Catalunya. Impulsem les assemblees Preparem la continuïtat de la lluita educativa.
______________________________________________________________________
El curs arriba al final i és moment de mirar tot el que hem avançat i de preparar la continuïtat pel proper. Les vagues i mobilitzacions han posat l’educació i els seus treballadors i treballadores en el centre del debat polític com poques vegades abans. En aquest darrer tram s’ha encalçat amb el debat de pressupostos, evidenciant la contradicció flagrant, no només en el discurs del PSC que s’omple la boca d’escola i de serveis públics, sinó també d’ERC i molt especialment Comuns que, a més, havia fet gestos de suport a la lluita docent. Diuen que entenen la lluita, però voten uns comptes públics que no li donen sortida.
Aïllat el sindicalisme de CCOO i UGT, i més tard el d’ASPEPC, qüestionada la signatura del preacord per la USTEC, després massivament rebutjat, les referències sindicals s’han desplaçat cap a l’esquerra, cap a CGT, la Intersindical, COS o CNT. La política de divisió del departament negociant d’esquenes al comitè de vaga o citant els sindicats segons li convé no es pot repetir. Amb la signatura del preacord per part d’USTEC, encara que es rebutgés després, es va deixar passar un moment polític molt important: la votació del 4 de juny que necessitava el Govern per treure endavant els pressupostos, com va passar amb la vaga del 20 de març.
Les vagues i els resultats de les consultes només han estat possibles perquè ha augmentat el grau d’organització de base, les assemblees de centre, encara que queda per endavant la coordinació territorial i a tot Catalunya. Aquest és el gran pas de futur, seguir construint estructures de debat i decisió de base. El dret a cap acord sense consulta s’ha guanyat i és molt important, però el vot telemàtic ha de deixar pas al debat i la votació en les assemblees. L’Assemblea Educativa de Catalunya del 20 de juny amb representants de centres i els sindicats del comitè de vaga, ha de ser un pas endavant.
Un altre èxit indiscutible de la lluita ha sigut donar visibilitat a totes les treballadores que fan possible l’educació pública en aquest país: PAE, lleure, 0-3, PAS, integradores socials... i que cal defensar l’educació pública des de la Bressol fins a la Universitat.. Clamar contra l’emergència educativa unifica tots els sectors i lluites al voltant d’exigir el compromís establert per llei de dedicar un 6% del PIB català a educació, és a dir, uns 19.000 milions d’euros, cosa que suposaria duplicar despesa actual.
També en l’aplicació d’algunes mesures la mobilització ha estat la clau. De moment augment de 173 euros de salari i unes 6.400 dotacions a aplicar en 4 anys. Insuficient com ha contestat la consulta, però la mobilització ha fet moure el Departament, per això cal seguir.
I ARA?
La manifestació del 14 ha de demostrar que el reclam contra l’emergència educativa és d’una majoria social. La resposta del professorat que la lluita no només és pel salari ha de tenir una immediata resposta social. És una crida a famílies, estudiants, a tots i totes a que l’educació pública és la de la classe obrera i sectors populars. Aprofundir aquest camí amb la proposta de signatures i pronunciaments pot ser una continuïtat que ens permeti al setembre reconnectar amb la lluita d’aquest curs. En aquest capítol és important consolidar la implicació de l’AFFAC que pot fer que moltes famílies s’incorporin a la defensa de l’educació pública.
La mobilització en educació no ha de donar l’esquena a altres sectors públics mobilitzats, com biblioteques en vaga i treballadores municipals.... Perquè l’abandonament de l’educació no és l’excepció sinó la tònica en desinversió i privatitzacions del sector públic. Unificar les lluites cap a la vaga general ha de ser un objectiu a mig termini.
És essencial que l’assemblea del 20 de juny defineixi un pla de lluita per acabar aquest curs i l’inici del vinent i definir bé els punts bàsics amb els quals avançar amb el Departament. En tot cas ens caldrà mantenir la pressió sobre el Parlament fins el 2 de juliol, data prevista per a l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat, rebutjant uns pressupostos que no recullen les nostres demandes.
Constatem que hi ha un problema polític molt greu. La immensa majoria de grups en el Parlament no representen la majoria absoluta de treballadors i treballadores de l’educació pública. No només els partits de dreta i extrema dreta sinó també els majoritaris de la suposada esquerra no ens representen. La suposada esquerra parlamentària (ERC, PSC, Comuns) és la que avui pacta els pressupostos contra les nostres reivindicacions. També és la del tripartit de la LEC de Maragall. Ens cal avançar urgentment en la construcció d’un nou referent polític. Per això et cridem a compartir les reflexions, a debatre com seguir la lluita i també a construir amb nosaltres aquest referent polític imprescindible.
13/06/2026
Equip ensenyament Lluita Internacionalista https://luchainternacionalista.org/spip.php?article6462