La sanidad pública que volem.

_______________________________________________________

Els grups socials i moviments populars saben el que volen, treballen per a consensuar idees i propostes per a lluitar per la salut, la sanitat pública, les residències públiques, remunicipalitzar el SAD,.. l'Aigua, etc., i defensar tot lo públic.

La salut és bio-psico-social.

La salut és un procés global, sistèmic, que posa en relleu les estretes interrelacions entre el biològic, el psicològic, social i polític, i que ha de tenir en compte tots els processos vitals, laborals, socials i ambientals de les persones i comunitats en una societat determinada.

Una atenció sanitària humana, eficient i de qualitat.

Millorar la formació del personal sanitari i la seva capacitat d'atendre les persones en forma integral, amb empatia i comprenent els factors socials, laborals, econòmics i culturals que afecten la salut. El sistema públic ha de revisar les polítiques de tecnologia i medicaments mitjançant una Agència d'avaluació pública, ampliar l'ús de fàrmacs genèrics, eliminar la figura del "visitador metge", formar als professionals de la sanitat, i impedir la influència de la indústria farmacèutica. També s'han d'integrar en el sistema de salut les "medicines alternatives" que passin els controls adequats de qualitat, efectivitat i equitat.

Una atenció sanitària universal, equitativa, gratuïta i sense repagaments.

El dret a la sanitat i salut és per a totes les persones, sense exclusió ni discriminació d'edat, gènere, ètnia, situació econòmica i laboral, estatus legal, capacitat funcional i cognitiva, estat de salut, nivell educatiu, orientació sexual, ni creences religioses o culturals. És necessari oposar-se a les polítiques que privatitzen l'atenció de la salut i la converteixen en una mercaderia a través de retallades públiques, repagaments i altres mecanismes de privatització.

Una sanitat pública que potencia l'atenció primària i comunitària.

L'atenció primària té poc protagonisme i sofreix un procés continuat de deterioració en recursos humans i econòmics. Disposar d'una atenció primària de salut accessible, completa, participativa i de qualitat ha de constituir el nucli del sistema nacional de salut i és part integral del desenvolupament socioeconòmic de la societat.

Una atenció sanitària ben finançada i ben avaluada.

L'Estat espanyol té un fort dèficit en despesa sanitària pública en comparació amb la UE15. Per a mantenir una atenció sanitària pública universal de qualitat fan falta més recursos, amb objectius que han de prioritzar-se i ser avaluats democràticament. Les autonomies tenen un baix i heterogeni nivell de despesa sanitària, fet que es tradueix en clares desigualtats.

Una salut pública que elimini les desigualtats de salut.

Per a acostar-se al concepte de "salut per a tots", han de posar-se polítiques intersectorials ("salut en totes les polítiques") en els determinants socials de la salut. Sense aquestes polítiques serà pràcticament impossible aconseguir un elevat nivell de salut i qualitat de vida i l'eliminació de les desigualtats en salut. Han de millorar els sistemes d'informació fent-los accessibles per a la població i més útils per a avaluar les polítiques sanitàries.

La salut pública requereix d'una participació ciutadana real.

L'obtenció d'un elevat grau de salut i equitat en la població requereix promoure i donar suport a una participació ciutadana real ( i no merament "formal"), que sigui massiva, i en tots els nivells del sistema sanitari i de la salut pública. Deuen, per tant, desenvolupar-se mecanismes i instruments que augmentin la transparència en l'assoliment d'una democràcia participativa. Cal exigir la democratització de l'OMS i altres organismes i institucions de salut pública perquè promoguin intervencions públiques que augmentin l'equitat en salut.