LA PRIVATITZACIÓ SANITÀRIA DE LES
CCAA 2024

DESÈ INFORME
Federació d'Associacions per a la Defensa de
la Sanitat Pública
Maig de 2024
1
INTRODUCCIÓ

La privatització sanitària és un gran problema del nostre sistema sanitari
públic, perquè incrementa els costos de manera important i mercantilitza un
dret fonamental de les persones, un dels pilars clau de l'Estat del Benestar.

Hi ha evidències que s'ha estès a tot el Sistema Nacional
de Salut tenint una intensitat variable segons les CCAA atenent tant el
grup polític en el govern com a altres circumstàncies. Les privatitzacions
es van aprofundir i van diversificar a partir de la finalització de les transferències
sanitàries en 2001 i del primer govern del PP a nivell central, i s'han
accentuat en les anteriors legislatures, en gran part aprofitant l'excusa
de la crisi econòmica i de la pandèmia.

La privatització sanitària es va iniciar al nostre país fa força temps. Poc
després de de aprovar-se la Llei General de Sanitat (1986) ja van començar a
produir-se fenòmens que afavorien la privatització sanitària i qüestionaven
el model de Sanitat Pública que propugnava la LGS, com la Llei d'Ordenació
Sanitària de Catalunya (1990) i l'Informe Abril (1991).

Les retallades i la deterioració de la Sanitat Pública han estat i continuen sent el
principal incentiu per al creixement del sector privat, i per això és una de
les estratègies utilitzades per a afavorir la privatització.

Òbviament aquest augment de la provisió i de l'assegurament privat va unit
a una major desigualtat i a exclusions perquè només accedeixen a aquestes
fórmules les persones amb més recursos, però també es coneix que l'augment
del finançament públic cap al sector privat produeix un augment
de la mortalitat evitable i que això es deu al fet que va unida a una
desfinanciación paral·lela dels centres de gestió pública (Outsourcing
health-care services to the private sector and treatable mortality rates in
England, 2013–20: an observational study of NHS privatisation. Lancet 2022).
.
La falta de transparència informativa és un dels grans dèficits del nostre
sistema sanitari, per la qual cosa resulta complicat obtenir dades concretes de les
administracions sanitàries i més encara si es pretén que siguin homogenis
per a totes les CCAA. Malgrat això els nostres resultats coincideixen amb els d'altres
publicacions que assenyalen també aquestes limitacions.

Amb aquestes restriccions, des de la FADSP venim analitzant periòdicament,
amb les dades disponibles, el grau de privatització dels serveis sanitaris
de les CCAA per a establir les diferències que poden existir en aquest
aspecte. De nou, cal destacar que es tracta d'una comparació entre
aquestes, i de cap manera d'una valoració absoluta de si hi ha o no
privatització, ja que aquesta existeix en totes elles, i en totes va en augment.

2

VARIABLES ANALITZADES

S'avaluen aspectes d'assegurament, finançament privat (en assegurances
sanitàries i despesa de butxaca), recursos i utilització del sector privat i
percentatge de despesa sanitària pública dedicat directament a contractació amb
els centres privats, així com l'existència de fórmules de col·laboració
públic-privades establertes en la comunitat autònoma. Només s'utilitzen
dades que es troben publicats i en les fonts disponibles: Ministeri de
Sanitat (MS), Institut Nacional d'Estadística, Baròmetre Sanitari, IDIS.
Les variables analitzades han estat les següents:

1. Percentatge de població total que estant coberts per les Mutualitats
de Funcionaris (Baròmetre Sanitari) tria l'atenció sanitària per
assegurances privades.
2. Despesa sanitària per càpita en assegurances privades (€/habitant/any) (IDIS).
3. Despesa sanitària de butxaca per càpita (€/any) (INE).
4. Percentatge de la despesa sanitària dedicada a concertació amb centres
privats (Ministeri Sanitat).
5. Percentatge de llits hospitalaris privats sobre el total (MS).
6. Percentatge de l'equipament d'alta tecnologia en hospitals privats
sobre el total (MS).
7. Nombre de consultes anuals a especialistes del sector sanitari privat
per 1000 habitants (MS).
8. Percentatge de persones que han acudit al metge general privat en
l'últim any (Baròmetre Sanitari).
9. Presència de models de col·laboració públic- privada.
10.Existència de dedicació exclusiva.

Cal ser conscients que les xifres de contractació del sistema públic
amb el sector privat estan infraestimadas per dos motius: la presència del model
de les mutualitats de funcionaris, que en la seva majoria dedica fons
públics a finançar assegurances privades, i després perquè existeixen molts casos de
contractació directa dels centres sanitaris amb el sector privat (proves
diagnòstiques, etc.) amb el que aquestes partides no apareixen comptabilitzades de
manera diferenciada i s'inclouen en els pressupostos dels centres públics.

Els vuit primers apartats s'han puntuat d'1 a 4 segons la posició de
cada Comunitat en els quartils de cada variable, considerant el més sota el
de menor puntuació. La variable 9 s'ha puntuat assignant un punt a les
CCAA on existeixen aquests fenòmens i 0 a aquelles en les quals estan
absents. La variable 10 s'ha puntuat assignant un punt a aquelles CCAA
on no hi ha dedicació exclusiva i 0 a aquelles en les quals existeix.
Enguany hem utilitzat el percentatge de persones (sobre el total de la
població) que tenint assistència per les Mutualitats de funcionaris han
triat l'assistència privada, en lloc del % de població coberta per aquestes
perquè ens sembla que expressa millor el grau de privatització.

3

RESULTATS

D'acord amb aquests criteris s'han puntuat a totes les CCAA, obtenint un
resultat mitjà de 21,58 punts amb una DS (desviació estàndard) de 3,27
(rang entre 16 i 28 punts), sobre un màxim de 34 punts possibles, amb una
ràtio màxim/mínim de 1,75.
Després de calcular els percentils dels resultats obtinguts, es classifiquen
les CCAA en tres grups: major grau de privatització (major al percentil 75 =
24,5), privatització intermèdia (entre percentil 25 i 75) i menor grau de
privatització (menor del percentil 25=19).
CCAA amb un major grau de privatització:
● Madrid 28
● Balears 27
● Catalunya 26
● Andalusia 25

CCAA amb un grau intermedi de privatització:
● Aragó 24
● València 24
● Astúries 23
● Canàries 23
● Múrcia 22
● Castella i Lleó 21
● Cantàbria 20
● Galícia 20
● País Basc 19
● La Rioja 19

CCAA amb menor grau de privatització:
● Castella - La Manxa 18
● Extremadura 16
● Navarresa 16

4

COMENTARIS

Val la pena assenyalar diverses qüestions:
● La primera és que les dades es corresponen majoritàriament a 2023 i
cap solo a 2022, sent els últims disponibles.

● S'ha produït un augment de la privatització, en la provisió i en el
finançament del nostre sistema sanitari en general, especialment
important a partir de 2009. Convé recordar que segons les últimes
dades de l'OCDE (novembre de 2023) la despesa sanitària privada a
Espanya és del 28% del total de la despesa sanitària (mitjana OCDE 24%) i la
despesa de butxaca se situa en el 21% del total (mitjana OCDE 18%), dades
que han empitjorat des de 2022, i que a més s'ha incrementat de
manera important l'assegurament privat.

● La taula següent recull la classificació en 5 informes, el primer, el d'enguany
i els de 2019, 2020, 2022 i 2023, (en els 5 primers anys es
van analitzar les mateixes variables, en 2019 es van incloure 2 més, en 2020
no es va poder incloure una, en 2022 torna a recuperar-se una més, encara que
provinent d'una font distinta i en 2023 es mantenen les mateixes
variant la font en 2 d'elles i en 2024 es canvia la font de 1). S'observa
que 3 de les 4 primeres CCAA amb més privatització en 2024
ja estaven en 2014 en aquest grup on han romàs amb algun
canvi de posició. La primera és la mateixa en tots els informes
(Madrid) i les altres 2 (Catalunya i Balears) han anat canviant de
posició.

● En el grup amb menor nivell de privatització només es manté
Extremadura en tots els informes, que fa 2 anys va deixar de ser la
Comunitat Autònoma amb menor grau de privatització. Enguany en
aquest grup estan també Castella - La Manxa i Navarra que s'incorporen
en aquest informe.

● Els moviments més cridaners quant a major privatització entre
els dos últims informes són el de Cantàbria que augmenta 6 llocs,
Múrcia i Aragó que augmenten 4 , Astúries 3 , Andalusia i València que
augmenten 2 i Balears i País Basc que augmenten 1.

● Baixen Navarresa 12 llocs (l'any anterior havia augmentat 8), Galícia
5, Canàries 4, La Rioja 2, i Catalunya 1. Només 3 CCAA mantenen la mateixa
posició que en 2023 (Madrid al capdavant i Castella - La Manxa
i Extremadura en les últimes posicions).

● És important tenir en compte que la privatització ha augmentat en
totes les CCAA, la qual cosa s'evidencia amb l'augment de la puntuació
mitjana de 1,41 punts, i per tant el resultat i els moviments en la
classificació només recullen la major o menor intensitat que ha
aconseguit en cada Comunitat Autònoma en concret.
5
● Com sol ser habitual en els estudis sobre els sistemes sanitaris de
les CCAA s'objectiva una gran desigualtat entre aquestes, la ràtio
entre la puntuació màxima i mínima és de 1,75 (que ha disminuït
des de 2,46 en 2023), la qual cosa evidencia que en la privatització dels
serveis sanitaris, hi ha diferències excessives que suposen una falta de
cohesió del Sistema Nacional de Salut.
2014
Madrid
Catalunya
Galícia
Balears
Canàries
Aragó
País Basc
C i León
Murcia
València
Navarra
Cantàbria
Andalusia
Astúries
La Rioja
C la Manxa
Extremadura

2019
Madrid
Catalunya
Balears
Canàries
País Basc
Castella i Lleó
València
Galícia
Murcia
Navarra
Aragó
Cantàbria
La Rioja
Astúries
Andalusia
C la Manxa
Extremadura

2020 
Madrid
Catalunya
Balears
Canàries
País Basc
Galícia
Navarra
Andalusia
València
Astúries
La Rioja
Castella i Lleó
C la Manxa
Aragó
Murcia
Cantàbria
Extremadura

2022
Madrid
Catalunya
Balears
Canàries
Galícia
Andalusia
València
Aragó
Castella
León
Murcia
País Basc
Astúries
Navarra
La Rioja
Extremadura
C la Manxa
Cantàbria

2023 
Madrid
Catalunya
Balears
Canàries
Navarra
Andalusia
Galícia
València
Aragó
Astúries
C Lleó
La Rioja
Múrcia
País Basc
C Taca
Extremadura
Cantàbria

2024
Madrid
Balears
Catalunya
Andalusia
Aragó
València
Astúries
Canàries
Múrcia
C Lleó
Cantàbria
Galícia
P Basc
La Rioja
C Taca
Extremadura
Navarra
● Cal ser conscients que algunes de les dades analitzades (despesa
de butxaca en Sanitat) està sobretot relacionats amb la riquesa de
les CCAA perquè en gran part prové de despesa en prestacions no
cobertes pel SNS (per exemple l'odontologia) així com el que es
realitza en els copagaments.

● La principal limitació de l'estudi està en l'absència de transparència
de les administracions sanitàries que dificulta enormement el
trobar dades homogènies per a totes les CCAA, la qual cosa és un frau
a la ciutadania que és la que les sufraga amb els seus impostos i un
incompliment notori de la denominada “llei de transparència”, que
desgraciadament no ha millorat de manera substancial la informació
sanitària disponible.

6

TAULES

CCAA                                                Mútues                    GS Seg Priv     GS Bols     GS Conc
Andalusia                                             5,7                               175                  443             4,4
Aragó                                                    5,1                               191                  550             3,6
Astúries                                                6,3                               141                  554             6,0
Balears                                                 2,8                                312                  491             6,1
Canàries                                               3,7                               174                  424             7,2
Cantàbria                                             3,8                                109                  499             3,3
C i León                                                4,1                               159                   542             2,9
C la Manxa                                          4,4                                137                  434              5,0
Catalunya                                          1,5                                294                 560           22,6
C Valenciana                                       4,1                                161                  575              3,8
Extremadura                                       4,4                                128                  470              4,3
Galícia                                                  1,8                                135                  549              4,6
Madrid                                                  2,7                                362                  489           12,3
Múrcia                                                  6,0                                108                  426             5,4
Navarresa                                            0,7                                104                  448             6,5
País Basc                                            1,4                                 191                  524             6,0
La Rioja                                               3,0                                 154                   594            3,4

Mitjana CCAA                                 3,61                              178,52             504,23      6,31

Mútues = Percentatge de població coberta per Mutualitats de Funcionaris
que ha triat l'assistència privada (en % sobre població total)
GS Seg Priv= Despesa sanitària en assegurances privades (€/any)
GS Butxaca = Despesa sanitària de butxaca per càpita (€/any)
GS Conc privats = Percentatge de la despesa sanitària dedicada a contractació amb
centres privats
Llits privats = Percentatge de llits hospitalaris privats sobre el total
AT privada = Percentatge de l'equipament d'alta tecnologia en hospitals
privats sobre el total
Ctas Esp Priv = Consultes per habitant i any a especialistes del sector
sanitari privat/1000 habitants
Ctas Med Gral priv = Percentatge de persones que van acudir a consultes del metge
de capçalera privat 

CCAA                           LlitsPrivats      AT privada       Ctas EspPriv           Ctas MedGral priv
Andalusia                       23,72                  6,54                   0,60                                 31,9
Aragó                              14,09                10,04                   0,23                                 29,3
Astúries                          13,47                11,15                   0,52                                 20,6
Balears                           28,45                   3,64                   1,35                                 31,7
Canàries                         33,19                   5,00                   0,72                                 22,4
Cantàbria                       31,98                 13,17                   0,05                                 22,3
C i León                          20,17                 11,50                   0,35                                 17,7
C la Manxa                       6,01                 10,40                   0,31                                 30,0
Catalunya                       9,73                   9,94                  0,51                                33,0
C Valenciana                 14,30                  7,12                    0,40                                  29,3
Extremadura                    5,07                18,60                    0,38                                  25,0
Galícia                            13,92                   5,48                    0,31                                  20,4
Madrid                            30,20                  4,45                    0,96                                  24,2
Múrcia                            24,84                  7,78                    0,35                                  25,9
Navarresa                      28,13                  4,77                    0,50                                  17,3
País Basc                      16,94                   6,56                    0,22                                  16,8
La Rioja                           4,83                 30,40                    0,23                                  23,0
Mitjana CCAA            18,76                   9,79                   0,47                                24,75
7
Mútues = Percentatge de població coberta per Mutualitats de Funcionaris
que ha triat l'assistència privada (en % sobre població total)
GS Seg Priv= Despesa sanitària en assegurances privades (€/any)
GS Butxaca = Despesa sanitària de butxaca per càpita (€/any)
GS Conc privats = Percentatge de la despesa sanitària dedicada a contractació amb
centres privats
Llits privats = Percentatge de llits hospitalaris privats sobre el total
AT privada = Percentatge de l'equipament d'alta tecnologia en hospitals
privats sobre el total
Ctas Esp Priv = Consultes per habitant i any a especialistes del sector
sanitari privat/1000 habitants
Ctas Med Gral priv = Percentatge de persones que van acudir a consultes del metge
de capçalera privat