Centenars de treballadores i treballadors de les residències públiques, gestionades per empreses privades,  i residències privades, s'han manifestat aquest matí pels carrers cèntrics de Barcelona, fins arribar a la Plaça Sant Jaume, convocats pel sindicat CGT.

_________________________________________________________________________________________

Què està passant? es pregunta el Sindicat CGT al voltant de les treballadores de les residències. I la resposta és que hi ha persecució sindical de delegades i afiliades a aquest sindicat. Hi ha desigualtat de tracte. Hi ha discriminació laboral. Hi ha sobrecàrrega de treball. Hi ha manca de personal per atendre dignament als residents....

Les delegades i afiliades del sindicat CGT pateixen acomiadaments injustificats, perquè aquest sindicat és dels pocs que s'enfronten a les direccions demanant augments salarials, reivindicant els seus drets i quan ho fan reben sancions per part de les empreses i acomiadaments. Empreses com la Residència Domus Vi Can Buxeres, de l'Hospitalet de Llobregat, la Residència Bon Repós, la residència Alchemika, situada al carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona o la residència Anna, són exemples de mala praxis, no cobrint les baixes o les vacances obligant a allargar les jornades de treball de les treballadores, fomentant un clima hostil entre les compayes. La manca de personal d'infermeria per les nits i caps de setmana té com a consequència un empitjorament de la qualitat de l'atenció a les persones grans i un augment del risc per a la salut dels residents, provocant un augment de les baixes laborals per problemes psicològics i físics. 

Els manifestants es van agrupar a la Plaça Urquinaona a les 12:00 del matí, poc abans de sortir en manifestació cap a la Plaça Sant Jaume.

Els nostres majors i centres sociosanitaris han de ser proveïts de manera ordinària i estructural dels adequats recursos per a una millor atenció, entre ells, comptar amb el personal qualificat necessari que pugui atendre les necessitats que precisin les persones dependents i no dependents.

 El 90% de les residències de gent gran a Catalunya són de gestió privada i ja no tenen pràcticament res més per privatitzar.

El Sindicat d'Infermeria SATSE Catalunya va denunciar durant l'any 2019 el greu dèficit d'infermeres que existeix en les residències de gent gran. El nombre de pacients que pot atendre una infermera és de 132 pacients en aquestes residències. Aquestes dades corresponen a l'estudi realitzat per un grup d'experts, anomenat "Anàlisi de la situació dels infermers, infermeres, matrones i fisioterapeutes en els centres sanitaris del país".

SATSE Catalunya afirma que això fa impossible oferir una atenció i cures amb la seguretat i qualitat que les persones grans mereixen.

Segons aquest estudi, a Catalunya les infermeres de residències atenen com a mínim a 28 residents i com a màxim a 132. Això suposa que aquestes professionals han de suportar unes càrregues de feina desproporcionades i inassumibles al llarg de tot l'any. A més de la manca de plantilla, les condicions laborals a les que es troben sotmeses són dolentes, el que porta a moltes professionals a cercar feina en altres àmbits assistencials.

A la resta de Regne d'Espanya la situació que es viu en les residències de gent gran també és molt preocupant, amb una mitjana de 109 pacients residents per cada infermer/a. Aquesta xifra es superada per comunitats autònomes com la de Madrid, que arriba a 261 pacients per infermera. També Castella i Lleó, amb 225 i Extremadura amb un màxim de 204 pacients per professional, superen el límit de la lògica assistencial. Les autonomies amb més professionals són Galícia, amb un màxim de 53 pacients per infermer/a, el País Basc, amb 91 i la Comunitat Valenciana, amb 97.

Video de youtube del començament de la manifestació

Comunicat de Marea Pensionista de Catalunya respecte a les residències de gent gran.

 EXIGIM SERVEIS ESSENCIALS PER A LA GENT GRAN.

Els serveis essencials per a les persones majors són peça clau per a garantir una vida digna, activa i saludable. Parlem d'assistència domiciliària, serveis residencials, atenció mèdica, rehabilitació, activitats quotidianes, serveis socials i suport a les persones cuidadores. Tots contribueixen a preservar l'autonomia personal, promoure el benestar emocional i fomentar un envelliment actiu.

No obstant això, per a fer efectius aquests serveis es necessiten equipaments públics adequats: centres de dia, residències dignes, habitatges tutelats, serveis de transport adaptat i professionals formats i valorats. No n'hi ha prou amb bones paraules, i menys encara amb accions com “El Govern redueix la seva aportació al sistema de dependència al 27%”, perquè l'assumeixin les comunitats autònomes i aquestes no ho fan.

Sense aquesta infraestructura i sense les aportacions econòmiques necessàries en els Pressupostos Generals de l'Estat, i en les Comunitats Autonòmiques, les intencions es queden en promeses buides. Com en anys anteriors, el pròxim 1 d'octubre se celebra el Dia Mundial de les Persones Majors. Totes les administracions públiques i els representants polítics aprofitaran l'ocasió per a lloar la figura de la gent gran i fer discursos carregats de reconeixement. Però, per desgràcia, no parlaran del que realment importa: les mancances estructurals que impedeixen a moltes persones majors viure amb dignitat. I tampoc actuaran per a eliminar-les, argumentant que “no hi ha suficients diners”.

Això sí, quan els EUA i l'OTAN pressionen, apareixen immediatament milers de milions d'euros per a armament. En resum: hi ha diners per a la mort, però no per a garantir vides dignes a les persones majors. És sabut que l'oferta pública de serveis és escassa i insuficient. Mentrestant, els serveis privats reben finançament públic —procedent dels impostos d'aquestes mateixes persones majors i les seves famílies— amb l'únic objectiu d'enriquir a uns pocs especuladors que vetllen més pels seus beneficis que per la vida dels qui habiten en les residències privades.

A més, aquests serveis continuen sent inaccessibles per a la majoria, especialment per als qui perceben pensions baixes o manquen de xarxa familiar de suport. Aquesta realitat genera desigualtats flagrants i condemna a moltes persones majors a la precarietat i la solitud.

Des de totes les marees, associacions, plataformes i el moviment pensionista reclamem amb fermesa que les administracions deixin de costat els discursos i passin d'una vegada a l'acció.

Les persones majors no necessiten paraules boniques, sinó polítiques públiques valentes que prioritzin la construcció d'equipaments essencials i el desplegament de serveis accessibles i de qualitat:

• Perquè envellir amb dignitat no hauria de ser un privilegi, sinó un dret garantit per l'Estat. I aquest dret sol serà real quan cap persona major hagi de sofrir l'abandó, la invisibilitat o la falta de recursos.

• Perquè les persones majors són les mateixes que, amb el seu treball, esforç i lluita, han aconseguit que l'Estat espanyol sigui avui la quarta economia de la Unió Europea i una de les deu primeres del món.

• Perquè alguns/as polítics/as presumeixen a tota hora que “l'economia espanyola és el motor de la Unió Europea i una de les més fortes del món”. Doncs bé, aquests resultats econòmics han d'emprar-se a millorar la vida de la ciutadania i no a enriquir al complex militar-industrial dels Estats Units, com succeeix en augmentar la despesa en armament. Volem fets. Sobren les paraules. Aquesta i moltes més reivindicacions són un poderós esperó per a assistir el pròxim 25 d'octubre a la manifestació estatal a Madrid. Governi qui governi, els serveis públics, els drets i les pensions públiques es defensen!

Video de youtube de la manifestació per la Via Laietana.

https://vm.tiktok.com/ZNR4PrdjX/ Video de Tik-Tok de la manifestació.

https://vm.tiktok.com/ZNR4UEmEv/ Video de tik-tok de la concentració a la plaça Sant Jaume.

El Sindicat CGT exigeix el fí de la persecució sindical, la igualtat de tracte entre totes les treballadores, l'augment del personal gerocultor i d'infermeria, la covertura de baixes i vacances, condicions de treball dignes i respecte pels drets laborals, millores salarials d'acord amb el cost de la vida, més formació per a les treballadores, serveis de qualitat a les persones grans i un major control per part de l'administració a les residències públiques.

Videos de la concentració a la Plaça Sant Jaume.

 Informació, imatges i videos de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras)