El dijous dia 13 de maig, s’ha celebrat un judici injust, contra dues llogateres afiliades al Sindicat de Llogateres i Sindicat d’Habitatge de Gràcia, la Lívia, el Juan i un company del moviment per l’habitatge, el Pablo. Després de desnonar la Lívia, el Juan i els seus tres fills del pis on havien viscut els darrers dotze anys, la rendista ha continuat castigant i perseguint judicialment als llogaters, pel sol fet d’haver protestat i resistit a un augment abusiu de preu que, avui dia, gràcies a la Llei 11/2020 de moderació i contenció de rendes, estaria prohibit. Davant d’aquesta injustícia, les militants i defensores del dret a l’habitatge ens hem concentrat en suport a les encausades, i en contra de la repressió rendista que pateixen cada cop més aquelles qui s’organitzen per posar fre a l’explotació.

La Lívia i el Juan són un exemple de valentia i dignitat per tot el moviment en defensa del dret a l’habitatge. Després d’estar més de dotze anys pagant 1000 euros mensuals a la seva arrendadora, una rendista gran tenidora amb més de 15 propietats, la parella llogatera es va negar a acceptar un augment de preu injustificat i abusiu de 300 euros, que no es podien permetre malgrat disposar de salaris estables. Després de molts intents frustrats de seure a negociar amb la propietat unes condicions més raonables pel nou contracte de lloguer, i veient com arribava la data del desnonament, les llogateres es van organitzar i, per la via de la desobediència civil pacífica i la protesta van fer sentir la seva veu, que en aquell moment representava a milions de llogateres i llogaters de tot l’estat: com pot ser que després de dècades pagant rendes, es pugui apujar el lloguer fins a límits asfixiants? Com pot ser que les lleis permetin desnonar a una família que sempre ha complert amb les seves obligacions contractuals?

Organitzades a través del Sindicat de Llogateres, i del Sindicat d’Habitatge de Gràcia, la protesta va anar creixent, i es va fer viral en l’àmbit mediàtic: era un clar exemple de la impunitat de les pràctiques depredadores del rendisme, no només de fons d’inversió, sinó també per part de voltors amb noms i cognoms, que, protegits per una legalitat injusta, poden desfer-se de les llogateres com qui es desfà del calçat vell. La lluita de la Lívia i el Juan, tot i arribar al desnonament, però, va ser una gran victòria per al moviment pel dret a l’habitatge: un exemple de resistència i unió, i uns llogaters valents que van obrir el camí perquè, al cap d’uns mesos, s’aprovés per majoria al Parlament de Catalunya la llei 11/2020, que finalment prohibeix aquestes pujades de preu abusives, i posa, per fi, fre al rendisme desbocat.

Avui, ens hem concentrat en suport a les nostres companyes i també per denunciar la repressió que el rendisme exerceix sobre les defensores del dret a l’habitatge: no només ens desnonen i ens escanyen, sinó que també ens volen prohibir protestar, organitzar-nos i sindicar-nos. Però seguint les petjades de la Lívia, el Juan i el Pablo, no pararem: seguirem creixent, seguirem lluitant, i estarem cada cop més organitzades. Ens volen espantar, però no ho aconseguiran.

Des del Sindicat de Llogateres volem agrair a la Lívia, el Juan i el Pablo, a totes les veïnes, a les afiliades, a cada un dels sindicats d’habitatge, xarxes, PAH’s i a les organitzacions socials que sempre hi són, poder compartir aquesta lluita. Però sobretot, volem agrair a totes les persones valentes que decideixen plantar-se davant dels abusos. És gràcies a elles que seguim conquerint drets.