La farsa de l'alto-el-foc

_________________________________________________

Després del cop d'estat del Maidan en 2014, el nou govern ucraïnès va decidir ocupar i sotmetre a les repúbliques del Donbàs i Lugansk. Es va iniciar la guerra civil, que en aquesta fase va concloure amb el cèrcol de les tropes ucraïneses en Ilovaisk. Milers de soldats van morir. Les forces ucraïneses van ser derrotades i es va demanar un acord de pau, clamant: “Estem llestos per a la pau”. Negociem!

Geopolítica 15 març, 2025 Eduardo Luque

"Després del cop d'estat del Maidan en 2014, el nou govern ucraïnès va decidir ocupar i sotmetre a les repúbliques del Donbàs i Lugansk. Es va iniciar la guerra civil, que en aquesta fase va concloure amb el cèrcol de les tropes ucraïneses en Ilovaisk. Milers de soldats van morir. Les forces ucraïneses van ser derrotades i es va demanar un acord de pau, clamant: “Estem llestos per a la pau”. Negociem!"

Es van signar els Acords de Minsk-1, que no van ser respectats per la part ucraïnesa. Els bombardejos contra la població civil van continuar i la guerra es va intensificar. En 2015, novament les tropes del govern van ser voltades i derrotades pels independentistes en Debáltsevo. El govern va tornar a clamar: «Alt a la guerra! Volem la pau!». Es va concloure el tractat de Minsk-2, que tampoc va ser honrat per la part governamental. La excanciller alemanya Merkel, l'expresident francès Hollande i l'expresident ucraïnès Poroshenko van declarar públicament que mai van tenir intenció de complir els acords, volien guanyar temps per a rearmar a l'exèrcit ucraïnès.

El 24 de febrer de 2022 es va reiniciar la guerra amb la participació directa de les tropes russes, que es van acostar a Kíev. Els militars russos van prendre l'aeroport Antonov en la capital en una acció llampec mentre suprimien les defenses antiaèries. La situació militar per a les forces ucraïneses i la capital del país era molt difícil. El govern ucraïnès novament va demanar negociacions i va posar com a condició la retirada de les tropes russes dels ravals de Kíev: «Estem llestos per a negociar», van dir novament. El 6 de març es va signar un preacord que hagués pogut posar fi al conflicte, però la part ucraïnesa va assassinar a Kíev al seu principal negociador, Denis Kireev.

En 2025, les forces ucraïneses col·lapsen a la regió de Kursk. Endevinen què diran? …

La retòrica de Trump sobre el final de la guerra ucraïnesa no ha suportat la prova del cotó. els Estats Units i Ucraïna van arribar a un acord d'alto-el-foc per 30 dies durant les converses a Gidda. Ha estat una manera d'esmenar el mal pas donat per Zelenski en el Despatx Oval. Sense interrupció, Trump es va atribuir l'èxit i tot seguit va anunciar l'aixecament de les restriccions a l'ajuda armamentística i d'intel·ligència amb Ucraïna.



Queda clar que és els EUA el que ha permès que el règim ucraïnès pervisqui fins a aquest moment. És els EUA el que defineix els objectius dels míssils Himars que castiguen les ciutats russes. Moscou sap que un alto-el-foc de 30 dies seria una benedicció per a Ucraïna, ja que permetria detenir l'avanç rus, anivellar les seves línies i rearmar-se amb els nous enviaments de material promesos per Trump. Rússia perdria l'avantatge tàctic i operatiu que ara ha aconseguit a un alt preu i, una vegada recuperada, Ucraïna podria, amb redoblat suport occidental, rebutjar les condicions de pau.

El ministre d'exteriors rus Serguei Lavrov ho ha exposat amb claredat: la part russa no creu en la bona fe de l'equip negociador de Trump. Trump no pretén aproximar-se cap a la pau, sinó mantenir i alimentar la guerra. L'equip del president nord-americà, malgrat les altisonants declaracions, persegueix el mateix objectiu que el gabinet Biden: derrotar estratègicament a Rússia. No negocia de bona fe. Per què, si no, s'ofereix l'alto-el-foc després d'un atac massiu contra els civils a Moscou? Washington pretén, d'una banda, impedir que Moscou prengui en consideració la proposta (Trump aposta per la continuació de la guerra mentre pugui obtenir algun benefici econòmic) i, per un altre, generar un corrent de propaganda a Occident assenyalant a Putin com un senyor de la guerra i justificar de pas els nous pressupostos de guerra que empobriran als de sempre.

El secretari d'Estat de Trump, Marc Ros, es va afanyar a assenyalar que la pilota estava en la teulada russa i que «Rússia hauria de mostrar bona voluntat». Immediatament, els seus vassalls europeus van repetir el mateix discurs. Trump ha dit per la seva part que «si no aconseguim que Rússia cessi el foc, continuarem lluitant i proveint a Ucraïna». L'opció que planteja Trump és continuar el conflicte i el subministrament d'armes al règim de Kíev.

Passada l'eufòria dels primers moments, l'administració Trump enfronta un moment de replegament. Les promeses realitzades en campanya s'estavellen contra la realitat: no es donen a conèixer les llistes Epstein, ni les dades secretes de l'assassinat de JFK, ni del 11-S; l'auditoria de Fort Knox porta camí de quedar en res, tampoc hi ha deportacions massives i, de fet, les batudes d'immigrants han disminuït. Ja no parla Trump de retirar tropes d'Orient Mitjà. La guerra d'aranzels, «avui et castigo, demà et perdono», corre perill de tornar-se contra el seu propi govern…

El gabinet de Trump està desesperat perquè les seves propostes no es poden implementar com ell desitjaria. Hi ha una sèrie de mecanismes que alenteixen les seves decisions. L'alto-el-foc és un intent de sumar «punts» polítics en un moment especialment dur per al seu govern. És, des de qualsevol punt de vista, un desficaci que no inclou cap «concessió» per a Rússia, però sí una enorme recompensa per a Ucraïna en forma de reactivació dels enviaments d'armament. A més, ocorre quan Ucraïna encara controla petites porcions de territori rus, la qual cosa és un enorme impediment per a arribar a un acord per part de Rússia.

Les forces russes estan en un moment òptim. Pot intensificar la seva campanya en un moment de crisi operativa de les forces ucraïneses, de tal forma que mostri als EUA que és hora de realitzar una proposta de pau realista i acordada per escrit abans que s'estableixi cap alto-el-foc. Els diversos posicionaments tant del portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, com del ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, han estat clars: Occident no és de fiar.

Llibres relacionats:

El conflicte rus-ucranianoLa guerra de PutinRusia en la llarga duradaRússia és culpable!

Compartir... Share on facebookShare on googleShare on twitterShare on email
Deixa una resposta
La teva adreça de correu electrònic no serà publicada. Els camps obligatoris estan marcats amb

Comentari *