Anna Pantelia/MSF 

10.06.2021

10.000 persones malviuen en cinc camps de refugiats en condicions miserables, sense dret a asil a les illes gregues.

Subratllem en un nou informe el mal causat en milers de persones refugiades pel sistema de contenció i dissuasió de la UE i alertem del nou model basat en centres més restrictius i aïllats. Sense protecció ni seguretat, gairebé 10.000 persones malviuen en cinc camps de refugiats en condicions miserables, sense dret a asil. Això s'ha d'acabar.

Metges Sense Fronteres (MSF) documentem en l'informe fet públic avui ‘Crear una crisi a les fronteres d'Europa’ com les polítiques migratòries de la Unió Europea posen en perill la salut, el benestar i la seguretat de les persones atrapades a les illes gregues. Les persones que han sobreviscut a la violència i a les penalitats estan atrapades en condicions terribles, manquen d'informació sobre la seva situació legal i són sotmeses a durs procediments fronterers i d'asil.

Denunciem que aquest sistema ha infligit misèria, ha posat vides en perill i ha erosionat el dret d'asil. En l'actualitat hi ha més de 9.600 persones retingudes en els cinc Centres de Recepció i Identificació a les illes gregues de l'Egeu: Lesbos, Quíos, Samos, Kos i Leros.

Tornem a demanar als líders de la UE que canviïn per complet el seu enfocament de la migració i deixin d'intensificar les seves actuals polítiques de contenció i dissuasió, que estan causant danys evitables a la salut i el benestar de milers de sol·licitants d'asil, refugiats i migrants.

"Durant més de cinc anys, la política de la UE de contenir a les persones i tramitar les seves sol·licituds d'asil en els hotspots de les illes gregues ha creat una crisi sense precedents i un enorme sofriment humà. No es tracta de conseqüències imprevistes", afirma Reem Mussa, la nostra assessora humanitària en matèria de migració i una de les autores de l'informe. "El model dels Centres de Recepció i Identificació de la UE està dissenyat no sols per a processar les sol·licituds d'asil, sinó també per a dissuadir a uns altres que s'atreveixin a buscar seguretat a Europa", apunta.

MSF/Anna Pantelia

Durant 2019 i 2020, les nostres clíniques de salut mental en Quíos, Lesbos i Samos van tractar a 1.369 pacients, molts dels quals sofrien greus problemes de salut mental, com a trastorn d'estrès posttraumàtic i depressió. En aquest període, els nostres equips van tractar a 180 persones que s'havien autolesionat o havien intentat suïcidar-se.

Dos de cada tres eren nens, el més petit tenia només sis anys. Els nostres pacients van citar les tensions diàries i la por constant com els principals factors que afecten el seu benestar i salut mental. Entre aquests també incloïen les males condicions de vida, els complicats procediments administratius i d'asil, l'exposició a la violència i la inseguretat, la separació de la família, les necessitats mèdiques no ateses i la por a la deportació.

Des de fa anys, a les illes gregues es desatenen fins a les necessitats més bàsiques. MSF i altres ONG s'han vist obligades a intervenir contínuament per a prestar serveis essencials, des de l'assistència sanitària fins a la provisió d'aigua. Entre octubre de 2019 i maig de 2021, transportem en camions més de 43 milions de litres d'aigua per als habitants del superpoblat camp de refugiats en Vathy, en Samos, on l'aigua no és potable. "Malgrat afirmar que pretenen un canvi a millor, la UE i el Govern grec estan gastant milions d'euros per a normalitzar i intensificar polítiques que ja han fet molt de mal", recalca Lorgos Karagiannis, el nostre coordinador general a Grècia.

 Guillaume Binet/MYOP

"De manera sorprenent, el camp de Moria, en Lesbos, que no sols era disfuncional sinó mortal, és ara el model d'un nou centre de tipus carcerari en Samos. La nova instal·lació es troba en una zona remota i exposada de l'illa i mantindrà a les persones en contenidors, envoltades de filferro d'arç, amb l'entrada i la sortida controlades. Això no pot vendre's com una millora de les condicions de vida de les persones. Per contra, continuarà provocant una degradació de la seva salut mental, una nova crisi de protecció i farà encara més invisible el sofriment de sol·licitants d'asil, refugiats i migrants atrapats a les illes gregues", afegeix Karagiannis.

La UE i el Govern grec estan intensificant la crisi amb la planificació de nous Centres Polivalents d'Acolliment i Identificació (MPRICs per les seves sigles en anglès) en llocs remots de les illes gregues. Un d'aquests centres restrictius ja s'està construint en Samos i podria entrar en funcionament aquest mateix mes de juny.

"No és massa tard per a la compassió i el sentit comú. La UE i els seus Estats membres han de posar fi a les polítiques de contenció i garantir que les persones que arriben a Europa tinguin accés a l'assistència urgent, a la protecció i a la reubicació per a un acolliment i una integració segures en les comunitats de tota Europa", conclou Mussa.

Xifres clau:

Des de l'Acord UE-Turquia (març de 2016), més de 180.000 persones han passat per les illes gregues.

En aquest període han mort o desaparegut 847 persones

Almenys 21 persones han mort en els hotspots, entre elles un bebè de sis mesos 12 incendis en Lesbos i Samos han provocat ferits, morts i desplaçaments.

Informació enviada per Metges Sense Fronteres a Las afueras.