Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dimecres, 20 Gener 2021

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

A Catalunya són més de 160.000 els ciutadans en llista d’espera  

El Sistema Nacional de Salut es finança amb els impostos que paguem tots els ciutadans (IVA, Impostos especials sobre la benzina, sobre les begudes alcohòliques, sobre el tabac, etc.) El consum dels productes que graven els impostos especials genera uns costos socials que han de ser sufragats pels consumidors mitjançant una imposició específica que hauria de servir com a instrument de les polítiques sanitàries, energètiques, de transports i del medi ambient, segons estableixi la llei. Sobre aquests productes recau, per tant, una doble imposició, l’IVA i l’Impost especial. Es important assenyalar qui sufraga la Sanitat Pública, donat que el Reial Decret Llei 16/2012 aprovat pel govern del PP planteja un canvi de model sanitari, que exclou del Sistema a persones que resideixen en territori espanyol de forma “irregular” (immigrants que treballen a l’economia submergida).

D’altra banda, no hem de confondre la Seguretat Social, que es finança amb les quotes dels treballadors i empreses, amb l’Assistència Sanitària. Les cotitzacions socials que es descompten cada mes de les nòmines dels treballadors financen les prestacions econòmiques de la Seguretat Social, per exemple, pensions de jubilació, viudetat, orfandat, prestacions de maternitat i paternitat i les prestacions derivades d’accidents de treball i malalties professionals.  

600.000 persones en espera d’una intervenció quirúrgica en tot l’estat al juny de 2017Com es finança la sanitat pública a Espanya? L’Estat transfereix a les CCAA les quantitats acordades prèviament i aquestes disposen la despesa que destinaran a l’assistència sanitària. La quantitat que rep cada comunitat autònoma es sempre un tema polèmic, doncs cada comunitat està en desacord, per diferents raons, de la quantitat que se li assigna en el repartiment.

La despesa sanitària pública ha anat disminuint al llarg d’aquests últims anys. Ha passat de 70.464 milions d’euros a l’any 2009 a 67.626 milions al 2011. A l’any 2014 la despesa sanitària pública va ser de 66.826 milions. Les retallades han provocat la formació de llistes d’espera interminables: 600.000 pacients es trobaven en espera d’una intervenció quirúrgica en tot l’estat, gairebé el doble de les que eren en 2008. Per a la llista d’espera diagnòstica, gairebé 2 milions de persones esperaven la primera consulta amb l’especialista, amb un temps mitjà d’espera de 60 dies. Els territoris amb major mercantilització i privatització son els que encapçalen aquestes xifres vergonyoses: Catalunya compta amb 160.000 persones en llista d’espera quirúrgica i 87 dies de mitjana per a obtenir diagnòstic.

Hem arribat a aquesta situació insostenible, però no irreversible, perquè les polítiques que han estat practicant els partits polítics al poder han anat dirigides a degradar i desprestigiar els serveis públics per afavorir negocis a càrrec dels diners de tots. I el resultat de posar com a motor del Sistema Sanitari l’afany de lucre ens està portant de cara a la progressiva desaparició de la Sanitat Pública tal i com la coneixem, sinó posem remei entre tots els afectats el més aviat possible.

A finals de 2012, la Assemblea de Madrid aprovà un model de privatització generalitzada de la xarxa hospitalària i dels centres de salut de la Comunitat. Aquesta proposta provocà una resposta professional i ciutadana extraordinària, coneguda com la “marea blanca” (vagues, tancaments, manifestacions, concentracions, etc.) que va aconseguir aturar l’afany privatitzador del conseller de torn en la Comunitat madrilenya. 

Milers de ciutadans s’han mobilitzat contra les llistes d’espera, convocats per Marea Blanca de Catalunya

600.000 persones en espera d’una intervenció quirúrgica en tot l’estat al juny de 2017

Ciutadans i personal del centre sanitari de l’Hospital del Mar es van concentrar a les portes d’aquest hospital per protestar contra les llistes d’espera, el passat 25 de gener.

Els participants reclamaven una solució als problemes que ha generat la política de descapitalització de la Sanitat Pública que han desenvolupat tant el  govern central com els governs autonòmics. Reclamaven una solució a las llistes d’espera quirúrgica  interminables, més de 160.000 persones a Catalunya i a prop de 600.000 a tot l’estat espanyol.

600.000 persones en espera d’una intervenció quirúrgica en tot l’estat al juny de 2017Convocats per la Plataforma unitària en defensa de la Sanitat Pública, Marea Blanca de Catalunya, y Acampada Mar, amb el recolzament dels sindicats CCOO i CGT-CATAC els concentrats proclamaven consignes com: “la Sanitat Pública no està en venda”; “posem fi a les retallades pressupostàries”; “els diners públics per a la Sanitat Pública, no per a les butxaques de les empreses privades de la salut amb ànim de lucre”, fent referència als avals bancaris per valor de 3.600 milions de pessetes, a càrrec dels pressupostos de la Generalitat que es van concedir a l’Hospital General de Catalunya, un hospital privat amb ànim de lucre, durant els anys 1993 i 1996; “que no es permeti mercadejar al capital privat dintre dels hospitals públics”. Aquesta última proclama es referia a la empresa privada de la salut Barnaclínic que paga el lloguer a l’Hospital Clínic per fer servir la setena planta, que ocupa 525 metres quadrats, amb 16 habitacions individuals, més 412 metres de l’edifici de consultes externes. Barnaclínic utilitza recursos de l’Hospital Clínic, com llits de UCI, aparells de diagnòstic o recursos humans.

El personal agrupat davant l’Hospital del Mar no va deixar de reclamar que les llistes d’espera deixin de cobrar-se cada dia més víctimes.

600.000 persones en espera d’una intervenció quirúrgica en tot l’estat al juny de 2017Aquest acte s’afegia a la llarga llista de concentracions i manifestacions que s’han anat realitzant durant aquesta jornada de lluita estatal contra les llistes d’espera. A les portes de l’Hospital Clínic, aquest mateix dia, a la tarda, s’organitzà una concentració convocada per la plataforma Resistència Clínic i Marea Blanca de Catalunya.

Els reunits, personal de l’Hospital i ciutadans conscienciats amb els problemes de la Sanitat Pública, van ser especialment durs amb els polítics i amb l’Administració, per haver permès que les llistes d’espera per a una intervenció quirúrgica hagin arribat a aquestes cotes i com a conseqüència de tot això, s’hagi facilitat el creixement progressiu de les mútues i assegurances, parasitant els centres públics.  

D’altra banda, a prop de dues centes persones, convocades per la Plataforma en Defensa de l’Hospital de Viladecans i de la Sanitat Pública es van concentrar davant de l’Hospital per protestar també contra les llistes d’espera aquell mateix dia.

A la població de Blanes, a Sabadell, a l’Hospital de Bellvitge, a la població de Mollet del Vallés i a la ciutat de Badalona, es concentraren un gran número de ciutadans per recolzar les reivindicacions de Marea Blanca de Catalunya, sota el lema “les llistes d’espera maten”.

Marea Blanca creu que la salut és un assumpte social, econòmic i polític, i és sobre tot, un dret humà fonamental. La desigualtat, la pobresa, l’explotació, la violència i la injustícia són a l’arrel de la mala salut i de les morts dels pobres i els marginats. La salut per a totes les persones significa que s’han de desafiar els interessos dels poderosos, que cal fer front a la globalització i que les prioritats polítiques i econòmiques s’han de canviar de forma dràstica.

Marea Blanca de Catalunya presenta davant els ciutadans una proposta per solucionar el problema de les llistes d’espera

La solució que planteja Marea Blanca de Catalunya per resoldre l’empitjorament de la Sanitat Pública provocat durant els últims anys pels diferents governs: Catalunya compta amb més de 160.000 persones en llista d’espera quirúrgica i 87 dies de mitjana per a obtenir diagnòstic (molt per sobre de la mitjana estatal), passa per la creació d’un torn de tarda als hospitals per a mantenir a ple rendiment tots els recursos públics i per la recuperació del personal dels Equips d’Atenció Primària, permetent que qualsevol persona sigui atesa per la seva metgessa de família en 48 hores. Proposen també, l’establiment de garanties i terminis per a l’atenció i la llista d’espera, amb els recursos 100 per 100 públics , sense necessitat de derivar pacients a les empreses privades.

600.000 persones en espera d’una intervenció quirúrgica en tot l’estat al juny de 2017Marea Blanca opina que al pacient se l’hauria d’assignar un codi en el moment de la decisió clínica de petició de prova diagnòstica o intervenció, que permeti assegurar la seva entrada en llista d’espera automàticament.

Aquesta organització entén que si es posa en funcionament els centres públics al 100 per 100 serien innecessaris els concerts amb els centres privats.

Exposen la necessitat de fer de l’Atenció Primària l’eix del Sistema,  donat que aquesta gestionaria les llistes d’espera a proves complementàries i primeres visites, “ATÈS QUE SÓN ELS PROFESSIONALS DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA ELS QUE MILLOR CONEIXEN LA SITUACIÓ CLÍNICA DE CADA PERSONA”.

Reclamen la incompatibilitat absoluta per a que el personal del sector públic treballi en la privada.

Marea Blanca, per últim, demana la democratització del sistema. Transparència absoluta i accés senzill a totes les dades d’activitat, qualitat, despesa i adjudicacions.

Marea Blanca de Catalunya és  una organització que neix a l’any 2015 de la unió de més de cinquanta entitats, amb la voluntat de ser un espai comú de mobilització contra tots els intents de desmantellar o privatitzar la Sanitat Pública a Catalunya. És el referent de la lluita a favor de la Sanitat Pública.

Catalunya al capdavant de les privatizacions y de les retallades a la Sanitat Pública

Catalunya és la comunitat autònoma que destina més diners a la contractació de serveis sanitaris a operadors privats. Destina al voltant d’un quart del seu pressupost a aquest concepte (2.450 milions d’euros), és a dir, el 25.6% del total de la despesa sanitària van dirigits a concerts a través dels quals l’Administració deriva els pacients de la sanitat pública a hospitals i clíniques gestionades per fundacions, entitats o empreses privades.

Catalunya té un model sanitari mixt que integra recursos públics i privats en un sol sistema, denominat SISCAT (Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya). El servei de salut de Catalunya (CATSALUT), estableix convenis singulars amb els hospitals privats integrats en el SISCAT.

Les retallades pressupostàries a Catalunya han representat més de 1.300 milions d’euros. Si durant l’any 2010 la quantitat assignada per a cada persona en concepte de sanitat era de 1.297 euros, al 2014 va ser de 1.090 euros per cap.

600.000 persones en espera d’una intervenció quirúrgica en tot l’estat al juny de 2017D’altra banda, l’ICS (Institut Català de la Salut), que ofereix atenció sanitària a sis milions d’usuraris  de tot el territori català, i que gestiona prop de 300 centres d’atenció primària (CAP) i vuit hospitals: Vall de Hebron, Bellvitge, Germans Trias, Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta de Girona, Virgen de la Cinta de Tortosa i Viladecans, ha vist reduït el seu pressupost de 3.000 milions al 2010, a 2.500 milions al 2015.

El tancament de llits i quiròfans, les reduccions de personal sanitari aplicats a la sanitat pública a Catalunya, va ser obra del Sr. Boi Ruiz, conseller de Salut elegit per Artur Mas, un cop guanyades les eleccions autonòmiques del 2010 per CIU. En Boi Ruiz havia estat al capdavant de la gran patronal de la sanitat privada catalana des de l’any 2008.

Durant el temps de les retallades als hospitals públics, es resolt un contracte de gestió de serveis d’atenció especialitzada de recolzament a la XHUP (Xarxa Hospitalària d’Atenció Pública) amb la Clínica del Vallès, de titularitat privada amb ànim de lucre en mans del grup Quironsalud, situada a la població de Sabadell, de 7.5 milions d’euros.

Així, mentre l’Hospital Públic Parc Taulí de Sabadell tancava llits com a mesura d’estalvi per decisió del CATSALUT (ens públic que s’encarrega de comprar serveis sanitaris en el territori català a diferents operadors), el mateix CATSALUT potenciava la derivació de pacients del Taulí a la Clínica del Vallès i a l’Hospital General de Catalunya, dos hospitals privats amb ànim de lucre.

El pressupost públic de l’hospital Parc Taulí  va caure un 12 per cent, però la inversió del CATSALUT en els dos hospitals privats augmentà un 15 per cent. Això formava part d’una estratègia de reducció progressiva de la qualitat de la sanitat pública per afavorir la sanitat privada.

Segons l’informatiu Crític, periodisme d’investigació, des del 2007, primer sota la gestió de Capio Sanidad, i fins al 2015, gestionats per QuirónSalud, la Clínica del Vallès, l’Hospital General de Catalunya i el Sagrat Cor han rebut quasi 400 milions d’euros en total per atendre pacients derivats de la pública.

Un pas important cap a la desprivatització de la Sanitat Pública

El conseller de Salut Toni Comín no renova el contracte amb la Clínica del Vallès, hospital privat amb ànim de lucre, i aconsegueix que l’Administració s’estalvii 1.000.000 d’euros.

600.000 persones en espera d’una intervenció quirúrgica en tot l’estat al juny de 2017A mitjans de l’any 2016, la Generalitat va trencar el concert amb la Clínica del Vallès, un dels centres propietat del conglomerat QuirónSalud, i els 7.5 milions d’euros que rebia la clínica per atendre a 3.700 altes anuals, van ser destinats a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i al Consorci Sanitari de Terrassa. La desprivatització de La Clínica del Vallés l’ha va dur a terme el conseller de Salut Toni Comín, diputat del Parlament de Catalunya des de l’any 2015 fins el 2017. Val a dir que aquesta decisió s’inscrivia en els acords subscrits entre Junts pel Sí i la CUP, per facilitar la constitució del Govern. En aquest document es commina a “eliminar de la sanitat pública els centres de titularitat privada amb ànim de lucre”. L’estalvi que va representar per l’Administració va ser de prop d’un milió d’euros.

El Conseller de Salut va manifestar al gener de l’any 2016 que faria fora de la xarxa hospitalària pública a centres privats amb ànim de lucre, basant-se en el principi de prioritat de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), que estableix que el Departament de Salut no recorri a operadors privats amb ànim de lucre si la xarxa pública té capacitat per absorbir l’activitat que fan aquests centres.

D’altra banda, el conseller es reafirmava en la seva voluntat que “els proveïdors als hospitals siguin empreses públiques o consorcis públics sense afany de lucre”

El concert privat que mantenia la Generalitat de Catalunya amb l’Hospital General de Catalunya es redueix en un 50 per cent

L’Hospital General de Catalunya ha sigut el següent en la llista del conseller de Sanitat Sr. Antoni Comín en ser objecte de la nova política de reduir al màxim la col·laboració de l’Administració amb els hospitals privats amb ànim de lucre. Sempre que la xarxa pública sanitària pugui assumir l’activitat de donar bons serveis als seus pacients, no es podrà derivar cap als hospitals privats amb ànim de lucre cap activitat. Aquest principi de prioritat de la Llei d’Ordenació Sanitària (LOSC)) ha impulsat a reduir a la meitat el concert que tenia CATSALUT amb l’Hospital General de Catalunya.

600.000 persones en espera d’una intervenció quirúrgica en tot l’estat al juny de 2017Durant l’any 2012, aquest Hospital mantenia un concert amb CATSALUT que ascendia a 17 milions d’euros. El Conseller de Salut era en aquell temps el Sr. Boi Ruiz, l’artífex de les retallades a la Sanitat Pública a Catalunya, mentre signava aquests substanciosos contractes amb els hospitals privats amb ànim de lucre.

El CatSalut, actuant com a  responsable de las prestacions de cobertura pública i, per tant, com a responsable del finançament, la planificació, la compra i la avaluació dels serveis sanitaris que rep la població de Catalunya, a mitjan de l‘any  2017, retallà  en 7 milions el contracte que mantenia amb l’Hospital General de Catalunya.

L’Hospital General de Catalunya està situat en Sant Cugat del Vallés. És un centre privat fundat en 1983 amb l’aportació de 7.000 milions de pessetes, corresponents a les aportacions de 70.000 socis. Des de la seva construcció, en temps de l’ex-president Pujol, els problemes financers han sigut recurrents en aquesta infraestructura hospitalària.

El Govern autonòmic va avalà 3.600 milions de pessetes amb càrrec  al Pressupost de la Generalitat i confià la gestió d’aquest passiu a l’Institut Català de Finances (ICF) Aquest organisme va negociar amb tres bancs la concessió de línies de crèdit pel mateix import  a l’Hospital General. Els avals pujaven un total de 3.600 milions de pessetes i estaven recolzats pel Pressupost del Govern de la Generalitat de Catalunya. Així trobem al Diari Oficial de la Generalitat (DOG) de 2 de juliol de 1993, en l‘article 2 punt 2:

“Se autoriza a l’Institut Català de Finances para que pueda avalar las operaciones de crédito que concierte el Hospital General de Catalunya, por un importe máximo total de 2.000.000.000 de pesetas”.

D’altra banda, al Diari Oficial de la Generalitat de 31 de juliol de 1996, en el Títol Cinquè, sobre operacions financeres de la Generalitat, en l’article 31 sobre avals, en el punt 4 d) es diu que: “se autoriza al Instituto Catalán de Finanzas para que pueda prestar durante el ejercicio de 1996 las siguientes garantías, tanto en forma de primer aval como en forma de segundo aval,... sobre las operaciones de crédito que concierte el Hospital General de Catalunya, ampliando en 1.600.000.000 de pesetas el riesgo máximo a que se refiere el artículo 2.2 de la Ley 5/1993, de 28 de junio, de ampliación de crédito público de la Generalitat de Catalunya para el año 1993.” S’avala així la segona línia de risc.

L’ICF (Institut Català de Finances) va gestionar aquests avals, però no va analitzar les operacions ni va exigir garanties de cap tipus a l’Hospital General de Catalunya, “donat que la garantia executable en cas d’incompliment per part de la empresa beneficiaria corresponia al Pressupost”.

El deute que mantenia llavors l’Hospital amb Hisenda s’elevava a 4.500 milions de pessetes i el deute de la Seguretat Social pujava a 3.900 milions de pessetes.

600.000 persones en espera d’una intervenció quirúrgica en tot l’estat al juny de 2017Els 70.000 associats van perdre els seus drets de propietat perquè l’Hospital General de Catalunya va fer fallida. Segons el Registre Mercantil de Barcelona la dissolució de la societat Hospital General de Catalunya S.C.P. es va acordar en data 12/06/2001. També van perdre el dret a l’assistència sanitària els socis als quals se’ls va atorgar en el seu dia la compra d’un títol d’associat.

Segons el diari La Vanguardia, de data 26 de juliol de 2001, el nou adjudicatari de l’Hospital General va ser Catalana de Diagnóstico y Cirugía (un fons de capital privat britànic). Fou aquest grup qui presentà en el seu dia l’oferta més alta, 1.300.000.000 milions de pessetes, que va cobrir una ínfima part del deute que l’Hospital mantenia amb les Administracions. Aquest grup es va comprometre a invertir 6.800 milions de pessetes durant els cinc anys següents. El conseller de Sanitat Eduard Rius va votar perquè fos la Mútua de Terrassa qui es fes càrrec de l’hospital, però la resta de creditors : Hisenda, la Tresoreria de la Seguretat Social, el Comitè d’empresa i l’Ajuntament de Sant Cugat, van preferir la empresa CDC.

registre-mercantil-hospital-general-catalunya-01
registre-mercantil-hospital-general-catalunya-02
registre-mercantil-hospital-general-catalunya-03
registre-mercantil-hospital-general-catalunya-04
registre-mercantil-hospital-general-catalunya-05
registre-mercantil-hospital-general-catalunya-06
registre-mercantil-hospital-general-catalunya-07

Actualment l’Hospital General de Catalunya, segons la llista de morosos que  publicà l’Agència Tributària al 2017, manté un deute de 1.604.920, 83 euros.

La Generalitat de Catalunya arribà a posar sobre la taula una oferta de compra de l’Hospital General de Catalunya per la quantitat de 50 milions al grup QuirónSalud, però aquest la  rebutjà. Al mes de setembre de 2016 el grup Quirónsalud va ser adquirit per la multinacional alemanya Fresenius Helios per 5.760 milions d’euros. Amb aquesta operació de compra, el colós alemany de la sanitat privada es fa amb 43 hospitals, 63 centres sanitaris, 368 quiròfans i un total de 6.351 llits. Només a Catalunya, aquest gegant de la sanitat privada gestiona vuit centres mèdics, que inclouen l’Institut Oftalmològic QuirónSalud, l’Hospital Universitari Dexeus, l’Hospital QuirónSalud Barcelona, l’Hospital El Pilar, el Centre Mèdic Teknon, la Clínica del Vallès, l’Hospital Universitari Sagrat Cor i l’Hospital Universitari General de Catalunya.

(Equip de redacció de Las afueras. Recull d’informacions dels llibres “La salud como negocio”, de Pablo Vaamonde García; i “La sanidad no se vende” de Hixinio Beiras Cal, Marciano Sánchez Bayle (coords.).

Utilitzem cookies
Maximiliano Martos Martos, en endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Premi el botó "ACCEPTAR" per autoritzar-ne el seu ús, “REBUTJAR” per a rebutjar-les, o “MÉS INFORMACIÓ” per consultar les cookies que utilitza la pàgina. En cas de rebutjar-les, ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS no pot garantir la plena funcionalitat de la pàgina. Pot obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina.