Carta oberta als militants i les organitzacions davant les eleccions del 23 de juliol.

_________________________________________________________

El resultat electoral d'aquest 28 de maig no deixa lloc a dubtes: els partits que formen part del govern i els que el secunden des de fora han sofert, en el seu conjunt, una derrota política i electoral enfront de la dreta, en molts territoris.

De res serveix mirar per a un altre costat o culpar dels errors propis a la població treballadora. Si els partits franquistes han guanyat, és perquè els que diuen defensar a la classe treballadora i els pobles no van actuar com devien.

Canviar el rumb.

Són molts treballadors i treballadores que veuen que els seus salaris no pugen, mentre es disparen els preus d'articles de primera necessitat i les hipoteques. Igual que la joventut que després d'acabar els seus estudis es veu abocada a l'atur o a la subocupació, es pregunten què han fet al seu favor aquests partits que els demanaven el seu vot.

A més, moltes de les mesures promeses pel govern de coalició no s'han complert, o l'han fet molt parcialment i com a resultat d'una pressió creixent i mobilització de treballadores i treballadors , pensionistes, les seves organitzacions i el posicionament dels sindicats.

No pretenem menysvalorar la pujada de l'SMI (Salari Mínim Interprofessional), o la pujada del 8,5% en les pensions (arrencat per la mobilització permanent dels i les pensionistes), però la reforma laboral ha deixat intactes molts dels efectes negatius de les reformes de Zapatero i Rajoy, en les quals s'ha recolzat la patronal per a no pujar els salaris.

Tampoc s'han complert altres promeses com la derogació de la llei mordassa o la reconstrucció del sistema públic de salut. El moviment pensionista assenyala, amb raó, que el govern es nega a complir el mandat parlamentari de fer una auditoria dels comptes de la Seguretat Social.

Mentre la sanitat es dessagna, l'educació sofreix grans manques, les infraestructures es deterioren, s'han gairebé duplicat les monstruoses despeses militars, i el govern s'ha llançat, darrere de Biden, a la guerra i a l'ampliació de les bases de l'OTAN al nostre país, en contra del clar sentir majoritari antibel·licista de la població.

En general, durant els tres anys i mig de mandat, el govern ha retrocedit sempre que li ha tocat qüestionar l'essencial del poder del gran capital (des de les elèctriques i petrolieres a les grans distribuïdores d'aliments o els fons voltors), o els privilegis de l'Església Catòlica, la Corona, l'aparell judicial i altres institucions heretades del franquisme.

Mentre el personal públic perd un 8% de poder adquisitiu, policies i guàrdies civils reben un 20% de pujada i jutges i secretaris judicials 450 euros al mes (mentre es neguen a negociar amb els sindicats de la resta de funcionaris de Justícia).

Defensar les reivindicacions i drets comuns de la classe treballadora i els pobles.

Cal tenir en compte alguna cosa que ens ha ensenyat la història: no es pot vèncer a la dreta amb una política que cedeix davant la dreta, als grans capitalistes, que no s'enfronta a les institucions del règim monàrquic, heretades del passat.

L'experiència demostra que, si es vol desenvolupar una política favorable per a la classe treballadora i la majoria de la població explotada i oprimida, cal secundar-se en la mobilització obrera, de pensionistes, de joves, de dones, dels pobles, dels qui vénen repetint que "governi qui governi, les reivindicacions es defensen".

Partir d'aquestes reivindicacions, buscar com donar-los satisfacció. El que exigeix enfrontar-se al règim actual, precisament perquè aquest sistema està establert per a defensar els privilegis de la minoria de banquers i grans empresaris.

Ni un sol vot a la dreta

Des del punt de vista electoral, per a derrotar a la dreta cal partir d'una premissa: la població treballadora, que és la base social dels qui es reclamen d'esquerra, ha de tenir arguments per a deixar d'abstenir-se. I això només s'aconsegueix si es governa decididament per a la majoria social, per a la població treballadora, amb un programa que reculli les reivindicacions.

Amb un programa que posi per davant la defensa de la indústria i un pla de xoc per a restablir immediatament el conjunt dels serveis públics.

Perquè l'augment dels preus no es mengi els nostres salaris.

Per a solucionar el problema de l'habitatge amb l'única mesura democràtica possible: expropiant els pisos buits en poder dels grans tenidors.

Per a garantir d'una vegada per sempre, el sistema públic de pensions basat en el sistema de repartiment. No més reformes sense que hi hagi una Auditoria dels comptes de la Seguretat Social.

En favor de la llibertat i la fraternitat entre tots els pobles d'Espanya, contra tota judicialització dels problemes polítics als quals ha empès l'aparell heretat del franquisme.

Pel compliment de les promeses electorals incomplides, com per exemple, la derogació de la Llei Mordassa.

No a les guerres, a baix les despeses militars, fora l'OTAN i les seves bases. Pressupostos militars per a despeses socials.

Derogació de totes les lleis que permeten la privatització de la sanitat.

Un programa que reculli les reivindicacions i aspiracions més elementals de la població treballadora, que es comprometi a erradicar les desigualtats entre dones i homes, i a eliminar totes les violències masclistes. La mobilització i organització entorn d'elles, és l'únic dic que contindrà a la dreta.

Per això, proposem difondre àmpliament la nostra carta, intervenir en el procés electoral amb ella interpel·lant als candidats i les candidates, preparant les condicions per a organitzar la unitat entorn dels drets socials i democràtics més elementals per a les eleccions i per al dia a dia posteriors.

Carta donada en mà a Maxi Martos, redactor de las afueras.

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.