Davant l’atac d’Israel i els EUA a l’Iran
_________________________________________________________________
Els Estats Units i Israel van iniciar fa una setmana un atac massiu contra l’Iran. Van bombardejar la capital, Teheran, i nombroses ciutats com Isfahan, Tabriz, Qom, Karaj i Kermanshah. El primer dia van matar l’aiatol·là Ali Jamenei, líder suprem del règim, i altres alts càrrecs del govern i de la Guàrdia Revolucionària. Al sud, a la ciutat de Minab, una escola de primària de nenes va ser bombardejada i van assassinar 168 estudiants i mestres. L’Iran va respondre llançant míssils contra bases militars nord-americanes, refineries i objectius civils a Qatar, Kuwait, Bahrain, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs, així com contra Israel. Teheran també va tancar l’estret d’Ormuz, un pas estratègic del trànsit mundial de petroli.
Ni hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq, ni Maduro era el cap d’un càrtel de la droga ni l’Iran estava a prop de posseir armes nuclears. L’imperialisme vol convertir Israel en la potència indiscutible de la zona. Condemnem categòricament l’agressió d’Israel i dels Estats Units contra l’Iran, i manifestem el seu dret a defensar-se. L’imperialisme nord-americà té una llarga història d’agressions contra els pobles de la regió: el Líban, Líbia, l’Iran, l’Iraq, Sudan, Somàlia, Afganistan, el Iemen… De cap d’elles no n’ha obtingut ni més llibertat ni millors condicions de vida. Només mort i més fam. Com pot arribar la llibertat per al poble iranià de l’estat sionista que perpetra un genocidi contra el poble palestí, que ataca el Líban i ocupa part de Síria amb la seva política imperialista del Gran Israel, amb el suport dels Estats Units?
La guerra de juny contra l’Iran va durar només 12 dies, i ara es parla de setmanes. Com li va passar al seu amic Putin, els imperialismes tendeixen a magnificar la seva força i a minimitzar la dels seus oponents. Del triomf a Veneçuela, en què ha subordinat el règim chavista als seus plans sense debilitar la seva capacitat de repressió interna, Trump en va sortir amb el mateix pla per a l’Iran i Cuba. Però el pla d’Israel és la destrucció de l’Iran com a potència militar, no el pacte amb un sector del règim. Les exigències de Trump semblen impossibles d’acceptar pel règim de Teheran, encara menys que ell decidís qui havia de ser nomenat cap suprem. El règim ha respost nomenant Mojtaba Jamenei, fill de l’aiatol·là assassinat i membre de l’ala dura del règim.
Quan Trump diu que Corina Machado no està preparada per controlar la situació a Veneçuela, també està dient que els EUA no estan en disposició d’imposar, amb una ocupació del país, un govern a la seva mida. Per això repeteix el mateix respecte del fill del xa en el seu exili a Washington. Busca pressionar el règim iranià, o algun sector del mateix règim, per imposar un acord amb un govern subordinat als plans dels EUA i que complagui Israel, evitant un buit de poder en què pogués irrompre el moviment de masses, a qui temen més que al mateix règim teocràtic. Però Israel exigeix la destrucció total de l’Iran com a potència militar i les seves exigències són avui impossibles d’acceptar per al règim de Teheran.
Els generals nord-americans han advertit del cost d’una guerra prolongada. Sense un acord amb un sector del règim, a Trump no li n’hi ha prou amb repetir un altre atac limitat, com el dels 12 dies de juny. Però pesen massa en la memòria les dues derrotes recents amb les retirades nord-americanes de l’Iraq i l’Afganistan, els fracassos més grans de l’imperialisme des de la guerra del Vietnam, com per pensar en una invasió, amb tot el que això suposa. No s’ha de minimitzar la brutalitat de l’imperi, però també cal veure’n les limitacions. A mesura que passen els dies, i s’encareix el petroli, creix l’oposició a la guerra no només fora sinó també dins dels EUA. I encara creixerà més.
La llibertat només s’assolirà amb la lluita dels pobles de l’Iran, dels seus treballadors i treballadores, dones i jovent, contra un règim capitalista, dictatorial i teocràtic. De la solidaritat internacional entre treballadors i pobles. Per això donem suport als aixecaments populars per la caiguda del règim opressor, com el de Dona, vida i llibertat del 2022 o els actuals contra l’encariment dels preus del gener passat. Tots ells van patir una repressió brutal del règim.
És necessària la mobilització solidària internacionalista dels pobles, dels treballadors i treballadores contra l’agressió imperialista de Trump i Netanyahu. Però per a l’esquerra de matriu estalinista la denúncia de l’imperialisme es converteix en suport al règim reaccionari i criminal i en silenci còmplice davant la brutal repressió que ha aplicat contra el seu poble. Aquesta no és la nostra posició: solidaritat amb la lluita dels pobles de l’Iran contra el seu règim odiat i amb el poble palestí que s’enfronta al genocidi sionista, i per una Palestina lliure del riu fins al mar.
Lluita Internacionalista
15 de març de 2026