El món del treball contínua sent un espai on massa persones queden fora o sobreviuen en condicions indignes. La desocupació persistent, la precarietat, els salaris i pensions insuficients, la bretxa de gènere, la temporalitat abusiva, la sinistralitat laboral i la deterioració de la salut mental continuen marcant la vida de milers de treballadores i treballadors.(part del comunicat que s'ha llegit avui, 27 d'Abril, a la Plaça Universitat de Barcelona)
______________________________________________________________________________________________________________
"Un dels rostres més dramàtics d'aquesta realitat és la sinistralitat laboral: a Espanya moren cada dia dues persones treballadores per un sinistre laboral. Darrere de cadascuna d'aquestes morts hi ha una història concreta, són treballadores i treballadors que van sortir a guanyar-se el pa i no van tornar a casa."
Com cada dilluns, des de fa més de 10 anys, els pensionistes s'han concentrat a la Plaça Universitat de Barcelona, a les 10:00 hores del matí, amb sol o pluja, amb vent o sense, per intentar donar un gir a les guerres que el terroristes de Netanyahu i Trump estan provocant, a Mali, a l'Orient mitjà, a Gaza, amb el genocidi del poble palestí i ara del poble libanés. Però també per defensar els serveis públics: la Sanitat Pública, les Pensions Públiques, l'ensenyament públic demanant més de 6% del PIB a Catalunya), les Residències Públiques, i per intentar revertir les privatitzacions, avui 27 d'abril de 2026.
Ramón Franquesa ha començat el seu discurs amb aquestes paraules:
"Aquesta setmana hem tingut el 25 d' abril per a les persones que creiem que hi ha un futur millor. El 25 d'abril està carregat de records perquè aquest dia el Comitè Nacional Revolucionari a Itàlia va aconseguir acabar amb el feixisme i acabar amb Mussolini obrir un període democràtic per a la República italiana. I en 1974, els nostres veïns portuguesos van acabar amb la dictadura de Salazar. Van acabar amb llarguíssim i duríssim període de dictadura d'exclusió dels pagesos, de la societat portuguesa i van obrir un futur millor, que en 1974 s'explicava amb una Constitució que plantejava que Portugal mai entraria en un bloc militar ni que se sumaria a l'imperialisme, be després les coses van canviar, però en qualsevol cas va ser un pas molt important. Ara bé, hi ha una part tràgica d'aquests esdeveniments, perquè per a arribar al 25 d'abril, tant a Itàlia, com a Portugal va caldre passar per guerres. El poble italià es va despertar després que centenars de milers d'italians morissin intentant envair el nord d'Àfrica, intentant envair Albània, intentant envair l'URSS i sortir apallissats de tot arreu. I a Portugal el poble finalment es va aixecar després d'una llarguíssima guerra colonial a Angola i Moçambic quan els pobles africans es van aixecar i els van començar a derrotar, per cert amb ajuda del poble cubà. I precisament per aquest procés els pobles d'Itàlia i Portugal es van aixecar.
Avui ens trobem en una situació complicada i hem d'intentar que aquest nou dia, que aquesta nova esperança s'obri sense haver de passar per una guerra. Perquè ara una guerra que involucrés als nostres joves seria molt pitjor. I aquí tenim una contradicció. Mireu, portem lluitant en solidaritat amb el poble palestí, en contra del genocidi, en contra de les guerres, en contra del que està passant a Orient Mitjà i hem aconseguit fer virar la posició del nostre govern, almenys formalment. Això ha tingut pes. Avui si a Orient Mitjà s'ha quedat solet EUA és en part perquè s'ha obert un procés a Europa en què els governants ja no s'atreveixen a ficar-se aquí i aquest procés l'ha obert Espanya, cal reconèixer-lo, i dins d'Espanya sobretot el poble espanyol. Però això té una cara i una creu i és que dona una sensació de seguretat, de normalitat que quan convoquem a mobilitzar-nos per la pau perquè ens trobem amb menys gent de la que esperaríem. Aquest cap de setmana hem estat al carrer, hem estat molts més del que diu la premsa, també cal dir-ho, però és insuficient encara, és insuficient parell parar la voràgine de la guerra. Mireu, aquest cap de setmana s'obria un nou front. A Mali tropes terroristes finançades pels EUA intentaven fer-se amb el poder. els EUA finança a Israel i finança als fonamentalistes islàmics a l'Àfrica Subsahariana. La qüestió és que hi hagi guerra sempre, que es matin i que els comprin armes. Un nou front obert que s'uneix a Sudan del Sud, s'uneix a un munt de conflictes que estan oberts. I clar, aquí a Espanya la resposta l'està donant sobretot la gent que està organitzada. Hi havia molt de pensionista en la manifestació, però és que fem xerrades ens trobem generalment als pobles. Som un moviment social organitzat. Però jo trobava a faltar als mestres, que van ocupar els carrers de Barcelona unes setmanes abans i de moment entenen que cal lluitar pels seus salaris, per les seves condicions de treball, positiu, però no entenen que això també té a veure amb la guerra. I amb la guerra ha de veure tot, perquè els nostres adversaris segueixen per sota de la taula fent retallades. Si hi ha guerra ens ficaran la jubilació als 70 anys i no recuperarem el que estem pledejant de les Mutualitats o això de ASJUBI 40, que reconeixen retòricament la Unió Europea, però després no s'aplica. No us preocupeu que si fos una subvenció per a una multinacional l'endemà s'aplicaria. Dues velocitats , una per als rics i una altra per a la gent i els drets, per a la gent es reconeix retòricament: algun dia pujarem l'IPC real, algun dia retornarem els diners de les mutualitats, algun dia farem l'auditoria i mentrestant RETALLEN...."
"I amb la guerra ha de veure tot el que ens envolta."
"Hi ha dues velocitats d'execució per part dels diferents governs: una per als rics i una altra per a la resta dels mortals.
- Algun dia pujarem l'IPC Real....
- Algun dia començaran a aplicar als 900.000 jubilats anticipadament amb 40 o més anys de cotització (ASJUBI40) el dret a cobrar la seva pensió sense penalitzacions....
Els drets per als pobres es recullen retòricament, en la pràctica pocs són els que s'arriben a executar.
Mireu, en els centres d'ensenyament dels xavals més joves, en els instituts existeixen grans deficiències: falten professors, salaris baixos, falta d'aire condicionat, en fi el que podria solucionar-se si s'apliqués el 6% del PIB de Catalunya a l'ensenyament. Doncs NO, el Govern ha tingut la feliç ocurrència de manar als mossos d'esquadra per a controlar als xavals, en lloc de solucionar les deficiència estructurals dels centres públics d'ensenyament.
En les Universitats Públiques els estudiants entren per mèrits, per nota, per una selectivitat. En la Universitat Privada de Medicina de Vic, propietat de l'Església, entra la gent que té diners...."
Video del discurs de Ramón Franquesa :