1. La formació i la responsabilitat no es poden menystenir

    El treball en equip, la coordinació i la unió de forces i coneixements ha estat fonamental per contenir la pandèmia i salvar el màxim nombre de vides. No obstant això, la responsabilitat associada a les funcions i decisions que pren cada col·lectiu professional també cal posar-la en consideració.

    En el cas del personal facultatiu, per la seva formació i capacitació, hi recauen les decisions sobre tractaments i procediments que, pel que fa a l’atenció dels pacients amb COVID-19, són d’ordre vital.

    La responsabilitat vinculada a aquests discerniments clínics -que pot arribar a tenir caràcter juridicopenal- s’ha de posar en valor, també des de la perspectiva del reconeixement econòmic.
     
  2. Dividir els professionals no afavoreix ningú

    La compensació econòmica als professionals que han estat i seguiran estant en primera línia contra el coronavirus genera unanimitat, però no es pot instrumentalitzar com un torpede per dividir-los i enfrontar-los.

    La sortida exitosa d’aquesta crisi sanitària sense precedents contemporanis vindrà del treball conjunt de tots els actors del sistema de salut, cadascun des de les seves responsabilitats i competències.