El World Socialist Web Site explicava així el que estava passant al Regne Unit: "Els esdeveniments al Regne Unit, amb una intervenció d'emergència de 65.000 milions de lliures per part del Banc d'Anglaterra la setmana passada, repartits en injeccions diàries de £5.000 milions fins al 14 d'octubre per a frenar el col·lapse del mercat de bons, va fer que la crisi es centrés en els fons de pensions.
En el passat, els fons de pensions podien fer front a les seves obligacions invertint en bons de l'Estat a llarg termini, de 10 i 30 anys de durada, coneguts com gilts, confiant que podien assegurar una taxa de rendiment adequada. Però l'inici de la flexibilització quantitativa després de 2008, juntament amb les retallades dels tipus d'interès dels bancs centrals, va suposar que els rendiments dels bons caiguessin a mínims històrics.
Per a complir amb les seves obligacions en unes condicions en les quals les seves fonts tradicionals d'ingressos s'estaven esgotant, els fons de pensions van haver d'emprendre inversions en actius més arriscats, com el crèdit empresarial, la renda variable i el sector immobiliari, per a poder complir amb les seves obligacions.
Van intentar cobrir els riscos d'aquestes inversions mitjançant operacions en els mercats financers a través de derivats. Per a això, van prendre fons prestats utilitzant com a garantia les seves tinences de bons de l'Estat, considerats els actius més segurs.
No obstant això, el preu dels bons es va desplomar després del minipressupost del govern tory del 23 de setembre, que va retallar els impostos a les corporacions i als súper rics per valor de £45.000 milions, finançats per un augment del deute públic de £72.000 milions. Així que el valor de les garanties va caure i els fons de pensions es van enfrontar a peticions de marge per part dels seus prestadors."
Com totes les crisis, aquesta va tenir les seves pròpies formes nacionals. Però s'està expressant la preocupació que, en última instància, va ser el resultat de processos globals. El règim de tipus d'interès ultrabaixos dels últims 15 anys, que ha impulsat els mercats borsaris, s'està invertint ara, ja que els bancs centrals de tot el món, encapçalats per la Reserva Federal dels Estats Units, estan endurint la política monetària mentre tracten de reprimir les demandes salarials dels treballadors davant la major inflació de les últimes quatre dècades.
Segons Plender, 'la funció principal del sistema financer ja no és captar dipòsits i concedir préstecs, sinó refinançar el deute que sosté el creixement i el consum mundials' i 'aquest complex sistema depèn cada vegada més d'unes garanties poc sòlides'.
Va dir que no tenia clar qui es va beneficiar exactament del rescat del Banc d'Anglaterra, i això suggereix que estem davant un sistema 'plagat de conflictes d'interessos'. 'Té realment sentit perpetuar un sistema en el qual s'incorporen riscos desastrosos a la provisió de productes financers bàsics com les pensions i les hipoteques, amb ànim de lucre?', va continuar. Va concloure amb l'observació que la crisi és el resultat no de 'alguna incertesa metafísica', sinó d'un 'sistema contradictori, incoherent i perillós impulsat pels beneficis, que l'statu quo subscriu'.
(Publicado originalmente en inglés el 3 de octubre de 2022)
Traducció al català de la redacció de Las afueras.