Avui, 20 de març de 2026, les educadores i educadors de tota Catalunya s'han manifestat pels carrers de Barcelona, des de la Plaça Tetuan fins el Parlament de Catalunya. Els manifestants, més de 100.000, han cridat fins a quedar-se sense veu que JA N'HI HA PROU.
Video del començament de la manifestació.
Video de la manifestació.
https://vm.tiktok.com/ZNRxLpaD1/ Video del discurs de la representant d'USTEC, a la Ciutadella de Barcelona.
https://pro.tiktok.com/t/ZNRxRuUeB/Video de la manifestació.
MOCIÓ PRESENTADA PER USTEC-IAC
Moció perquè l’Ajuntament de ___ insti la Generalitat de Catalunya a millorar les condicions laborals de personal educatiu i la qualitat de l’educació pública.
Exposició de motius
L’escola pública a Catalunya és fruit d’una conquesta social i de la lluita històrica que ha tingut com a protagonistes el professorat i altres professionals de l’educació, així com el conjunt de la comunitat educativa.
Des de principis del segle XX, amb les primeres escoles municipals i els moviments de renovació pedagògica, fins a la proclamació de la II República amb l’impuls de l’escola laica, coeducadora i per a tothom, el compromís amb una educació pública i de qualitat ha estat un element central de progrés col·lectiu.
La dictadura franquista va representar una etapa d’imposició ideològica i de greus mancances per al sistema educatiu públic, amb discriminació lingüística i cultural i amb unes condicions laborals molt precàries per al professorat. Tot i això, molts mestres i professors van mantenir viva la flama de la renovació pedagògica i van sembrar les bases d’un model educatiu democràtic i inclusiu que acabaria emergint amb força a partir de la Transició.
Amb l’arribada de la democràcia i l’autogovern, el professorat i els sindicats educatius, entre ells USTEC·STEs (IAC), van protagonitzar mobilitzacions massives per reclamar una escola catalana, pública, gratuïta i arrelada al territori. Les grans vagues dels anys vuitanta i noranta van aconseguir avenços significatius en la consolidació dels drets professionals i laborals, en la reducció d’hores lectives, en la millora dels salaris i en l’ampliació de plantilles.
Tanmateix, les darreres dècades han estat marcades per retallades i polítiques que han cronificat les precarietats: augment de les ràtios d’alumnes, pèrdua de poder adquisitiu del personal educatiu, manca de recursos generalitzats i en especial per a l’atenció a la diversitat, i sobrecàrrega burocràtica. Aquestes retallades, iniciades arran de la crisi de 2008, no s’han revertit completament i encara avui continuen afectant greument les condicions laborals del personal educatiu i, en conseqüència, la qualitat del servei públic que s’ofereix.
En aquest context, els municipis es veuen sovint obligats a assumir competències i despeses que haurien de correspondre a la Generalitat de Catalunya. Aquesta situació genera un greuge estructural per als ajuntaments i evidencia una manca de finançament adequat del sistema educatiu públic. Entre altres qüestions, la frontera entre les responsabilitats de manteniment i d’obra nova als centres educatius no és clara, fet que provoca conflictes i sobrecostos municipals. Alhora, persisteix una situació cronificada de centres amb barracons, així com un finançament insuficient de les escoles bressol, una etapa educativa clau que hauria de ser abordada com una qüestió de país.
Així mateix, molts programes d’atenció a l’alumnat arriben tard als centres, obligant els ajuntaments a avançar recursos propis per garantir-ne el funcionament. Aquesta manca de previsió i inversió impacta especialment en els centres de màxima complexitat, on es fa palesa la insuficiència de recursos com les aules d’acollida, el reforç del personal d’atenció educativa i la necessitat de reduir ràtios per garantir una atenció adequada a tot l’alumnat. Determinats serveis essencials per a la vida escolar, com els menjadors escolars, no estan adequadament resolts ni finançats per part de la Generalitat, fet que trasllada novament als ajuntaments una responsabilitat que no els correspon i que afecta directament el dret a una educació pública de qualitat i en condicions d’equitat.
El resultat és que les i els professionals de l’educació treballen amb una dedicació laboral que sovint sobrepassa amb escreix el seu horari laboral, amb unes condicions salarials i laborals que no reflecteixen ni la importància de la seva tasca ni la responsabilitat social que assumeixen. Malgrat això, el col·lectiu ha continuat defensant, a peu d’aula i al carrer, una escola pública inclusiva, laica, democràtica i catalana, al servei de tota la ciutadania.
Ara, davant la persistència dels dèficits estructurals abans exposats es fa imprescindible una negociació real de les condicions laborals per “dignificar la professió docent i de la resta de professionals de l’educació” i garantir les condicions materials i laborals que permetin desenvolupar una educació pública de qualitat, atenent a tot l’alumnat.
Per aquestes raons, l’Ajuntament de ___ acorda:
1. Expressar el seu suport a les reivindicacions del manifest “Dignifiquem la nostra professió” d’USTEC·STEs (IAC) i al conjunt de reivindicacions unitàries dels professionals de l’educació.
2. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a acordar millores amb els sindicats representatius en les taules de negociació del personal de l’educació pública sobre les següents demandes mínimes:
- Recuperar el poder adquisitiu perdut i millorar els salaris.
-Crear un sistema d’actualització salarial directament vinculat a la inflació.
-Revertir les retallades pendents: deute dels estadis, salari base, pagues extraordinàries, etc.
-Reclassificar les categories del Personal d'Atenció Educativa conforme la llei vigent.
-Reconèixer i remunerar totes les tasques desenvolupades: càrrecs, tutories, treballs de recerca, colònies i sortides, etc.
- Revertir la sobrecàrrega de treball: menys burocràcia, millor horari i més recursos per atendre l’alumnat.
- Abaixar les ràtios, augmentar la plantilla i assegurar recursos pel desplegament de l’escola inclusiva.
- Reduir dràsticament la burocràcia i tasques de gestió innecessàries: aplicatius, memòries, programació, avaluació, etc. I reforçar les plantilles de personal d’administració i serveis als centres educatius.
- Garantir plantilles estables als centres de treball, amb oferta suficient de places als concursos d’oposició i trasllats, així com tenir en compte la veu dels professionals de l’educació per consensuar els currículums i les polítiques educatives.
3. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a reforçar de manera suficient i estructural el finançament de l’educació en totes les seves etapes, programes i equipaments, garantint els recursos necessaris perquè no siguin els ajuntaments qui hagin d’assumir competències i despeses que no els corresponen.
4. Sol·licitar que el govern de la Generalitat de Catalunya estableixi un calendari clar amb terminis concrets implementar aquestes mesures abans de la finalització del curs escolar 2025-2026.
5. Notificar l’aprovació d’aquesta moció al Departament d’Educació de la Generalitat, al sindicat USTEC·STEs (IAC), i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya perquè s’involucrin en aquest procés de millora de les condicions professionals i laborals.
MANIFEST: DIGNIFIQUEN LA NOSTRA PROFESSIÓ
Dignifiquem la nostra professió: Salaris dignes! Prou sobrecàrrega!
La campanya “Dignifiquem la nostra professió”, engegada per USTEC·STEs (IAC) amb la voluntat que s’hi sumi tot el col·lectiu docent i PAE, té com a objectiu aconseguir una millora substancial de les nostres condicions laborals. Volem un sistema educatiu públic i de qualitat, que beneficiï tota la societat. La iniciativa, posada en marxa a l’inici del curs escolar 2024-2025, inclou accions arreu del territori per sensibilitzar tant la comunitat educativa com l’opinió pública. Parteix dels principis del sindicalisme de base i d’una gran enquesta sobre l’estat de la professió, amb més de 14.000 respostes, que evidencien un malestar profund entre els treballadors i treballadores de l’educació.
Les principals reivindicacions de la campanya són:
- Recuperació del poder adquisitiu perdut (més d’un 25% des del 2009), amb un sistema d’actualització salarial vinculat a la inflació.
- Reversió de les retallades pendents, incloent-hi el deute dels estadis, les pagues extraordinàries i el salari base.
- Reducció de la sobrecàrrega de treball: menys burocràcia, millor horari i compensació per tota la feina (tutories, sortides, càrrecs…).
- Baixada de ràtios i més plantilla, amb recursos per aplicar correctament l’educació inclusiva.
- Democràcia real als centres: més participació, estabilitat i pluralitat als claustres.
FASES DE LA CAMPANYA
- Primer trimestre 2024-25: Presentació de l’estudi sobre el malestar docent i dels tres eixos de la campanya.
- Segon trimestre 2024-25: Entrevistes i trobades als centres per definir prioritats i promoure l’organització dels i les treballadores.
- Tercer trimestre 2024-25: Inici de la recollida de signatures i primeres accions als centres i arreu del territori.
- Primer trimestre 2025-26: Culminació de la recollida de signatures, entrega a l’Administració i pressió política creixent amb mobilitzacions.
- Segon trimestre 2025-2026: Convocatòria d’una vaga massiva de diversos dies si no hi ha resposta per part de l’Administració.
Aquesta és una campanya per transformar el malestar en organització col·lectiva i força sindical. No busquem un suport passiu, sinó una implicació activa en les accions decidides col·lectivament. El futur de la nostra professió i la qualitat del sistema educatiu públic depèn de la nostra capacitat de mobilització i d’unitat. Dignifiquem la nostra professió!
 |
 |
 |
PLA DE CAMPANYA “DIGNIFIQUEM LA NOSTRA PROFESSIÓ!”
Tenim un objectiu clar: dignificar la nostra professió i millorar les condicions laborals del conjunt de treballadores i treballadors de l’educació. Per aconseguir-ho, necessitem un pla de campanya, una guia que ens permeti assolir els nostres objectius.
Principis fonamentals del pla:
- Decidir col·lectivament les reivindicacions centrals per millorar la nostra realitat professional.
- Construir una xarxa organitzada de personal compromès arreu del territori.
- Democratitzar les decisions, sotmetent qualsevol proposta del Departament d’Educació a la validació col·lectiva del personal educatiu.
Fases de la campanya:
1. Diagnosi del malestar (2024)
L’any passat vam realitzar un estudi en línia amb més de 14.000 respostes que ens ha permès detectar les principals preocupacions del col·lectiu i establir els eixos de la campanya:
- Millora salarial
- Reducció de la sobrecàrrega laboral
- Democratització dels centres i estabilització de les plantilles
2. Entrevistes presencials als centres (febrer – abril 2025)
Durant aquest curs, els delegats i delegades d’USTEC·STEs hem visitat centres educatius de tot el territori, realitzant més de 5.300 entrevistes presencials i recollint 3.400 respostes en línia addicionals. Aquest treball ha servit per:
- Identificar les prioritats col·lectives i les mesures concretes més transversals
- Detectar persones compromeses i involucrar-les
- Elaborar un manifest unitari amb les reivindicacions més compartides
3. Recollida de signatures (maig – desembre 2025)
A partir del maig, iniciem una gran recollida de signatures per mostrar el suport majoritari a les demandes del manifest. Amb cada signatura sumem força i augmentem la pressió política, que es concretarà amb accions creixents als centres i al carrer.
4. Accions creixents (setembre 2025 – gener 2026)
Des de concentracions locals fins a mobilitzacions massives, la campanya es desplegarà amb accions visibles arreu del territori, que permetin anar acumulant força en la negociació col·lectiva. Si el Departament persisteix en la seva negativa a negociar, proposem convocar vaga a partir del febrer de 2026, amb un avís previ de 100 dies.
Per què fer-ho així?
- Volem aglutinar el màxim del col·lectiu, només sent la majoria podem guanyar.
- Lluitem per demandes concretes que interpel·len a la majoria del col·lectiu i són molt transversals.
- Hem de fer una bona anàlisi del poder, per tal de plantejar accions efectives en cada moment.
- Hem de preparar-nos per a grans mobilitzacions i possiblement diversos dies de vaga, comencem a estalviar!
- No es tracta de mobilitzar-nos puntualment, sinó de construir una lluita guanyadora.
En plenes negociacions amb el Departament d’Educació i Formació Professional, el passat dijous 5 de març entregarem les 50.000 signatures de personal educatiu al president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. Prèviament, ens rebrà la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas.
USTEC·STEs (IAC) vam iniciar el curs passat la recollida massiva de signatures i ens vam comprometre que la petició seria lliurada a l’Administració quan la major part del col·lectiu l’hagués signada. 50.000 signatures representen més del 58% de la plantilla que treballa per al Departament d’Educació.
Dijous 5 de març, jornada de lliurament de les signatures a les institucions del país
Per aquest motiu, des d’USTEC·STEs (IAC) vam sol·licitar una trobada amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, per poder-li entregar les signatures i fer-li arribar, de primera mà, les reivindicacions del col·lectiu. No obstant això, el president no s’ha volgut reunir amb nosaltres.
És per això que vam sol·licitar una reunió amb la Síndica de Greuges i amb el president del Parlament, Josep Rull, que en aquest cas sí que han acceptat la petició i totes dues institucions ens rebran. Al Parlament, a més, també registrarem una petició perquè sigui debatuda a la Comissió de Peticions. D’aquesta manera iniciem també la via parlamentària per fer-nos sentir i exercir pressió política.
El govern que no pot ignorar aquest clam
Aquest crit unànime, aquesta petició que compta amb el suport més gran que mai hagi tingut una iniciativa d’aquesta mena dins el sector de l’educació pública, mereix ser escoltat directament pel govern de la Generalitat.
Demanem al govern que llegeixi la petició amb atenció, i que posi fil a l’agulla per:
Recuperar el 25% de poder adquisitiu perdut i millorar els salaris.
Establir un sistema d’actualització salarial vinculat a la inflació.
Revertir les retallades pendents (deute d’estadis, salari base, pagues extraordinàries, etc.).
Assegurar el cobrament de totes les tasques que el personal educatiu duu a terme: càrrecs, dietes per sortides i colònies, tutories de pràctiques, TR, etc.
Revertir la sobrecàrrega de treball: menys burocràcia, millor horari i més recursos per atendre l’alumnat.
Abaixar ràtios i assegurar més plantilla i més recursos per a una inclusiva real.
Reduir la burocràcia i les tasques de gestió innecessàries.
Les xifres de la recollida de signatures: suport majoritari a tot el territori
El suport és majoritari no només numèricament, sinó també territorialment.
A les 8 vegueries, el suport supera el 50%: Barcelona 56%, Girona 51%, Tarragona 64%, Penedès 69%, Lleida 68%, Catalunya Central 66%, Terres de l’Ebre 71%, Alt Pirineu i Aran 70%.
A totes les comarques el suport és superior al 40%, amb percentatges especialment elevats en territoris com Terra Alta (82%), Lluçanès (81%), Urgell (81%), Alta Ribagorça (99%), Pallars Jussà (78%) o Ripollès (75%), entre moltes altres.
Al 75% dels municipis amb centres educatius públics, el suport al manifest és superior al 50%.
Les grans ciutats també donen suport majoritari: Barcelona 70%, l’Hospitalet de Llobregat 68%, Lleida 70%, Santa Coloma de Gramenet 72%, Manresa 72%, Reus 61%, Tarragona 58%, Badalona 55%, Sabadell 51%, Terrassa 51%, entre d’altres.
Impuls al món municipal
Aquesta jornada institucional obre una nova fase de la campanya. Paral·lelament a l’inici de la tramitació parlamentària de la petició amb el suport de les signatures, USTEC·STEs (IAC) hem enviat a tots els ajuntaments del país una proposta de moció de suport a les reivindicacions plantejades, amb la voluntat que els plens municipals es posicionin i reforcin la pressió institucional.
Moció presentada per USTEC·STEs (IAC)
Entenem que aquesta és una qüestió que interpel·la el conjunt de les administracions i exercirem pressió política a tots els nivells per assolir els nostres objectius.
ANTECEDENTS DE LA LLUITA DELS EDUCADORS DE CATALUNYA
PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT
L'EDUCACIÓ NO ES VEN, ES DEFENSA
Per una educació pública i de qualitat.
✊ Vaga educativa
El professorat i el personal educatiu fem vaga per defensar unes condicions laborals dignes i una educació pública de qualitat.
🚫 Dia de vaga: no hi haurà atenció presencial ni telefònica a les seus del sindicat.
Aquesta aturada és una resposta col·lectiva davant el bloqueig de la negociació i la manca de voluntat del Departament d’Educació per millorar les condicions del conjunt del personal educatiu.
L'EDUCACIÓ NO ES VEN, ES DEFENSA.
MULTITUDINÀRIA MANIFESTACIÓ D'EDUCADORES PEL CENTRE DE BARCELONA.
Milers de treballadores de l'ensanyament s'han manifestat pel Passeig de Gràcia de Barcelona fins eks Jardinets de Gràcia, demanant que es compleixi el que diu la llei, és a dir, que sigui el 6% del PIB el que es dediqui a l'educació pública, avui 11 de febrer de 2026.
https://youtu.be/Yj7Fymw3fQA?si=QTELUJCa1EnYLivx VIDEO DE LA MANIFESTACIÓ DELS DOCENTS CAMINANT I OCUPANT TOT EL PASSEIG DE GRÀCIA.
https://youtu.be/xdSS2KaJQOE?si=qrWxgdzA2nZtl7H8
El Sindicat d'estudiants ha donat suport a la vaga i a les diferents manifestacions arreu de Catalunya.
11F Vaga educativa. Defensem l'educació pública!
Manifestacions | Full | Cartell | Comunicació oficial
Ja n'hi ha prou! Professores i estudiants a la vaga l’11 de Febrer!
L’escola pública catalana porta anys sotmesa a atacs, retallades i falta de finançament. Els i les estudiants patim en carn pròpia aquesta destrucció i la precarització de les condicions laborals del professorat. Estem fartes de no cabre a classe, d’estudiar a barracons, d’edificis vells amb goteres i que es cauen a trossos sense el manteniment necessari ni les infraestructures o materials apropiats, de passar fred per falta de calefacció, de què no es cobreixin les lògiques baixes del professorat, de la manca de places a l'FP i de no tenir assegurades les nostres pràctiques, de no disposar dels recursos necessaris per a combatre el bullying i atendre la nostra salut mental, de què ataquin el nostre dret a vaga o a anar al metge, i un llarg etcètera.
El ridícul 2,5% del PIB català que dedica la Generalitat a l’educació comporta ràtios elevadíssimes que impedeixen una atenció adequada a l’alumnat i augmenten l’estrès laboral del professorat, falta de recursos permanent als centres d’estudi, una pèrdua escandalosa del 25% del poder adquisitiu de les docents aquests últims anys, precarietat i inestabilitat de les plantilles, abús de l’interinatge, etc.
A això cal sumar la vulneració dels drets democràtics per decrets com el de plantilles, autonomia i direccions, l’absència de voluntat de la Conselleria d’enfrontar-se als atacs dels tribunals franquistes al català i de posar-hi els recursos necessaris per al seu aprenentatge, canvis curriculars a l’esquena de la comunitat educativa...
I mentre precaritzen i ofeguen l’educació pública reguen l’escola privada-concertada amb milions d’euros públics, diners que no reben els professors i professores que hi treballen –que, de fet, tenen de mitjana pitjor salari–, sinó que van a les butxaques dels empresaris que fan negoci amb l’educació i de l’Església Catòlica, que pretén adoctrinar-nos amb el seu missatge retrògrad, masclista, LGTBI-fòbic i racista.
Les potents manifestacions de treballadors i treballadores de l’educació del passat 15 de novembre i 24 de gener mostren que la lluita és l'únic camí. El Sindicat d’Estudiants convoquem vaga general educativa el proper 11 de febrer juntament amb els sindicats de professors i professores i cridem als i les estudiants a acudir massivament a les manifestacions.
Professores i estudiants, unides i endavant!
- Augment dràstic dels pressupostos educatius fins al 7% del PIB català.
- Reducció de les ràtios a un màxim de 15 estudiants per aula i contractació de tot el professorat, psicòlegs, orientadors, etc. necessaris i garantir els seus drets i estabilitat laboral.
- Per una educació 100% pública, laica, de qualitat, democràtica, gratuïta i en català. Condicions laborals dignes per al professorat i el personal no docent. Incorporació de l'escola concertada a la xarxa pública.
--
MANIFESTACIONS
- Barcelona: 12:30h Jardinets de Gràcia
- Girona: 12h Pont del Dimoni
- Lleida: 12:30h Pl. Ricard Vinyes
- Tarragona: 11:30h Pl. Imperial Tàrraco
- Tortosa: 12:30h Pl. Barcelona
ANTECEDENTS DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2022
SECCIONS PRESSUPOSTÀRIES IMPORT (EUROS)
Parlament i organismes estatutaris i consultius Parlament de Catalunya 72.623.582,11
Consell de Garanties Estatutàries 3.420.030,01
Sindicatura de Comptes 12.920.066,13
Oficina Antifrau de Catalunya 6.817.208,46
Comissió Jurídica Assessora 3.284.372,39
Departaments Departament de la Presidència 701.437.162,81
Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori 2.269.744.072,97
Departament d’Empresa i Treball 1.224.570.867,27
Departament d’Economia i Hisenda 183.765.255,99
Departament d’Igualtat i Feminismes 91.567.773,04
Departament d’Acció Exterior i Govern Obert 94.270.484,91
Departament d’Educació 6.555.555.555,56 (La LEC preveu que s’inverteixi el 6% del PIB. El PIB de l'any 2021 va ser de 226.984 euros, aproximadament, per tant un 6% seria el doble de la quantitat assignada a aquest departament)
Informació imatges i videos de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural las Afueras)