CONCHI, PORTAVEU DE MAREA PENSIONISTA DE CATALUNYA, DURANT LA CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA URQUINAONA POC TEMPS ABANS DEL COMENÇAMENT DE LA MANIFESTACIÓ, QUE AQUEST ANY HA ESTAT MUTITUDINÀRIA.
Deia Gramsci ..." que una conquesta com la de les vuit hores no es realitza amb una vaga amb data fixa. “Vuit hores de treball”, quatre petites paraules, una infinitat de problemes; per trobar una solució a aquests problemes cal transformar la mentalitat patronal i la proletària. Cal actuar sobre la intel·ligència i sobre el costum, fer comprendre que no és el temps material el que importa en el treball, sinó la quantitat i la qualitat del producte; fer sentir al proletari que és home i no màquina, despertar en ell el desig d’elevar-se espiritualment, de participar en la vida de la intel·ligència, de la bellesa, del saber. Quan se’n senti la necessitat, quan es transformi en privació, aleshores el dolor de no poder tenir allò que racionalment es vol, empenyerà a l’acció, farà buscar els mitjans perquè la voluntat esdevingui fet realitzat: el temps lliure necessari per ser també homes i no només màquines, les vuit hores..No, l’1 de maig no és una festa trivial. Només els homes petits i esquerps que no senten el batec enorme de la vida del món es burlen de les expressions ingènues i sorolloses d’un dia així. No és ni tan sols una protesta per les vuit hores. És la reunió del món, dels treballadors de tot el món, és un moment de la vida mundial, és una anticipació, en el present, del que haurà de ser la vida de la societat futura: comunió universal de l’esperit humà, consciència sentida d’existir amb tots els altres, d’estar tots els homes lligats per un mateix pacte, de ser deutors d’una mateixa promesa, elevar-se, desenvolupar la mateixa humanitat, convertir-se en els dominadors de les forces naturals i històriques, per fer-ne un admirable instrument de regeneració, d’humanització de l’animal de presa que dormita al cor de cadascú, i el cor, vermell, llançar-lo al sol purificador."
Avui, 1er de Maig de 2026, des de la Plaça Urquinaona fins el final de la Via Laietana, s'ha deixat sentir el clam d'un poble per retrovar-se amb ell mateix mitjançant la lluita diària, a les fàbriques, amb moviments socials al carrer, per aconseguir tot allò que ens han robat els polítics que són els vasalls dels grans fons d'inversió, dels bancs, de les multinacionals de la guerra. El poble ha sortit al carrer per l'habitatge digne, per la Sanitat 100x100 pública, pels salaris que et permetin tenir cura de la teva família, per les Pensions Públiques, per unes residències de gestió directe i assequibles per la gent gran, per uns convenis en que la patronal no pugi fer servir "o precaritzem o tanquem"....Per la dignitat i la vida i per dir NO A LES GUERRES.
1R DE MAIG 2026 (COMUNICAT DE COESPE I DE MAREA PENSIONISTA DE CATALUNYA)
"NI UN PAS ENRERE"
En aquests mesos estem veient també l'augment incesant dels preus: la inflació ja aconsegueix al març el 3,4%, el nivell més elevat des de mitjan 2024. Davant aquestes realitats no n'hi ha prou amb la lamentació, és necessari lluitar, exigir i avançar en mesures concretes que protegeixin la vida i la dignitat de les classes treballadores actives i pensionistes.
- Repartir equitativament la riquesa, mitjançant polítiques fiscals equitatives i l'increment substancial dels salarisi les pensions. Ni un euro per a la guerra.
- Salaris Mínims i Pensions Mínimes suficients que garanteixin a totes les persones treballadores i pensionistes unes condicions de vida dignes.
Grup de pensionistes de Marea Pensionista de Catalunya amb la presència de Ramón Franquesa i Fina Salazar d'esquenes a la càmara.
- Recuperar la pèrdua del poder adquisitiu de les nostres pensions restablint la paga compensatòria de final d'any.
- Equiparar la Pensió Mínima al SMI net.
- Revalorització automàtica de salaris i pensions i recuperació del poder adquisitiu perdut.
- Posar límit al preu dels productes bàsics, l'energia, l'habitatge.
- Ni llistes negres ni repressió, treball amb drets!
- Defensa dels serveis públics: sanitat, residències, educació, Servei Assistència Domiciliària, habitatge,....etc.
Avui aquestes demandes són tan urgents com imprescindibles. És una exigènciamés necessària i urgent que mai i ens continuarem mobilitzant fins a aconseguir-ho.
GOVERNI QUI GOVERNI, LES PENSIONS PÚBLIQUES, SERVEIS PÚBLICS I DRETS SOCIALS ES DEFENSEN.
MANIFEST UNITARI 1R DE MAIG CONTRA LES GUERRES I EL FEIXISME, MÉS DRETS I MÉS SINDICALISME
Estem vivint una onada reaccionària global, guerres i inestabilitat internacional que comporten contínues violacions dels drets humans. Palestina, el Líban, l’Iran, Ucraïna, Veneçuela o Cuba en són una bona mostra. No són conflictes llunyans, suposen un drama humanitari per a aquests pobles i, de manera indirecta, acaben afectant també les condicions de vida de la classe treballadora d’arreu del món. Les guerres il·legals de Netanyahu, Trump o Putin han comportat un augment del preu de matèries primeres com el petroli i el gas, amb con seqüències per al conjunt de les cadenes de producció. Això està disparant la inflació, encarint els aliments, l’energia i el transport, i posant en risc llocs de treball i sectors econòmics sencers. Aquest xoc energètic global ja amenaça amb l’estancament econòmic i amb la pèrdua de poder adquisitiu de les persones treballadores a Catalunya i a Europa.
La situació internacional, per tant, agreuja un dels nostres problemes cabdals: la dificultat d’accedir a un habitatge a un preu assequible, que és la principal causa d’empobriment de les persones treballadores. Afecta també, però, el temps que destinem a la feina, si incloem un temps de desplaçament que cada cop és més llarg, ja que cada vegada hem de viure més lluny. En els darrers quinze anys, l’economia ha crescut de manera contínua, però aquest creixement no s’ha vist reflectit a la butxaca de les persones treballadores. Això és degut al fet que, tot i que els beneficis de les empreses i dels inversors augmenten, aquest creixement no s’ha traslladat als salaris.
La digitalització i la intel·ligència artificial estan transformant el món del treball i permeten increments de productivitat que no es poden quedar només als comptes de resultats de les grans empreses i dels grans oligarques del nou capitalisme tecnofeudal. Cal un sindicalisme de classe fort, arrelat al territori i capaç de defensar uns salaris dignes, unes condicions laborals i uns drets socials davant d’un sistema econòmic cada cop més vulnerable a crisis globals i climàtiques que acaben pagant sempre les mateixes persones.
Per això lluitem per una recuperació del poder adquisitiu dels salaris que pugui fer front a la inflació, d’una banda, i al cada cop més lesiu preu de l’habitatge, de l’altra. També continuarem lluitant per una reducció de la jornada laboral que compensi aquest temps creixent en desplaçaments que patim i que el redistribueixi a favor de la gent treballadora, en la línia del que demanem en matèria dels augments salarials, els beneficis i la productivitat que guanyen les empreses.
Descamsi En Pau la mà d'obra barata i els falsos becàris. (D.E.P.)
Davant del capitalisme depredador que només pensa a incrementar beneficis, cal un sindicalisme que forci el repartiment de la riquesa i dels beneficis.
Davant del militarisme de Putin, Trump i Netanyahu, cal un sindicalisme que protegeixi les persones treballadores d’arreu del món, també a Gaza, a Ucraïna, al Líban i a l’Orient Mitjà.
Davant d’uns preus creixents de l’habitatge, el sindicalisme de classe, amb la resta de moviments socials, lluitarem perquè aquest deixi de ser un element d’especulació.
Davant d’uns preus creixents de l’habitatge, el sindicalisme de classe, amb la resta de moviments socials, lluitarem perquè aquest deixi de ser un element d’especulació.
Davant d’unes jornades abusives, el sindicalisme de Catalunya forçarem la reducció de jornada.
Davant de la transformació tecnològica, la digitalització i la intel·ligència artificial, exigim una transició justa que situï aquests avenços al servei de les persones treballadores.
Davant d’un món cada cop més inestable, el sindicalisme és el baluard en defensa de la classe treballadora i la negociació col·lectiva, l’eina que ha de permetre consolidar i guanyar nous drets laborals.
Davant de la proliferació de discursos masclistes i d’odi, cal més fe minisme, més igualtat i més activisme, amb un major reconeixement dels drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQA+. Davant dels intents de criminalitzar les persones treballadores que emmalalteixen, no farem ni un pas enrere, i ho combatrem allà on faci falta. Perquè estar malalt no és cap delicte.
Davant l’emergència climàtica, lluitem per una transició justa que posi al centre les persones treballadores. Aquest Primer de Maig, al nostre país, les organitzacions sindicals valorem la posada en marxa del procés de regularització extraordinària de persones migrants, una mesura de justícia imprescindible que ha de garantir drets i posar fi a l’explotació laboral.
Enfront dels qui promouen l’odi, el sindicalisme defensa la igualtat, la convivència i els drets humans. I, a Catalunya, això requereix, també, seguir fent de la llengua catalana una eina de cohesió social, la promoció de la qual és clau en l’àmbit del treball. Sense diversitat, igualtat i repartiment de la riquesa, no hi ha demo cràcia. Sense democràcia, no hi ha drets socials i laborals. Davant de l’ofensiva de l’extrema dreta i el feixisme, més drets, més igualtat i més sindicalisme!
VISCA EL PRIMER DE MAIG! VISCA LA CLASSE TREBALLADORA
Video de Camil Ros, Secretari General de l'UGT DE CATALUNYA, responent a les preguntes dels mitjans de comunicació i saludant a tots els membres que porten la pancarta de la capçalera de la manifestació. També l'Oriol Junqueras, President d'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, ha saludat a tots els membres que porten la pancarta de la capçalera.
Video de la manifestació.
Video del discurs de Camil Ros.
Informació, imatges i videos de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural Las Afueras).