Avui, 28 de Març, més de 5000 ciutadans s'han manifestat pels carrers de Barcelona contra el feixisme i el racisme. Un centenar d'organitzacions han recolçat aquest acte, la Comunitat Palestina de Catalunya, la Federació d'Associacions de Veïns, el Sindicat de Llogateres, Marea Pensionista de Catalunya, els Iaoflautes, Movimiento por la regularización de Barcelona, UCFR.cat, Papeles para todos, Feministes Ca la Dona, CGT, Corrent Roig, Lluita Internacionalista, Intersindical, Esquerra Republicana de Catalunya, AASS, ..
"Diguem prou de tanta mort
digem prou de tanta guerra
que la pau sigui la sort
de qui viu damunt la terra"
MIQUEL MARTÍ I POL
Video de la manifestació.
Video de l'acte final de la manifestació.
Manifest #28M2026: Aturem el racisme i el feixisme!
Aturem el racisme i el feixisme!
Nosaltres som més • Drets per a tothom!
Adheriu la vostra entitat al manifest:
Ens trobem en un context de crisi global —climàtica, econòmica, social, civilitzatòria…— marcada per l’augment de l’escalada bèl·lica i una extrema dreta en auge que promou i justifica actituds i discursos d’odi amb total impunitat. Un context on s’estén una ideologia antidrets, xenòfoba, masclista i sovint obertament feixista, erosionant la convivència i els fonaments democràtics.
Això alimenta el racisme institucional i estructural, que fa que centenars de milers de persones veuen vulnerats els seus drets essencials com la regularització administrativa, l’accés a l’habitatge i a la feina, la protecció davant actuacions policials discriminatòries…
El racisme pren formes específiques, com la islamofòbia, l’antigitanisme, l’antisemitisme… D’altra banda, l’opressió de gènere afecta les dones en general, però especialment les dones trans —objecte especial dels atacs ultres—, a més de les persones LGTBI+ en el seu conjunt. Totes aquestes opressions s’interrelacionen, entre si i amb la classe social, i es multipliquen. Però també poden provocar resistències.
De fet, davant d’aquest panorama, hi ha moviments de resistència cada vegada més forts.
La llarga lluita de RegularizaciónYa, que ha aplegat i mobilitzat forces molt diverses, ha aconseguit una gran victòria; caldrà seguir pressionant per fer-la efectiva. El desnonament racista de 400 veïnes i veïns de l’institut B9 de Badalona va provocar una magnífica resistència solidària, tant per part de les persones abandonades al carrer com per la resta del veïnat. A diferents indrets del país, i especialment a Salt, famílies racialitzades estan fent front al racisme immobiliari.
Mentrestant, arreu del país, moviments i xarxes estan assumint la necessitat de combatre el racisme i l’extrema dreta: en el món laboral, en habitatge, en educació i molts altres àmbits. El moviment de solidaritat amb el poble palestí davant el genocidi comès pel govern israelià, racista i d’extrema dreta, també expressa un rebuig de l’odi ultra.
Les persones que ens oposem a l’odi som la majoria.
Això també és veu arreu del món. Ho posa de manifest el massiu aixecament popular a Minneapolis —i altres grans protestes arreu d’EUA— contra ICE, la milícia racista i d’extrema dreta de Trump. A l’Argentina, els moviments LGTBI+ van impulsar una protesta unitària de 2 milions de persones contra Milei, ídol de VOX i Aliança Catalana. Hi ha hagut grans protestes unitàries contra el racisme i el feixisme a molts altres països a Europa i més enllà.
Per tot això, i més, sortim als carrers de Barcelona el proper dissabte 28 de març, en resposta a la crida global amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial.
Si t’has indignat amb les detencions i els abusos de l’ICE a EUA, surt al carrer per combatre els seus equivalents aquí. Acabem amb les polítiques europees de mort a les fronteres, sota el Pacte Europeu contra la Migració i l’Asil (PEMA) i el reglament europeu de deportacions que, seguint la política de la feixista Meloni, nega el dret internacional a l’asil.
Si et repugna Donald Trump, suma’t a la lluita contra els seus acòlits a casa nostra, com VOX i Aliança Catalana que reben suport polític, econòmic i ideològic de l’extrema dreta internacional. Trump impulsa l’extrema dreta a Europa, mitjançant diners i amb la influència nefasta dels tecno-oligarques trumpistes.
Unim-nos a la que serà una gran mobilització global per dir prou! Aturem el racisme, aturem el feixisme. Demostrem que som majoria.
Si actuem de manera col·lectiva i àmplia, podem posar fi al creixement de les forces racistes i d’extrema dreta.
No és una qüestió abstracta i moral; ens afecta a tothom. Contra els qui neguen drets socials, laborals i civils calen mesures concretes i urgents.
Aquest 28M, demanem:
Contra el racisme institucional:
- Una regularització àmplia, efectiva, àgil i no excloent
- Accés universal als serveis públics; cap ajuntament ha de sabotejar el dret a l’empadronament.
- Dret a un habitatge digne per a tothom, prou racisme immobiliari.
- Polítiques per acabar amb el racisme i l’exclusió en el món de treball.
- Mesures integrals per combatre el racisme en l’educació.
- Prou morts sota custòdia policial; no a les detencions per perfil ètnic.
- Acabem amb el maltractament i la criminalització de menors migrants; cal protegir els i les infants i adolescents, sense discriminacions.
- Prou deportacions, tanquem els CIEs, derogació de la Llei d’estrangeria.
Fem front a l’extrema dreta:
- Prou impunitat a les institucions, als mitjans de comunicació, als carrers… prou de normalitzar l’odi!
- Cap col·laboració amb l’extrema dreta per part d’altres partits.
- El feixisme no és un punt de vista, és un crim contra la humanitat: no ha de tenir cabuda enlloc. Fem-los front a tots els àmbits.
Aturem el feixisme i el racisme.
Drets per a tothom.
Nosaltres som més.
No passaran!!
Adheriu la vostra entitat al manifest:
LA MONCLOA RESPECTE A LA REGULARITZACIÓ.
REGULARIZACIÓN EXTRAORDINARIA ¿POR QUÉ AHORA?
Esta decisión se adopta en este momento con el objetivo de garantizar derechos y dar seguridad jurídica a una realidad existente. La regularización reconoce y dignifica a quienes ya viven entre nosotros. Tomamos el camino que nos ha marcado la iniciativa ciudadana (Iniciativa Legislativa Popular) respaldada por más de 700.000 firmas y por una amplísima mayoría del Congreso (310 votos a favor y 33 en contra). La vía reglamentaria es hoy la más rápida, más eficaz y garantista para dar una respuesta inmediata, ordenada y plenamente conforme al marco legal español y europeo.
¿POR QUÉ NO SE TRAMITA MEDIANTE ILP?
La Iniciativa Legislativa Popular es un hito democrático incuestionable y este Gobierno la ha respaldado desde el primer día. Por ello se impulsó su toma en consideración en el Congreso, aunque ha permanecido bloqueada durante demasiados meses. Pero, ante la urgencia social y el amplio consenso político, económico y social de la medida, el Gobierno ha estudiado la vía reglamentaria para dar la oportunidad a personas que se encuentran en nuestro país de vivir con igualdad de derechos y deberes. No es una alternativa al Parlamento, es una respuesta del Gobierno dentro del marco constitucional y plenamente compatible con el debate legislativo.
¿QUÉ REQUISITOS SE PEDIRÁN? PLAZOS
El Real Decreto fija requisitos claros para garantizar la seguridad jurídica, siendo el principal acreditar una permanencia continuada de, como mínimo, cinco meses en el momento de la solicitud y haber residido en nuestro país antes del 31 de diciembre de 2025. En el caso de los solicitantes de protección internacional, bastará con que dicha solicitud se hubiera presentado antes del 31 de diciembre de 2025 y se pueda acreditar. Otro de los requisitos indispensables es carecer de antecedentes penales. La medida regulariza una realidad ya existente, con criterios razonables que aseguran el control del sistema y una integración efectiva. Se espera que las solicitudes se empiecen a presentar a principios de abril, una vez cumplidos los trámites preceptivos para aprobar definitivamente el Real Decreto, y el proceso estará abierto hasta el 30 de junio de 2026.
REGULARIZACIÓN EXTRAORDINARIA ¿Y EL REGLAMENTO DE EXTRANJERÍA?
La medida es plenamente compatible y complementaria con el Reglamento de Extranjería, La reforma de 2025 establece un marco estructural y prospectivo para la gestión de la migración, pero no puede, por su propia naturaleza, resolver de forma automática situaciones de irregularidad acumuladas durante más de una década. La regularización extraordinaria actúa sobre ese stock heredado, permitiendo “poner el contador a cero” y garantizando que el nuevo marco funcione de forma eficaz, con seguridad jurídica y sin reproducir dinámicas de exclusión Los resultados avalan el modelo: en poco más de seis meses, el RLOEX ha incrementado un 11,6% los expedientes resueltos, con 90.000 más que en 2024, de los cuales el 54% se tramitaron ya con el nuevo reglamento. Además, se concedieron más de 95.000 autorizaciones por arraigo y se triplicaron las solicitudes por estudios, reflejando una política migratoria más previsible, humana y útil.
¿ESTA MEDIDA REFORZARÁ EL “EFECTO LLAMADA” O EL PAPEL DE LAS MAFIAS?
No existe efecto llamada cuando se fija un marco temporal claro, una fecha de corte definida y un plazo cerrado de solicitudes. Además, España cuenta hoy con un Reglamento de Extranjería moderno y eficaz, que refuerza las vías regulares, seguras y ordenadas. El 95% de las personas migrantes llegan ya por estas vías, y las llegadas irregulares a costas se han reducido más de un 42% en 2025. Decir que regularizar beneficia a las mafias es ignorar una realidad evidente: la irregularidad es precisamente el mejor negocio para quienes explotan personas. Regularizar es cortar ese negocio. La evidencia empírica muestra que las regularizaciones generan efectos positivos, por ejemplo, la regularización de 2005 mejoró la integración laboral y la movilidad de las personas regularizadas, incrementó la recaudación fiscal y redujo la informalidad en sectores dependientes de mano de obra migrante. Además, los estudios disponibles concluyen que este proceso no generó un efecto llamada.
REGULARIZACIÓN EXTRAORDINARIA ¿CUÁL ES EL IMPACTO LABORAL?
La autorización de residencia habilita automáticamente para trabajar en todo el territorio nacional y en cualquier sector, eliminando trabas administrativas tanto para la persona trabajadora como para el empleador. La autorización que se concede tiene una vigencia inicial de un año. Transcurrido ese plazo, las personas deberán incorporarse a las figuras ordinarias previstas en el Reglamento de Extranjería.
De hecho, la población migrante en España supone una gran fuerza laboral para nuestro mercado de trabajo y economía. No obstante, la mayoría ya trabaja, aunque muchas lo hacen hoy en condiciones de informalidad o precariedad administrativa. La regularización ordena situaciones laborales ya existentes, permitiendo que ese trabajo se realice con derechos, cotización y seguridad jurídica. Los datos avalan esta realidad.
Desde la reforma laboral, hay 800.000 personas extranjeras afiliadas más a la Seguridad Social, y casi un millón más que antes de la pandemia. En 2025, España cerró con más de 3,1 millones de personas extranjeras afiliadas, un máximo histórico, que representa ya el 14,1% del total de cotizantes. Además, la contribución no se limita al empleo asalariado. En 2025, el 77% de las nuevas altas en el trabajo autónomo correspondieron a personas de origen extranjeros. Los datos demuestran algo fundamental, y es que la aportación su aportación es estructural, no coyuntural. Sostiene el empleo, refuerza el sistema de pensiones y contribuyen a la prosperidad compartida. Esta regularización se hace para reconocer derechos, y desde ahí permitir una integración laboral plena, libre y digna. La medida permite regularizar la situación de miles de personas que ya forman parte de nuestras comunidades. Son vecinos y vecinas, y trabajadoras y trabajadores en sectores esenciales como el cuidado, la agricultura o la hostelería, que contribuyen diariamente a la vida económica y social de barrios y municipios.
REGULARIZACIÓN EXTRAORDINARIA AÑO PRESIDENTE EN CARGO SOLICITUDES CONCEDIDAS
1986 Felipe González 38.294
1991-92 Felipe González 114.423
1996 Felipe González 21.294
2000 José María Aznar 264.153
2001 José María Aznar 239.174
2005 José Luis R. Zapatero 576.506
2026 Pedro Sánchez 500.000 (estimación)
Las regularizaciones extraordinarias son una práctica consolidada de gestión migratoria. Desde finales de los años 80, España ha aprobado varios procesos de este tipo, entre los cuales destacan dos impulsados por el Partido Popular (2000 y 2001) y cuatro por el Partido Socialista (1986, 1991, 1996 y 2005). Los gobiernos de Aznar regularizaron a más de medio millón de personas. A nivel de la UE se han realizado más de 40 regularizaciones desde los años 90, las últimas en Italia y Portugal en 2020 y 2021.
REGULARIZACIONES ANTERIORES: CIFRAS REGULARIZACIÓN EXTRAORDINARIA
RESUMEN
1.- Un sistema que apuesta por una migración ordenada: la regularización extraordinaria forma parte de una estrategia coherente de política migratoria orientada a promover una migración legal, segura y ordenada. Esta estrategia incluye la apuesta por la movilidad laboral y la contratación en origen, así como la reforma del reglamento de extranjería para facilitar los procedimientos de arraigo y el acceso a la formación. Además, es un paso previo para el lanzamiento de un Plan de Integración que fue anunciado por el Presidente y que el MISSMI ha venido trabajando durante el último año.
2.- La medida se articula de forma plenamente legal mediante un Real Decreto que respeta íntegramente el espíritu de la Iniciativa Legislativa Popular. No sustituye el debate democrático, sino que da una respuesta a una realidad que afecta a miles de personas en nuestro país. La regularización reconoce y dignifica a quienes ya viven entre nosotros.
3.- Se trata de una regularización excepcional y con plazos muy definidos, pensada para dar seguridad jurídica y evitar incertidumbres. Establece requisitos claros, siendo el principal acreditar una permanencia continuada de, como mínimo, cinco meses en el momento de la solicitud y haber residido en nuestro país antes del 31 de diciembre de 2025.
4.- La medida es plenamente compatible con el nuevo Reglamento de Extranjería, que moderniza el sistema y facilita la integración social y laboral a medio y largo plazo. La regularización permite su integración plena: pueden cotizar, pagar impuestos y acceder a derechos como la sanidad o la educación, asumiendo las mismas obligaciones que el resto de la ciudadanía.
5.- La autorización concedida habilita automáticamente para trabajar en todo el territorio nacional y en cualquier sector, eliminando trabas administrativas tanto para la persona trabajadora como para el empleador.
6.- Finalmente, la evidencia empírica muestra que las regularizaciones generan efectos positivos mejorando la integración laboral y la movilidad de las personas regularizadas, incrementando la recaudación fiscal y reduciendo la informalidad. Esta evidencia muestra que la medida no genera efecto llamada ni beneficia a las mafias; al contrario, regularizar es precisamente la forma más eficaz de acabar con un negocio que se alimenta de la irregularidad.
MANIFEST DE LA COSHAC, ORGANITZACIÓ QUE AGRUPA A MÉS DE 30 ORGANITZACIONS DE L'HABITATGE, DES DE LA PAH, FINS EL SINDICAT DE LLOGATERES.
Si és un dret, cap desnonament més.
Si és un dret, cap especulador més.
El 31 de desembre de 2025 està prevista la finalització de la moratòria de desnonaments que incloïa el Reial decret 11/2020 del 31 de març, pel qual s'adoptaven mesures urgents complementàries en l'àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19.
La moratòria, però, no ha estat cap solució a la sagnia de desnonaments que pateix el nostre país. Només n'ha aturat 1 de cada 4, ja que els jutges no l'han aplicat en la majoria de casos.
A més d'un enduriment dels criteris judicials, ens trobem amb dispositius policials cada vegada més grans . Sobre el terreny, la situació a l'hora d'aturar molts desnonaments és pitjor que mai.
La caiguda de la moratòria servirà, però, per accelerar el procés d'expulsió de la classe treballadora, provocant que els primers sis mesos ja ens trobem amb dades de desnonaments similars als pitjors moments de la crisi hipotecària, quan els bancs deixaven cada mes milers de persones al carrer.
Quinze anys després d'aquella situació dramàtica,la realitat al voltant del dret a l'habitatge ha canviat poc. Tot i la presència i victòries parcials del sindicalisme d'habitatge, avui dia, cada vegada més sectors de la societat tenen dificultats per accedir a un habitatge en condicions dignes.
Per contra, les institucions públiques s'han negat reiteradament a aplicar les mesures que caldria per fer efectiu el dret.
Tot i la constant dramatització de rendistes i especuladors, l'habitatge encara es tracta com una mercaderia, les lleis estan fetes a la seva mida, les principals institucions treballen al seu servei i el negoci immobiliari no ha parat de créixer sostingut sobre lloguers inassolibles, l'expulsió dels veïns i veïnes, i l'entrada de fons d'inversió i de capital estranger de forma massiva.
Per això, el moviment per l'habitatge assenyalem als especuladors i rendistes com els màxims responsables de la dificultat crònica d'accés a una llar, així com la seva hipocresia quan reiteren que el compliment del dret a l'habitatge és compatible amb el seu negoci i els seus privilegis.
Tanmateix, assenyalem la complicitat de les institucions i sectors de l'aparell judicial que, de manera proactiva, apliquen criteris restrictius en contra de qui pot perdre la casa.
Es tracta de jutges que apliquen criteris subjectius, comitives judicials que neguen qualsevol mena de marge a les famílies o els diferents col·legis professionals que fa temps que actuen com un lobby en favor del sector immobiliari.
L'habitatge no és un dret si no s'assegura la seva efectivitat i es persegueix qui actua en contra.La condició mínima per acabar amb qualsevol desnonament és acabar amb els que fan negoci dels drets bàsics i ens expulsen de les nostres llars.
El sindicalisme d'habitatge exigim anar molt més enllà de qualsevol possible moratòria. Volem l'aturada de tots els desnonaments de persones sense alternativa residencial de manera indefinida, així com la prohibició de les compres especulatives, causa directa de l'augment dels preus i les dificultat d'accés a una llar.
Els col·lectius impulsors del manifest, ens disposem a lluitar per mesures que facin baixar de veritat els preus de l'habitatge i treure les cases de les mans d'especuladors i inversors per posar-les al servei del poble.
Davant de l'evidència que les institucions públiques han renunciat a fer efectiu el dret a l'habitatge, apel·lem al conjunt de la classe treballadora a organitzar-se per fer efectives aquestes demandes, reforçar els col·lectius que lluiten pel dret a l'habitatge i continuar plantant-nos davant de cada casa que vulguin desnonar.
Manifest conjunt amb la Taula Sindical d'Habitatge formada per Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya, Sindicat de Llogateres de Catalunya, Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya i PAHs catalanes.
Informació, imatges i videos de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras).