Edifici de l'Ajuntament de Castelló.

Recordeu aquests fets?

Nou revés judicial per a la ultraconservadora associació d'Advocats Cristians: el jutjat contenciós administratiu número 1 de Castelló ha desestimat el seu recurs contra el lliurament de 32 llibres de temàtica LGTBI en onze instituts públics de Castelló i en el Centre Pi Gros realitzada per l'Ajuntament de Castelló, en considerar que aquesta resolució administrativa està "ajustada a dret".

La sentència assegura: "Els llibres lliurats per l'Ajuntament no són llibres destinats a la lectura obligatòria per part de l'alumnat del centre educatiu, sinó de llibres destinats al fet que el centre educatiu públic i, especialment professorat, els utilitzin segons els seus coneixements pedagògics al compliment de les obligacions derivades de la Llei 8/2017, de 7 d'abril, integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere en la Comunitat Valenciana i de la Llei 23/2018, de 29 de novembre, d'igualtat de les persones LGTBI". És a dir, "l'actuació municipal s'ha cenyit a donar uns llibres als centres educatius públics -Instituts on s'imparteix ESO i Batxillerat- coadjuvant amb els anteriors al compliment de les obligacions derivades de la citada Llei 8/2017, sent aliè a l'ús que es realitzi d'aquests, el qual dependrà del centre educatiu, aquest és el quid de la qüestió", afegeix la sentència, segons informa el diari digital Público.es.

Ramón Martínez reclama en el seu llibre," La cultura de la homofobia y como acabar con ella," una reforma en l' educació, perquè certament s'ha convertit en l'únic camí per a construir un nou context social que no resulti agresiu per a les sexualitats heterodoxes. Però i si uns partits polítics de dretes i d'ultradreta accedeixen al poder i començen a censurar revistes  escrites en valencià, què podem fer?. La retirada de cinc revistes en valencià de la Biblioteca Municipal de Borriana  ha sigut portada a terme pel regidor de Cultura de Vox, Jesús Albiol, que hauria decidit cancel·lar la subscripció que mantenia el consistori. Aquest regidor ha assegurat que l'ajuntament "no continuarà promovent el separatisme català amb els diners" dels ciutadans: "No som catalans de segona, som valencians i espanyols de primera". Tot això ho ha dit en castellà, evidentment.

D'altra banda i segons el World Socialist Web Site, l'envestida de la dreta contra la cultura, i en particular contra el nivell cultural dels joves, no cessa als Estats Units. Els qui secunden activament la censura i la prohibició de llibres són una fracció de la població, però entre la connivència activa del Partit Republicà i l'abjecta covardia i impotència dels demòcrates, aquestes forces poden exercir un poder considerable.

En el comtat d'Orange de Florida (la capital del qual és Orlando), per exemple, entre les obres excloses, almenys temporalment, de les aules del comtat figuren Madame Bovary de Gustave Flaubert, el poema èpic El paradís perdut de John Milton, Una habitació amb vista de E.M. Forster, El color porpra d'Alice Walker, Catch-22 de Joseph Heller i Un món feliç de Aldous Huxley.

L'Orlando Sentinel informa que els llibres han estat rebutjats temporalment per les Escoles Públiques del Comtat d'Orange (OCPS) 'per contingut sexual que els educadors temen que vagi en contra d'una nova llei de Florida', HB 1069-2023, aprovada per la legislatura de Florida i signada com a llei pel governador feixista, Ron DeSantis. Segons l'ACLU, el projecte de llei permet a qualsevol persona en un districte escolar 'oposar-se a qualsevol material a l'aula o biblioteca escolar o en una llista de lectura que representi o descrigui qualsevol conducta sexual, fins i tot si no és pornogràfica, si no és per a un curs de salut. Aquest material seria retirat en espera de recerca i subjecte a retirada permanent'.

Altres obres, entre elles quatre de Shakespeare, Somni d'una nit d'estiu, Un tramvia anomenat Desig, de Tennessee Williams, Crim i càstig, de Fiódor Dostoievski, i A sang freda, de Truman Capote, han estat aprovades només per als cursos 10è a 12è. Un professor del comtat d'Orange va assenyalar que alguns 'dels llibres que figuren ara en la llista de rebutjats estan inclosos en el llibre de text de llengua i literatura aprovat per l'estat que utilitzen els professors d'OCPS o en els plans d'estudis proporcionats pel districte que s'han aplicat en els últims anys'. Una de les obres rebutjades apareix en el llibre de text, mentre que altres dos figuren en el pla d'estudis.

Una altra professora del comtat d'Orange va declarar al Sentinel que 'es va quedar 'bocabadada' quan va veure que Somni d'una nit d'estiu havia estat rebutjada inicialment i es va enfadar quan les novel·les que havia ensenyat per a les classes de literatura de nivell avançat, entre elles L'home invisible, de Ralph Ellison, i Una oració per Owen Meany, de John Irving, també van ser rebutjades'.

A la fi de juny, el governador demòcrata de Louisiana, John Bel Edwards, va promulgar una llei que restringeix l'accés dels menors de Louisiana a material que defineix com sexualment explícit. Anteriorment, al juny, Edwards havia indicat que pensava que la llei no era 'necessària'. La llei exigeix a les biblioteques escolars, segons el Louisiana Illuminator, 'crear un sistema de targetes perquè els pares puguin impedir que els seus fills treguin llibres considerats inapropiats'. Les biblioteques també hauran d'adoptar un llenguatge polític per a limitar l'accés dels menors a material que descrigui 'conducta sexual', que la nova llei defineix en cinc paràgrafs'. El projecte de llei va ser secundat pel fiscal general de Louisiana, Jeff Landry, candidat a governador recolzat pel Partit Republicà.

"Si pretenem erradicar l'homofòbia, continua explicant Ramón Martínez en la seva obra, la violència que subsisteix en la manera en què se'ns percep i se'ns tracta , l'objectiu ha de ser transformar les regles hegemòniques de la percepció i el tractament. Modificar tota la legislació amb la intenció de regular aquestes relacions pot oferir-nos una victòria, però si volem un veritable triomf la clau del nostre èxit s'amaga en el convenciment, al qual mai s'accedeix mitjançant les ordres sinó a través de l'empatia.

De moment no són gaire empàtics aquests que censuren revistes perquè estan escrites en Valencià: Cavall Fort, El temps, Enderrock, Sàpiens, Llengua Nacional, Camacuc, ....

Antecedents de la notícia:

"La cultura de la homofobia y como acabar con ella," de Ramón Martínez o "A la conquesta del cos equivocat," de Miquel Missé, són dos dels títols, entre sengles llibres, sobre temàtica LGTBQIA+, gèneres i orientacions dissidents, relacions sexe i/o afectives fora de la norma, que el jutjat del contenciós número 1 de Castelló retirava dels instituts, atesa la sol·licitud de la Fundació Advocats Cristians.

Aquests títols s'havien triat amb un criteri tècnic adaptat a les edats de l'estudiantat i amb el doble objectiu de donar visibilitat entre l'estudiantat a les diverses realitats de gènere i promoure la igualtat i la diversitat sexual com a part de l'educació en Secundària, FP i Batxillerat, segons la regidoria de Cultura, Feminisme i LGTBI de l'Ajuntament de Castelló.

És comprensible que un grup d'advocats vetlli per la puresa dels coneixements que es transmeten a la joventut, als adolescents, als nens, fins i tot i sobretot als adults, en qualsevol centre educatiu. Perquè, tant grups minoritaris d'adults, que han aconseguit la majoria d'edat i la maduresa, com  grups, minoritaris també, d'adolescents, en trànsit cap a no se sap què, són els protagonistes de les grans gestes que fan córrer rius de tinta en la premsa escrita i enormes quantitats de bytes en les xarxes, per assassinar, apalizar, colpejar, trepitjar, insultar, menysprear, odiar a dones i homosexuals, lesbianes, transsexuals, bisexuals, LGTBI+, etc...En efecte, aquests necessiten una educació cristiana basada en la tolerància cap als altres.

Penso que és bo que els nens sàpiguen que existeixen persones amb gustos molt diferents, per a gustos els colors. De fet les nostres mares vénen parint al llarg de milers d'anys a tota mena de persones diferents en la seva morfologia, el seu genotip i fenotip: nens blancs, grocs, alts i baixos. No obstant això, una minoria de persones en el món, que no han rebut una educació basada en el respecte als altres i en els drets humans estan mancats de tolerància vers tot el que no entenen. Existeixen lleis dictades per les dones i homes que en el món han estat que ens ensenyen que tots naixem amb els mateixos drets i obligacions, siguem del color que siguem, la raça, el sexe, etc. No crec que sigui tan difícil d'entendre que rebre una educació cristiana és aprendre a conèixer i estimar als nostres semblants.

Per tant, no estem a favor que s'amaguin llibres que parlen d'homosexualitat, o de com combatre l'homofòbia, perquè formen part de la nostra educació com a éssers humans. En aquests llibres no es parla d'armes de destrucció massiva, d'odi entre practicants de diferents religions, d'odi entre clans o tribus, es parla d'amor, desig i educació ras i curt.

Ramón Martínez reclama en el seu llibre," La cultura de la homofobia y como acabar con ella," una reforma en l' educació, perquè certament s'ha convertit en l'únic camí per a construir un nou context social que no resulti agresiu per a les sexualitats heterodoxes.

"Si pretenem erradicar l'homofòbia, la violència que subsisteix en la manera en què se'ns percep i se'ns tracta , l'objectiu ha de ser transformar les regles hegemòniques de la percepció i el tractament. Modificar tota la legislació amb la intenció de regular aquestes relacions pot oferir-nos una victòria, però si volem un veritable triomf la clau del nostre èxit s'amaga en el convenciment, al qual mai s'accedeix mitjançant les ordres sinó a través de l'empatia. La llei és només una eina d'acompanyament que pot pal·liar les conseqüències de l'homofòbia, mai una fi perquè, si l'objectiu és la transformació cultural, aquesta requereix de la persuasió de tots i totes les integrants d'aquesta cultura. És llavors a través de les petites accions, els canvis mínims, les micropolítiques, com ens serà possible anar avançant en la nostra obstinació. D'un en un, però tots i totes al mateix temps, a través d'una sèrie de modificacions en la nostra manera de viure i expressar el nostre desig i el nostre gènere, i els compromisos polítics que d'ells es deriven," escriu Ramón Martínez en el seu llibre.

Segons l'autor de "La cultura de la homofobia y cómo acabar con ella", tota la història d'una discriminació pot resumir-se en un versicle de la Bíblia, que recull un mandat clar i precís de què ha de fer-se quan es té notícia d'una determinada pràctica sexual: "Si algú es fica al llit amb home com es fa amb dona, tots dos han comès abominació: moriran sense remei; la seva sang caurà sobre ells" Levític, 20.13".

A més, per si quedés algun dubte, poc abans pot trobar-se la mateixa prohibició: "No et ficaràs al llit amb home com a dona; és abominació" (Levític, 18.22).

Si observem el text bíblic, descobrim que, per exemple, sobre la idoneïtat de la parella sexual s'especifiquen quines són les relacions de parentiu incompatibles amb una sexualitat adequada (18:6-18), a més de condemnar-se tota relació amb animals (18.23).

D'igual manera, aquesta "llei de santedat" s'amplia a la prohibició d'altres actes, com dormir amb una dona que està menstruant (20.18) o veure nus a determinats familiars (20.19). Fins i tot s'afegeixen alguns preceptes sobre la ramaderia, l'agricultura i el vestit: "No apariaràs bestiar teu de diversa espècie. No sembris el teu camp amb dues classes diferents de gra. No usis roba de dues classes de teixit" (19.19).

El consum de porc estava prohibit, "perquè encara que té la peülla partida, hendida en meitats, no rumia" (Levític, 11:6) ja que en la Bíblia s'afirma que només són comestibles els caps de bestiar que, a més de tenir la peülla partida, rumia (11:3).

Els jueus havien de multiplicar-se i conservar la seva terra lliure d'impureses, però també els era necessaris mantenir la seva diferència amb altres cultures, i per a això necessitaven apartar-se de les pràctiques rituals amb contingut sexual. "No es pensa ni un sol moment si el sexe en si mateix està bé o està malament. La intenció és mantenir una forta identitat jueva", diu Helminiak. Per això converteix en "abominacions" o impureses aquestes conductes sexuals que practicaven els canaeos i egipcis, els més pròxims geogràficament al poble jueu, però que poden trobar-se també en la major part de les cultures humanes.

Allunyant-nos una mica d'Occident és possible trobar les primeres legislacions contràries a l'heterodòxia sexual en les civilitzacions de la ribera de l'Eufrates. Malgrat que el Codi de Hammurabi no les ofereix i, per contra, reconeix drets per a les quals avui diríem lesbianes, entorn de l'any 1100 a. C. el rei d'Assíria Tiglatpileser I castiga amb la castració les pràctiques sexuals entre homes en la primera llei "homòfoba" de la Història.

Les pràctiques sexuals entre persones del mateix sexe (homosexualitat) estan presents en la majoria de les cultures estudiades. L'antropologia informa que en algunes societats adopta caràcter ritual, en unes altres religiós, i en algunes polític. Sabem que a Melanèsia, per exemple, les pràctiques sexuals entre homes són obligatòries des dels vuit anys fins als divuit. Els pobles melanésics tenen una particular manera d'entendre la política de gèneres. Per a ells, les dones neixen, però els homes es fan. I una manera d'adquirir l'estatus d'home és sent inseminat pels homes adults del grup.

Daniel A. Helminiak (Pittsburgh,Pennsilvània, 20 de novembre de 1942) és un sacerdot catòlic, teòleg i escriptor dels Estats Units. ^[1] És més conegut pel seu best-seller internacional What the Bible Really Says about Homosexuality.

Ramón Martínez (Madrid, 1982) és doctor en Filologia per la Universitat Complutense. Com a expert en literatura espanyola i diversitat sexual i de gènere, ha publicat diferents articles de recerca i impartit nombroses conferències. Va ser finalista de l'IX Premi Odissea amb la seva primera novel·la, "Aquesta nit tu decideixes" (2007), i és columnista d'opinió habitual en Cáscara amarga. Activista LGTB i feminista, ha participat en diversos col·lectius. En l'actualitat forma part de Arcópoli.

A la conquesta del cos equivocat.

L'autor del llibre "A la conquesta del cos equivocat", Miquel Missé, escriu en l'epíleg que "en molts moments d'aquest llibre pot semblar que dic el que dic perquè mai he sentit el desig absolut d'esborrar el meu cos sencer, de no sortir de casa amb ell, d'autolesionar-lo o mutilar-lo, de sentir pànic a la nuesa o d'esquivar a qualsevol preu les relacions sexuals; pot semblar que fins i tot avui en dia tinc una relació fantàstica amb les parts del meu cos que em recorden la meva biologia de dona, i res d'això és cert. Totes aquestes coses em continuen passant de vegades i m'esforço cada dia per superar-les....Escriure aquest llibre forma part d'un procés gairebé terapèutic d'autoestima corporal, és una carta d'amor que he escrit al meu cos."

 

"Sento l'estranya sensació que m'han robat el cos. De fet, sento que ens l'han pres a les persones trans en general. És una sensació que tinc, no pretén ser una veritat. Però és ben cert que es tracta d'una sensació intensa i violenta que m'ha dut a escriure aquest llibre. Vull dir, que se'ns ha robat la possibilitat de viure el cos d'una altra manera, que se'ns ha imposat una interpretació única sobre algunes de les seves parts. Vull dir, que per explicar el nostre malestar se'ns ha dit que no hauríem d'haver nascut en aquest cos però que podem aconseguir el cos adequat amb tractaments hormonals i algunes intervencions quirúrgiques. He sentit moltes vegades que m'estaven robant el cos i d'un temps ençà he sentit també que volia recuperar-lo, recuperar-ne el que pogués, si és que encara hi era a temps. Aquest cos que havia odiat tant, volia conquerir-lo novament, abraçar-lo molt fort i dir-li que em sabia greu haver-lo abandonat," escriu Miquel Missé en el pròleg del seu llibre.

Miquel Missé (Barcelona, 1986) és sociòleg i activista trans. Actualment, treballa com a consultor i formador independent en l'àmbit de les polítiques públiques per la diversitat sexual i de gènere i la promoció d'una cultura trans plural i crítica. A més col·labora com a investigador extern amb la Línea d'estudis sobre diversitat sexual i de gènere de la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya. Ha editat, juntament amb Gerard Coll-Planas, el llibre "El género desordenado: críticas en torno a la patologización de la transexualidad" (Egales, 2010) i, juntament amb Pol Galofre, la complilació "Políticas trans: una antología desde los estudios trans norteamericanos" (Egales, 2015). També és l'autor de "Transexualidades: otras miradas posibles" (Egales, 2013).

Llistat de títols censurats, segons  les propietàries de la botiga Cómplices, situada al carrer Cervantes, 4, de la ciutat de Barcelona:

"Corcel de fuego". Autora: LUCÍA SÁNCHEZ SAORNIL (Madrid, 1895-Valencia, 1970)LUCÍA SÁNCHEZ SAORNIL (Madrid, 1895-València, 1970)  va ser una veu excepcional en el moviment literari d'avantguarda conegut com Ultraísme. Va publicar els seus poemes en algunes de les revistes més significatives de l'Edat de Plata: Avante, Los Quijotes, Grècia, Cervantes o Ultres, entre altres.

"Leia, Rihanna&Trump."

Autores: Proyecto una. "De cómo el feminismo ha transformado la cultura pop y de cómo el machismo reacciona con terror."

El nostre temps està sumit en el caos. Les xarxes d'internet estan repletes de fakenews, troles i fòrums on habiten nerds, geeks i altres espècies fosques. En els últims anys els memes, fils de Twitter i estrelles del pop han omplert el debat polític fins a l'avorrició.

La lluita cultural és el principal front de batalla de la alt-right i el conservadorisme. L'hegemonia del capitalisme i el patriarcat depenen avui del control del pensament. La cultura pop està canviant el Vell Món i odes les subcultures que funcionaven com a refugi de masculinitats tòxiques es regiren com una bèstia ferida. Davant aquesta situació d'emergència, diferents grups, espais i persones han decidit organitzar-se.

Què tenen en comú tots aquests fenòmens? És la nova ona dretana i feixistoide una reacció a les conquestes del feminisme o viceversa? Tot això intenta desentranyar aquest llibre.

"Transeducar." Autor: Ricard Huerta.  El seu autor elabora un plantejament motivador que té com a punts fonamentals de suport l'art i l'educació. Tracem un itinerari basat en la defensa dels drets humans, ampliant les possibilitats d'una societat que avança cap a majors exigències en el referit a dinàmiques socials, polítiques i tecnològiques. El terme transeducar, neologisme que dóna nom al volum, s'emmarca en aquest propòsit d'adequació cap a zones poroses, entorns de generositat que ens permetin trobades i efervescències, traspassant davanteres, transformant els condicionants, transgredint els prejudicis i atesos els espais fronterers, tot això transitant per territoris poc explorats fins ara.

"Familias modernas." Autora: Susan Golombok.

En " Familias modernas " .Susan Golombok sintetitza més de dues dècades d'innovadora recerca sobre la criança dels nens en les noves formes de família: les de mares lesbianes, les de pares gais, les encapçalades per dones sense parella o les formades mitjançant tècniques de reproducció assistida com la fecundació in vitro, la donació d'òvuls, la donació d'esperma, la donació de...

"Cómo superar un bollodrama." Autora: Paula Alcaide. Falta de desig sexual, relacions tòxiques, enamorar-se d'una dona heterosexual, ruptures, malentesos, gelosia, crisi de parella... La vida afectiva de les dones que mantenen relacions amb altres dones està plena d'alts i baixos i cap està lliure del temut «bollodrama». La psicòloga Paula Alcaide desglossa en aquest manual algunes de les particularitats de les relacions entredones i ofereix les pautes per a superar aquests moments d'alta intensitat emocional.

"Lesbianas así somos." Autores: Marta Fernández Herráiz i Kika Fumero. Lesbianes, així som és un llibre que vol abordar una realitat que encara avui en dia continua sent bastant desconeguda: la de les dones lesbianes. Com som, com vivim, com ens percebem a nosaltres mateixes, què ens agrada i què no ens agrada, quan i com descobrim que estimem a dones, com són les nostres relacions de parella, com formem famílies, on treballem, quins productes i serveis lesbian friendly existeixen, amb quins referents de dones obertament lesbianes contem en la història i en l'actualitat.

"Orgullo". Autor : Josema Busto. Stonnewall Inn va ser l'origen de tot. Un d'aquests llocs atrotinats que acollien a gais, lesbianes, transsexuals, drag queens i minories racials. Ni tan sols aquells diminuts oasis estaven a resguard de les freqüents batudes policials, per això es va convertir en un símbol de resistència. Stonnewall Inn va ser l'origen de les primeres...

"We too." Autor: Octavio Salazar. Octavio Salazar, un clar referent en la tasca de transformar als homes des del feminisme, ens ofereix unes pàgines compromeses i apassionades per a ajudar els i les més joves a convertir-se en persones igualitàries. Sense mordasses i d'una forma directa i senzilla, #WeToo sacseja els fonaments de la societat patriarcal per a oferir una guia i obrir espais de reflexió a les aules, als carrers i en la vida.

"El fin del armario." Autor: Bruno Bimbi. Avanços i reculades, mites i prejudicis, alegries i tristeses, tot interessa a la mirada de Bruno Bimbi, que integra històries personals i col·lectives ocorregudes en diferents llocs del món. Parla d'homofòbia i transfòbia, però també de racisme i antisemitisme. De filosofia, història, teologia, biologia i política; de sèries de televisió, aplicacions per a lligar, discoteques i cambres obscures.

"Gay sex."  Autor: Gabriel J. Martín. Buscant la millor relació possible amb la sexualitat, Gai Sex recorre diferents blocs temàtics. Començant per entendre els prejudicis que històricament van conduir a una mala relació amb el sexe. Comprendrem que la sexualitat és una dimensió bàsica de qualsevol ésser humà i farem passos per a alliberar-nos de tot allò que ens obstaculitza el gaudi sexual profund. A mesura que el llibre avança, aprofundim en el coneixement dels nostres cossos i ments: hormones, zones erògenes, genitals i morbositats per a comprendre els mecanismes sobre els quals s'assenteixi la nostra resposta sexual..

"Después de lo trans." Autora Elizabeth Duval. Fins al cony del trans. Així està Elizabeth Duval. Cansada de ser la joveníssima activista abans que l'escriptora o la filòsofa. Està farta i d'aquesta mateixa avorrició neix la ràbia que mou aquest llibre, l'últim dels seus esforços per a desprendre's del penjament del trans. Però això no és una *autoficción ni molt menys un pamflet que pugui repetir-se sense digerir. Després del trans és un assaig visceral i ambiciós que encerta en la medul·la de les guerres culturals i identitàries del nostre siglo.la autora planeja...

"Cuando muera Chueca." Autor: Ignació Elpidio Domínguez Ruíz. Chueca es uno de los barrios LGTBI más conocidos del mundo, habiendo llegado en cerca de tres décadas a ser un símbolo de la transformación urbana y de la diversidad sexual y de género. El barrio tal y como ha sido celebrado y reconocido por administraciones públicas y asociaciones activistas se formó a partir de la decadencia urbana y de la gentrificación. Esta transformación permite ir más allá del caso madrileño, por el parecido con otros barrios y espacios LGTBI de todo el mundo.
 
Cuando muera Chueca explora este movimiento: de Chueca al resto de los espacios LGTBI posibles, desde la perspectiva de la antropología, los estudios urbanos y la geografía. Este ensayo revisa diferentes explicaciones sobre cómo y por qué se han ido desarrollando estos espacios, incluyendo también modelos y teorías sobre la decadencia y la gentrificación de barrios como Chueca, Castro o Le Marais. 

"Transexualidades otras miradas posibles." Autor: Miquel Missé.

Històricament, la transsexualitat ha despertat un gran interès en el camp de les ciències de la salut i de les ciències socials. Encara avui sorgeixen teories que, de manera gairebé obsessiva, volen explicar per què les persones trans existim. Per un moment, podríem canviar l'enfocament i plantejar que el conflicte i el debat que genera el fet trans en la nostra cultura és la transfòbia. La qüestió a investigar no seria llavors el perquè hi ha individus trans sinó el rebuig social que aquestes persones generen. No serien ja els nostres cossos l'objecte d'estudi, sinó la societat i els nostres referents culturals. La pregunta clau seria, per tant, com i per què existeix la violència cap a les persones que viuen identitats de gènere fora del binomi home-dona? Aquest és el punt de partida d'una reflexió que s'obre com una inquietud entorn de la transfòbia, i la convicció que és possible erradicar-la.

"De nombre y hueso." Autor: varis.

En "De nombre y hueso " es donen cita dotze veus trans per a crear un entramat de relats foscos i sobrenaturals, cadascun acompanyat d'una ilustració realitzada també per un artista trans. Històries que giren entorn de conceptes com la mort, els monstres, la identitat o el passat, que renoven amb la seva narrativa jove i desacomplexada.
Textos de Judas Salieri, Matt D. McGregor, Neil Hazard, Kaia Baena, T. Mateo Díaz Romero, Violeta Serrano, Iván García, Ángel Belmonte Rodes, Tyren Sealess, Denis Gil Vega, David Orión Pena, Elliot Caín García.
Ilustracions de Milo López, Keyran Halo, Theo Jiménez (Malorde), Catalina Parra, Gustavo Galiano, Lucía de Palau, Guillermo Saavedra, Dorian Gabriel, Ania APART, Lur González García, T. Mateo Díaz Romero, Blacknoisyblue.

"No estamos tan bien."  Autor: Rubén Serrano.

 

"Un año sin nombre." Autor: Cyrus Dunham.

Durant tota la seva vida, Cyrus Dunham s'ha sentit com un visitant en el seu propi cos. La seva vida han estat una sèrie d'imitacions (nineta adorable, filla, germana, noia lesbiana) fins que el profund sentiment d'alienació que sentia es va tornar insuportable. Movent-se sempre entre dues identitats, Dunham ens introdueix en la crisálida que és la transició de gènere, demanant-nos que assistim a un procés incert i estimulant que pertorba les nostres suposicions més bàsiques sobre qui som i com estem constituïts. . Escrita amb una intensitat emocional desarmant i amb una veu pròpia, Un any sense nom és una història sobre el pas de la infantesa a l'adultesa queer poderosa i emocionant.

«Cyrus Dunham és un escriptor tendre, obert i plens de matisos i el seu llibre es permet ser desordenat i complicat en nom de l'honestedat indestructible. És un relat impressionant d'anhel i pertinença. Un any sense nom va fer sonar música en cada racó del meu cor» - Hanif Abdurraqib, autor multiventas del New York Times

«Unes memòries profundament honestes escrites amb un llenguatge concís, que sovint té la força d'un cop de puny i que es resisteix a resoldre situacions complicades de la manera més simple» - Revista:  Elle.

"Con amor, Simón." Autor: Becky Albertalli.

"No vine a ser carne." Autora: Gata Cattana.

Descripció:

«No vaig venir a ser carn, vaig venir a ser escuma», escriu Gata Cattana lúcidament en un dels textos inèdits que conté aquest llibre i que li dóna títol. Una compilació de lletres, poemes i textos en prosa de la Gata que tots coneixem -activista, feminista, reivindicativa, emocional-, però també d'aquella Ana més ingènua que començava a escriure i a formar-se una idea del món i de la realitat.

La breu però valuosa obra literària de la politòloga, rapera i poeta morta en 2017 les lletres de la qual s'han convertit en signe de la lluita feminista i de tota una generació es completa amb aquest volum. Un compendi únic i preuat per a qualsevol seguidor de la seva música o de les seves lletres. La crítica ha dit...

«Ella escrivia com desafiant al tendío, entre la ràbia puríssima i una sensibilitat nova, mig transparent: il·luminada com una mèdium que escrutava al món des d'aquests ulls plens de preguntes i eyeliner».Lorena G. Maldonado en L'Espanyol

«Sota el seu cap portava el cartell de promesa. Molts la veien com la successora de la Mala Rodríguez, uns altres com la que vindria a salvar el rap femení i feminista al nostre país».Eldiario.es

«Un any després de la seva mort la gent no s'ha oblidat de Gata Cattana. La seva música continua sent referent per a moltes joves apoderades i els designis musicals que va transitar en la seva tala però intensa carrera artística de ben segur seran objecte d'estudi en un futur».AS

«Una de les veus més potents i lúcides del rap espanyol: capaç d'invocar, en una mateixa cançó, a la pensadora Silvia Federici, la Teoria King Kong de Virgine Despentes, o a la republicana Clara Campoamor».Playground Magazine

«Gata comparteix tot el que li passa per dins amb sinceritat i determinació. Perquè, en ella, les idees es fan art; es fan immortals». Vice

«Intel·ligent i sensible, el seu treball estava canviant moltes coses». Mala Rodríguez

"LGTBI: Claus bàsiques." Autors: Eugeni Rodriguez i Cristian Carrer, amb pròleg de Gabriela Serra.

«Aquest llibre hauria de ser llegit per tots aquells que treballen amb infants i joves. I, si fos possible, hauria d’estar a tots els centres escolars. Un llibre necessari per a un temps en què, dissortadament, l’homofòbia encara mata»
Jordi Llavoré

Eugeni Rodríguez; Cristian Carrer

 

"Chicas que entienden. Invisibilidad lesbiana".  Autores: M. Ángeles Goicoechea Gaona, Olaya Fernández Guerrero, M. José Clavo Sebastián, Remedios Álvarez Terán.

"Chicas que entienden. Invisibilidad lesbiana" és un estudi realitzat per un equip de quatre investigadores de la Universitat de La Rioja on s'aprofundeix en la lesbofobia i les seves conseqüències, viscudes i comptades en primera persona per un grapat de dones que han sortit de l'armari o que segueixen dins d'ell, i que volen deixar constància de les dificultats que, encara avui, es continuen trobant en el seu camí cap a la igualtat.

"¿Y si fuéramos nosotros?". Autors: Adam Silvera i Becky Albertalli.

El reeixit autor Adam Silvera, que recentment va publicar al nostre país la novel·la "Recorda aquella vegada", i la reconeguda escriptora Becky Albertalli, que ha pogut veure en cinemes l'adaptació d'una de les seves novel·les Jo Simon Homo Sapiens, (tots dos llibres publicats en espanyol pel segell editorial Puck) han combinat les seves habilitats i les han transformat en What if it’s us “¿ Y si fuéramos nosotros?”, una novel·la escrita a quatre mans d'una forma una mica curiosa.

"50 Queers. Que cambiaron el mundo." Autor: Dan Jones.

"50 queers que cambiaron el mundo" presenta a herois i heroïnes LGTBIQ+ que van traspassar tot tipus de fronteres al llarg dels anys. Prepara't per a descobrir les vides de Freddie Mercury, Alan Turing, RuPaul, Oscar Wilde o Virgínia Woolf, entre altres estrelles queer i simpatitzants queer procedents dels mons de la música, l'art, la literatura, el cinema i la televisió, a més de tota una sèrie d'aguerrits acadèmics, activistes i descarats ídols de la cultura pop.

"¿Por qué ser feliz, cuando puedes ser normal?". Autora: Jeanette Winterson.

¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?, va preguntar la senyora Winterson a la seva filla Jeanette quan ella, acabats de complir els setze anys, li va confessar haver-se enamorat d'una altra noia. Estranya pregunta, però poc més podia esperar-se d'una dona que havia adoptat a una nena per a fer d'ella una aliada en la seva missió religiosa, i en canvi les hi va tenir a veure amb un ésser estrany que demanava a crits la seva porció de felicitat.

"Jo soc així i això no es un problema." Autora: Fani Grande Serrano.

Aquest llibre està pensat també per a ser treballat amb adolescents en centres de secundària i batxillerat. 

En "Jo sóc així i això no és un problema," Fani Gran fa un treball fantàstic sent l'empatia la protagonista principal en el recorregut que fa per les diferents històries que apareixen al llarg de les pàgines. Els elements que sostenen i donen força a aquest projecte són: la profunda i exhaustiva recerca realitzada per l'autora sobre la transsexualitat i diversitat sexual, la creació de personatges ficticis que acompanyen a cadascuna de les veus reals del llibre i, finalment, l'elaboració i realització d'entrevistes a vuit persones que compten les seves vivències relacionades directament amb la transsexualitat, la intersexualitat o la sexualitat sentida (bé per ser protagonistes, bé per ser familiars).

La sensibilitat amb la qual es tracten temes tan delicats com la intersexualitat en un bebè o la transfòbia social (problema i causa de xacres socials com el bullying, la depressió o fins i tot el suïcidi -especialment en gent molt jove-) fan del llibre un text indispensable per a promoure realitats diverses des d'una perspectiva lliure de prejudicis i etiquetes.

"LGTB para principiantes." Autor: Daniel Valero Triguillo.

"Si no formes part del col·lectiu LGTB, potser hi hagi moltes preguntes sobre nosaltres que sempre t'has fet i mai has acabat d'entendre del tot. I de fet, si formes part del col·lectiu, també. Al cap i a la fi, ningú ens ensenya a formar part d'ell. Per això, aquest llibre està escrit en forma de preguntes i respostes. Res més i res menys que 100 preguntes i respostes, algunes que potser sempre t'havies fet i unes altres que potser no t'havies plantejat fins ara, amb les quals entrar en el món LGTB."

"Queer una historia gráfica." Autors:Kieron Gillen, escriptor, The Wicked + The Divine. 

«Una introducció concisa, precisa i bellament il·lustrada a la teoria queer»

Aquest llibre té com a objectiu:

- Obrir-te l'apetit perquè et vingui de gust descobrir més coses.

- Explicar com la teoria queer es va fer necessària com a manera de qüestionar certes suposicions populars sobre sexe, gènere i identitat.

- Presentar-te algunes de les idees clau de la teoria queer i els seus pensadors —de forma tan senzilla com sigui possible— així com algunes de les tensions internes de la teoria queer, a més de les diferents direccions que ha pres aquests últims anys.

- Extreure de la teoria queer allò que sembli més útil per a les nostres vides diàries, les nostres relacions i les nostres comunitats.

- La idea és convidar-te a conèixer la teoria queer i animar-te al fet que intentis pensar de forma queer.

 

"El amor del revés." Autor: Luisgé Martín.

El amor del revés és l'autobiografia sentimental d'un noi que, en arribar a l'adolescència, descobreix que el seu cor està podrit per una malaltia maligna: l'homosexualitat:

«En 1977, als quinze anys d'edat, quan vaig tenir la certesa definitiva que era homosexual, em vaig jurar a mi mateix, aterrit, que ningú ho sabria mai. Com la de Scarlett O’Hara en Allò que el vent se'ndugué, va ser una promesa solemne. En 2006, no obstant això, em vaig casar amb un home en una cerimònia civil davant cent cinquanta convidats, entre els quals estaven els meus amics de la infància, els meus companys d'estudis, els meus col·legues de treball i tota la meva família. En aquests vint-i-nou anys que havien transcorregut entre una data i una altra, jo havia sofert una metamorfosi inversa a la de Gregorio Samsa: havia deixat de ser una panerola i m'havia anat convertint a poc a poc en un ésser humà.»

 

"Orgullo: La lucha por la igualdad del movimiento LGTBI." Autor: Matthew Todd.

Al juny de 1969, la policia va fer una batuda en el Stonewall Inn, un bar gai de Nova York. Naixia llavors el moviment que va lluitar per la igualtat de drets per a la comunitat LGTBI. 'Orgullo' conta el que va ocórrer aquella nit, i els disturbis que es van produir en els dies i nits següents, així com el consegüent naixement de l'activisme LGTBI i els cinquanta anys posteriors en els quals tant gent corrent com activistes van dedicar les seves vides a canviar la posició que la societat tenia respecte a la nostra comunitat. 'Orgullo' recull els moments clau en la lluita per la igualtat de la comunitat LGTBI, des dels triomfs dels primers activistes a l'aprovació de lleis contra la discriminació, recollint el gradual augment de l'acceptació de la comunitat LGTBI en món com el de la política, l'esport, la cultura o els mitjans de comunicació.

"Libérate." Autora: Valeria Vegas.

"Libérate" és un merescut tribut a aquells artistes, pel·lícules, cançons i sales d'espectacles que van retornar el color i la lluentor —dels lluentons, per descomptat— a un país que portava massa temps vivint en blanc i negre. Un homenatge a aquesta cultura LGTBQ que, fins i tot a l'Espanya més grisa, va aconseguir obrir-se camí superant adversitats, sortejant la censura i vencent la desconfiança d'una societat que encara estava lluny de ser tolerant.

A través de gairebé un centenar d'entrades disposades a manera de diccionari, la periodista Valeria Vegas recopila multitud de referències —i referents— imprescindibles per a entendre el paper que han jugat *gais, lesbianes, bisexuals, dones i homes trans, drags, transformistes i aliats del col·lectiu en la cultura espanyola. Un recorregut històric que arrenca en els anys seixanta, amb l'estrena de la pel·lícula Diferent i la irrupció de Coccinelle en plena Gran Via madrilenya, passa pels convulsos anys de la Transició i arriba fins a principis del segle XXI, recordant-nos que fa tan sols una dècada encara quedaven territoris de llibertat per conquistar.

"Transfeminismo o barbarie."

"Transfeminismo o barbàrie"  és un acostament a les lluites transfeministes, així com una resposta plural i col·lectiva als atacs trànsfobs que reneixen en l'actualitat en el si de certs sectors polítics i tradicionalment denominats feministes.

És important que aquestes realitats -que no haurien de suposar ja avui cap problemàtica-, siguin enteses socialment i, en conseqüència, secundades. Per a això, quinze veus, referents i diverses, reunides en aquest volum, han escrit sobre la lluita feminista no excloent i, en alguns casos, també sobre les tan injuriades i conceptualment desvirtuades -per alguns sectors- teories queer.

 

"Ahora ya lo sabes." Autor: Oriol Pamies.

Oriol Pàmies presenta el llibre que li hagués agradat llegir quan va sortir de l'armari. Ser diferent no és dolent però em va portar un temps entendre-ho. Al principi em vaig sentir només i em van assaltar centenars de preguntes que no podia compartir amb ningú. Aquest llibre servirà tant a aquells que encara tinguin dubtes, als quals ja estiguin segurs i fins i tot als quals vulguin entendre millor a algú pròxim.Ara que ja ho saps està replet d'informació així com el meu testimoniatge personal i el de moltes altres persones que han compartit amb mi les seves històries.

Orientació, prejudicis i acceptació, sortir de l'armari, homofòbia, identitat o expressió transgènere, matrimoni homosexual i famílies, religió, Internet i apps, viatjar de manera segura, salut, etc. Aquests són només alguns dels temes sobre els quals parlaré en aquestes pàgines amb la intenció de donar-te tota la informació per a prendre les teves pròpies decisions i adonar-te que ets perfecte tal com ets.

Ramón Martínez reclama en el seu llibre," La cultura de la homofobia y como acabar con ella," una reforma en l' educació, perquè certament s'ha convertit en l'únic camí per a construir un nou context social que no resulti agresiu per a les sexualitats heterodoxes.

"Si pretenem erradicar l'homofòbia, la violència que subsisteix en la manera en què se'ns percep i se'ns tracta , l'objectiu ha de ser transformar les regles hegemòniques de la percepció i el tractament. Modificar tota la legislació amb la intenció de regular aquestes relacions pot oferir-nos una victòria, però si volem un veritable triomf la clau del nostre èxit s'amaga en el convenciment, al qual mai s'accedeix mitjançant les ordres sinó a través de l'empatia. La llei és només una eina d'acompanyament que pot pal·liar les conseqüències de l'homofòbia, mai una fi perquè, si l'objectiu és la transformació cultural, aquesta requereix de la persuasió de tots i totes les integrants d'aquesta cultura. És llavors a través de les petites accions, els canvis mínims, les micropolítiques, com ens serà possible anar avançant en la nostra obstinació. D'un en un, però tots i totes al mateix temps, a través d'una sèrie de modificacions en la nostra manera de viure i expressar el nostre desig i el nostre gènere, i els compromisos polítics que d'ells es deriven," escriu Ramón Martínez en el seu llibre.

Segons l'autor de "La cultura de la homofobia y cómo acabar con ella", tota la història d'una discriminació pot resumir-se en un versicle de la Bíblia, que recull un mandat clar i precís de què ha de fer-se quan es té notícia d'una determinada pràctica sexual: "Si algú es fica al llit amb home com es fa amb dona, tots dos han comès abominació: moriran sense remei; la seva sang caurà sobre ells" Levític, 20.13".

A més, per si quedés algun dubte, poc abans pot trobar-se la mateixa prohibició: "No et ficaràs al llit amb home com a dona; és abominació" (Levític, 18.22).

Si observem el text bíblic, descobrim que, per exemple, sobre la idoneïtat de la parella sexual s'especifiquen quines són les relacions de parentiu incompatibles amb una sexualitat adequada (18:6-18), a més de condemnar-se tota relació amb animals (18.23).

D'igual manera, aquesta "llei de santedat" s'amplia a la prohibició d'altres actes, com dormir amb una dona que està menstruant (20.18) o veure nus a determinats familiars (20.19). Fins i tot s'afegeixen alguns preceptes sobre la ramaderia, l'agricultura i el vestit: "No apariaràs bestiar teu de diversa espècie. No sembris el teu camp amb dues classes diferents de gra. No usis roba de dues classes de teixit" (19.19).

El consum de porc estava prohibit, "perquè encara que té la peülla partida, hendida en meitats, no rumia" (Levític, 11:6) ja que en la Bíblia s'afirma que només són comestibles els caps de bestiar que, a més de tenir la peülla partida, rumia (11:3).

Els jueus havien de multiplicar-se i conservar la seva terra lliure d'impureses, però també els era necessaris mantenir la seva diferència amb altres cultures, i per a això necessitaven apartar-se de les pràctiques rituals amb contingut sexual. "No es pensa ni un sol moment si el sexe en si mateix està bé o està malament. La intenció és mantenir una forta identitat jueva", diu Helminiak. Per això converteix en "abominacions" o impureses aquestes conductes sexuals que practicaven els canaeos i egipcis, els més pròxims geogràficament al poble jueu, però que poden trobar-se també en la major part de les cultures humanes.

Allunyant-nos una mica d'Occident és possible trobar les primeres legislacions contràries a l'heterodòxia sexual en les civilitzacions de la ribera de l'Eufrates. Malgrat que el Codi de Hammurabi no les ofereix i, per contra, reconeix drets per a les quals avui diríem lesbianes, entorn de l'any 1100 a. C. el rei d'Assíria Tiglatpileser I castiga amb la castració les pràctiques sexuals entre homes en la primera llei "homòfoba" de la Història.

Les pràctiques sexuals entre persones del mateix sexe (homosexualitat) estan presents en la majoria de les cultures estudiades. L'antropologia informa que en algunes societats adopta caràcter ritual, en unes altres religiós, i en algunes polític. Sabem que a Melanèsia, per exemple, les pràctiques sexuals entre homes són obligatòries des dels vuit anys fins als divuit. Els pobles melanésics tenen una particular manera d'entendre la política de gèneres. Per a ells, les dones neixen, però els homes es fan. I una manera d'adquirir l'estatus d'home és sent inseminat pels homes adults del grup.

Daniel A. Helminiak (Pittsburgh,Pennsilvània, 20 de novembre de 1942) és un sacerdot catòlic, teòleg i escriptor dels Estats Units. ^[1] És més conegut pel seu best-seller internacional What the Bible Really Says about Homosexuality.

Ramón Martínez (Madrid, 1982) és doctor en Filologia per la Universitat Complutense. Com a expert en literatura espanyola i diversitat sexual i de gènere, ha publicat diferents articles de recerca i impartit nombroses conferències. Va ser finalista de l'IX Premi Odissea amb la seva primera novel·la, "Aquesta nit tu decideixes" (2007), i és columnista d'opinió habitual en Cáscara amarga. Activista LGTB i feminista, ha participat en diversos col·lectius. En l'actualitat forma part de Arcópoli.

A la conquesta del cos equivocat.

L'autor del llibre "A la conquesta del cos equivocat", Miquel Missé, escriu en l'epíleg que "en molts moments d'aquest llibre pot semblar que dic el que dic perquè mai he sentit el desig absolut d'esborrar el meu cos sencer, de no sortir de casa amb ell, d'autolesionar-lo o mutilar-lo, de sentir pànic a la nuesa o d'esquivar a qualsevol preu les relacions sexuals; pot semblar que fins i tot avui en dia tinc una relació fantàstica amb les parts del meu cos que em recorden la meva biologia de dona, i res d'això és cert. Totes aquestes coses em continuen passant de vegades i m'esforço cada dia per superar-les....Escriure aquest llibre forma part d'un procés gairebé terapèutic d'autoestima corporal, és una carta d'amor que he escrit al meu cos."

 

"Sento l'estranya sensació que m'han robat el cos. De fet, sento que ens l'han pres a les persones trans en general. És una sensació que tinc, no pretén ser una veritat. Però és ben cert que es tracta d'una sensació intensa i violenta que m'ha dut a escriure aquest llibre. Vull dir, que se'ns ha robat la possibilitat de viure el cos d'una altra manera, que se'ns ha imposat una interpretació única sobre algunes de les seves parts. Vull dir, que per explicar el nostre malestar se'ns ha dit que no hauríem d'haver nascut en aquest cos però que podem aconseguir el cos adequat amb tractaments hormonals i algunes intervencions quirúrgiques. He sentit moltes vegades que m'estaven robant el cos i d'un temps ençà he sentit també que volia recuperar-lo, recuperar-ne el que pogués, si és que encara hi era a temps. Aquest cos que havia odiat tant, volia conquerir-lo novament, abraçar-lo molt fort i dir-li que em sabia greu haver-lo abandonat," escriu Miquel Missé en el pròleg del seu llibre.

Miquel Missé (Barcelona, 1986) és sociòleg i activista trans. Actualment, treballa com a consultor i formador independent en l'àmbit de les polítiques públiques per la diversitat sexual i de gènere i la promoció d'una cultura trans plural i crítica. A més col·labora com a investigador extern amb la Línea d'estudis sobre diversitat sexual i de gènere de la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya. Ha editat, juntament amb Gerard Coll-Planas, el llibre "El género desordenado: críticas en torno a la patologización de la transexualidad" (Egales, 2010) i, juntament amb Pol Galofre, la complilació "Políticas trans: una antología desde los estudios trans norteamericanos" (Egales, 2015). També és l'autor de "Transexualidades: otras miradas posibles" (Egales, 2013).

La redacció de Las afueras.