Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dimecres, 20 Gener 2021

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

REIAL DECRET LLEI 16/2012: L’atac a la Sanitat Pública

Què ha passat en el transcurs d’aquests últims anys per arribar a tenir més de 600.000 persones en espera d’una intervenció quirúrgica, al juny de 2017?

A partir de la Llei General de Sanitat (1986), promoguda per Ernest Lluch, a Espanya es va fer un llarg camí per aconseguir la cobertura sanitària universal de forma plena.

El Sistema Sanitari espanyol es trobava entre els primers d’Europa i era la cinquena a nivell mundial.

Què ha passat en aquests sis últims anys per arribar a tenir les urgències col·lapsades, llistes per a proves diagnòstiques, per intervencions quirúrgiques i visites mèdiques, tancaments i reducció de serveis?

Els polítics que governen des de finals de 2011 tenien una agenda oculta, una estratègia d’ocupació del poder per vuidar-lo des de dintre en benefici dels seus al·liats.

Segons Pablo Vaamonde García,  autor del llibre La salud como negocio, ..”existe una estrategia diseñada en potentes laboratorios de propaganda (FAES, IDIS, BAMBERG, GERTECH, etc), financiados por las empresas que aguardan obtener beneficios con el desprestigio de los servicios públicos. Desde hace tiempo vienen pregonando que la Sanidad Pública es insostenible, que la gestión privada es mejor que la Sanidad Pública y que hay que separar financiación y prestación, quieren una financiación pública de los servicios, pero que la prestación sea privada”.

Els fets han demostrat el contrari: on s’han implementat aquestes mesures  (Madrid, València) ha augmentat la despesa sanitària sense millorar la qualitat assistencial.

Els immigrants no són els culpables de les llistes d’espera

El veritable culpable és el pensament neoliberal que impregna els partits polítics que estan al poder des de fa uns quants anys

 REIAL DECRET LLEI 16/2012: L’atac a la Sanitat PúblicaEls polítics ens han intentat convèncer de que els immigrants irregulars i el turisme sanitari són els veritables culpables de que existeixen aquestes cues interminables als hospitals, llits pels passadissos, sostres que es depengen, etc. D’un decretàs han intentat acabar amb el dret universal de totes les persones a l’atenció sanitària. Però el  més curiós es que tots els habitants del territori, irregulars o no, sufraguem la Sanitat Pública mitjançant el consum diari dels productes que estan gravats amb els impostos de l’IVA (alimentació, electrodomèstics, obres, i pràcticament tot allò que habitualment necessitem per viure) i dels Impostos Especials (tabac, alcohol, carburant, etc), entre d’altres. El dany que provoquen amb la supressió dels immigrants de la sanitat pública és immensament superior a l’estalvi aconseguit. Però també és una mesura insensata i perillosa: les persones excloses amb malalties transmissibles poden representar un perill per a tota la població.

L'Assemblea General de les Nacions Unides a favor de la Cobertura Sanitària Universal proposada per la OMS al 2010

Els RDL 16/2012 i el 1192/2012, aprovats pel PP, colpegen les pautes que els Estats haurien d’implementar per assolir la cobertura universal en salut establertes per la OMS, al 2010. Segons aquest organisme, les tres dimensions que haurien de ser tingudes en compte pels governs són:

  1. la extensió de la població coberta (requereix el propòsit de cobrir el 100 per cent de la població)
  2. els mecanismes financers per aconseguir-lo, evitant pagaments directes
  3. l’accés a tots els serveis sanitaris que es necessitin.

El 12 de desembre de 2012 l’Assemblea General de Nacions Unides aprovà per unanimitat la proposta de cobertura sanitària universal de la OMS. La resolució insta als governs a adoptar mesures per garantir a totes les persones l’accés als serveis de salut i avançar cap a la cobertura sanitària universal evitant pagaments directes. La cobertura sanitària universal és l’objectiu d’assegurar que totes les persones rebin els serveis sanitaris que necessiten, sense tenir que passar penúries financeres per a pagar-los.

El pensament neoliberal i el reial decret 16/2012

 REIAL DECRET LLEI 16/2012: L’atac a la Sanitat PúblicaEl pensament neoliberal considera que cadascú ha d’accedir als serveis sanitaris que pugui pagar personalment. Aquesta corrent ha fet circular en els últims temps un argumentari elemental basat en quatre mentides:  la insostenibilitat de l’actual sistema sanitari, la necessitat d’introduir el copagament per tenir accés als serveis, i la creença (falsa) de que la gestió privada de la sanitat es millor i més eficient que la pública, així com la utilitat de separar el finançament i la prestació dels serveis per millorar l’eficiència.

El Reial Decret Llei 16/2012, aprovat pel govern del PP, ha sigut la principal eina utilitzada per aquest grup polític per deixar sense protecció sanitària a milers i milers  de ciutadans,  per externalitzar nombrosos serveis per beneficiar a empreses afins als seus interessos.

Aquest RDL 16/2012, de 20 d’abril, ha modificat la llei 16/2003, de 28 de maig, aprovant  un règim jurídic que permet definir els supòsits d’accés al dret a l’assistència sanitària pública, mitjançant les figures de l’assegurat i del beneficiari.

Els arguments que ha fet servir el legislador  estan basats en els informes del Tribunal de Comptes. Segons aquest Tribunal, és imprescindible regular la condició d’assegurat amb la finalitat d’evitar situacions de prestació d’assistència sanitària  que s’estan produint en l’actualitat i que debiliten de forma alarmant las sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut.

Segons el RDL 16/2012 i el 1192/2012, són persones que ostenten la condició d’assegurat les següents

  • Els pensionistes del sistema de la seguretat social.
  • Els treballadors per compte pròpia o aliena, afiliats a la seguretat social i en situació d’alta o assimilat a l’alta.
  • Els perceptors de qualsevol prestació periòdica de la seguretat social, incloses la prestació d’atur.
  • Els treballadors que han esgotat la prestació o el subsidi d’atur ..que es troben en situació d’atur i no poden acreditar la condició d’assegurat per qualsevol altre títol.
  • Les persones no incloses en l’apartat anterior, que no tenen ingressos superiors en còmput anual als cent mil euros , ni cobertura obligatòria de la prestació sanitària per cap altra via i es trobin en el següents supòsits:
  1. Tenir la nacionalitat espanyola i residir en territori espanyol
  2. Pertànyer a qualsevol Estat membre de la Unió Europea, de l’Espai Econòmic Europeu o de Suïssa i estar inscrits en el Registre Central d’estrangers, etc.

Tenen la condició de persones beneficiaries, segons el RDL 16/2012, les següents:

  1. El cònjuge de la persona assegurada.
  2. L’ex cònjuge, o bé estar separat judicialment en ambdós casos a càrrec de la persona assegurada per tenir dret a percebre una pensió compensatòria per par d’aquesta.
  3. Els descendents, o persones assimilades a aquest...

Qui queda exclòs de la Sanitat Pública?

  1. Les persones amb ingressos superiors a 100.000 euros anuals.
  2. Els immigrants no regularitzats.
  3. Els estrangers amb estades temporals al territori espanyol.
  4. Els que tinguin més de 26 anys que no hagin cotitzat a la Seguretat Social. Si bé posteriorment i mitjançant una Orde ministerial se’ls assegura cobertura com “sense recursos” si tenen rendes inferiors a 100.000 euros anuals.
  5. Els que visquin durant més de 90 dies fora del territori espanyol.

 REIAL DECRET LLEI 16/2012: L’atac a la Sanitat PúblicaD’altra banda, en aquest mateix RDL 16/2012, el Tribunal de Comptes posa de manifest que el Sistema Nacional de Salut està assumint, amb càrrec als seus pressupostos, l’assistència sanitària de persones que la tenen coberta, bé per assegurances privades, bé per les seves institucions de seguretat social d’origen, el que provoca una erosió enorme de la seva capacitat financera.... Fa referència el Tribunal de Comptes als ciutadans de la UE que són atesos en territori espanyol.
Pel que fa a aquests turistes sanitaris, segons estableix la regulació de la UE des de fa temps, existeixen els mecanismes de reemborsament que necessiten només dues premisses: registrar les dades de les persones ateses i facturar el cost reial de les actuacions realitzades, perquè els diners arriben, amb més o menys endarreriment, però arriben i van a parar a les arques de la Hisenda de les CCAA.

Llavors, si no són els immigrants, ni els turistes sanitaris la finalitat  d’aquests decrets, quin són els veritables motius d’aquests decrets?

El que de veritat es pretén és anar a un model d’assegurances, fragmentant l’assegurament per afavorir a les assegurances privades, de tal manera que anem a una situació molt semblant a la següent:

  1. Un sistema d’assegurances privades pels sectors econòmicament més poderosos de la societat (probablement afavorits amb desgravacions fiscals)
  2. Un sistema de Seguretat Social Pública de baixa qualitat i prestacions limitades pels treballadors.
  3. Un sistema de beneficència de qualitat ínfima per a la resta de la població.

Aquest procés de transformació de sistemes públics universals en models d’assegurances és des de fa temps un dels objectius de la globalització neoliberal, i per suposat dels partits polítics que han estat en el poder.

Són conegudes les iniciatives de l’Organització Mundial de Comerç, del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, que van arribar a acords fa dècades per a promoure el mercat en totes les activitats públiques, incloent els serveis.

El conegut Acord General sobre el Comerç de Serveis (GATS), preveia forçar als governs a remoure tots els obstacles legals a la introducció del comerç en els serveis públics.

L’aplicació del copagament en diferents àrees de l’activitat sanitària a partir de l’aprovació del rdl 16/2012, ha demostrat que només serveix per a castigar, encara més, les depauperades economies familiars.

Clica aquí si vols llegir la llista de medicaments exclosos La Resolució del Ministeri de Sanitat de 2 d’agost de 2012 va excloure 417 medicaments, segons el BOE, del 17 d’agost de 2012.

Per tant, estem pagant totes les famílies del territori espanyol, per tots aquests 417 fàrmacs, el preu que volen les multinacionals farmacèutiques, des de fa 6 anys. Però, resulta que 175 medicaments d’aquesta llista ja han pujat el preu de venda al públic.

Adjuntem la llista en PDF perquè qualsevol pugui veure la realitat que ens ha tocat viure gràcies a les polítiques dels neoliberals en el poder.

Per una sanitat de totes i per a totes les persones

Prou factures il·legals i prou exclusió sanitària

El Parlament de Catalunya desafiant el govern del PP i el RDL 16/2012, va aprovar una llei al juny de l’any passat que garantia la sanitat universal a totes les persones que viuen a Catalunya, amb l’únic requisit d’estar empadronat.

 REIAL DECRET LLEI 16/2012: L’atac a la Sanitat PúblicaEl Parlament va tirar endavant la llei 9/2017 de juny, d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del servei Català de la Salut, «emparat en l’article 23.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya que estableix que totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis «....
...«Aquesta llei permet donar servei a tota la població, sense exclusions, en tots els àmbits de la medicina -en medicina preventiva, curativa, rehabilitadora i pal·liativa i en promoció de la salut- i en totes les etapes de la vida».

La llei disposa que la condició de resident s’ha d’acreditar mitjançant l’empadronament en un municipi de Catalunya, però, tenint en compte les circumstàncies especials de determinats col·lectius, amb un caràcter subsidiari i complementari, permet que la residència es pugui acreditar mitjançant altres criteris d’arrelament.

Aquesta llei contradiu  el RDL 16/2012, aprovat pel PP, en què limita l’accés dels immigrants a l’atenció sanitària, a excepció de les urgències, l’atenció a les embarassades i els nens.

No obstant, els companys de JOSÍSANITAT UNIVERSAL, s’han assabentat que el servei d’urgències de l’Hospital Clínic, abans de prestar l’atenció sanitària, en certes ocasions fa signar un document als pacients. Aquest document conté alguns termes que no s’ajusten a la legalitat ni a la normativa vigent.

Del document es desprèn que, si el servei va a càrrec del CatSalut, el pacient ha de presentar la TSI i, si no s’ha rebut en 7 dies, afirma que l’assistència serà facturada al pacient. Tal i com es desprèn del RD 16/2012, tothom té garantida l’assistència sanitària urgent i això va quedar ratificat a Catalunya amb la Resolució del 30 de setembre de 2016 sobre Assistència i Facturació a Urgències i la Llei 9/2017, del 27 de juny, d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de Salut.

Per aquest motiu, la plataforma Marea Blanca de Barcelona i JOSÍSANITAT UNIVERSAL va convocar una concentració a les portes de l’Hospital Clínic, el passat dia 5 d’abril. Els concentrats, unes cinquanta persones, proclamaven consignes en contra de la facturació a urgències a persones immigrants o sense la TSI:  “il·legals són les factures, no les persones”;  “l’atenció urgent a Catalunya és universal”; “no signis cap compromís de pagament”; “l’atenció sanitària és un dret humà universal”; “per l’atenció sanitària urgent, no paguis”, i d’altres.

Actualment a l’Hospital Clínic hi ha 200 llits tancats, mentre que anualment es deriven 16.000 pacients a centres privats, la meitat dels quals a clíniques del grup Fresenius Helios, actual propietari des de setembre de 2016 de l’Hospital Sagrat Cor o de la Clínica del Pilar.

L’Hospital Clínic actua regit pels principis de rendibilitat, economia i productivitat i amb aplicació de tècniques de gestió empresarials, i no per garantir el dret a la salut i a l’accés universal, igualitari i gratuït a l’assistència sanitària. S’allunya del model de sanitat universal, sense discriminació per classe, raça o sexe establert a la OMS i a l’Assemblea General de les Nacions Unides, i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.  

(El·laborat per l’equip de redacció de Las afueras). (Fotografies: equip de redacció de Las afueras) Recull d’informacions dels llibres: «La Sanidad no se vende. Manual para la defensa de la Sanidad Pública, dels autors: Hixinio Beiras Cal, Marciano Sanchez Bayle (coords)« i «La salud como negocio», de Pablo Vaamonde Garcia (coord.)

Utilitzem cookies
Maximiliano Martos Martos, en endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Premi el botó "ACCEPTAR" per autoritzar-ne el seu ús, “REBUTJAR” per a rebutjar-les, o “MÉS INFORMACIÓ” per consultar les cookies que utilitza la pàgina. En cas de rebutjar-les, ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS no pot garantir la plena funcionalitat de la pàgina. Pot obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina.