El neoliberalisme conforma un obstacle per al dret a la sanitat i la salut per dues raons principals:
___________________________________________________________________
D'una banda, perquè desmantella l'Estat de benestar, redueix la despesa pública social, erosiona les polítiques socials redistributives i augmenta les desigualtats socials i de salut. I d'altra banda, perquè afavoreix la privatització dels sistemes sanitaris públics. La privatització i mercantilització de la salut no sols amenacen amb soscavar l'accés a l'assistència sanitària, sinó també comprometen el principi essencial d'equitat en salut.
Escriuen les autores i autors del llibre "La sanitat està en venda. I també la nostra salut", que des de finals dels vuitanta, les institucions econòmiques nascudes de la Conferència de Bretton Woods (1944), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM), van impulsar un "decàleg" per a "orientar i modernitzar" el capitalisme del segle XXI que es va denominar el "Consens de Washigton". El neoliberalisme és una doctrina econòmica que assumeix que els mercats són els millors i més eficients distribuïdors i productors dels recursos, que les societats estan compostes per individus autònoms i lliures motivats bàsicament pels seus interessos materials o econòmics i que la competència és el motor de la innovació en el mercat. La ideologia neoliberal planteja estratègies de política econòmica encaminades fonamentalment a "reliberalitzar" els mercats financers i fluxus internacionals de capital, "oligopolizar " els mercats, concentrar el poder econòmic privat "reabsolutizar" l'empresa capitalista, augmentar el control de les corporacions sobre l'Estat, reduir la participació social i augmentar la passivitat ciutadana.
No obstant això, contràriament a la retòrica neoliberal comunament usada, l'Estat es converteix en un instrument essencial per a reforçar aquest model, tal com les crisis han tornat a mostrar amb les enormes ajudes econòmiques destinades al rescat financer. Cap no oblidar, que en les societats capitalistes l'Estat en la seva major part respon als interessos de les elits i les classes i grups dominants.
Les forces polítiques i econòmiques de la dreta neoliberal (fins i tot amb freqüència un ampli sector de l'autodenominada esquerra política) no es preocupen per les desigualtats socials, sinó que les veuen com un fenomen inevitable (quan no necessari), i consideren que l'"Estat de benestar" interfereix o frena el funcionament normal de l'economia. El creixement del neoliberalisme i les desigualtats socials es relacionen així amb la reducció de la protecció i prestacions socials. Es redueixen les despeses en educació, salut pública i habitatge social, transformant prestacions universals en prestacions de beneficiencia i es limita el poder sindical i ciutadà. El neoliberalisme es vincula a l'individualisme, a la disminució de la solidaritat i a la falta de democràcia i participació social.
Avui dia, assenyala Vandana Shiva, en un sistema econòmic capitalista cada vegada més globalitzat, un petit nombre de transnacionals, organitzacions internacionals, i governs coalitzats amb elles, sobretot als països rics, tenen el poder de prendre decisions que afecten les vides de milions de treballadors que viuen en el límit de la supervivència. Ells són els qui determinen quina classe d'estàndards laborals existeixen, quin tipus de normatives en salut laboral s'imposen, i si els treballadors poden o no tenir la protecció dels sindicats.
L'ideari neoliberal es mou entorn de tres eixos: assenyalar que "el mercat" és el mecanisme més eficient d'assignació de recursos en tots els ordres més eficient d'assignació de recursos en tots els ordres de la societat; afeblir i desprestigiar tant com sigui possible els serveis sanitaris públics ("el públic") assenyalant que és burocràtic, corrupte i poc eficaç; i obrir tot tipus d'espais als serveis privats ampliant tant com sigui possible les oportunitats de lucre privat, convertint en negoci tot allò que la gent pugui pagar (o la hi aconsegueixi convèncer que ha de pagar com sigui.
Per a promoure aquest ideari mercantil s'utilitzen mitjans molt diversos. Destaquem un d'ells, tal vegada el més important. En 2008 el pressupost que la Generalitat de Catalunya destinava a Sanitat era d'aproximadament:.
2008...............................................9357.- millones de euros
2009...............................................9721.- millones de euros
2010.............................................. 9831.- millones de euros
2011...............................................9167.- millones de euros
2012...............................................8738.- millones de euros
2013...............................................8738.- millones de euros
2014...............................................8264.- millones de euros
2015...............................................8446.- millones de euros
2016...............................................8432.- millones de euros
2017...............................................8828.- millones de euros
2018...............................................8828.- millones de euros
2019...............................................8828.- millones de euros
2020...............................................9733.- millones de euros
2021...............................................9733.- millones de euros
2022............................................10.676.- millones de euros
2023............................................12.232.- millones de euros
2024............................................12.859.- millones de euros
Descapitalizació y falses promeses
Els objectius estratègics eren, entre altres, per a 2009, segons els polítics de torn, reforçar l'atenció integral de les persones prioritzant l'atenció primària i la salut comunitària, i també l'atenció a la dependència, la cronicitat i la salut mental.
Per a desenvolupar aquests eixos i objectius estratègics de legislatura, el Departament de Salut va proposar les accions prioritàries per a l'any 2009 que es detallen a continuació.....
Incrementar la qualitat tècnica i percebuda i l'equitat de l'assistència sanitària, i continuar impulsant la recerca i innovació
• Avançar per a garantir que el temps de visita mèdica s'ajusti a les necessitats de cada pacient, l'atenció (no urgent) del metge de família i/o del personal d'infermeria dels centres de salut en un màxim de quaranta-vuit hores i l'adequació horària dels centres d'atenció primària.
• Avançar cap a la millora de les ràtios de professionals i la modulació de la demanda: 1.500 adults/mèdic de família i 1.200 nens/pediatre, amb la possibilitat d'aplicar un índex corrector en funció de variables ponderades com l'envelliment, el gènere, etc.
• Realitzar el progressiu desplegament del model d'atenció continuada en l'atenció primària amb l'objectiu de posar en marxa vint-i-quatre centres d'urgències d'atenció primària (CUAP) en entorns urbans-metropolitans i vint-i-quatre unitats territorials d'atenció continuada i urgències d'atenció primària (ACUT) en entorns urbans-comarcals.
• En relació amb les llistes d'espera, definitivament es consolidarà el sistema d'informació nominal de les consultes externes d'especialistes i la recollida d'informació de la llista d'espera d'intervencions quirúrgiques i proves diagnòstiques.
Però el que van fer els nostres polítics seguint les consignes del FMI, del Banc Mundial i dels Bancs Centrals va ser aprofitar la crisi i rebaixar les quantitats que anaven a parar a Salut:2011....9167 milions d'euros
2012... 8738 milions d'euros
2013 la mateixa quantitat del 2012
2014.....8264 milions d'euros
i així succesivament.....
Una part molt important dels pressupostos van a parar directament a les Fundacions:
Els pressupostos de les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat, a què fa referència l'article 1.g, s'aproven amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:
ENTITATS IMPORT (EUROS)
Fundació La Marató de TV3 8.100.000,00
Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya 9.188.402,00
Fundació Observatori de l’Ebre 612.132,53
Fundació Catalana per a l’Ensenyament de l’Idioma Anglès i l’Educació en Anglès 822.730,54
Fundació per a l’Escola Superior de Música de Catalunya 13.308.234,00
Fundació Jove Orquestra Nacional de Catalunya 667.500,00
Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (Fundació ICERCA) 912.000,00
Fundació Centre de Regulació Genòmica (CRG) 43.425.382,81
Fundació Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) 8.856.496,74
ENTITATS IMPORT (EUROS)
Fundació Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) 17.347.457,00
Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) 22.826.367,74
Fundació Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) 18.300.531,20
Fundació Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) 28.740.045,58
Fundació Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) 4.202.266,85
Fundació Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) 497.744,88
Fundació Institut Català de Paleontologia, Miquel Crusafont (ICP Miquel Crusafont) 1.609.192,00
Fundació Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) 35.026.890,00
Fundació Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) 3.488.678,66
Fundació Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) 7.590.621,28
Fundació Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) 13.065.913,72
Fundació Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) 11.357.225,02
Fundació Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) 21.968.856,65
Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron-Institut de Recerca (HUVH, IR) 55.828.519,18
Fundació Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) 6.145.046,09
Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, Fundació Dr. Pifarré 7.867.547,78
Fundació Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras 14.789.992,10
Fundació Institut Universitari per a la Recerca a l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (Fundació IDIAP Jordi Gol i Gurina) 3.925.000,00
Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) 18.621.762,78
Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI) 8.189.372,48
Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) 31.264.911,78
Fundació Ticsalut 2.425.253,50
Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme 545.414,13 (Director Gerent: Ramón Cunillera Grañó)
Fundació Parc Taulí 6.523.477,12
Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica 31.668.905,02
Fundació Joan Costa Roma 732.212,27
Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 449.908.204,22
Fundació Mediterrània, Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional 918.000,00
Total (sense consolidar) 911.268.287,65 10.
Les fundacions estatals estan subjectes a la Llei 50/2002, de 26 de desembre de fundacions. Aquelles que desenvolupen les seves activitats majoritàriament a Catalunya es regulen per la Llei 4/2008 de 24 d’abril.
Les fundacions són entitats sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia que adquireixen personalitat definitiva amb la inscripció de la seva carta fundacional en el Registre de Fundacions de la Direcció General de Dret i Entitats del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
El concepte jurídic de fundació el trobem a l’article 331-1 de la llei 4/2008 de 24 d’abril, on s’estableix que les fundacions són entitats sense ànim de lucre, constituïdes per una o diverses persones fundadores, mitjançant l’afectació d’uns béns o d’uns drets de contingut econòmic i la destinació de llurs rendiments o dels recursos obtinguts per altres mitjans al compliment de finalitats d’interès general.
En referència a l’Impost de societats, enfront d’una tributació general de les entitats mercantils del 30%, o en alguns supòsits del 25-20%, les fundacions no tributaran per l’Impost de societats per les rendes que provinguin de les activitats d’interès general, i gaudiran d’un tipus de gravamen reduït, del 10%, per a la resta de rendes que es considerin que no provinguin d’activitats d’interès general.
També està prevista una exempció en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats per a aquest tipus d’entitats.
Està prevista una exempció de l’Impost sobre els Béns Immobles dels quals siguin titulars les fundacions, sempre que desenvolupin activitats econòmiques «protegides». També es troben exemptes de l’Impost sobre Activitats Econòmiques les activitats d’interès general pròpies de les fundacions.
Les fundacions tenen l’obligació d’aplicar el 70% de les rendes i ingressos nets anuals al compliment de les finalitats fundacionals. Aquesta aplicació es farà en el termini de quatre exercicis a comptar del següent al de l’acreditació comptable.
Es permet que les fundacions puguin a la vegada constituir societats i participar-hi, tot i que si aquest fet comporta risc o assumpció de responsabilitat personal pels deutes per a la fundació caldrà autorització prèvia del protectorat.
També es permet gestionar explotacions econòmiques si l’activitat suposa el compliment de les finalitats fundacionals o bé es tracta d’una activitat accessòria o subordinada a l’activitat fundacional. A la vegada, es permet que els fundadors i fundadores puguin percebre remuneració econòmica per les finalitats que duen a terme sempre i quan no quedin desvirtuades les finalitats fundacionals.
La crisi del 2008 que portarà unes greus conseqüències per la gent del poble que paga avui amb els seus impostos i pagarà demà amb la seva vida.
És a dir, la crisi arriba dels EUA, els bancs europeus en el fang fins al coll, els bancs centrals donant als bancs diners a espuertas a un interès del 0 per cent, i aquests deixant els diners a un interès del 2 o del 3%, folrant-se en la crisi que han provocat ells, els bancs, siguin americans, europeus.... I els parlamentaris europeus i el Bamc Central veuen l'ocasió per a retallar tot: centenars de milers de milions en serveis públics, perquè després aquests serveis públics siguin venuts als fons d'inversió, una vegada s'han desacreditat, mitjançant campanyes de màrqueting, tots i cadascun dels serveis públics. Durant aquesta crisi, centenars de polítics del PP, de CIU, del PSOE, del PNB, van entrar en la presó, caçats in fraganti donant als seus amics, a canvi de diners, concessions administratives per a construir.Ni la Guardia Civil se salva de la corrupció.
#TikTok https://vm.tiktok.com/ZGeB4W2yy/ Eduard Luque, periodista i analista de política internacional va parlar del personatge de Pedro Vázquez Jarava, tinent general imputat per suposades irregularitats en la contractació d'obres per a més d'una desena de casernas de la Guàrdia Civil, en l'acte que es va realitzar en el local de Transformadors de Barcelona sobre el genocidi a Gaza, el passat 10 de febrer de 2024. També va parlar de les deficiències d'avions i portaavions, tant de l'armada anglesa, com de la española. Destacant del seu discurs la informació que ha facilitat respecte a l'ús de les armes que Espanya ha comprat als EUA i és que si el nostre país entrés en guerra contra qualsevol altre país hauria de demanar permís als EUA per a usar aquest armament i dependria del país contra el qual tinguéssim l'hipotètic litigi, les podríem usar o no.
Una jutgessa de Madrid ha imputat al tinent general Pedro Vázquez Jarava, en l'actualitat en la reserva, per suposades irregularitats en la contractació d'obres per a més d'una desena de casernes de la Guàrdia Civil, quan es trobava al capdavant en la Subdirecció General de Suport de la Guàrdia Civil, segons ha avançat 'El Periódico d'Espanya' i han confirmat fonts jurídiques a Europa Press.
En concret, la jutgessa investiga des de finals de 2021 a Vázquez Jarava i un altre alt comandament de la Guàrdia Civil, a més de dues empreses presumptament implicades en aquestes obres. S'indaga en si haurien aconseguit unes adjudicacions irregulars per al recondicionament de les casernes i inflat factures dels treballs, entre altres qüestions.
Una de les empreses implicades pertany a Ángel Ramón Tejera de Lleó, àlies 'Mon', qui està vinculat a la trama del 'cas Mediador'. L'empresari és, a més, amic de Francisco Espinosa, general retirat de la Guàrdia Civil i que és l'únic imputat en la trama d'extorsió que està a la presó provisional.
Segons el cap de la Comandància de la Guàrdia Civil a Àvila entre 2015 i finals de 2017, Carlos Alonso, Vázquez Jarava li va demanar contractar aquesta empresa per a obres "en nombrosos aquarteraments de la província". Així ho va declarar Alonso davant la divisió d'Assumptes Interns del cos, segons el citat diari.
Diligències obertes en un jutjat d'Àvila
La recerca procedeix d'unes diligències penals obertes en 2019 pel Jutjat d'Instrucció número 2 d'Àvila per un delicte de malversació arran d'un atestat de Serveis Interns de la Guàrdia Civil, que després van ser remeses als tribunals de Madrid.
Segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (TSJCyL) aquest divendres, aquelles diligències van ser obertes per denúncies que advertien de "una possible actuació il·lícita en una sèrie de contractes per a obres en aquarteraments", que s'haurien inflat i alguns pagats sense executar.
El jutge instructor va prendre declaració com investigats al llavors cap de la Comandància de la Guàrdia Civil d'Àvila, a un empresari canari, responsable de les empreses Angrasurcor S.L. i Solocorcho S.L. --àlies 'Mon'--, i a un col·laborador d'aquest.
Després d'estudiar l'assumpte, el jutjat d'Àvila va entendre que no era competent ja que el major càrrec suposadament implicat i al qual assenyalaven les declaracions efectuades, un tinent general de la Guàrdia Civil, tenia la seu oficial en la Direcció General de Madrid.
Segons la declaració del tinent coronel, la contractació de les empreses canàries "va venir determinada" pel tinent coronel que estava llavors al capdavant de la Subdirecció General de Suport de la Guàrdia Civil, Vázquez Jarava, la qual cosa "va iniciar una nova recerca que va revelar que en 13 comandàncies (Múrcia, Albacete, Algesires, Alacant, Badajoz, Castelló, Huelva, Jaén, La Corunya, Santa Cruz de Tenerife i Toledo) les empreses canàries "haurien dut a terme" treballs "incrementant la facturació i ingressos".
Per tant, va dictar un acte en el qual va acordar la inhibició a favor del Jutjat Degà de Madrid per al coneixement de totes les actuacions. Un dels investigats va recórrer aquest acte primer davant el jutjat i posteriorment davant l'Audiència Provincial d'Àvila, sol·licitant l'arxivament de la causa.
El jutjat va rebutjar les seves pretensions i el tribunal provincial també va desestimar aquesta apel·lació en entendre que encara quedaven moltes diligències per practicar i perquè "la competència per a dictar la resolució definitiva correspondria a un òrgan judicial de Madrid". Finalment, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció 2 va confirmar la inhibició per a la continuació de la recerca a Madrid per part del Jutjat d'Instrucció 3 de la capital.
I el poble que ha estat pagant tot això, amb el seu IRPF, el seu IVA (un impost que no es progressiu, es a dir, que una persona que guanya 1200 euros mensuals paga el mateix IVA que una persona que cobra 10.000 euros mensuals), els seus Impostos Especials, veient com els robaven els pisos amb les seves hipoteques a tots aquells beneïts que s'havien fet il·lusions, veient com els diners de la sanitat desapareixia i en el 2012 el Conseller donava més diners als hospitals privats que als públics i acomiadava a metges, a infermeres, externalitzava els serveis, privatitzava la sanitat, l'educació, amb els nostres fills estudiant en barracons, els nostres avis en residències privades que han de pagar entre tota la família,....etc.
En els últims 20 anys, als països rics el consum de medicaments gairebé s'ha duplicat. En 2022 els metges espanyols van fer 1.100 milions de receptes de medicaments.
_________________________________________
El consum es concentra en les persones majors i en les més pobres. Les dones reben el doble de psicofàrmacs que els homes. Els més pobres vuit vegades més que els més rics. Les persones majors set vegades més que els adults més joves.I a tot el que he exposat fins al moment hem d'afegir que si una persona acudeix a un centre sanitari per a una consulta mèdica, és molt probable que li receptin un medicament. Quan són realment necessaris, hi ha molts fàrmacs que poden curar una malaltia o alleujar símptomes. Però també poden causar una nova malaltia. De fet, sofrim una epidèmia silenciosa d'efectes adversos dels medicaments, que a Espanya són causa de més de mig milió d'ingressos hospitalaris i com a mínim 16.000 morts a l'any, així com desenes de milers de casos de malalties tan variades com hemorràgia greu, fractura de fèmur, etc..
El problema és que sovint els medicaments que es prescriuen són innecessaris, estan contraindicats. Una gran part de les malalties causades per medicaments és imputable a un sistema sanitari la intel·ligència del qual ha estat segrestada per les empreses proveïdores, en primer lloc les companyies farmacèutiques.
A tot el món el consum de medicaments creix sense parar. La pressió de la indústria faramacéutica per a assegurar l'expansió del mercat ha modificat profundament la seva regulació, prescripció i consum. Aquest ha aconseguit nivels que van molt més allà de les necessitats sanitàries i posen en perill la salut pública.
Segons Joan-Ramón Laporte escriu en el seu llibre "Crònica d'una societat intoxicada", cinc elements sistèmics d'abast global contribueixen a aquesta epidèmia:
1.- El sistema de patents instaurat per l'Organització Mundial del Comerç des de les seves creació en 1995 atorga a la companyia titular el dret exclusiu d'explotació de cada nou fàrmac durant 20 anys.....
2.- Cada nou fàrmac és evaluat per la seva companyia titular, i les autoritats reguladores donen per bons els resultats dels seus estudis, si que existeixi un control efectiu sobre la veracitat de les dades recollides. Sovint els resultats obtinguts en la recerca clínica són secrets. Si no són favorables al fàrmac, no són publicats, o bé es publica una versió maquillada, o simplement inventada. La recerca clínica publicada sobe els nous fàrmacs és sovint fraudulenta i gairebé sempre enganyosa.
3.- En el que portem del segle XXI, la indústria farmacèutica ha inspirat les legislacions i les normes de la regulació i el consum de medicaments, de manera que els estàndards per a obtenir l'autorització d'un nou fàrmac han estat rebaixats. Legisladors, reguladors, polítics, gestors del sistema sanitari i professionals són seduïts amb un castell de missatges de falsa ciència, construït amb l'eslògan "segur i eficaç". A pesar que pugui semblar que els medicaments són estrictament regulats, s'autoritza la comercialització massiva de nous productes amb eficàcia i seguretat mal coneguda.
4.- Les patents pesen més que els pacients i la salut pública. Els Estats miren cap a un altre costat quan s'exageren o s'inventen malalties perquè milions de persones sanes siguin convertides en pacients que prenen medicaments que no necessiten...
5.- A pesar que el coneixement és un valor econòmic essencial, els sistemes sanitaris públics han renunciat a ser creadors de coneixement i s'han convertit en clients ignorants en el mercat global de les tecnologies. Compren fum a preu d'or. D'altra banda, les seves prioritats programàtiques atenen més els interessos industrials que a les necessitats sanitàries de la població. Han deixat en mans de la indústria la informació sobre els medicaments i la formació continuada dels seus professionals, amb la complicitat d'alguns membres de la professió i de societats mèdiques comprades o fins i tot creades ad hoc. En una empresa en la qual les decisions que es prenen estan basades en el coneixement, aquest es deixa en mans dels proveïdors.
Informació de Maxi Martos, del blog de lasafueras.info (Asociación Cultural las afueras)
