El planeta dels ximples.

____________________________________________

Així que finalment van aconseguir fer-ho Maniàtics! Van volar tot! ....Ahhh Maleïts! Déu! Aneu tots a l'infern! L'infern a la Vall d'Hebron un divendres qualsevol a urgències.

Això que anomenem Sanitat Pública ha quedat reduit a cendres i hom fet entre tots els ximples que hem confiat en partits com Junts per Catalunya (antiga Convergència i Unió) , Esquerra Repúblicana de Catalunya, PSC, IC, el PP, VOX, etc. tots aquests han donat el vist-i-plau a la mercantilització de la sanitat. Des del 2012 que van començar a retallar en els pressupostos, i a donar diners a hospitals privats amb ànim de lucre i ningú no ha aixecat la veu. Només Marea Blanca, i altres moviments socials han sortit al carrer per defensar la nostra sanitat, la que paguem entre tots. Hem de blindar la Sanitat Pública, hem de demanar que els diners pressupostats per la salut vagin a parar a hospitals públics, als CAPs, perquè si demanem que els pressupostos s'augmentin fins als 16.000 milions d'euros per la sanitat, els que governin agafaran aquests diners per pagar a les entitats privades i aquests diners són nostres, no dels hospitals privats, ni de cap fundació, ni de les empreses a les quals han anat a parar tots els serveis externalitzats.. Només aquells partits que tinguin en el seu programa defensar i blindar tot lo públic mereixen el nostre vot. La resta ja pot anar a fregir ous més enllà de les illes Filipines.

Les retallades en la sanitat pública han deteriorat i erosionat els serveis sanitaris. S'han tancat centres d'atenció primària, han augmentat les llistes d'espera, hi ha expedients de regulació d'ocupació en hospitals, s'han tancat urgències i quiròfans, i han augmentat les desigualtats. La majoria de les comunitats autònomes han vist retallat els seus pressupostos sanitaris (una reducció en la despesa per habitant i any del 10,4% de mitjana), sent molt major a Catalunya i València. L'empitjorament de les condicions de treball i la reducció de professionals sanitaris produeix una deterioració en les prestacions en augmentar la pressió assistencial. Anem doncs cap a una sanitat mercantilitzada que no sols és injusta, sinó que trenca el concepte de ciutadania i solidaritat social, i que obre pas al clasisme, la discriminació i la desigualtat.

D'altra banda, a Espanya, la indústria sanitari-farmacèutica-tecnològica és un sector empresarial molt rendible que influeix enormement sobre el sistema de salut. No és estrany que la utilització tecnològica sigui excessiva, el consum de medicaments exorbitant (al voltant del 30% de la despesa pública en salut: uns 18.000 milions d'euros el 2010 i al 2022 havia augmentat un 12,5 %), un terç en hospitals i la resta en atenció extrahospitalària, amb un percentatge del PIB molt superior a la mitjana d'UE-15), i una utilització de medicaments "genèrics" encara molt baixa. Els metges estan constantment inundats de "novetats" farmacològiques", moltes de les quals ni són noves ni tenen una efectivitat provada, sent pressionats a "triar" tractaments o productes que són comprats pel sistema de salut als preus marcats per les empreses. Així doncs, el poder de la indústria farmacèutica privada afecta negativament les polítiques sanitàries públiques, la salut i equitat de la població espanyola.

La indústria farmacèutica diu que "ofereix salut" a milions de pacients, però no parla dels seus notables impactes negatius: els fàrmacs sense una efectivitat provada, el mal a la salut ("*iatrogenia" mèdica) causat pels medicaments i la falta d'accés a fàrmacs en països pobres que no poden pagar-los. Per a disminuir aquests impactes, les empreses farmacèutiques gasten una enorme fortuna en campanyes de relacions públiques i propaganda. La indústria farmacèutica, al costat del tràfic de drogues i la venda d'armaments, és una de les més rendibles del planeta. Segons la revista *Fortune, entre les 500 empreses industrials estatunidenques majors, les de la indústria farmacèutica avantatgen des de lluny a les altres. En 2007, les 10 majors empreses farmacèutiques transnacionals van vendre productes per un valor de 295.000 milions de dòlars amb un benefici de 58.000 milions. En el decenni 1996-2005 la taxa de rendiment mitjà d'aquestes empreses sobre el capital invertit després de deduir impostos va ser del 29%. En aquest mateix període van invertir 2,6 vegades menys en recerca (288.000 milions de dòlars) que en màrqueting i administració (739.000 milions de dòlars), i en els dividends dels accionistes (317.000 milions de dòlars). Segons els Instituts Nacionals de la Salut (*NIH) dels EUA, la institució pública que finança la recerca biomèdica (el pressupost de 2008 va ser de 29.000 milions de dòlars), el 85% del cost del desenvolupament dels 5 medicaments més venuts en els noranta va ser finançat per l'Estat. La indústria només contribueix amb el 14% a la recerca fonamental, el 38% a la recerca aplicada i el 48% al desenvolupament final del producte. Així doncs, la "innovació" de la indústria farmacèutica és pagada pels contribuents (directament, o a través de l'Estat) mentre que les empreses es queden amb els beneficis.

 Les residències de gent gran en mans de fons d'inversió.

A Catalunya hi ha un total de 984 residències assistides de gent gran , 63 de les quals són de titularitat de la Generalitat (16 gestionades directament i 47 amb gestió delegada).

La senyora Carcelen durant un mitin denunciant incumpliments a la residència de persones grans Mossèn Vidal i Aunós, regida per Cinta Pascual, presidenta de l'ACRA, a la plaça Sant Jaume, el passat 15 de juny, de l'any 2022.

La Coordinadora de Residències 5+1 va plantejar, en el document presentat davant el Parlament de Catalunya, el passat 16 de desembre, els greus problemes que tenen la gent gran en les residències.

"Les Residències Públiques gestionades per filials d'empreses de la construcció i companyies controlades per fons d'inversió, així com les pèsimes condicions laborals i els sous de misèria són, segons la Coordinadora de Residències 5+1, les causes del deteriorament de les condicions de vida de la gent gran. És imprenscindible modificar la Cartera de Serveis de 2010, respecte a l'atenció directa- explicaven en el document presentat al Parlament de Catalunya, el passat 16 de desembre- i especialment en la ratio de gerocultores, per poder establir una ratio mínima d'1 gerocultor per a cada 8 ancians. Atès la enorme llista d'espera per accedir a les prestacions de la Llei de la Dependència, l'estat dels ancians està molt deteriorat quan finalment aconsegueien una plaça en un centre de dia o residència, per la qual cosa necessiten ajuda per executar les més elementals activitats quotidianes, com menjar, vestir-se, anar al w.c., etc. i amb els actuals ratios és impossible oferir-les una atenció digna."

Entre les principals reivindicacions de La Coordinadora de Residències 5+1 figurava la necessitat de que aquests serveis  fossin de gestió pública, atès que és l'única manera d'evitar l'especulació amb els drets dels nostres ancians.

"No obstant això, en tant no es produeixi aquest canvi de model de gestió -puntualitzava la Coordinadora- l'oferta econòmica en l'adjudicació de la gestió no pot ser determinant. En els plecs de contractació, aquest aspecte no  podrà superar el 40% de la puntuació total."

"D'altra banda- continuava exposant el document- s'han d'establir penalitzacions i sancions adeqüades als danys que es causen als ancians per una dolenta execució del contracte. Les sancions per faltes greus haurien de penalitzar a la empresa gestora amb la seva exclusió per a futurs concursos de gestió. En la resta de sancions, haurien de restar punts del total obtingut per la empresa en qualsevol concurs al que puguessin concorre. El maltractament no pot sortir gratis."

"Les administracions públiques han de reforçar les inspeccions als centres, incloent-hi entrevistes amb els treballadors sense la direcció davant. Les inspeccions, tant rutinàries com les fetes a rel de denúncies, haurien de ser SENSE PREAVIS, per garantir el control de la gestió i la protecció dels ancians."

La Coordinadora de residències 5+1 opinava que " les administracions públiques han de garantir una inversió suficient en el manteniment de les infraestructures. Els usuàris han de tenir uns serveis adequats a les seves necessitats. Així mateix, les administracions han de realitzar controls necessaris per a garantir uns nivells adequats de neteja, material, qualitat alimentària, atenció mèdica i substitució del personal en cas de vacances, absències,etc."

També demanava la Coordinadora suprimir els EAR (Equips d'Atenció Residencial), que són  de gestió privada a càrrec de MUTUAM, de tal manera que els ancians ingressats en residències tornin a ser atesos directament per la sanitat pública en els Centres d'Atenció Primària que els corresponguin.

D'altra banda, la Coordinadora de residències 5+1, parlava de la necessitat de que en el torn de nit hi hagi una infermera, atès l'estat dels ancians. Per tant, s'hauria d'ampliar la plantilla actual.

Malgrat els esforços realitzats per la Coordinadora de Residències 5+1 per tal de donar a conèixer al Parlament de Catalunya, la situació en la que es troba la gent gran en les residències, la política del govern no va variar en cap moment. Ha sigut la tragedia del coronavirus, que s'ha manifestat en centenars  de morts a les residències catalanes, la que ha posat el punt sobre les i, demostrant que els grans fons d'inversió només busquen la rendabilitat dels seus diners en detriment de la gent.

A Catalunya hi ha un total de 984 residències assistides de gent gran , 63 de les quals són de titularitat de la Generalitat (16 gestionades directament i 47 amb gestió delegada).

Segons el diari de la Sanitat, "tres grans grups empresarials competeixen amb força en el món de les residències per a la gent gran a Catalunya i a Espanya. Eulen Servicios Sociosanitarios, SAR Aquavitae i Sanitas Mayores. Aquests conglomerats, junt amb un conjunt de companyies de grandària mitjana i altres que procedents de la diversificació de societats vinculades amb la construcció, han entrat amb força en aquest àmbit els últims anys.

Eulen Sociosanitarios dóna servei actualment a 169.000 persones a l’Estat Espanyol. Té una facturació que supera els 155 milions d’euros i dóna feina a 8.895 professionals, que s’ocupen no només de les residències sinó d’altres serveis, com centres de dia o assistència domiciliària.

Domus Vi, és una altra marca que aposta pel mercat de l’atenció a la vellesa. Es tracta d’un altre gegant que té gairebé 22.000 places en residències a tot l’Estat espanyol. Té també més de 19.000 treballadors que donen servei no només a l’assistència residencial sinó també a altres àmbits com l’atenció domiciliària. L’any 2016 va facturar uns 460 milions d’euros, segons la mateixa companyia.

Sanitas Mayores és la filial creada per al món de la geriatria per aquest grup de sanitat privada. Té 43 residències, de les quals 11 a Catalunya. A més, la marca té al principat tres centres de dia. Això suposa en conjunt uns 3.000 treballadors per atendre 6.000 places. El 2016 va facturar per valor de 98 milions, amb un increment del 3,18%, segons l’empresa."

No es pot deixar en mans privades la salut dels nostres avis, perquè aquestes empreses es mouen per l'afany de lucre dels accionistes, perquè cap d'aquestes persones coneixeran mai com han aconseguit els seus guanys, ni els importa, perquè ells viuen molt lluny de Catalunya, molt lluny de Barcelona, molt lluny de les llars on hem perdut als nostres avis i avies, molt lluny de les residències situades en el nostre territori. Què saven els accionistes de Blackstone, DomusVi, Colisée, Amavir i Korian, sobre com viuen els nostres avis en les residències que ells gestionen?. Ni saven, ni volen saber¡. Ells només miren els interessos que els hi reporta ser accionista d'una empresa, que gràcies a unes polítiques neoliberals del govern de la Generalitat, i als diners públics que aquest paga, pot oferir-les sense cap problema els seus redits, perquè ningú no controla que es compleixin les normatives signades en" papers de despatx".  

Segons el reportatge publicat per la revista Crític, "El negoci de la dependència: llistes d'espera, precarietat laboral i fons d'inversió",  és cert que cinc de les 13 grans companyies formen part d'un grup francès (DomusVi, Colisée, ORPEA, Amavir i Korian), però les mercantils franceses també tenen els seus accionistes. I tirant del fil societari es conclou que en tres d'aquests casos l'amo principal és un fons d'inversió anglès, de Jersey o del Canadà.

Bona part dels fons que fan negoci amb les residències, a Espanya i a Europa, estan especialitzats en el que es coneix com private equity. Són fons que com a norma inverteixen en empreses que no cotitzen en borsa, busquen un creixement el més ràpid possible de la companyia i planegen des del primer moment sortir de l'accionariat a mig termini -si és possible abans de cinc anys- amb importants plusvàlues.

Així que l'afirmació més exacta seria que part dels geriàtrics espanyols estan en mans d'empreses amb seu a França, encara que de capital no necessàriament gal. Una apreciació que per cert no només serveix per a Espanya, sinó també per a altres països europeus, si es té en compte que els quatre principals grups de la UE són, per aquest ordre, Korian, ORPEA, DomusVi i Colisée.

 

D'altra banda, el Grup Mutuam, l'empresa dels ex-alts càrrecs de Convergència i Unió (CiU), com el seu president, Josep Arqués i Suriñach, porta l'atenció sanitària en 431 geriàtrics de Barcelona i la seva conurbació.

Cal recordar l'estreta relació comercial de la Generalitat amb Mutuam. La Generalitat, per mitjà de Departament català de Salut, va privatitzar el 2009 part de l'atenció sanitària a la gent gran que estan en asils. A Barcelona, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental Est i Vallès Oriental, aquest servei el gestiona Mutuam, tal com indica la companyia en la seva pàgina web.

Hem enviat per correu electrònic l'enquesta sobre la situació a la residència durant la pandèmia, en data 11/06/2020, i encara estem esperant resposta del 99,9% de les residències consultades.

Les preguntes són les següents:

• Quants ancians han mort en les seves residències durant la pandèmia?
• Quins d’ells han mort per causa del coronavirus?
• Han rebut ajuda per part de la Generalitat de Catalunya? Quina mena d’ajuda? Ha arribat a temps?
• El personal sanitari i els altres professionals de les vostres residències han estat infectats pel coronavirus? Quants?
• Han rebut ajuda d’altres organismes sanitaris, socials, etc.? De quins?
• Quina és la situació actual? De normalitat?

Si és produís un repunt de la pandèmia, la seva residència es troba preparada amb equips, guants, respiradors, etc

Estem a la espera de la seva resposta.

PERE RELATS 2 F00499 Camí Antic de València, 5 8005 Sant Martí 933003439 COL 15 6 9 16 FUNDACIÓ PERE RELATS. e-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

En aquesta residència ara mateix no hi ha ningú, perquè totes les persones grans  han sigut traslladades a la residència situada al carrer Venero, 4-6 de Poblenou, segons ens informen telefònicament.

Hem enviat un qüestionari de preguntes per e-mail als responsables de les residències que gestionen la Fundació Pere Relats, sobre la situació viscuda durant la pandèmia.

E-mail enviat en data 5/6/2020.

"El meu nom és Maximilia, soc periodista, i represento a l’Associació Cultural Las afueras, que edita la revista digital “lasafueras.info”. La nostra revista s’ocupa d’informar dels temes relacionats amb els drets humans. És una revista del districte 10 de Barcelona i en aquests moments ens interesa informar als nostres lectors sobre les 20-21 residències situades a Sant Martí de Provençals. Per aquest motiu em vaig posar en contacte telefònic amb la vostra residencia, i el senyor que em va atendre em va  demanar si podria enviar les preguntes sobre la situació de les vostres residències durant la pandèmia per e-mail.

Les preguntes són les següents:

• Quants ancians han mort en les seves residències durant la pandèmia?
• Quins d’ells han mort per causa del coronavirus?
• Han rebut ajuda per part de la Generalitat de Catalunya? Quina mena d’ajuda? Ha arribat a temps?
• El personal sanitari i els altres professionals de les vostres residències han estat infectats pel coronavirus? Quants?
• Han rebut ajuda d’altres organismes sanitaris, socials, etc.? De quins?
• Quina és la situació actual? De normalitat?
• Si és produís un repunt de la pandèmia, les residències es troben preparades amb equips, guants, mascaretes, ulleres protectores i EPIs per atendre al personal gran?

Estem a la espera de les respostes per part de la Fundació Pere Relats. Sense notícies de la Fundació.

Història de la Fundació.

Segons Viquipèdia, l’any 1972, un grup reduït de persones de les comunitats parroquials de Santa Maria del Taulat i de Sant Bernat Calbó, encapçalades per mossèn Pere Relats, van formar el grup de “vells i malalts”. A través d’ell, tenien la intenció de valorar les necessitats d’aquest col·lectiu i desenvolupar alguna acció concreta. Va ésser així com van detectar que al barri del Poblenou hi havia persones, homes i dones grans, que estaven soles o insatisfetes al lloc on vivien i desitjaven continuar vivint al barri. És a partir d’aquí que es creen les “Llars” —residències petites— per a donar acollida, dins els caliu d’una llar i de la manera més personalitzada possible, a les persones grans que ho desitgin. D’aquesta manera, i amb el suport desinteressat dels voluntaris, van trobar la companyia que els faltava.

En morir mossèn Pere Relats en honor seu van passar a dir-se “Llars Pere Relats”. Després l’Associació Pere Relats va crear-se l'any 1975 per donar cobertura legal al projecte i canalitzar els recursos de què es disposava, procedents de donatius de particulars. Posteriorment, l'any 1997, es va crear la Fundació Pere Relats per a atendre els residents del carrer de Venero, 4-6. Amb el pas del temps s’hi ha anat incorporant personal més tècnic, qualificat i més responsable, que s’ocupa del dia a dia de la vida a les residències.

Hem enviat un qüestionari de preguntes per e-mail als responsables de les residències que gestionen la Fundació Pere Relats, sobre la situació viscuda durant la pandèmia.

 

 Estem a la espera de les respostes per part de la Fundació Pere Relats.

PERE RELATS 3 F01001 Llull, 181 8005 Sant Martí 934852208 COL 16 12 4 7 FUNDACIÓ PERE RELATS

VENERO F14809 Venero, 4-6 8005 Sant Martí 933002976 COL 83 51 32 179 FUNDACIÓ PERE RELATS 

JAUME BATLLE F11642 Fernando Poo, 45 8005 Sant Martí 932254683 PROPI 78 78 0 193 FUNDACIÓ PERE MATA

FUNDACIÓ PERE MATA. Llei de transparència: relació de contractes, convenis i subvencions amb l’Administració Pública ANY 2016

Institut Català d'Assistència i Serveis Socials Contracte de Gestió Delegada Residència i Centre de Dia – Jaume Batlle Barcelona Gent Gran. Fins al  31-12-2024.     1.673.574,19 euros.

Hem enviat un correu electrònic amb les preguntes següents, atès que el responsable de la residència Sr. J. Guasch ens ho ha demanat.

"El meu nom és Maximilia, soc periodista, i represento a l’Associació Cultural Las afueras, que edita la revista digital “lasafueras.info”. La nostra revista s’ocupa d’informar dels temes relacionats amb els drets humans. És una revista del districte 10 de Barcelona i en aquests moments ens interesa informar als nostres lectors sobre les 20-21 residències situades a Sant Martí de Provençals. Per aquest motiu m'he posat en contacte telefònicament amb la vostra residencia, i tal i com hem quedat li envio les pregutes sobre la situació de les vostra residència durant la pandèmia, per e-mail.

Les preguntes són les següents:

• Quants ancians han mort en les seves residències durant la pandèmia?
• Quins d’ells han mort per causa del coronavirus?
• Han rebut ajuda per part de la Generalitat de Catalunya? Quina mena d’ajuda? Ha arribat a temps?
• El personal sanitari i els altres professionals de les vostres residències han estat infectats pel coronavirus? Quants?
• Han rebut ajuda d’altres organismes sanitaris, socials, etc.? De quins?
• Quina és la situació actual? De normalitat?
• Si és produís un repunt de la pandèmia, les residències es troben preparades amb equips, guants, mascaretes, ulleres protectores i EPIs per atendre al personal gran?

Moltes gràcies.

BARCELONA POBLENOU F18819 Llull, 332 8005 Sant Martí 933037120 PROPI 90 90 0 365 INGESAN- OHL

ACOLLIMENT A LA VELLESA F03406 Pujades, 273-277 8005 Sant Martí 933077058 PEV 22 17 Assistència i Confort, SL

 

 

Reportatge i imatges de M.Martos, del blog de lasafueras.info. Asociación Cultural las afueras.