La UE va possar en funcionament una operació militar en el Mediterrani Central meridional per lluitar contra les xarxes de tràfic de persones.
El 18 d’abril del 2015 es va produir la major pèrdua de vides d’immigrants i refugiats en el Mar Mediterrani quan un pesquer amb més de 700 persones es va enfonsar davant les costes de Líbia. L'enfonsament va tenir lloc a 70 milles de la costa de Líbia. Els ocupants d'un vell pesquer van veure com s'apropava un carguer de bandera portuguesa, el King Jacob, i es van desplaçar tots cap a un cantó per demanar-li ajuda, fent que el vaixell, un vell pesquer amb més de 700 persones, entre homes, dones i nens s'escorés i acabes enfonsant-se. Només es van salvar 28 persones.
"Són homes i dones com nosaltres, germans que busquen una vida millor; famolencs, perseguits, ferits, explotats, víctimes de guerres. Homes i dones com nosaltres. Buscaven la felicitat". Aquestes paraules les va pronunciar el papa Francisco des de la plaça de Sant Pere poc després de la tragèdia.
Fotografia aèria d'una llanxa amb migrants a bord, en mig del Mediterrani Central, cedida per ACNUR, que sempre ha demanat el desembarcament de les persones en perill en un port segur, lluny de Líbia.
Aquesta tragèdia va esperonar a la Comunitat Internacional, i en particular a la Unió Europea. La UE va possar en funcionament al 2015 una operació militar en el Mediterrani Central meridional per lluitar contra les xarxes de tràfic de persones.
Europa no pot quedar-se de braços creuats.
Així, només dos dies després de l'enfosament del pesquer, en una sessió extraordinària del Consell de la Unió Europea per Assumptes Exteriors sobre migració, es va acordar reforçar la lluita contra el tràfic d'éssers humans i l’acció de la UE en el salvament de vides en el mar i oferir recolzament als països que es troben en primera línia, compartint el reasentament dels refugiats.
La UE va elaborar un pla de deu punts sobre la immigració irregular. En la introducció de la Agenda Europea de Migració, del 13 de maig de 2015, la Comissió Europea parlava de que "l'imperatiu inmediat és protegir a les persones que ho necessiten...Per tractar d'aturar la misèria humana creada per aquells qu'exploten als migrants, hem d'aprofitar el paper de la UE al món i l'ampli ventall d'eines de que disposa per anar a les causes últimes del fenomen migratori....La globalizatció i la revolució de les comunicacions han creat oportunitats i suscitat expectatives. Altres són conseqüència de les guerres i la crisi en Ucraina, Orient Pròxim, Asia i el nord d'Àfrica. Les repercusions de la pobresa i els conflictes al món no es detenen en les fronteres nacionals."
La Comissió Europea es comprometia a recomanar un règim de reasentament en tota la UE que oferiria 20.000 places. El pressupost de la UE aportaria un finançament específic de 50 milions d'euros addicionals en 2015/2016 per recolzar aquest règim. A més la Comissió instava als Estats membres a que fessin ús de les possibilitats del Fons D'Asil, Migració i Integració i prevegin plaçes de reasentament addicionals en la seva programació nacional, així com un ajustament del finançament corresponent.
Fotografia facilitada per Oxfam Intermon d'un camp de refugiats.
També, la UE podria treballar en associació amb els tercers països per abordar la migració des del seu origen. "La Comissió i el Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE) colaboraran amb els països associats amb vistes a l'adopció de mesures concretes destinades a evitar les travesies perilloses", va ser un altre punt de l'Agenda Europea de Migració.
Dins d'aquestes mesures clau es trobava la creació d'un centre pilot polivalent establert en Níger, en col·laboració amb l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), l'ACNUR i les autoritats nigerianes. Aquest centre hauria de facilitar informació, prestar protecció a nivell local i oferir oportunitats de reasentament a les persones que ho necessitin. La existència d'aquests centres en els països d'origen o de trànsit permetria donar als migrants una idea realista de les probabilitats d'èxit del seu viatge.
Clica aquí si vols llegir els deu punts de la UE de l'Agenda Europea de Migració.
El desenvolupament del segon punt va donar lloc a la creació de l’EUNAVFORMED Operació SOPHIA.
Fotografia facilitada per MSF (Metges Sense Fronteres), que recull el salvament de persones en perill en el Mediterrani Central.
El 23 d’abril de l’any 2015, el Consell Europeu va destacar que «la Unió mobilitzarà tots els esforços per evitar més pèrdues de vides en el mar, per abordar la rel d’emergència humana en el Mediterrani -en cooperació amb els països d’origen i trànsit- i per lluitar contra els contrabandistes i traficants de persones»
El 18 de maig, el Consell va aprovar el Concepte de Gestió de la Crisi per a una missió militar dins de la Política Comú de Seguretat i Defensa (CSDP) amb la finalitat d’interrompre el negoci de les xarxes de contraban i tràfic de persones en la Zona Sud del Mediterrani Central. (Decisió 2015/778 de 18 de maig de 2015).
El 5 d’octubre del 2015, actuant sota el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, el Consell de Seguretat va adoptar la Resolució 2240 (2015) autoritzant als Estats Membres a incautar les embarcacions que fossin utilitzades en el contraban i tràfic il·legal de persones humanes des de Líbia.
El 20 de juny del 2016, el Consell de la Unió Europea va establir prorrogar un any més el mandat de l'operació i afegir al mandat principal dues tasques noves de recolzament:
- Desenvolupament de capacitats i la formació de la guàrdia costanera i la marina líbies.
- L’aplicació de l´embargament d’armes de les Nacions Unides en alta mar davant les costes líbies, a tenor d’una nova resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Malgrat aquesta operació, el nombre de morts al Mediterrani Central no ha parat de crèixer. Líbia s'ha vist immersa en una guerra entre els dos bandols i cap vaixell, ni organització internacional deixaria als nàufrags en les seves mans. Els euros que ha invertit la UE en formació de la guàrdia costanera i la marina líbies no han servit de res i l'aplicació de l'embargament d'armes ja s'ha vist que com a mínim ha sigut insuficient, atès el rearmament dels dos grans grups armats que dominen l'est i l'oest d'aquest país.
Per què l'Open Arms i la resta de vaixells humanitaris, que naveguen per aigües del Mediterrani Central, realitzant accions de protecció de la vida al mar, d'acord amb la llei i els convenis internacionals són criminalitzats pels Estats europeus, fins al punt d'imposar multes d'un milió d'euros a les ONGs si salven vides de nàufrags?
Fotografia facilitada per la Fundació Proactiva Open Arms, que mostra la tasca d'aquesta ONG a l'Àfrica informant als joves sobre el perill de la migració.
Oscar Camps realitzant tasques d'informació i formació a Àfrica, amb el Programa Origen Senegal, que pretén canviar mentalitats i imaginaris entre els més joves africans i les seves famílies.
L'Open Arms va començar la seva tasca al setembre del 2015 en Lesbos (Grecia), on va rescatar a milers de persones en el mar Egeo. Durant l'estiu del 2016 va ampliar la seva misió al Mediterrani Central, on va rescatar 15.000 vides a bord del vaixell Astral en 4 mesos. Des que va començar la misió en el Mediterrani Central, s'ha rescatat a 26.700 persones, més de 5.200 a bord de l'Open Arms. A l'any 2018 decideix donar un pas endavant i anar als països d'origen de part de la migració irregular que arriba per mar per donar informació i formació perquè les persones que migren puguin prendre les seves decisions amb total llibertat.
ACNUR va fer una petició a tots els governs europeus perquè s'incrementi la capacitat de recerca i rescat en el Mediterrani Central. En aquest sentit, l'Agència de l'ONU per als Refugiats va expresar que "el paper dels vaixells de les ONGs ha de ser reconegut i recolçat. Els seus esforços estàn salvant vides i no han de ser estigmatitzats i criminalitzats per fer-ho."
Informació de M.Martos.