Què és la pau per a uns assassíns com Donald Trump o Netanyahu? Assegurar-se els guanys personals i els dels seus amics i familiars, si es necessari amb l'ús de les armes nordamericanes, masacrant pobles, ciutats, cultures, ...Què és la pau per un idiota com Donald Trump?. Idiota segons la seva mare Mary Anne Trump. La pau per aquest idiota és intentar agredir Canadà, agredir Groenlàndia, agredir Veneçuela, agredir, Cuba, agredir l'Iran, agredir Europa, ....Què és la pau pel pederasta de Trump, segons els papers d'Epstein? Matar a milers de nenes i nens, mares, gent gran donant suport al assasí de Netanyahu, el genocida més gran després de Hitler. Aquest últim va assassinar a 6 milions de jueus i a 30 milions de rusos, entre civils i militars, durant la segona guerra mundial, i Netanyahu porta el mateix camí amb el poble Palestí i el Líban, de moment...EN DEFINITIVA, "LO QUE EL YANQUEE NECESITA ES UNA CUCHARADITA DE JARABE VIETNAMITA".

Quintín Cabrera canta el tema Prontuario criminal (jarabe Vietnamita) https://www.bing.com/ck/a?!&&p=c9efcea632495161e31739f3a323ff3ef2e6559e5c92370dfdbaaca40eba40c5JmltdHM9MTc3NjIxMTIwMA&ptn=3&ver=2&hsh=4&fclid=22d308ef-6729-6833-2ddc-1abe660269f6&psq=jarabe+vietnamita+canci%c3%b3n&u=a1aHR0cHM6Ly93d3cueW91dHViZS5jb20vd2F0Y2g_dj1mX0ktcy1CelFWRQ

____________________________________________________________________________________________________________________________________________

Aquest matí, 13 d'abril, a la Plaça Universitat han tornat els pensionistes a intentar difronde LA PAU des del punt de vista del tots els pobles oprimits i masacrats per l'imperialisme nordeamericà i sionista, AQUESTS DOS  apliquen la llei del més fort per okupar territoris que mai seran seus, perquè el món senser crida contra ells, "Israel no és un estat, és una okupació", "Free, Free Palestine", "Des del riu fins al mar Palestina guanyarà",...I PER ACONSEGUIR, PER LA FORÇA, MATÈRIES PRIMERES I MERCATS....

 

D'altra banda, aquest dilluns 13 d'abril, s'ha llegit un comunicat de COESPE en el que es demana EL COMPLIMENT DE LA LLEI, EXIGINT AL GOVERN I AL CONGRÉS L'AUDITORIA DE LA SEGURETAT SOCIAL. Aquest és el text:

L'Antonia, del Clot-Camp de l'Arpa, llegint la primera part del comunicat de COESPE. La segona part d'aquest comunicat sobre el compliment de l'Auditoria l'ha llegit l'Albert, de Nou Barris.

 

Video de l'Antonia i l'Albert llegint el comunicat de COESPE

 

 

COMPLIMENT DE LA LLEI, EXIGIM AL GOVERN I AL CONGRÉS
L'AUDITORIA DE LA SEGURETAT SOCIAL.

Dimecres que ve, 15 d'abril, es registrarà en el Congrés de Diputats
les desenes de mocions de diferents administracions autonòmiques, locals
i d'organitzacions socials, associacions de vecin@s, etc, institucions
que representen a més de deu milions de persones, així com milers de
firmas físiques i a través de la Plataforma Change org, que s'han recollit
en ciutats i places, demandant el compliment de la llei 21/2021 que
en la seva disposició sisena recull l'obligació del Govern d'encarregar una
auditoria sobre el finançament de la Seguretat Social, que quantifiqui
conceptes i el seu finançament entre els anys 1967 i 2019.

El registre anirà
dirigit al Govern i als grups parlamentaris, perquè l'exigència
democràtica i el compliment de la llei sigui complerta, i es realitzi l'auditoria
publica que va recollir aquesta norma.

El lliurament de les mocions i les signatures, aniran acompanyades per la
manifestació que es realitzarà des de Sol al Congrés de Diputats a partir de
les 11.30h, convocada per les principals organitzacions de pensionistes
a Madrid, així com del suport de diversos parlamentari@s de diferents
grups (SUMAR, ERC, BILDU, PODEMOS, BNG,COMPROMIS), que van secundar
amb els seus vots la Llei, així com el seu compliment.

Des de fa diversos anys, la reivindicació de l'auditoria de la SS, és una
demanda que es converteix en l'exigència del dret democràtic de
milions de persones que ara i una vegada més, a través de les seves institucions
més pròximes ,parlaments, diputacions ajuntaments, i entitats
socials com a associacions de vecin@s o consumidors, així com el
moviment obrer a través de resolucions des d'organitzacions
sindicals, comitès d'empresa, delegad@s i seccions sindicals
mantenen la reivindicació, com el millor mètode per a acabar amb la
propaganda malintencionada de la crisi del sistema de pensions públiques.

L'Auditoria de la Seguretat Social, confirmaria i situaria les despeses
impròpies en relació amb els fons desviats en despeses que no
corresponen a la seguretat social i al sistema públic de repartiment en les
pensions públiques en el nostre Estat.

Pancarta col.locada al balcó del pis de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info., sobre l'auditoria ja¡ (Asociación Cultural Las Afueras).

El propi Tribunal de Comptes, va determinar en un informe lliurat al Congrés
i al Govern que, a mode d'avançament de la totalitat de l'Auditoria
a realitzar, hi havia una quantitat de 103.690 milions d'euros que
haurien de ser ja retornats a la SS. de manera immediata.

Esperem que el Govern, posi en marxa els mecanismes precisos per a
complir la Llei, i en tot cas advertim que aquest és un nou acte
reivindicatiu donat suport a una vegada més en milers de voluntats que no
abandonarem, l'exigència democràtica del compliment de la Llei.
Mantenir la bandera de la civilització en Pau, l'exigència dels drets
partint del manteniment de salaris i pensions públiques suficients,
amb clàusules de revisió del poder adquisitiu, el control de preus i topalls
als guanys de les grans empreses i sectors beneficiats,
energètiques, banca, asseguradores i en general grans especuladors. Sàrria
sense cap dubte nostra acció com COESPE.

 

Pancarta col.locada por Maxi Martos, del blog de lasafueras.info, en su propia terraza del barrio de Sant Martí de Provençals.

En l'actual situació política, econòmica i social amb les guerres genocides
impulsades per l'imperialisme i el sionisme, en la qual les grans
potències financeres pretenen acumular la riquesa dels pobles a través
del rearmament i la indústria militar, sense dubtar de massacrar als pobles que
tenen recursos naturals, o que s'oposen als seus designis.
El no a la guerra i a l'extermini dels pobles, mantenint la mobilització
en tots els fronts democràtics, l'exigència dels drets i el sistema
públic de pensions de repartiment, han de mantenir-se malgrat la dificultat
de la situació política i social, i dels continus intents de divisió del moviment
pensionista i de la COESPE.

GOVERNI QUI GOVERNI ELS DRETS I
LES PENSIONS PÚBLIQUES ES DEFENSEN.
Abril 2026

 

Diosdado, representant de la "PLATAFORMA PER LA PAU, CONTRA LES GUERRES, OTAN NO, BASES FORA, CATALUNYA VOL PAU, ha exposat que la situació que estem vivint a nivell internacional és d'una gran preocupació. No només per la gent que estan assassinant amb els bombardeigs que han tingut lloc al Líban o a L'Iran, no només pel genocidi perpetrat per Netanyahu sobre el poble palestí, sinó perquè es va  normalitzant un procediment de guerres interiors en el món, especialment les encapçalades per aquest boig de Trump dels EUA. Però és que el que fan no sols afecta a les poblacions agredides directament, ens afecta a tots i a totes, perquè les conseqüències econòmiques d'aquesta guerra al final es traduiran, com tots sabeu o imagineu, en la justificació de més augment en la despesa militar, per tant, més retallades en la despesa social, que al final el pagarem tots i totes...perque s'està normalitzant la guerra. També Diosdado ha convocat a la manifestació que tindrà lloc el proper 26 d'abril, que sortirà de la Plaça Universitat, A LES 12:00 HORES, contra les guerres, A FAVOR DE LA PAU, I CONTRA L'IMPERIALISME DELS EUA.

Imatge d'arxiu de lasafueras.info, on es pot veure a la manifestació a Diosdado al costat de la pancarta a la dreta. Autor: (Maxi Martos, del blog de lasafueras.info Asociación Cultural Las Afueras).

Clica en el següent video de you tube per veure a Diosdado disertant sobre l'actual situació internacional.

 

Conchi, portaveu de Marea Pensionista de Catalunya, ha sigut l'encarregada d'informar de la situació de dos treballadors del Sindicat "Coordinadora de treballadors del metall (CTM), a la badia de Cadis.

COMUNICAT DE LES PLATAFORMES I MOVIMENTS DE PENSIONISTES DELS POBLES I COMUNITATS DE L'ESTAT EN SUPORT AMB ELS COMPANYS DEL METALL JESÚS GALVÁN I MANUEL BARBER.

 

SOLIDARITAT AMB ELS TREBALLADORS/AS DEL METALL DE CADIS

 

11 d'abril de 2026

 

Les Plataformes i Moviments de Pensionistes dels pobles i Comunitats de l'Estat volem expressar el nostre ferm suport amb els companys del metall Jesús Galván i Manuel Barber.

Jesús i Manuel, dos treballadors del metall molt qualificats i amb gran experiència, s'han atrinxerat, des de fa dos dies, en una grua en Navantia Sant Ferran, quan haurien d'estar treballant i realitzant les funcions sindicals.

Manuel i Jesús no han comès cap delicte sinó que són els caps visibles de la Coordinadora de treballadors del Metall CTM, persones que defensen no sols els seus drets, defensen els drets de tots els treballadors i treballadores i han denunciat els incompliments de convenis, vulneració de drets laborals i greus deficiències en salut i seguretat laborals. Una vegada més podem constatar que la patronal i les empreses privades de la badia, només volen treballadors dòcils.

Denunciem les LLISTES NEGRES del metall a Cadis, perquè aquestes llistes negres condemnen a l'atur als qui defensen els seus drets, i per molt que els polítics tirin pilotes fos o mirin per a un altre costat, aquestes llistes negres provoquen l'exili forçós de treballadors de la badia.
Jesús i Manuel, per a poder subsistir, estan condemnats a l'emigració forçosa i a l'exclusió social. Com ells mateixos diuen i totes i tots diem que fer sindicalisme no és delicte.

Tots dos han estat represaliats per la seva labor sindical, com acrediten diverses sentències judicials per defensar drets laborals.

Donem l'enhorabona a les companyes de les sis de la Suïssa, perquè el seu indult demostra que la lluita i la solidaritat dels treballadors és possible per a fer front a aquest sistema capitalista que atenta fins i tot contra drets elementals, com és el dret al treball, el dret a la vaga i a la mobilització.

La lluita de Manuel Barber i Jesús Galván entenem que  també és la nostra lluita.

UNA SOLA CLASSE, UNA SOLA LLUITA.

COESPE (Coordinadora Estatal por la Defensa del Sistema Público de Pensiones)

EHPM (Movimiento de Pensionistas de Euskal Herria)

MADPP (Movimiento Andaluz por la Defensa de las Pensiones Públicas)

MODEPEN (Movemento Galego en Defensa das Pensiones e os Servizios Públicos)

UNIDAD COESPE ( Coordinadora Estatal de Pensionistas)

PLATAFORMAS DE PENSIONISTAS DE BADAJOZ, MÓSTOLES.....

 

ANTECEDENTS DE LA NOTÍCIA

Quatre treballadors de la Badia de Cadis represaliats van participar en un acte a les cotxeres de Sants, el passat 24 de maig de 2024, i van explicar quina era la situació dels treballadors i dels membres del Sindicat "Coordinadora de Treballadors del Metall (CTM).

Extracte del reportatge realitzat per Maxi Martos, del blog de lasafueras.info. (https://www.lasafueras.info/mon-solidari/2827-c%C3%A1diz,-la-bah%C3%ADa-del-metal-o-cerramos-o-precarizamos)

La reconversió industrial no va reconvertir la indústria, sinó que una part la va desmantellar i una altra la va privatitzar (el cas de les anomenades joies de la Corona: Endesa, Telefónica, Indra, Argentaria...) portant a l'atur als treballadors i treballadores de les empreses afectades i amb gran cost per a l'Estat, havent de fer front al cost d'aquest atur i a les corresponents indemnitzacions acordades amb els treballadors, sense cap justificació possible per part del Ministre d'Indústria i responsable de reconversió Industrial en el Govern de Felipe González, Luis Carlos Croissier.

En aquests últims gairebé cinquanta anys l'atur ha augmentat considerablement, passant del 4,7% al 11,8%. I no sols és que hagi augmentat el nombre d'aturats, sinó que, en molts casos, els que treballen ho fan en precari i en condicions de subocupació. Vagi com a mostra del primer el fet que el 33,8% de tots els contractes signats durant el mes de gener del 2024 va tenir una durada inferior a un mes. I la durada mitjana va ser de 48,95 dies, la xifra més baixa des de 2006. En aquest any la durada mitjana va ser de gairebé el doble de dies contractats:86,80. En aquest mateix mes de gener, del total d'1.185.600 contractes laborals signats el 52,7% va ser temporal. A l'anterior caldria afegir la creació d'una figura contractual per a classificar als treballadors fixos: la de fix-discontinu; és a dir, treballadors amb treball però només en uns certs moments de l'any, i que no són inclosos en les xifres d'aturats encara que no estiguin treballant en el moment de recollir la informació. A 31 de març de 2024 el nombre de fixos discontinus actius ascendia a 945.000, als quals segons diferents serveis d'estudis (Fedea, BBVA Researsch o Randstad Research) caldria afegir altres 700.000 fixos discontinus no actius, segons explica Juan Javier Sánchez Carión en el seu article, "Evolución del empleo en España, historia de una devaluación," publicat al Viejo Topo, de maig de 2024.

https://youtu.be/tM_JUPET3z4?si=UraC7iEWUXohK9-V Video on els treballadors expliquen en què consisteix el documental que acabem de veure, BAHIA DE METAL, i el conflicte del metal a la Badia de Càdis.

"La diferencia que existe entre ambos conflictos: AIRBUS y el NAVAL,  es que en nuestro caso, el naval, no se han cerrado plantas, se quisieron cerrar en su momento, ahora lo que hacen es que se precariza el trabajo a través de la subcontratación. Si sumamos los dos conflictos, el de AIRBUS es el cierre de  planta  y el nuestro es la precarización a través de la subcontratación sobre todo. Nos encontramos en la disyuntiva que nos ha marcado la patronal en los últimos años O CERRAMOS O PRECARIZAMOS...", ha dicho el primer trabajador venido desde Cádiz pocas horas antes de comenzar el acto, para explicar el proceso que ha sufrido el metal y que han padecido en sus propias carnes los cuatro trabajadores presentes en la sala.

"...Nosotros no queremos ni que se cierre, ni que se precarice y queremos además trabajar allí. Como nosotros, otros sindicatos, sobre todo pequeños, intentamos hacer una fuerza de resistencia para que se pueda trabajar allí y no seamos trabajadores precarios, que no es nuestra intención. Nosotros queremos ser trabajadores con derechos y eso es más o menos lo que cuenta la película..... "

"...Afortunadamente han habido muchos cambios desde el 2021, otros cambios no se han podido ver. Por ejemplo en el documental se presenta la muerte de un compañero y en la asamblea se escucha "un minuto de silencio, pero que sea de verdad...". Pues bien, ahora mismo, con el último trabajador fallecido se paralizó toda la planta oficialmente un día.

Los incumplimientos por parte de la patronal son un poco menores, pero siguen habiendo incumplimientos. Ahora existe un poco más de conciencia entre los trabajadores, estamos muy lejos todavía de lo que nos gustaría, pero la verdad es que se está trabajando en ese sentido por parte de nuestro sindicato y de otros sindicatos como el nuestro. Los grandes sindicatos no quieren saber nada.

Estamos intentando que la industria se quede en Cádiz, que no vivamos solo del turismo, que es de lo que se vive ahora mismo en toda la Bahía de Cádiz. Y bueno más o menos es eso, en definitiva lo que cuenta el documental...."

 

La sala de conferències poc abans de començar l'acte, amb poca gent encara.

 

Dos treballadors de la Coordinadora de Treballadores i Treballadors del Metall exposen els fets succeits al novembre de 2021 a la factoria de Cadis, per la lluita d'un conveni just i on el poble va sortir al carrer en defensa dels llocs de treball, enfrontant-se a les forçes militars enviades pel govern.

https://youtu.be/kXsyLNdP4NQ?si=UlE3uEmI5_jiWAVz Video on pots veure a dos treballadors de la Coordinadora parlant de llistes negres.

Listas negras y exilio

"..¿Trabajar?, ninguno de los que estamos aquí presentes en este acto tiene la posibilidad de poder ejercer nuestro trabajo allí dentro después de las movilizaciones..."

_____________________________________________________________________

"Pero bueno, tenemos trabajo por otros lados en la Bahía y trabajos fuera. Después de la realización y distribución del documental no ha cambiado nada, seguimos sin poder entrar en la factoría.

Estoy seguro que las listas negras se crean en los sitios donde alguien es capaz de levantar la voz y decir lo que piensa, automáticamente está en la lista negra. Nosotros estamos vetados en la valla, a nosotros no nos dan trabajo. Eso nosotros ya lo sabíamos de antemano y lo teníamos asumido. Cuando dimos el primer paso lo sabíamos de sobra, pero la situación estaba llegando a un punto en el que el paso había que darlo sí o sí, y que saliera el sol por donde quisiera salir.

Como habéis podido ver en el documental "Bahía de Metal", hemos tenido que salir del país para poder trabajar. Nos hemos ido a Escocia, a Francia, a Guadalupe. No se nos han caído los anillos y nos hemos buscado la vida por donde hemos podido. Nadie nos ha dado nada, y ahora mismo hemos formado una Cooperativa y nosotros mismos nos autogestionamos y buscamos trabajo por las calles, que nos está saliendo bastante bien.

Y lo hacemos de manera que las empresas grandes no nos puedan tocar, porque los tentáculos del poder son bastantes amplios y si se enteran que estamos trabajando en una empresa que es amigo de tal, pues automáticamente se van a cerrar las puertas allí. Así, que estamos intentando trabajar de una manera en la que nadie nos pueda tocar y podamos estar en nuestra casa, porque todos somos padres, tenemos hijos, tenemos pareja y lógicamente es muy necesario poder trabajar cerca de casa y no solo por eso, sino porque de esa manera podemos también ejercer el sindicalismo. No es lo mismo estar trabajando en Escocia que estar aquí si sucede un conflicto. Si estamos trabajando cerca de nuestra casa podemos soltar nuestras herramientas e ir a intentar resolver el conflicto como sindicato...."

Y ahora os vamos a  hablar de unos compañeros que llevan ya 110 días de huelga. Nosotros, con la intención de ayudarlos hemos traído unas camisetas que os queremos vender, para recoger un dinero que irá a parar a la caja de resistencia de los compañeros de ACERINOX (1), porque entendemos que la solidaridad de clase es lo fundamental para nosotros. Nos ilusiona venir aquí y ver gente como vosotros, ha dicho uno de los compañeros, para traer la noticia y la solidaridad de la clase trabajadora y el deber y la conciència en cuanto a los compañeros de ACERINOX.

https://youtu.be/oHg7iKntiX4?si=VXY2lYuSPsjK_8Qq

Responent a una pregunta del públic present en la projecció del documental "Bahía de Metal", respecte a uns fotogrames del mateix on es parla d'enviar-vos com a professors a Taiwan, respon un d'ells que sí que és cert, que a dos de nosaltres ens anaven a enviar com a professors a Taiwan, però que després dels conflictes on els van enviar va ser al carrer.

Sobre els accidents de treball en el metall i més concretament sobre el qual es parla en el documental Bahía de Metal, la defunció d'Eduardo, treballador de 63 anys, que va fer el treball que li van encomanar en unes condicions deplorables, que li van ocasionar la mort, han respost que encara que el protocol hagi canviat respecte a les defuncions de treballadors en el sector del metall, el problema en aquest cas en concret era que Eduardo havia treballat tota la seva vida en el metall, tenia dos dies d'antiguitat. I si féssim una estadística de tots els treballadors accidentats ( en accidents greus o menys greus) en aquest sector es veuria que la majoria pertanyen a empreses subcontractades. És a dir, que no podien dir que no volien realitzar la feina encomanada.

https://youtu.be/_5PZG4QRpYc?si=8gSe6voYSgzka3Vw

https://youtu.be/8rYEYTPh_o0?si=FmiF2mhzWg3m0WJk

https://youtu.be/eVkysTe1fco?si=kESNAUZ31ZZR1fdV

UGT (La Unión General de Trabajadores): "Si os calláis mañana mismo estáis dentro."

__________________________________________________________________

"La última reunión que tuvimos con UGT durante los conflictos, creo que estábamos nosotros cuatro, vivimos una situación que es una anécdota que quiero que la sepáis, quisiera explicarla, porque no tiene desperdicio, ha comentado uno de los cuatro trabajadores del metal de Cádiz, que hoy nos acompañan y nos informan de todo lo acontencido durante aquellos meses. Nos dijeron textualmente: tengo una bala en la recámara para ustedes. Si os calláis, mañana estáis dentro trabajando, pero os tenéis que callar y mañana estáis dentro, pero callaitos la boca y sin dedicarse a nada, solamente a trabajar. Y nosotros contestamos que ni hablar  que ¿qué dices? preferimos no entrar y seguir peleando."

"..Nos dicen: tomad este trocito de pastel es para ustedes, si sobran las migajitas son para Andalucía. Cataluña politizada, el País Vasco con la guerra que ha dado. Para ustedes la industria textil, la acería, todo lo que quieran. No obstante, cuando han intentado cerrar los astilleros en Cádiz, todos nos hemos levantado como leones, hemos dejado de banda el servilismo de los tiempos franquistas y nos hemos levantado todos a una.

Sobre los sindicatos

"El problema fue cuando se aceptó la subvención. La raíz del problema en la transición fue cuando aceptaron la subvención del que te daba de comer, bueno les daba de comer a ellos, tomad la subvención. Los compañeros mineros de CCOO y de UGT que han muerto si se levantaran y vieran en qué se han convertido, decidme a mí. Pero creo que es una cuestión de conciencia, de considerar que todos somos iguales y que se reconozca contra quién hemos de luchar. Teniendo claro que quién nos está jodiendo es el de arriba. Y a esos representantes de los trabajadores subvencionados no nos vamos a enfrentar, porque queremos abrirles la mente y que entiendan quienes son nuestros enemigos. Por lo tanto, nosotros no nos vamos a enfrentar a ellos, vamos a intentar que se den cuenta de que la unidad de todos los trabajadores y las decisiones que se tomen en una asamblea son la que hay que defender frente a la empresa... ", ha explicado otro miembro del sindicato del metal.

Imatge d'arxiu de lasafueras.info. Autor: Maxi Martos.

Lluisa ha llegit un escrit de Paco García, de Sant Vicenç dels Horts, en representació de tot el Baix Llobregat, en homenatge a Fermín, recentment mort:

"El 6 de febrer passat vaig assistir, diu Paco, a acompanyar a Fermín, el company d'Olesa de Montserrat, que participava en una concentració davant el CAP, per a reclamar Sanitat Pública. Mai havia presenciat i gravat com una persona amb tanta enteresa relatava la seva experiència en l'últim any. Va sofrir un ictus mentre estava a Guatemala, fent costat a les comunitats indígenes. Era el seu viatge número 23. En tornar a Catalunya moltes paraules dels serveis sanitaris i al final vagi's a casa, tant en el CAP com a l'Hospital de Martorell. Fins que va haver de tornar a l'Hospital de Martorell. Per fi, una ment desperta va pensar que se li havia de fer un TAC i el resultat va ser que tenia tumors estesos per tot el cos: pleura cor, etc. A Martorell temps perdut. Per mitjans propis va haver d'anar a les urgències de l'Hospital de Bellvitge i des d'allí el van derivar a l'oncològic. Ni Quimio, ni radio ja eren possibles. El tractament amb immunoteràpia no va funcionar. El càncer no deixava d'estendre's, el nostre company va ser enviat, després de diversos dies en l'oncològic, per a la seva casa i pal·liar els seus dolors amb forts medicaments. Va morir el 30 de març. L'11 d'abril hauria complert 76 anys. La vida ningú sabem el resultat què hauria succeït?, però sí que tenim clar, molt clar, que amb una sanitat preventiva les malalties es detectarien moltíssim abans. Gràcies Fermín pel teu temps, per l'exemple de dignitat i integritat en la lluita. LES LLISTES D'ESPERA MATEN."

  

https://vm.tiktok.com/ZNRVyjgsb/Video de  Conchi informant de les accions que es realitzaran a favor de la Sanitat Pública., i a continuació Ramón Franquesa recorda a Fermín, un company de lluita mort recentment.

"....Jo volia parlar de Sanitat, ha començat dient Conchi, portaveu de Marea Pensionista de Catalunya. Hem vist, com ha explicat Lluisa, el què està passant en la Sanitat Pública. S'ESTÀ RETALLANT EN SANITAT I AIXÒ NO HO PODEM PERMETRE.

Des de Marea Blanca, fa uns dies, va tenir lloc una roda de premsa on es va informar que aquesta organització estava intentant fer una ILP ( Iniciativa Legislativa Popular). Si aquesta es posa en marxa hem de posar-nos en marxa tots per a defensar la nostra Sanitat Pública, per a revertir aquestes privatitzacions que el que pretenen és fer negoci amb la nostra Sanitat Pública. El dia de demà, com no defensem amb ungles i dents la Sanitat Pública, passarà com en aquells països en els quals les persones que tenen diners viuen i les que no ho tenen moren.

NO HO PODEM PERMETRE. Hem lluitat per aquests drets que ara estan volent arrabassar-nos.

Pancarta col.locada per Maxi Martos, del blog de lasafueras.info, en la seva terrassa a favor de la Sanitat pública i en contra de la privatització dels serveis públics.

Una ILP significa haver de col·locar taules  als carrers per a reunir 500.000 signatures, que són les necessàries per a presentar-les davant el poder legislatiu. Va haver-hi un intent d'aconseguir aquesta suma fa uns anys, però només es van arribar a recollir 300.000 signatures. Aquí a Catalunya només en dos llocs es van estar recollint signatures. Que no ens passi el mateix aquí a Catalunya en aquesta ocasió. Per tant, companyes i companys quan comenci la ILP ens haurem de bolcar a aconseguir aquestes 500.000 signatures necessàries per a aconseguir aquesta Sanitat 100x100 pública, Universal i de Qualitat.

SANITAT PUBLICA SÍ, PRIVADA NO.

NO, NO, NO A LA PRIVATITZACIÓ.

 

 

Video de Ramón Franquesa realitzat per COESPE i publicat  en you tube. 

 

 Imatge d'arxiu de Ramón Franquesa del blog de lasafueras.info. Autor: Maxi Martos.

"En primer lloc, vull començar recordant a Fermín, s'ha dit aquí una persona amb la qual vaig tenir l'alegria d'haver compartit molts anys de lluita, ha começat dient Ramón en aquest dia de pluja intermitent.

Fermín era una persona sempre amb ànims, optimista, en Olesa de Montserrat. Recordo les lluites per la Renda Garantida, recordo també a Fermín empenyant una candidatura local per a millorar les condicions de vida del seu poble. Però també quan va deixar el seu lloc de regidor i va continuar lluitant com un més al carrer. Mostrant una dignitat total fins al final de la seva vida. És, per tant, un exemple de la gent bona, de la gent que té ètica, de la gent que lluita tota la seva vida fins al final, com ens han explicat aquí, en solidaritat amb Guatemala en la Marea Pensionista, impulsant els drets dels veïns en la seva localitat fins al final dels seus dies. I una de les coses d'estar en aquest moviment i que és dolorós és que quan tornes de vacances et tornes amb un disgust perquè una companya o un company ens falta.

Però, d'altra banda, la lluita contínua i estem veient coses que poc podíem imaginar que anaven a aconseguir la situació en què estem. Veiem al tipus aquest de la perruca oxidada dir ara que tancarà l'estret d'Ormuz i això em recorda un acudit que explicava Eugenio.."No, no on vas? m'aniré a la selva de Burbundia, aquí amb una canoa. Però de què vas tio si allí hi ha uns tipus salvatges , salvatges que si t'enxampen t'espellen la pell i et converteixen en una canoa. Que no, que no, que no em tiro cap enrere. I el tio quan es fica en el riu li surt la tribu i quan se li acosten agafa el matxet, s'acoltella i tras, tras, tras, ja us heu quedat sense canoa". Això és el que està fent Trump en l'estret d'Ormuz, això és el que està fent Trump el pallasso de nou.

En una situació en què les bosses estan caient, en què faltarà energia no sols per a avions, sinó també per a les fàbriques, per als tractors per a fabricar moneda per a la sembra, que serà aquestes setmanes i l'oncle continua fent el pallasso, però col·locant al món a la vora del precipici. I hem de ser conscients que aquestes accions assassines tenen un alt cost per a tothom. Mireu, tenen un cost cultural. L'altre dia estava parlant amb col·legues de la UNESCO, la UNESCO es dedica, entre altres coses, a fer catàlegs dels patrimonis històrics de la humanitat i em deien "..és que fa un any i mig es va tancar el catàleg del patrimoni de la humanitat a l'Iran". Doncs bé, els han bombardejat tots , han agafat el catàleg i s'han dedicat a destruir mesquites, biblioteques i més enllà Universitats, ..perquè, efectivament volen destruir cultures, volen destruir la memòria històrica de la humanitat per a apoderar-se de tot el que val diners i enfront de ell cal alçar-se..."

"PAGAMOS IMPUESTOS PARA TENER HOSPITALES NO PARA TENER MISILES, PARA DEFENDER A NUESTRA GENTE, LA GENTE QUE MUERE.."

".....Aquests dies també ha estat per aquí el ministre de transports visitant l'estació de La Sagrera i deia: "és que aquí en l'estació de La Sagrera ens hem gastat 2167 milions d'euros, ...i aquesta és l'obra més important d'infraestructura civil que s'està fent a Espanya". Clar, un agafa i tira comptes :2167 milions durant quant temps?, l'estació va començar a construir-se en el 2010 i estem en el 2026 i Trump pretén que ens gastem 65.000 milions de dòlars a l'any en les seves armes. Cada euro que es gasta en armes és un tren que tenim de menys, estacions que no es construeixen, vies, infraestructures que no funcionen, hospitals que no es construeixen. Només en el que pretén Trump que gastem, que ja gastem en armes, podríem construir 5 vegades l'estació de La Sagrera.

La carrera d'armaments mata, quan ens falten hospitals per a atendre la gent com Fermín és perquè un altre li ho ha gastat en la indústria d'armament. I ens diuen que ens amenacen la vida, NO aquí els únics que ens amenacen la vida són els que roben de l'Estat, els que desvien els recursos a la indústria militar perquè una oligarquia absolutament minoritària destrueixi aquest món, començant per la cultura i acabant per les persones. I continuen insistint, aparenten que negociaran per a després, en una hora, matar 2000 persones al Líban, gent que estava celebrant que s'havia arribat a la pau. Aquesta és la seva moralitat, la seva superioritat moral. Individus que són genocides i que algun dia hauran de rendir comptes , com el van fer a Nuremberg aquests assassins, individus que no haurien de poder sortir dels seus països perquè han estat condemnats pel Tribunal de Justícia Internacional. I, no obstant això, hi ha gent que encara els riu les gràcies.

Cal posar-se en peus, cal defensar la pau, com deia fa un moment Diosdado. Per cert Diosdado que Marea Pensionista estava en aquesta assemblea i per cert que la nostra presència va ser determinant perquè s'avancessin les mobilitzacions, perquè hi havia qui pensava que podíem esperar fins al cap de l'1 de Maig. ANDA NARICES¡ MENTRE VAN MATANT GENT CADA DIA . Perquè hi ha alguns que tenim pressa per acabar amb això. I que cal cridar la gent a participar, a mobilitzar-se, com s'ha mobilitzat la gent de Barcelona aquest cap de setmana fent costat a la flotilla Global Summud que havia de partir per a Gaza, per a donar motxilles, encara que sigui amb llapis, amb llaunes, amb el que podem trobar en els nostres barris que tampoc és molt, però que val tot el que solidàriament pot fer el nostre poble per la gent que està sofrint un genocidi.

I, bo, un altre exemple. I és que aquests dies estan demanant que ens gastem 65.000 milions quan els hospitals de referència tenen un cost de 390 milions d'euros. Al nostre país tenim 70 grans hospitals, Bellvitge, Piramidón,..bo, amb aquests 65.000 milions podríem tenir 170 hospitals i segur que no tindríem cues. És més paguem impostos per a tenir hospitals no per a tenir míssils, per a defensar a la nostra gent, a la gent que es mor en les llistes d'espera. I aquí continuarem lluitant com ha fet Marea Pensionista juntament amb la resta de moviments en defensa de la pau... "

"....Aquesta setmana, ha continuat informant Ramón Franquesa, també s'ha realitzat una mobilització immensa a Terrassa, en defensa de la Sanitat Pública. Les mobilitzacions que apunten a realitzar-se el 10 de maig en Cerdanyola. Hem vist, per una altra, part, com s'acomiadaven a treballadors de les drassanes de Cadis, per estar en llistes negres, ANDA NARICES¡ TORNEM AL SEGLE XIX O PRINCIPIS DEL XX. Recordem la vaga de la Canadenca, aquestes xemeneies que hi ha en Poble Sec, va començar per les llistes negres i pels acomiadaments dels treballadors i va acabar amb una immensa victòria per a la gent treballadora amb la jornada de vuit hores. Hem d'aprendre amb ells, perquè a Cadis la patronal d'una empresa que treballa per a l'Estat ha tornat a instal·lar les llistes negres. Si tu ets valent, si el tu ets digne, si el tu en la teva empresa t'aixeques i defenses als teus companys: AL CARRER I NO TROBARÀS TREBALL PERQUÈ LA PATRONAL SI ESTÀ BEN ORGANITZADA. I enfront d'això no ens queda una altra que organitzar-nos, que estendre la lluita i la solidaritat als companys de Cadis que són el símbol de milers i milers de treballadors i treballadores perseguits en els seus centres de treball, que no tenen una altra defensa que la defensa col·lectiva, de tots junts..."

"....I aquesta setmana, també, hem vist com se celebraven eleccions al Perú. Em parlaven els companys del Perú que en la seva pàtria s'han celebrat unes eleccions en democràtic filet al seu país. Un país en el qual es va destituir un president democràtic triat i encara està en la PRESÓ. Unes eleccions en les quals desapareixen les urnes, en què a la gent se'ls permet arribar als col·legis electorals i que després començaran a vendre com la gran victòria de la democràcia, perquè els que han col·locat aquí permetran el saqueig dels recursos que pertanyen al poble del Perú, no a cap elit, són recursos que han de ser destinats per al desenvolupament de tota la gent, de tot el poble peruà, no d'uns pocs oligarques, no a l'elit que cotitzen en Wall-*Street. I aquesta és la democràcia per la qual diuen que hem d'armar-nos per a defensar aquest sistema..."

 

"Tenim una bona notícia, HA CONTINUANT INFORMANT RAMÓN FRANQUESA. Els diferents moviments de pensionistes hem decidit convocar el 24 d'octubre, a Madrid, la manifestació en defensa de les pensions públiques. Per tant, podrem treballar ja amb una data concreta organitzant barri a barri, lloc a lloc, tots junts, també amb els companys de ASJUBI 40 que immediatament s'han incorporat a la convocatòria en defensa de les pensions públiques en un moment crític, perquè mireu, aquests dies estan caient com a fitxes al dominó els fons privats de pensions, a tot el món. S'estan polint els estalvis de milions de trabadores, als EUA, a Alemanya, al nostre país poquet, perquè els hem parat amb la nostra lluita.

 

Fixa't els alemanys amb els seus grans sindicats, les seves grans estructures, perquè els han pres el pèl i a nosaltres aquí no, perquè aquí ha estat un fracàs les pensions privades per la mobilització social que hem creat i no els hem permès ficar els nassos en el salari diferit que són les pensions. I, per tant, aquest dret aquí no s'ha perdut, però no s'han perdut per gent com Fermín, per gent com vosaltres que esteu cada setmana en les places defensant aquest dret social, com estarem defensant la sanitat pública en Cerdanyola, igual que vam fer la setmana passada a Terrassa. Perquè seguim al carrer, units, combatent, sabent que el futur ens pertany per molt d'oligarca, per molt d'assassí, que encara corri solt en aquest planeta. Més aviat que tard, aconseguirem apartar a aquestes indústries de la mort, que són les empreses d'armament, però també són la Quirón, a la qual la Sra. Ayuso els ha tornat a donar una montonada de diners que treuen de la Sanitat Pública i la hi donen a la privada donant-los totes les proves mèdiques. Quirón, que és una empresa que pertany a Fons d'Inversió multinacionals, que és la clara expressió de com intenten privatitzar el que ens pertany i ens pertany perquè ho paguem nosaltres, per a tenir sanitat justa i per a tothom, no perquè ningú faci negoci i s'emportin diners als EUA o als paradisos fiscals, aquí continuarem més forts que mai exigint la pau i exigint els drets socials. GOVERNI QUI GOVERNI LES PENSIONS I ELS SERVEIS PÚBLICS DE DEFIENDEN.

___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 

El Viejo topo:

Black Rock: corralito en embrió
Economia 18 abril, 2026 Eduardo Luque


Encara no és pànic, encara no veiem carreres entre els inversors per col·locar-se en la finestreta dels reembossaments; fins i tot no ha transcendit prou. Una creixent pressió plana sobre BlackRock, el major gestor d'actius del món. La por al “corralito” en un dels seus fons d'inversió amenaça amb desencadenar un esclat en el sistema financer global. Fins ara, gràcies al control que aquesta corporació exerceix sobre els mitjans de comunicació, s'ha aconseguit contenir el pànic entre els petits inversors i l'opinió pública. La pregunta es fa inevitable: fins quan?

En 2008 van ser les subprime, ara el problema són els fons de crèdit privat; la denominada «banca en l'ombra”. Un conjunt d'entitats financeres no bancarizadas que operen al marge de la supervisió dels bancs centrals. Es dediquen a concedir capital a empreses o institucions a canvi d'unes suposades rendibilitats. Els seus terminis de venciment són de cinc a deu anys. Entre els seus grans inversors, encara que sense saber-ho ja que el control de la gestió sempre és opaca, estan els fons de pensions. Per exemple, BlackRock ofereix ETFs (iShares) que repliquen el comportament de diverses accions i índexs borsaris. Si els inversors centren la seva atenció en un determinat nínxol de mercat, els fons de pensions, controlats pel banc, copiaran el model d'inversió, posant en greu risc, si fracassa l'operació, al propi fons de pensions. En el cas que ens ocupa significarà que els jubilats, confiant en la bona gestió del seu fons, poden perdre tots o una part substancial dels seus estalvis.



Com estem veient els problemes que té aquesta “banca en l'ombra” són d'una especial significació per als fons de pensions de capitalització. Els seus gestors, que en moltes ocasions inverteixen en actius fràgils i altament exposats, corren altíssims riscos en la cerca d'una rendibilitat que el sistema no produeix normalment (com va succeir en 2008). Quan es produeix algun moviment alarmant, les entitats invoquen la lletra petita dels contractes i eviten que els inversors puguin recuperar els seus diners. És un corralito de facto però no de iure. Aquesta manera d'operar que promouen algunes entitats impacta molt negativament en els pensionistes que notaran molt aviat com els seus fons disminueixen o es volatizan. La conseqüència: no podran recuperar els seus diners si el necessiten. Mentre això succeeix, en paral·lel s'intenten desmuntar els sistemes de pensions públiques de repartiment.

El volum de la “banca en l'ombra” és enorme; segons el Consell d'Estabilitat Financera suma més de 238,8 bilions d'euros, la qual cosa representa gairebé la meitat de tots els actius financers globals. Al nostre país i segons les dades del Banc d'Espanya, aconsegueix els 1,6 bilions d'euros. El problema no és només la seva dimensió, sinó que aquestes signatures d'inversió privada estan profundament interconnectades amb la resta del sistema financer i, si es produeix una fallida, els efectes es propagaran com un dominó. A l'octubre de l'any passat, el conseller delegat de JP Morgan, Jamie Dimon, va advertir que ja s'estaven veient “paneroles” en el sistema financer, referint-se a fallides de signatures petites com a Tricolor i First Brands, que, encara que comparativament petites en volum, són capaços de provocar danys col·laterals. Ana Botín, presidenta del Banc Santander, les va comparar amb “meduses”: no detenen l'activitat, però obliguen a una vigilància constant perquè no et toquin.

El cas de BlackRock s'agreuja per l'estructura dels seus fons. La seva filial, la que ha provocat aquest corralito (HPS Corporate Lending Fund), ha limitat els reembossaments d'un dels seus fons de crèdit privat després de rebre sol·licituds de retir per un 9,3% del patrimoni. Només permetrà atendre el 5% anualment, (ho deia el contracte en lletra petita) el que deixa a molts inversors sense accés immediat als seus diners, en un moviment que tècnicament no és un corralito, però en la pràctica sí que el sembla i podria estendre's a tot el sistema financer si el pànic es dispara.

A més, altres gegants de la inversió, com Blackstone o Apollo[1], també han limitat els reembossaments davant l'augment de sol·licituds, reflectint la creixent angoixa en el sector. Els marcadors financers mostren signes d'alarma. Per exemple: el volum de crèdits que es negocien per sota del 80% del seu valor nominal s'ha duplicat des de finals de l'any passat fins a 25.000 milions de dòlars, dels quals gairebé un terç corresponen a préstecs lligats a la intel·ligència artificial, sector que el mercat considera especialment fràgil (la crisi financera en la IA es veu agreujada per la destrucció de servidors i centres de dades importants en Emirats, Israel o Aràbia Saudita per efecte de l'actual guerra en el Golf), es tracta d'un escenari que recorda l'última gran crisi financera. Inversions desmesurades en actius que no són rendibles ni a curt ni mitjà termini fruit d'una enorme set especulativa.



L'ocorregut amb Black Rock no és un accident aïllat ni una simple ensopegada de mercat; és una manifestació tangible de les contradiccions d'un sistema financer globalitzat que concentra poder en mans d'unes poques gestores i bancs. Quan entitats com Black Rock, JP Morgan, Santander, Banc de Bilbao, Deutsche Bank o Commerzbank controlen enormes fluxos de capital, qualsevol tensió en els seus fons es tradueix en un risc sistèmic.

BlackRock no és entitat menor, la seva influència transcendeix al sector financer; les seves idees sobre pensions, desenvolupament tecnològic……són adoptades sense crítica per la majoria dels governs occidentals, especialment quan es tracta de justificar retallades en el benestar social i les pensions. Aquesta nova crisi en embrió no és només financera, és també una crisi de deute, una crisi ecològica, una crisi pels recursos….és la seva conjunció la que empeny cap a una “tempesta perfecta”. Les successives crisis i les explosions socials que es derivaran no sols afecten el sistema financer, van més enllà del marc merament especulatiu, comporten un risc per a les llibertats públiques: al capitalisme senil ja no li interessa sostenir el model democràtic que legitimava socialment el seu domini; aposta cada vegada més, enmig del marasme de les forces transformadores, per les solucions autoritàries. Extreure la riquesa social i posar-la en mans privades requereix cada vegada més l'ús d'una violència i un autoritarisme social major. La crisi financera accelera necessàriament la involució política.

La història es repeteix, com a farsa o com a tragèdia diria Marx, encara que en aquest cas és una profecia acte complerta: la concentració de poder en corporacions com BlackRock, l'expansió de la banca en l'ombra i l'exposició dels fons de pensions a actius fràgils, en un context de creixent pànic i restriccions de liquiditat, dibuixen un escenari on la pròxima crisi podria ser sistèmica, copejant no sols els mercats sinó el benestar de milions de persones.

L'episodi de BlackRock ens recorda que l'estabilitat financera és una construcció política, no natural. La liquiditat promesa pot ser retinguda, els guanys suposadament segurs poden evaporar-se. Mentre les crisis geopolítiques i la dependència estructural d'Europa respecte als Estats Units i al capital financer global poden amplificar qualsevol sacsejada. El capitalisme financer avançat ha aconseguit un punt en què les seves crisis ja no són contingents, sinó estructurals. La pregunta que queda oberta és com es distribuiran els seus costos i qui pagarà finalment la factura dels seus desequilibris i, sobretot, com serà la resposta popular.

[1] Per cert, des de principis del 2026 aquest fons és accionista majoritari de l'Atlètic de Madrid consolidant a través de l'equip colchonero la seva penetració a Espanya.

 

 

https://vm.tiktok.com/ZNRV6tDNR/ Video del representant de la Marea pensionista de Badalona, Pedro Jesús Fernández.

"....Començo informant que aquesta tarda esteu , tots els que pugueu, convocats i convocades a acompanyar-nos, en la Plaça de l'ajuntament de Badalona, ja que Marea Pensionista de Badalona hem presentat una moció per als grups municipals exigint a l'Ajuntament que demani espais o edificis en desús a la Generalitat perquè es construeixin centres de residències públiques 100x100 de dia a Badalona...."

 

 

https://vm.tiktok.com/ZNRV6KoCX/Video del representant de marea pensionista de Sant Adrià, Crespin.

Aquestes han estat les paraules de Crespin:

"Demà, dia 14 d'abril, com cada any, la Coordinadora 14 d'abril, la Marea de Pensionistes de Sant Adrià de Besòs i tots els companys i companyes que ens vulguin acompanyar, ens reunirem enfront del Liceu de Barcelona i marxarem cap a la Plaça Sant Jaume, on tindrà lloc un acte amb diferents conferenciants. SALUT I REPÚBLICA.

 

https://vm.tiktok.com/ZNRV2FNFQ/ Video del cantant de Marea Pensionista de Nou Barris, interpretant Bella Ciao, però introduint la paraula República.

 Informació, imatges i videos de Maxi Martos, del blog de las afueras.info (Asociación Cultural Las Afueras).