit, així com un habitatge digne per les víctimes de maltractament i els seus fills. El nostre cos, la nostra decisió!
• Dret a l’avortament lliure, gratuït i segur. Prou repressió.
• Serveis de planificació familiar públics, gratuïts i de qualitat. Accés a l’educació sexual integral a tots els instituts i facultats, així com a tots els mitjans anticonceptius de manera gratuïta. Fora l’Església i la religió de l’ensenyament públic!
• Contra la xacra de la prostitució i el tràfic de dones. L’alliberament de la dona passa perquè puguem decidir i controlar el nostre cos sense haver-lo d’utilitzar per sobreviure. Contra els ventres de lloguer, un altre negoci molt lucratiu que, al igual que la prostitució, mou milers de milions d’euros pel benefici dels de sempre. Mateix salari per la mateixa feina! Per trencar les cadenes del treball domèstic!
• Derogació de la reforma laboral. Salaris dignes per la dona treballadora. Cap empresa pot negar-se a con tractar-nos per estar embarassades, complir amb estàn dards estètics, pel color de la pell, etc.
• Càstig exemplar a l’assetjament sexual laboral.
• Dret a sis mesos de permís per maternitat per ambdós pares, amb salari al 100%. Escoles infantils públi ques i gratuïtes a cada barri i/o centre de treball, que possibilitin compaginar treball i maternitat.
• Servei públic de bugaderies, menjadors, tintoreries, neteja de la llar... dignes i gratuïts per acabar amb l’esclavitud de les tasques domèstiques. Al tornar a casa no volem ser valentes, volem ser lliures!
• Prou ja de convertir el cos de la dona en un objecte, alimentant d’aquesta forma les agressions masclistes. Retirada immediata de qualsevol tipus de publicitat sexista que utilitzi el cos femení com a reclam.
• Acabem amb el cànon de bellesa que ens imposen les grans multinacionals del tèxtil, la cosmètica, la dietètica i la cirurgia estètica. No només és absurd i irreal, sinó que alimenta prejudicis, traumes i malalties.
www.sindicatdestudiants.net • www.esquerrarevolucionaria.net • 933 248 325 • facebook: Lliures i Combatives • twitter: @LliuresiCombat • instagram: lliuresicombatives.
Manifest 8 de març 2026: una nova manera de viure
Vivim en un món que ens empeny a córrer, a produir, a resistir, sovint sense preguntar-nos com estem ni què necessitem per viure amb dignitat. Davant d’aquest ritme imposat, sorgeix la necessitat, i el desig, d’imaginar i construir una nova manera de viure: una manera que no posi el benefici al centre, sinó la vida. Les persones. Els vincles. Les cures.
El sistema ens educa per produir, no per viure. Ens ensenya que treballar més és valer més, que arribar tard a casa és normal, que no tenir temps per la gent que estimem forma part del joc. Davant d’això, reivindiquem una nova manera de viure: posar la vida al centre, triar estar-hi, triar cuidar.
Ens han explicat l’amor com un conte que sovint fa mal. Ens han venut l’amor romàntic com a destí, ple de mites que controlen, silencien i justifiquen violències. Però des del feminisme diem prou. Volem estimar des de la llibertat, des del respecte, des de vincles que no ens anul·lin ni ens facin més petites. Estimem diferent, perquè estimar també és una pràctica política.
Ens han volgut soles, competint, rendint, sobrevivint. El capitalisme necessita individus cansats, aïllats, sense xarxa. Però nosaltres sabem que el benestar no és individual. Que la vida només s’aguanta en col·lectiu. Que la comunitat és resistència i que les cures compartides són una eina de transformació social. Cuidar no és un instint femení: és un treball històricament invisibilitzat, feminitzat i explotat. Posar les cures al centre és qüestionar l’ordre establert: és dir que sense vida no hi ha sistema.
Una nova manera de viure també passa per aprendre a expressar-nos, a dir el que sentim sense por, a escoltar-nos de veritat, a acompanyar-nos sense imposar. En els temps que corren, amb un món ferit per les guerres, la violència, l’odi i un sistema que deshumanitza, organitzar-se, cuidar-se, estimar i fer comunitat és un acte de rebel·lia.
Una rebel·lia quotidiana, que es cultiva, que s’aprèn, que es treballa. Una rebel·lia que no crida sola, sinó que ho fa en companyia.
Des de Comunistes de Catalunya, la Fundació Neus Català, Esquerra Unida i Alternativa i el Consell de Redacció de la Realitat ens adherim a totes les convocatòries i mobilitzacions organitzades per l’Assemblea 8M a tot el territori.
Visca la lluita feminista!
Manifest 8M 2026. SUMAR
Teixim feminismes,
acabem amb el feixisme.
Aquest 8M tornarem a sortir als carrers a reivindicar la
potència dels feminismes, a cridar que som
present i futur, que imaginem, proposem i
creguem altres mons que desborden igualtat,
llibertat, desitjos i alegria. Sortirem a reivindicar una
convicció col·lectiva: teixir feminismes és ordir una
xarxa per a frenar i derrotar al feixisme.
Una malla antifeixista que no sols pretén resistir,
sinó que ve a canviar-ho tot. Perquè aquesta ha estat
sempre la tasca dels feminismes: transformar la
societat i imaginar un altre futur.
Per això, no sols volem parar als qui neguen les
violències masclistes i retallen o eliminen recursos
per a les víctimes, sinó que aspirem a una societat
compromesa amb una cultura de la igualdat, la
llibertat i l'autonomia, la diversitat, les relacions
de bons tractes, la solidaritat i el respecte, i a un
Estat i unes institucions que prevenan,
acompanyin i reparin.
Tampoc ens conformem amb no retrocedir en
drets com el abortament, sinó que proposem anar un
pas més enllà i incloure'l en la Constitució com
garantía del respecte a la nostra autonomia corporal.
Una autonomia que no es queda només aquí, sinó que
abasta molts més aspectes de les nostres vides:
les nostres sexualitats, els nostres desitjos i la
possibilitat d'explorar-los –d'aquí ve que exigim una
educació sexual que posi el focus en el plaer i no
en el perill–; la diversitat sexual, la lliure
autodeterminació de génere i la possibilitat de
trencar les cotilles binàries que ens restrinyen a rols
patriarcals i sexistes; o l'elecció sobre com
vestir-nos.
Perquè, ningú, ni cap Estat, té
dret a cobrir-nos ni a descobrir-nos, a limitar la
llibertat de les dones.
I, per descomptat, parar al feixisme amb feminismes és
treballar per a tenir condicions dignes de vida per a
totes: dret a l'habitatge –prórroga de lloguers i
intervenció del mercat per a prohibir l'especulació–,
dret a cuidar i ser cuidades.
Amb
l'aprovació de la llei de dependència–, sanitat i
educació públiques de qualitat –tancar les pue as i
reveu anar la privatització i els reco és–, més temps
de vida i menys temps de treball –reducció de la
jornada–, salaris dignes i eliminació de la bretxa
de gènere –pujada del SMI i les pensions– o
creació d'ocupació –amb una reducció de l'atur
femení i de la temporalitat a mínims històrics,
encara que per descomptat queda per fer–.
És sostenir les lluites antiracistes i pel dret
a migrar.
És a dir alt i clar no a les
jerarquies racistes i colonials que otorguen
privilegisi mentre exclouen, empresonen i
deporten.
Als Estats Units de Trump, però
també a la UE que aprova directives d'expulsió
i internament i ha convertit les seves
fronteres en cementiris.
És a més defensar el dret internacional i el
dret humanitari, és demanar pau i justícia per a
Palestina. És construir un internacionalisme de l'esperança
i la solidaritat amb els pobles enfront dels
autoritarismes.
Teixir feminismes i acabar amb el feixisme és ser
capaços de posar en el centre un projecte
emancipador, no identitari ni essencialista, en el qual
tenen cabuda totes aquelles persones que
aspiren a una transformació social i material,
també els homes.
És assumir la democràcia i el debat com a
mètode. És saber que la pluralitat i el dissens són
part de la nostra força, que les discussions són
legítimes i necessàries. Però això sí, existeix una línia
vermella: ninún feminisme pot construir-se ne camino
aencia i drets. Els feminismes que
entreteixim no tutelen: acompanyen, escolten i
construeixen en comú.
En aquest filar juntes, la responsabilitat dels qui
ens reclamem com a feministes i inte rams
formacions polítiques és així mateix ser capaces de
construir un front el més ampli possible perquè
la dreta i la ultradreta no puguin destruir
des de les institucions tot el que hem
construït. Però, sobretot, per a vèncer, perquè
podem seguir avançant.
Aquí estarem. Perquè quan ens embullem
juntes, no sols resistim: guanyem el present i
el futur.
Teixim feminismes, acabem amb el feixisme.
_____________
Moviment Sumar acudirà a aquelles
manifestacions que estiguin en sintonia amb
el nostre feminisme. Un criteri senzill en aquest
sentit és acudir a aquelles manifestacions que
se denominen com transinclusivas o
transfeministas, a aquelles manifestacions que
donin cabuda a totes.
EL Moviment Feminista de Barcelona
-
Hora: 12:00
-
SORTIDA: Plaça Catalunya
-
RECORREGUT: Centro de la ciudad por vías como Las Ramblas, Ferran e Igualada, según las rutas comunicadas para 2026.
-
Este colectivo enfatiza las denuncias sobre explotación laboral, violencias machistas y derechos sexuales y reproductivosL'AL
ANTECEDENTS DE LA LLUITA DE LES DONES EL 8M
El 1911, també a Nova York, 146
treballadores de "Triangle Shirtwaist" van
morir cremades dins la fàbrica després que
els patrons haguessin bloquejat tots els
accessos. Majoritàriament eren dones joves i
migrants.
Com va assenyalar Rose Schneiderman:
"Aquesta no és la primera vegada que unes
nenes moren cremades vives en aquesta ciutat.
Cada setmana m'assabento de la prematura
mort d'una de les meves germanes
treballadores. Cada any, milers de nosaltres
quedem mutilades. La vida dels homes i les
dones és tan barata i la propietat és tan
sagrada…”
Uns anys després, el 23 de febrer de 1917 -8
de març segons el nostre calendari-,120 mil
obreres del tèxtil es declaren en vaga, va ser
l’inici de la primera revolució obrera
triomfant.
El Dia de la Dona
Feminisme 8 març, 2026
Text publicat en 1913 per Alexandra Kollontai, revolucionària marxista i dirigent bolxevic. En ell explica l'origen i el sentit del Dia Internacional de la Dona Treballadora com a jornada de lluita del moviment obrer i de les dones treballadores.
Publicat a la revista digital del VIEJO TOPO
Què és el dia de la dona? És realment necessari? No és una concessió a les dones de classe burgesa, a les feministes i sufraguistas? No és nociu per a la unitat del moviment obrer? Aquestes qüestions encara se senten a Rússia, encara que ja no a l'estranger. La vida mateixa li ha donat una resposta clara i eloqüent a aquestes preguntes.
"El dia de la dona és una baula en la llarga i sòlida cadena de la dona en el moviment obrer. L'exèrcit organitzat de dones treballadores creix cada dia. Fa vint anys les organitzacions obreres només tenien grups dispersos de dones en les bases dels partits obrers… Ara els sindicats anglesos tenen més de 292.000 dones sindicades; a Alemanya són al voltant de 200.000 sindicades i 150.000 en el partit obrer, a Àustria hi ha 47.000 en els sindicats i 20.000 en el partit. A tot arreu, a Itàlia, Hongria, Dinamarca, Suècia, Noruega i Suïssa, les dones de la classe obrera s'estan organitzant a si mateixes. L'exèrcit de dones socialistes té gairebé un milió de membres. Una força poderosa! Una força amb la qual els poders del món han de comptar quan es posa sobre la taula el tema del cost de la vida, l'assegurança de maternitat, el treball infantil o la legislació per a protegir les treballadores.
Va haver-hi un temps en el qual els homes treballadors van pensar que haurien de carregar ells solos sobre les seves espatlles el pes de la lluita contra el capital, van pensar que ells sols havien d'enfrontar-se al «vell món» sense el suport de les seves companyes. No obstant això, com les dones de classe treballadora van entrar en les files d'aquells que venien el seu treball a canvi d'un salari, forçades a entrar en el mercat laboral per necessitat, perquè el seu marit o pare estava en l'atur, els treballadors van començar a adonar-se que deixar enrere a les dones entre les files de «no-conscients» era danyar la seva causa i evitar que avancés. Quin nivell de consciència posseeix una dona que se senti en el fogó, que no té drets en la societat, en l'estat o en la família? Ella no té idees pròpies! Tot es fa segons ordena el seu pare o marit…
El retard i falta de drets soferts per les dones, la seva dependència i indiferència no són beneficiosos per a la classe treballadora, i de fet són un mal directe cap a la lluita obrera. Però com entrarà la dona en aquesta lluita, com la hi despertarà?
La socialdemocràcia estrangera no va trobar la solució correcta immediatament. Les organitzacions obreres estaven obertes a les dones, però només unes poques entraven. Per què? Perquè la classe treballadora al principi no es va adonar que la dona treballadora és el membre més degradat, tant legal com socialment, de la classe obrera, que ella ha estat copejada, intimidada, assetjada al llarg dels segles, i que per a estimular la seva ment i el seu cor es necessita una aproximació especial, paraules que ella, com a dona, entengui. Els treballadors no es van adonar immediatament que en aquest món de falta de drets i d'explotació, la dona està oprimida no sols com a treballadora, si no també com a mare, dona. Tanmateix, quan els membres del partit socialista obrer van entendre això, van fer seva la lluita per la defensa de les treballadores com a assalariades, com a mares, com a dones.
Els socialistes en cada país comencen a demandar una protecció especial per al treball de les dones, assegurances per a les mares i els seus fills, drets polítics per a les dones i la defensa dels seus interessos.
Com més clarament el partit obrer percebia aquesta dicotomia dona/treballadora, més ansiosament les dones s'unien al partit, més apreciaven el rol del partit com el seu veritable defensor i més decididament sentien que la classe treballadora també lluitava per les seves necessitats. Les dones treballadores, organitzades i conscients, han fet moltíssim per a elucidar aquest objectiu. Ara el pes del treball per a atreure a les treballadores al moviment socialista resideix en les mateixes treballadores. Els partits en cada país tenen els seus comitès de dones, amb els seus secretariats i burós per a la dona. Aquests comitès de dones treballen en l'encara gran població de dones no conscients, aixecant la consciència de les treballadores al seu voltant. També examinen les demandes i qüestions que afecten més directament a la dona: protecció i provisió per a les mares embarassades o amb fills, legislació del treball femení, campanya contra la prostitució i el treball infantil, la demanda de drets polítics per a les dones, la campanya contra la pujada del cost de la vida…
Així, com a membres del partit, les dones treballadores lluiten per la causa comuna de la classe, mentre al mateix temps delineen i posen en qüestió aquelles necessitats i les seves demandes que els afecten més directament com a dones, mestresses de casa i mares. El partit dona suport a aquestes demandes i lluita per elles… Aquestes necessitats de les dones treballadores són part de la causa dels treballadors com a classe.
En el dia de la dona les dones organitzades es manifesten contra la seva falta de drets. Però alguns diuen per què està separació de les lluites de les dones? Per què hi ha un dia de la Dona, pamflets especials per a treballadores, conferències i mítings? No és, en fi, una concessió a les feministes i sufraguistas burgeses? Només aquells que no comprenguin la diferència radical entre el moviment de dones socialistes i les sufraguistas burgeses poden pensar d'aquesta manera.
Quin és l'objectiu de les feministes burgeses? Aconseguir els mateixos avantatges, el mateix poder, els mateixos drets en la societat capitalista que posseeixen ara els seus marits, pares i germans. Quin és l'objectiu de les obreres socialistes? Abolir tot tipus de privilegis que derivin del naixement o de la riquesa. A la dona obrera li és indiferent si el seu patró és home o dona.
Les feministes burgeses demanden la igualtat de drets sempre i en qualsevol lloc. Les dones treballadores responen: demandem drets per a tots els ciutadans, homes i dones, però nosaltres no sols som dones i treballadores, també som mares. I com a mares, com a dones que tindrem fills en el futur, demandem una cura especial del govern, protecció especial de l'estat i de la societat.
Les feministes burgeses estan lluitant per a aconseguir drets polítics: també aquí els nostres camins se separen: per a les dones burgeses, els drets polítics són simplement un mitjà per a aconseguir els seus objectius més còmodament i més segurament en aquest món basat en l'explotació dels treballadors. Per a les dones obreres, els drets polítics són un pas en el camí empedrat i difícil que porta al desitjat regne del treball.
Els camins seguits per les dones treballadores i les sufraguistas burgeses s'han separat fa temps. Hi ha una gran diferència entre els seus objectius. Hi ha també una gran contradicció entre els interessos d'una dona obrera i les dames propietàries, entre la serventa i la seva senyora… Així doncs, els treballadors no haurien de témer que hi hagi un dia separat i assenyalat com el Dia de la Dona, ni que hi hagi conferències especials i pamflets o premsa especial per a les dones.
Cada distinció especial cap a les dones en el treball d'una organització obrera és una manera d'elevar la consciència de les treballadores i acostar-les a les files d'aquells que estan lluitant per un futur millor. El Dia de la Dona i el lent, meticulós treball portat per a elevar l'acte-consciència de la dona treballadora estan servint a la causa, no de la divisió, sinó de la unió de la classe treballadora.
Deixeu que un sentiment alegre de servir a la causa comuna de la classe treballadora i de lluitar simultàniament per l'emancipació femenina inspiri a les treballadores a unir-se a la celebració del Dia de la Dona."
Llibres relacionats:
Dona i lluita de classes Inessa Armand. Revolucionària i feminista Amor i capital
Compartir... Share on facebookShare on googleShare on twitterShare on email
Deixa una resposta
La teva adreça de correu electrònic no serà publicada. Els camps obligatoris estan marcats amb *
Imatges d'arxiu del del 8M anteriors, del blog lasafueras.info Autor: Maxi Martos (Asociación Cultutal Las Afueras)