Una. El titulo de l'Avantprojecte és en excés altisonant i en la seva segona part “per a consolidar l'equitat, universalitat i cohesió del SNS” no es justifica amb el contingut d'aquest, per posar només un exemple notori, consolidar l'equitat del SNS no és possible sense abordar la necessitat d'acabar amb el model de les Mutualitats de funcionaris i garantir la seva integració en el SNS, perquè aquestes són la major causa d'inequidad que existeix en el nostre sistema sanitari, un model, el de les mutualitats pel qual un col·lectiu de persones, per la seva relació funcionarial, reben amb finançament públic, prestacions sanitàries en condicions diferents a la resta de la població i amb freqüència per part d'asseguradores privades.

Dos. L'article 1, inclou una modificació de la Llei General de Sanitat que ens sembla inadmissible perquè afavoreix la privatització dels serveis sanitaris públics ja que còpia textualment l'apartat 1 de l'article únic de la Llei 15/97:

En l'àmbit del Sistema Nacional de Salut, garantint i preservant en tot cas la seva condició de servei públic, la gestió i administració dels centres, serveis i establiments sanitaris de protecció de la salut o d'atenció sanitària o sociosanitària podrà dur-se directament o indirectament a través de la constitució de qualssevol entitat de naturalesa o titularitat pública admeses en Dret. En el marc del que s'estableix per les lleis, correspondrà al Govern, mitjançant Reial decret, i als òrgans de govern de les Comunitats Autònomes -en els àmbits de les seves respectives competències-, determinar les formes jurídiques, òrgans de direcció i control, règim de garanties de la prestació, finançament i peculiaritats en matèria de personal de les entitats que es creuen per a la gestió dels centres i serveis esmentats.

I només introdueix  canvis en el 2:

En el marc de la gestió del Sistema Nacional de Salut, la prestació i gestió dels serveis sanitaris i sociosanitaris es durà a terme preferentment mitjançant la fórmula de gestió directa de caràcter públic. El recurs excepcional a altres fórmules de gestió haurà de comptar obligatòriament amb una memòria que justifiqui des del punt de vista sanitari social i econòmic la necessitat d'acudir a elles, tenint en compte, amb caràcter previ, la utilització òptima dels seus recursos sanitaris propis i altres criteris previstos en la present Llei, que d'altra banda només incorpora com a novetat l'obligatorietat  de la memòria, perquè la Llei General de Sanitat ja assenyalava que amb caràcter previ als concerts amb el sector privat les diferents Administracions Públiques tindran en compte, amb caràcter previ, la utilització òptima dels seus recursos sanitaris propis (articulo 90), sense que hi hagi hagut cap control ni hagi servit per a evitar les privatitzacions que es van produir posteriorment i que en la immensa majoria dels casos no complien aquest requisit.

Entenem que la formula que s'utilitza no canvia bàsicament les condicions que estableix la Llei 15/97, sinó que més aviat es reforça en introduir-la com a text de la Llei General de Sanitat, i és evident que aquest text és el que ha servit per a la privatització generalitzada en tot el país, la referència a l'excepcionalitat i l'exigència de memòria justificativa són uns tramitis que fàcilment seran sortejats per les administracions sanitàries que tenen interès en la privatització. D'altra banda estimem que ha de eliminar-se l'addicció de la disposició 90.bis que fa referència als consorcis, tenint en compte que Els consorcis són entitats de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada, creades per diverses Administracions Públiques o entitats integrants del sector públic institucional, entre si o amb participació d'entitats privades, per al desenvolupament d'activitats d'interès comú a totes elles , és a dir, es tracta d'una forma de col·laboració públic-privada que tan nefastos resultats ha donat en el sistema sanitari del nostre país, i per tant obren una via a la privatització del sistema sanitari, o en tot cas referir-se a consorcis formats exclusivament per entitats públiques.

La Llei hauria de garantir de manera inequívoca el caràcter públic de la titularitat, gestió i organització dels centres sanitaris, així com que en cap cas puguin prestar-se mitjançant gestió indirecta els serveis que s'estiguin gestionant actualment o puguin crear-se en el futur en el SNS.

Tres. L'article segon.un i el dos inclouen dins de la prestació del SNS a les persones amb nacionalitat espanyola i residència a l'estranger que es trobin temporalment al nostre país, que havien estat excloses en l'RDL 16/2012, la qual cosa ens sembla un encert, però en el seu apartat 4 sembla consolidar el model de mutualitats de funcionaris sine die, la qual cosa reiterem que ens sembla consolidar un fenomen anòmal font d'inequitat i discriminació.

Quatre. L'article segon.tres àmplia la cobertura a les persones estrangeres no autoritzades ni registrades com a residents a Espanya i tenen com a avantatges el que afegeix l'atenció sense requisits el dret a l'assistència d'urgència per malaltia greu o accident, a les embarassades i a menors de 18 anys, encara que manté alguns tramitis, com per exemple la necessitat d'un informe previ favorable dels serveis socials quan no es pugui demostrar una estada superior a 90 dies al país, que s'ha demostrat acaben dificultant l'accés a l'atenció sanitària en algunes CCAA.

Cinc. L'article segon.quatre aborda la cartera de serveis del SNS canviant la Llei de Cohesió 16/2003 i els canvis introduïts pel RDL 16/2012 que establia 3 grups en la cartera de serveis i copagaments per a l'accés a 2 d'ells. Òbviament ens sembla un pas adequat i necessari, encara que manté els copagaments en la prestació farmacèutica, les dietes i l'ortoprotètica, contra el que s'ha vingut publicitant pel Ministeri de Sanitat.

Des de la FADSP de manera general venim assenyalant fa temps que tots els copagaments són font de discriminació cap a les persones més malaltes i amb menys recursos i que hauria de tendir-se a la seva progressiva eliminació.

Sis. L'article segon, cinc canvia el 13 de la Llei de Cohesió referent a la cartera de serveis comú d'atenció especialitzada pel que fa a l'apartat h) respecte a rehabilitació. Crida l'atenció que no s'aprofiti per a incloure en la cartera de serveis la interrupció voluntària de l'embaràs que com es coneix no és atesa en els centres públics en la immensa majoria dels casos, i que no es reflecteixi tampoc l'eutanàsia (bé en atenció especialitzada o bé en AE i atenció primària com succeeix amb les cures pal·liatives).

Set. L'article segon.sis es refereix al canvi del 14 de la Llei de Cohesió (LC) i canvia el referent a l'atenció sociosanitària i faltaria un aspecte important com és recalcar el paper de l'Atenció Primària en la continuïtat del servei sociosanitari.

Vuit. El segon.set canvia el 67 de la LC (Llei de Cohesió) i modifica la composició del consell consultiu del SNS incloent representació d'organitzacions de pacients i de ciutadans la qual cosa sembla raonable, encara que hauria d'assegurar-se que no entrin en el mateix organitzacions finançades pel sector privat (assegurament, tecnologia o empreses farmacèutiques)

Nou. L'article tercer modifica l'RD 8/2008 per a tornar a incloure als residents a l'estranger en l'atenció sanitària

Deu. L'article quatre modifica l'RD 1506/2012 per a excloure de copagament ortoprotètic als grups que ho estan en el cas de la prestació farmacèutica i evidentment millora la situació actual.

Onze. L'article cinquè modifica el Fons de Garantia Assistencial per a incloure en el mateix la compensació de les activitats recollides en la cartera comuna per als residents en una altra comunitat autònoma

Dotze. La disposició addicional única estableix el consorci de la xarxa espanyola d'agències d'avaluació tecnològiques. Evidentment era necessari establir un model de col·laboració i coordinació d'aquestes, i només caldria valorar si la formula de consorci és la més adequada atès que permet la presència del sector privat, excepte de nou que s'expliciti que estarà format exclusivament per entitats de l'administració pública.

En conclusió:

Estimem que aquest avantprojecte de llei en el seu article un consolida la privatització de la Sanitat Pública el que és totalment inacceptable i incomprensible que sigui proposat per un govern que s'autodenomina progressista. Entenem que aquest article ha de ser retirat i/o canviat en el sentit de garantir la titularitat i gestió pública de tots els centres del sistema sanitari alhora que estableix la prohibició de la prorroga de les concessions existents i de la seva venda a terceres empreses.

D'altra banda tampoc ens sembla de rebut que s'utilitzi per a consolidar el model de les Mutualitats de funcionaris que com ja hem assenyalat és el major factor d'inequitat i discriminació dins de la cobertura sanitària finançada públicament i que ha de desaparèixer. En aquest sentit estimem que es deuria, com ja venim proposant fa anys, assegurar que totes les persones que s'incorporen a aquest col·lectiu rebessin assistència sanitària pel SNS, deixant el sistema actual d'assistència sanitària de les Mutualitats a extingir.

Evidentment l'Avantprojecte té algunes coses que són positives com l'establiment de nou d'una cartera comuna de prestacions del SNS, l'eliminació de copagaments per a alguns col·lectius, o l'ampliació de l'assistència sanitària per a espanyols residents a l'estranger i algunes persones no regularitzades, si bé diverses d'aquestes qüestions podrien ser matisades/complementades com per exemple la no referència a l'eutanàsia i la interrupció voluntària de l'embaràs en les prestacions cobertes pel SNS.

Fem una crida al govern en el seu conjunt, al fet que canviï els aspectes assenyalats, perquè aquest Avantprojecte, en la seva redacció actual, no consolida el sistema sanitari públic, sinó que l'afebleix, i és necessari que tingui canvis substancials perquè, les declaracions de suport a la Sanitat Pública continuïn sent creïbles i es converteixin en fets concrets.

Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública

22 de novembre de 2021

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, durant la seva intervenció en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. | Foto: Pool Moncloa/Fernando Calvo

PROJECTE DE LLEI PER A CONSOLIDAR L'EQUITAT, UNIVERSALITAT I COHESIÓ DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUT.

6 de juny de 2022.

El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de la Llei per la qual es modifiquen diverses normes per a consolidar l'equitat, universalitat i cohesió del Sistema Nacional de Salut. La llei va ser informada en primera volta pel Consell de Ministres el passat 8 de novembre de 2021. En segona volta, ha estat informada per la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics el 6 de juny de 2022.

En relació amb l'apartat de sanitat i salut pública del "Dictamen per a la Reconstrucció Social i Econòmica del Congrés dels Diputats", complir amb el que es preveu en 4 de les 10 àrees establertes, i satisfer totalment o parcialment, almenys, 12 propostes de resolució. Normativa que es modifica i els seus objectius I.Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat. I.1. S'addiciona un nou article quaranta-set pe:

a: Establir que el model de gestió del SNS serà la gestió directa, entesa com aquella que es presta a través de: L'administració competent, o Entitats d'entre les que conformen el sector públic institucional estatal, autonòmic i local, o bé La creació de consorcis per diverses administracions públiques o entitats integrants del sector públic institucional. Sense perjudici de l'anterior, de manera excepcional, justificada i motivada objectivament, i només quan no sigui possible la prestació directa dels serveis públics que integren l'SNS, es podrà acudir a la gestió indirecta.

Per a això, les diferents administracions públiques deuran, d'acord amb el que estableixi si escau la normativa autonòmica de desenvolupament, motivar: La utilització òptima dels seus recursos sanitaris propis. La insuficiència de mitjans propis per a donar resposta als serveis i prestacions. La necessitat de recórrer a fórmules diferents de la gestió directa tal com es descriu en la Llei.?

En el si del CISNS (Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud),s'acordaran els termes, pautes o indicadors comuns a través dels quals podran entendre's compliments aquests criteris. A més, està regulació ha d'entendre's sense perjudici del règim específic previst per a les mutualitats de funcionaris en la seva normativa d'aplicació. Així mateix, s'estableix que les comunitats autònomes i el INGESA,(INSTITUT NACIONAL DE GESTIÓ SANITÀRIA) a fi de contribuir a l'eficiència, avaluació i millora contínua dels centres sanitaris del SNS, dotin a les organitzacions i centres sanitaris públics d'instruments de bona governança per a ampliar i reforçar l'autonomia, flexibilitat i agilitat en la gestió, la participació professional i de la ciutadania, la rendició de comptes i la gestió professionalitzada.

Finalment, es publicaran els resultats d'indicadors sanitaris (acordats en el si delCISNS) que avaluïn l'acompliment de les organitzacions i centres sanitaris que formen part del SNS, siguin gestionats de manera directa o indirecta, de manera comprensible tant per a l'àmbit professional com ciutadà.

I.2. En relació als concerts, es modifica l'article noranta per a garantir que quedi assegurat que l'atenció sanitària que es presti als usuaris serà la mateixa per a tots sense altres diferències que les sanitàries inherents a la naturalesa dels diferents processos sanitaris, i que no s'estableixin serveis complementaris respecte dels quals existeixin en els centres sanitaris públics dependents de l'administració pública concertant. II.Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern.

La modificació consisteix a incorporar "l'avaluació de l'impacte en salut" en l'elaboració de les memòries d'anàlisis d'impacte normatiu de les iniciatives normatives del Govern, que únicament serà aplicable a les normes de caràcter sectorial que afectin els següents determinants de la salut: salut, habitatge, educació, medi ambient, transport, ordenació del territori, salut laboral, agricultura i producció d'aliments i salut animal i vegetal. III.Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del SNS.

La revisió d'aquesta llei persegueix diversos objectius:

III.1. En relació amb la protecció del dret a la salut i a l'assistència sanitària. S'amplien els drets a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària de les persones amb nacionalitat espanyola d'origen residents en l'exterior, desplaçades temporalment al territori espanyol, així com als familiars que els acompanyin, quan no tinguessin prevista aquesta cobertura d'acord amb el que es disposa en els reglaments comunitaris de coordinació de sistemes de Seguretat Social o els convenis bilaterals que comprenguin la prestació d'assistència sanitària.

S'amplien els drets a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària a les persones ascendents reagrupades per la seva filla/fill titular del dret a l'assistència sanitària en l'SNS, quan estiguin al seu càrrec i sempre que no existeixi un tercer obligat al pagament d'aquesta assistència. A més, tindran dret a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària en les mateixes condicions que les persones titulars del dret durant la seva permanència a Espanya: persones sol·licitants de protecció internacional, persones sol·licitants i beneficiàries de protecció temporal, víctimes de tràfic d'éssers humans o d'explotació sexual, de conformitat amb el que es preveu en la Llei orgànica d'Estrangeria i en el Reial decret 6/2022, de 29 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, i persones no registrades ni autoritzades com a residents a Espanya.

III.2. Cartera comuna de serveis. Es recupera la cartera comuna de serveis única, unificant la cartera comuna bàsica de serveis assistencials, la cartera comuna suplementària i la cartera comuna de serveis accessoris. S'aclareix la inclusió i pertinença a la cartera comuna de serveis del SNS de les prestacions que milloren la salut des d'una perspectiva poblacional, és a dir, les prestacions de salut pública. Dins de la prestació d'atenció especialitzada, es concreta la medicina de precisió, personalitzada, predictiva, participativa i poblacional, que està centrada en les característiques de cada pacient per a adaptar d'una manera més efectiva i més personalitzada el diagnòstic i les mesures terapèutiques o preventives. Es garanteix que no es puguin introduir nous copagaments sanitaris.

III.3. Altres objectius: Es preveu que s'articulin mecanismes estructurals de coordinació entre els serveis sanitaris, socials i, en el seu cas, educatius, que facilitin la cooperació entre àmbits indivisibles en l'atenció holística a les persones. S'incorpora la veu dels pacients, de les persones amb discapacitat, de la ciutadania, així com dels professionals en l'àmbit cientificotècnic, a través de les organitzacions que els representin, en el "Fòrum Obert de Salut", que es constitueix com un òrgan d'assessorament del SNS de caràcter permanent. S'especifica, en matèria de prestació d'atenció especialitzada i sociosanitària, que la rehabilitació en pacients amb dèficit funcional és l'encaminada a facilitar, mantenir o retornar al pacient el major grau de capacitat funcional i independència, amb la finalitat de reintegrar-li en el seu mitjà habitual.

S'incorpora una previsió relativa al Fons de Garantia Assistencial (FOGA), fins ara regulat en el Reial decret llei 16/2012, de 20 d'abril, per a possibilitar el seu desenvolupament reglamentari.

El FOGA és el fons extrapressupostari que està destinat a la compensació entre les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla per les actuacions que els seus serveis de salut realitzin en el marc de l'aplicació de la cartera comuna bàsica de serveis assistencials i de la suplementària a les persones amb dret a l'assistència sanitària en els seus desplaçaments temporals, i té per objecte garantir la cohesió i equitat en l'SNS.

Fins al moment, només s'ha aplicat la compensació de manera parcial, compensant l'assistència d'atenció primària i la prestació farmacèutica, sense considerar el temps del desplaçament ni altres tipus d'assistència ni de prestació farmacèutica, com la dispensació de medicaments en centres sanitaris. Per tant, es facilita el consens necessari per a poder efectuar el desenvolupament reglamentari que l'aplicació d'aquest fons requereix.

IV.Text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris.

Mitjançant aquesta modificació s'inclou el percentatge d'aportació de l'usuari en la prestació farmacèutica ambulatòria a través d'oficines de farmàcia dels col·lectius inclosos (ara com a novetat) en la Llei 16/2003: persones estrangeres sol·licitants de protecció internacional; persones estrangeres desplaçades sol·licitants i beneficiàries de protecció temporal; víctimes de tràfic d'éssers humans o d'explotació sexual; i persones amb nacionalitat espanyola d'origen residents en l'exterior desplaçades temporalment al territori espanyol, així com els familiars que els acompanyin.

En el supòsit de les persones ascendents reagrupades pel seu fill/a, que estiguin al seu càrrec, aquestes seguiran l'aportació ordinària segons el nivell de renda consignada en la casella de base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'IRPF.

A l'efecte del que s'estableix en la normativa internacional de coordinació dels sistemes de Seguretat Social, tindran la consideració de beneficiaris dels col·lectius previstos en l'article 3.2 de la Llei 16/2003:

- el cònjuge o persona amb anàloga relació d'afectivitat (acreditat documentalment), així com els descendents i persones assimilades a càrrec del mateix que siguin menors de 26 anys o que tinguin una discapacitat en grau igual o superior al 65%, sempre que compleixin els següents requisits:

Tenir la seva residència legal i habitual a Espanya.

No es trobin en algun dels següents suposats de règims de la Seguretat Social:

- ser treballador per compte d'altri o per compte propi, afiliat i en situació d'alta o assimilada a la d'alta;

- ostentar la condició de pensionista en la seva modalitat contributiva;

- o ser perceptor de qualsevol prestació periòdica d'aquests règims.

V.Reial decret 8/2008, d'11 de gener, pel qual es regula la prestació per raó de necessitat a favor dels espanyols residents en l'exterior i retornats.

Es tracta en aquest cas de fer efectiva la modificació introduïda en la Llei 16/2003, perquè els espanyols d'origen residents en l'exterior i els familiars que els acompanyin tinguin dret a l'assistència sanitària en els seus desplaçaments temporals al nostre país en els termes previstos en la legislació vigent en matèria sanitària.

VI.Reial decret 1506/2012, de 2 de novembre, pel qual es regula la cartera comuna suplementària de prestació ortoprotètica del SNS i es fixen les bases per a l'establiment dels imports màxims de finançament en prestació ortoprotètica.

Es modifica aquest reial decret per a establir les garanties necessàries perquè l'aportació ortoprotètica de les persones que requereixen de productes ortoprotètics no sigui superior a l'actual, així com equiparar els col·lectius de persones que estan exclosos d'aportació en la prestació ortoprotètica i farmacèutica:

- Persones beneficiàries de l'ingrés mínim vital.

- Persones menors d'edat amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33%.

- Persones perceptores de la prestació econòmica de la SS per fill o menor a càrrec en règim d'acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d'adopció.

- Pensionistes de la SS, la renda anual de la qual sigui inferior a 5.635 euros, i els que, en el cas de no estar obligats a presentar la declaració de l'IRPF, percebin una renda anual inferior a 11.200 euros.

Altres previsions

Creació, com a entitat de dret públic adscrita al Ministeri de Sanitat, del consorci de la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries i Prestacions del SNS *RedETS), motivat perquè aquesta xarxa es troba limitada actualment en el desenvolupament de les seves activitats (tant a nivell nacional com internacional), al no comptar amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada.

Es regula el tractament de les dades de salut per a usos secundaris. Amb caràcter general, s'estableixen les condicions d'accés i tractament de les dades per a les organitzacions i administracions públiques amb responsabilitats en l'àmbit sanitari, professionals sanitaris, ciutadans i associacions en l'àmbit sanitari per a les finalitats de: planificació, gestió i avaluació de les polítiques sanitàries públiques, l'assistència sanitària, vigilància en salut pública i recerca en salut, no contemplats en la Llei orgànica de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals.

Previsions en matèria de trasplantament de donant mort (TODF):

Es reconeix l'excepcionalitat del trasplantament d'òrgans de donant mort (TODF).

S'assenyala que cap persona podrà accedir a la llista d'espera de trasplantament mitjançant el pagament d'una contraprestació.

Es recull que el Govern regularà els requisits que hagin de complir-se per a aquest accés.

Gestió directa dels serveis sanitaris:

Es preveu que, en un termini de dotze mesos des de l'entrada en vigor de la llei, el Govern promourà les mesures legals necessàries que permetin aclarir i complementar el règim jurídic aplicable als processos de reversió i recuperació de la gestió directa, que hagin estat acordats per les administracions competents.

Aquest projecte de llei, a més dels informes preceptius de la seva tramitació normativa, ha estat dictaminat pel Consell Econòmic i Social.

Clica aquí si vols llegir el decret