Bloqueig sanitari a Cuba

_____________________________________________________

Les i els científics cubans creuen que els avanços reeixits en els sectors de salut i tecnologia han d'utilitzar-se per a salvar i millorar vides més enllà de les fronteres del país. Per això, l'illa ha establert importants aliances alianzas científiques i metgesses amb organitzacions i Governs de tot el món, inclosos els de Mèxic, Palestina, Angola, Colòmbia, l'Iran i el Brasil. No obstant això, el bloqueig bloqueo imposat a Cuba pels Estats Units –que dura ja sis dècades– dificulta aquests intercanvis.

Ciència, Drets humans, Política 31 gener, 2023 Natalia Marques



En la trobada “Construint el nostre futur”“Construyendo nuestro futuro”, que va reunir joves cubans i estatunidencs a l'Havana durant novembre del 2022, els científics del Centro Cubano de Inmunología Molecular (CIM) Centre Cubà d'Immunologia Molecular (CIM) van afirmar en la seva ponència que el bloqueig també perjudica el poble estatunidenc. Amb l'aixecament de les sancions contra Cuba, van argumentar els científics, el poble dels Estats Units podria tenir accés a tractaments que salven vides i que s'estan desenvolupant a l'illa, especialment contra malalties com la diabetis, que fa estralls  estragos cada any en les comunitats de classe treballadora.

THE LANCET

Mentre que l'Editorial sobre els drets de salut a la nova constitució cubana estava en premsa, el president Trump va iniciar una altra mesura per enfonsar l'economia cubana. Així, quan els ciutadans cubans van votar a favor d'ampliar els drets constitucionals el 24 de febrer de 2019, va exercir més pressió sobre Cuba ja embargada, posant en perill el potencial d'exercir plenament aquests drets.
Com a testimoni de 40 anys del treball dels professionals de la salut cubans en el seu sistema de salut pública universal, he estudiat les repercussions de les constants interacions de les mesures dels EUA que amenacen el sistema sanitari i la vida d'11,5 milions de ciutadans cubans.
L'última hostilitat té com a objectiu inversors europeus i altres potencials a Cuba, un tram extraterritorial que va rebre una objecció enèrgica per part de la UE i el Canadà.
Les accions dels EUA, que ja limiten les visites familiars cubanes, ara restringeixen els drets de viatge dels ciutadans nord-americans i la cooperació bilateral oberta per l'expresident dels EUA Obama. Aquestes accions també limiten les remeses familiars i es dirigeixen al turisme, principal font de divises per a Cuba.
Tot això, aparentment, està dissenyat per apaivagar els ciutadans cubano-americans que han votat atrapats en el passat, malgrat que les enquestes mostren constantment que la majoria dels ciutadans nord-americans i cubano-americans afavoreixen la normalització de les relacions amb Cuba.
Els nord-americans també es veuran perjudicats: la mortalitat infantil, les taxes de vacunació i diversos altres indicadors bàsics són millors a Cuba que als EUA, amb espai per a l'aprenentatge mutu.
Cuba també ha fet avenços biotecnològics que podrien ser útils als EUA; per exemple, Heberprot-P s'utilitza en desenes d'altres països per curar úlceres del peu diabètic. Heberprot-P redueix el risc d'amputació en més d'un 70%.7
Hi ha unes 73 000 amputacions relacionades amb la diabetis als EUA cada any i, si les hostilitats de l'Administració nord-americana continuen, és possible que els EUA mai vegin Heberprot-P al gasoducte de la Food and Drug Administration dels EUA.

Una cura per a la diabetis

Les i els científics cubans han desenvolupat una vacuna contra el cáncer de pulmón vacuna contra el càncer de pulmó i un tractament innovador contra la diabetes innovador contra la diabetis (el Heberprot-P, desenvolupat pel Centre d'Enginyeria Genètica i Biotecnologia (CIGB) de Cuba ) que pot reduir en més de quatre vegades les amputacions de cames de persones amb úlceres dempeus diabètic. El medicament conté un factor de creixement epidèrmic humà recombinant que, quan s'injecta en una úlcera del peu, accelera el seu procés de cicatrització, reduint així les amputacions relacionades amb aquesta condició. No obstant això –i a pesar que el medicament està registrat a Cuba i en altres països des del 2006– els estatunidencs no  no pueden poden accedir al Heberprot-P.

Segons el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties, la diabetis va ser la vuitena causa de mort als Estats Units durant el 2020, cobrant-se la vida de més de 100.000 pacients en aquest any. “Les úlceres als peus es troben entre les complicacions més comunes dels pacients amb diabetis”, podent comportar amputacions de membres inferiors, segons un informe del Centre Nacional d'Informació Biotecnològica. Cada any es practiquen unes 73.000 “amputacions no traumàtiques d'extremitats inferiors” a persones diabètiques als EUA Aquestes amputacions es produeixen a un ritme desproporcionat en funció del color de pell dels i les pacients, sent molt més freqüents entre les persones negres i marrons que sofreixen diabetis. Molts assenyalen que la causa d'això es troba en les disparitats econòmiques racials i al racisme mèdic sistèmic.

“Si vas als barris afroamericans de baixos ingressos, és una zona de guerra… Veus a gent que es desplaça en cadira de rodes”, va declarar el Dr. Dean Schillinger, professor de medicina de la Universitat de Califòrnia-San Francisco, a  KHN KHN. Segons l'article, “les amputacions es consideren una ‘mega-disparitat’ i eclipsen gairebé qualsevol altra disparitat sanitària per raça i ètnia”.

Segons diversos informes diversos informes, l'esperança de vida d'un pacient amb amputació de membre inferior després d'una diabetis es redueix considerablement. “[L]us pacients amb amputacions relacionades amb la diabetis tenen un alt risc de mortalitat, amb una taxa de supervivència a cinc anys del 40-48%, independentment de l'etiologia de l'amputació”. Heberprot-P podria ajudar desenes de milers de pacients a evitar aquestes amputacions; no obstant això, a causa del bloqueig, els i les pacients estatunidenques no poden accedir a aquest tractament. La població estatunidenca té un gran interès a desmantellar el bloqueig dels Estats Units a Cuba.

“Així que després de cinc anys [post-amputació], això és el màxim que es pot viure, i estem impedint que això succeeixi”, va dir Rydell Alvarez Arzola, investigador del CIM, en una presentació donada als joves estatunidencs i cubans durant la conferència a l'Havana. “I això també és una cosa que podria unir als nostres dos pobles [a Cuba i els Estats Units] per a lluitar… per a eliminar [el bloqueig]”.

La salut cubana sota bloqueig

 

Potser un dels assoliments dels quals Cuba se sent més orgullosa és un sistema sanitari de renom mundial que ha prosperat malgrat la devastació econòmica i d'un bloqueig de 60 anys.

Després de la caiguda de la Unió Soviètica en 1991 –el principal soci comercial de Cuba– l'illa va sofrir un descens del PIB del 35% en tres anys, apagades i una caiguda en picat de la ingesta calòrica. No obstant això, malgrat aquests desafiaments aclaparadors, Cuba mai va vacil·lar en el seu compromís de proporcionar assistència sanitària universal. La salut universal, o l'accés a una assistència sanitària gratuïta i de qualitat per a tots i totes, és una antiga reivindicació dels moviments populars estatunidencs, que mai s'ha concretat degut, en gran manera, al model amb ànim de lucre de la indústria sanitària i als enormes interessos corporatius en el sector.

Mentre altres nacions promulgaven mesures neoliberals d'austeritat –que van retallar dràsticament els serveis socials en les dècades de 1980 i 1990 – la despesa pública en salut de Cuba aumentó un 13% va augmentar un 13% entre 1990 i 1994. A mitjan dècada de 1990, Cuba va aconseguir elevar la proporció de metges per pacient a un metge per cada 202 cubans, una estadística molt millor que la dels Estats Units, amb un metge per cada 300 persones, segons un cens de 2004.

Començant la setena dècada de bloqueig, Cuba no sols manté la salut universal, sinó que continua estant a l'avantguarda dels avanços científics a escala mundial.

Això va quedar patent durant la crisi del COVID-19. Davant la impossibilitat d'adquirir vacunes desenvolupades per empreses farmacèutiques estatunidenques a causa del bloqueig, Cuba va desenvolupar cinco vacunascinc vacunes. La nació no sols va aconseguir el seu objectiu de crear  una de las vacunas más eficaces contra la COVID-19una de les vacunes més eficaces contra la COVID-19, sinó que també va llançar, al setembre de 2021, la primera campanya de vacunació massiva contra COVID-19 per a nens i nenes de dues a 18 anys.

Compartir coneixements sense restriccions

 

Malgrat els seus assoliments, la salut cubana continua enfrontant-se a greus limitacions que posen en perill la vida a causa del bloqueig econòmic. El CIM, per exemple, ha tingut dificultats per a trobar empreses internacionals disposades a dur a terme serveis vitals per a ells. Claudia Plasència, investigadora del Centre, va explicar durant la conferència que el CIM havia signat un contracte amb una empresa alemanya de síntesi genètica que després es va tirar enrere perquè havia signat un nou contracte amb una empresa estatunidenca. “No podien continuar processant les nostres mostres, no podien continuar fent negocis amb Cuba”, va dir Plasència.

Arzola va explicar com és pràcticament impossible adquirir equips d'alta gamma a causa de les restriccions comercials. “Un citómetro de flux és una màquina que costa un quart de milió de dòlars… encara que el meu laboratori tingui els diners, no puc comprar la millor màquina del món, que és dels Estats Units, tothom ho sap”, va dir. Fins i tot si el CIM comprés aquesta màquina a un tercer, no podria utilitzar els serveis de reparació dels Estats Units. “No puc comprar aquestes màquines encara que tingui els diners, perquè no seria capaç de reparar-les. No pots gastar-te un quart de milió de dòlars cada sis mesos [comprant una màquina nova]… encara que sàpigues que aquesta [màquina] és la millor per als teus pacients”.

Vaig parlar amb Marianniz Díaz, una jove científica del CIM. Quan li vaig preguntar què podíem fer als Estats Units per a ajudar als científics del CIM, la seva resposta va ser directa: “El principal que es pot fer és eliminar el bloqueig”.

“M'agradaria que tinguéssim una interacció sense restriccions, perquè [Cuba i els EUA] puguem compartir la nostra ciència, els nostres productes, [i] els nostres coneixements”, em va dir.

Font: Globetrotter.

Aquest article es va escriure gràcies a la col·laboració entre Peoples Dispatch y Globetrotter.