https://schema.org/WebPageElement">

El desembre de 1961, pels volts de Nadal, naixia la revista Cavall Fort. Des de llavors, Cavall Fort ha fet un llarg camí, sense perdre mai de vista els seus objectius essencials: ser una revista adreçada al públic infantil i juvenil, feta en català, divertida i interessant, amb un contingut i una presentació de màxima qualitat, que ajudi els seus lectors a adquirir el gust per la lectura, els desvetlli la curiositat pel món que els envolta, els estimuli la creativitat i sigui, en definitiva, un element de lleure actiu, creatiu i enriquidor.

Aquests mateixos criteris s’apliquen a El Tatano, la revista que hem creat per als lectors que es troben en les primeres etapes de l’aprenentatge de la lectura.

La voluntat d’evolucionar i adaptar-nos als canvis de la societat en què vivim ens va portar l’any 1999 a ser una de les primeres revistes amb un lloc web propi a Internet.

L’any 1991 es va constituir la Fundació Cavall Fort, que actualment és la propietària de l’editorial i n’assegura la continuïtat.

Enderrock

 Enderrock, segosn Viquipèdia,  és una revista musical publicada mensualment des del 1993 i especialitzada en la difusió de música popular en català d'arreu dels Països Catalans.

La revista està editada pel Grup Enderrock, empresa dirigida pel periodista Lluís Gendrau. El grup també edita la publicació 440 Clàssica. Anteriorment edità les revistes Rockcol·lecció, L'Espectacle, Jaç i Sons de la Mediterrània (successora de Folc) fins a l'abril de 2012, quan anuncià la suspensió «temporal» de la seva publicació.[1]

La portada del primer número, aparegut la Diada de Sant Jordi de 1993, l'encapçalava Quim Mandado, el baixista de Sangtraït recomanant als lectors «Més canya» amb unes lletres grogues llampants. A l'esquerra, el resum dels continguts comprenia Lax'n'BustoCompanyia Elèctrica DharmaSopa de Cabra i El Último de la Fila, i a continuació «Tots els concerts» amb noms com Bruce SpringsteenStingGuns N' Roses i Lenny Kravitz.

L'any 2004 Enderrock fou guardonada amb el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana, concedit per la Generalitat de Catalunya. El jurat va valorar que la revista «s'ha convertit en un mitjà de referència d'alta qualitat en el món de la música popular catalana, amb una àmplia audiència entre el jovent de tot el nostre àmbit lingüístic».

El Temps

El Temps, segons Viquipèdia, és un setmanari de política i cultura editat a València per Edicions del País Valencià des de 1984. N'és editor Eliseu Climent.[1] Té redaccions a BarcelonaValència i Palma. El 2001 va arribar a un tiratge de 25.000 exemplars. Des de juliol de 2017 el seu director és Manuel Lillo.[2]

El setmanari es va fundar a València l'abril de 1984, convertint-se en el primer mitjà després de la transició que tenia l'objectiu de vertebrar la comunicació als Països Catalans. El seu principal impulsor i editor fou Eliseu Climent, però també hi participaren personalitats com Joan Fuster. Un dels objectius inicials del projecte era fer un mitjà d'informació general normal, on es pogués accedir a actualitat, economia, política, cultura en llengua catalana, amb l'objectiu de col·laborar al procés de normalització lingüística. És per això que els seus impulsors van intentar evitar al màxim la vinculació amb cap simbologia ni posicionament polític determinat, per evitar posicionar el projecte amb cap ideologia determinada. Cal recordar que només feia un any que s'havia aprovat la introducció del valencià a les escoles del País Valencià, l'objectiu del projecte era esdevenir normal sent conscients que l'escenari era desfavorable.

Camacuc

Camacuc, segons Viquipèdia, és una revista infantil en valencià publicada per l'editorial homònima des de l'any 1984. Composta sobretot per còmics, té 32 pàgines.

La revista s'edita amb la intenció de difondre i normalitzar el valencià oferint lectures en format de còmic de la mà dels millors dibuixants del País Valencià. La publicació està present en els col·legis, instituts, biblioteques i cases particulars. Es finança a través de subscripció i publicitat, i té una periodicitat bimensual. Compta amb un fons editorial de llibres de la mateixa editorial que es pot consultar al seu web. De l'any 2000 ençà té una versió en aranès sota el títol d'Era Garbèra, amb 800 subscriptors que s'afegeixen als 1.000 que ja tenia l'edició en valencià.

La revista està escrita íntegrament en valencià i el seu contingut està fet per autores i autors valencians.[5] A banda de còmics, també inclou notícies i seccions fixes de text com "Contes", "La barraqueta de la ciència","De tot arreu" o "passatemps".[6] Una secció breu titulada "Recomanem" sol ressenyar dos títols de literatura infantil i juvenil de la mateixa editorial Camacuc. Durant uns anys s'hi van publicar entrevistes, algunes de les quals a escriptors de literatura infantil i juvenil, com Mercè Viana.

Sàpiens

Sàpiens és una revista a en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual. Pertany al Grup Cultura 03 i es distribueix a Catalunya.​

SAPIENS comparteix les troballes, idees i arguments de l'antropologia amb un públic lector ampli. El nostre propòsit és canviar positivament la forma en què les persones veuen l'antropologia en presentar contingut rellevant i atractiu sobre tots els aspectes de l'experiència humana. En conseqüència, les històries de SAPIENS cobreixen diversos camps de l'antropologia, inclosa l'arqueologia, l'antropologia cultural, l'antropologia biològica i la lingüística.

Des del seu llançament al gener de 2016, els articles de SAPIENS han obtingut 20 milions de lectures de persones en gairebé tots els països del món. La nostra missió és oferir històries d'antropologia de confiança i convincents que ressonin amb audiències diverses. SAPIENS també proporciona un lloc perquè els antropòlegs aprenguin com involucrar a públics diversos i una plataforma per a compartir l'antropologia a tot el món.

Llengua Nacional

L’Associació Llengua Nacional va néixer el 1991 com un instrument de militància lingüística: per defensar el català de les accions que el discriminaven, per promoure’n la normalització i vetllar per la unitat de la llengua, així com per convertir-la en el mitjà de comunicació habitual als Països Catalans. La part més visible de l’entitat és la revista del mateix nom, de periodicitat trimestral.

Després de trenta anys, els objectius fundacionals de Llengua Nacional són més vius que mai. Per això hem iniciat una etapa en què ens proposem redoblar els esforços per dur-los a terme, mitjançant aquest web i l’organització de noves activitats.

La llei és només una eina d'acompanyament que pot pal·liar les conseqüències de l'homofòbia, escriu Ramón Martínez en el seu llibre, mai una fi perquè, si l'objectiu és la transformació cultural, aquesta requereix de la persuasió de tots i totes les integrants d'aquesta cultura. És llavors a través de les petites accions, els canvis mínims, les micropolítiques, com ens serà possible anar avançant en la nostra obstinació. D'un en un, però tots i totes al mateix temps, a través d'una sèrie de modificacions en la nostra manera de viure i expressar el nostre desig i el nostre gènere, i els compromisos polítics que d'ells es deriven."

A partir d'ara ens podem trobar en diferents autonomies on ha guanyat l'extrema dreta que com a Polònia es legalitzi l'existència de llocs lliures d'homosexuals? Quin serà el següent pas fer-los fora de les seves feines? Hi hauran llistes d'homosexuals i camps d'internament per a ells?

I sobre la llengua catalana tornarem a sentir en els llocs oficials "me hable en cristiano, coño"? Si demanem en català que ens serveixen una beguda refrescant, haurem de traduïr la frase perquè el treballador argumenti que no ha entés? O, potser això ja està passant?

Vox veta una obra teatral de Virgínia Woolf sobre homosexualitat en l'Ajuntament madrileny de Valdemorillo.

La representació de ‘Orlando’, una obra que aborda la sexualitat femenina, va ser programada per l'anterior equip de Govern de Valdemorillo i ha estat cancel·lada en ocupar el partit d'ultradreta la Regidoria de Cultura — La primera proposta de l'alcalde de Vox de Nàquera: es puja el sou i deixa sense diners a l'oposició Focus LGTBI . 

Segons escrivia en el diario.es Javier Naval Pablo Caruana Húder, el passat 28 de juny de 2023, al començament de juny d'enguany la companyia madrilenya Teatre Defondo va tancar pressupost i dates en el mes vinent de novembre amb el Govern en funcions (PP i Ciutadans) de l'Ajuntament de Valdemorillo (Madrid) per a representar allí la seva obra més reeixida, una versió teatral d'Orlando: una biografia, la novel·la escrita per Virgínia Woolf en 1928. L'obra, que indaga en tabús victorians com l'homosexualitat i la sexualitat femenina, va suposar el gran èxit de l'escriptora de Bloomsbury i avui és considerada com una de les seves obres mestres. Aquesta setmana, el nou Govern de l'Ajuntament, format pel PP i Vox, ha comunicat a la companyia que “per decisió de l'equip de govern” no programarà l'obra.

orlando-virginia woolf-9788491811824

"Orlando" és la novel·la de la meravella. En ella, Virgínia Woolf va il·luminar un dels personatges més singulars i inoblidables de la literatura. Des del seu naixement a l'Anglaterra isabelina com a home, Orlando va travessant èpoques i geografies fins als mateixos anys en què l'autora escriu, en un continu viatge vital que inclou així mateix la transformació d'home a dona. Portat en volandas com en un somni, el lector viu a través del seu peculiar protagonista moltes vides, moltes aventures, al mateix temps que assisteix a una de les més suggeridores exploracions de la identitat sexual plasmades mai en la ficció."