El Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya ha traslladat per carta a la Consellera de Salut, Olga Pané, la seva “més enèrgica protesta” davant el projecte de pressupost presentat per al 2026. Segons l’organització el document consolida l’infrafinançament crònic del sistema sanitari català i obvia necessitats essencials que afecten tant els professionals com la qualitat assistencial que rep la ciutadania. SATSE Catalunya considera imprescindible incorporar esmenes que resolguin dèficits històrics i garanteixin la sostenibilitat real del sistema.

“No és realista impulsar noves línies d’actuació sense finançar allò que ja està en marxa” afirma Annabel Torres, Secretària Autonòmica de SATSE Catalunya.

Inèrcia pressupostària

En la carta adreçada a la Consellera, SATSE lamenta “la inèrcia pressupostària” que manté el sistema sanitari infrafinançat i alerta que el pressupost presentat assumeix com a “problema crònic heretat” allò que, segons el Sindicat, requereix accions immediates i valentes. Tot i reconèixer que s’incorporen les partides necessàries per garantir els compromisos del III Acord de l’ICS, el Sindicat considera que el Departament ha deixat de banda elements essencials per a la qualitat laboral i assistencial.

SATSE Catalunya recorda que el pressupost no incorpora cap línia específica per desplegar les conclusions de la Taula d’Harmonització de les condicions laborals del personal del sistema públic. Aquest fet, asseguren, “evidencia una desconnexió preocupant entre la voluntat declarada de situar els professionals al centre i la manca de mesures que ho facin possible”.

El Sindicat també mostra sorpresa perquè el text inclogui iniciatives en fase pilot (com ara les dels CSIR) però no contempli finançament per a necessitats concretes i immediates com la compra de vehicles per a l’atenció domiciliària, malgrat que en molts territoris els professionals continuen utilitzant el seu vehicle propi: una situació “insostenible, injusta i inadequada”.

També sobta al Sindicat, que el text potenciï la programació per motius, tot i que l’estudi del AQUAS assenyala que aquest sistema està sobrecarregant a les infermeres, sense oferir solucions, i que ja hem reiterat en diverses reunions a la Conselleria.  

Retallades vigents

SATSE Catalunya denuncia que els pressupostos mantenen, un any més, restriccions que impedeixen aplicar drets pactats en convenis col·lectius, com les ajudes socials o el tiquet menjador. La carta adverteix que “Catalunya és l’única comunitat de l’Estat que manté aquesta retallada”, que s’arrossega des de la crisi financera dels anys 2010 i que fins i tot s’aplica a entitats amb autonomia de gestió.

A més, el Sindicat alerta de l’absència d’un pla per identificar nous centres de difícil cobertura —tant rurals com urbans— i critica que es reforci l’atenció intermèdia només “canviant el nom” dels dispositius, sense ampliar ratis ni finançar l’increment de complexitat assistencial.

 

Aposta real pels professionals

Davant aquest escenari, SATSE Catalunya anuncia l’inici immediat d’una ronda de reunions amb tots els grups parlamentaris per incorporar esmenes durant el tràmit parlamentari. El Sindicat demana prioritzar:

• L’harmonització de les condicions laborals al conjunt del sistema sanitari català.
• La retirada de les retallades que afecten drets laborals reconeguts.
• El finançament real de l’atenció domiciliària, incloent-hi una flota de vehicles i complements retributius adequats.
• La identificació de nous centres de difícil cobertura.
• L’increment de les ràtios d’infermeres a tots els nivells assistencials.

Tot i compartir que Catalunya necessita aprovar uns pressupostos després de dues pròrrogues consecutives, SATSE Catalunya conclou que “aquests no són els pressupostos que el sistema sanitari necessita” i adverteix que, sense recursos suficients, “difícilment contribuiran a fidelitzar els professionals ni a millorar l’atenció a la ciutadania”.

 

PRESSUPOST DE SALUT PRESENTAT PER LA CONSELLERA OLGA PANÉ, PER A CATALUNYA.Nota de premsa del govern de la Generalitat (Extracte).

13.501,8 milions d’euros.

 

La consellera de Salut, Olga Pané Mena, ha presentat avui el pressupost de Salut per al 2026, que s’eleva fins als 13.501,8 milions d’euros, 2.017 milions més que el 2023, fet que representa gairebé un augment del 20% (17,6%).Es tracta d’un pressupost històric: el més elevat destinat mai a Salut amb l’objectiu de transformar el sistema i garantir-ne la sostenibilitat econòmica en un context d’envelliment i d’augment de la cronicitat i de la complexitat assistencial.

2. Atenció primària i accessibilitat

Salut destinarà prop de 4.000 M€ a l’atenció primària, 616 milions més que el 2023. La consellera Pané ha remarcat que amb aquesta partida pressupostària l’atenció primària ja representa el 31% del pressupost total consolidat de Salut.” “Si la primària no funciona, no funciona el sistema assistencial, per tant, aquesta serà una prioritat”, ha emfatitzat la consellera.

Pressupost consolidat Departament de Salut 2026
Pressupostos 2026 5
Actuacions
•
Impuls del nou Pla de Salut de Catalunya com a marc estratègic del sistema.
•
Aprovació del Mapa del Sistema de Salut de Catalunya com a nova ordenació territorial basada en equitat i planificació per
resultats.
•
Desplegament progressiu de les Àrees Integrades de Salut per reforçar la coordinació entre nivells assistencials i serveis socials.
•
Desenvolupament del model d’atenció integrada social i sanitària com a eix estructural del nou model assistencial,
especialment en l’atenció domiciliària i residencial i posada en marxa i consolidació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i
Sanitària
•
Impuls del nou marc de concertació sanitària per reforçar la transparència, l’equitat i l’orientació a resultats del sistema.
•
Simplificació i transformació organitzativa del model assistencial per millorar la coordinació entre dispositius i la continuïtat
assistencial.
•
Impuls del CAIROS com a instrument de seguiment i acceleració de la transformació del sistema orientada a resultats en salut.
•
Impuls de mecanismes de participació ciutadana en la definició de polítiques i programes de salut.
•
Desplegament del Pla d’Actuacions i Inversions Sanitàries per modernitzar infraestructures, ampliar la capacitat assistencial i
garantir l’equitat territorial del sistema.
13.501,8M€
Millorem la coordinació del sistema perquè l’atenció sigui més integrada,
més propera i acompanyi les persones al llarg de la vida

 ANTECEDENTS DELS PRESSUPOSTOS CORRESPONENTS A L'ANY 2022

 

Concentració davant el Parlament de Catalunya de metges el passat novembre del 2018.

Article 1

Àmbit d'aplicació dels pressupostos de la Generalitat

1. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022 estan formats per:

a) El pressupost de l'Administració de la Generalitat.

b) Els pressupostos del Servei Català de la Salut i de les entitats autònomes de caràcter administratiu.

c) Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter comercial.

d) Els pressupostos de les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat i les entitats assimilades a efectes pressupostaris.

e) Els pressupostos de les societats i altres entitats de caràcter mercantil amb participació total o majoritària de la Generalitat.

f) Els pressupostos dels consorcis amb participació majoritària de la Generalitat i els dels altres consorcis adscrits a l'Administració de la Generalitat.

g) Els pressupostos de les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.

2. També s'incorporen a aquesta llei els pressupostos d'altres entitats participades per la Generalitat de forma no majoritària i que no formen part del sector públic de la Generalitat que han estat classificades dins el sector «Administració pública de la Generalitat», d'acord amb la metodologia del Sistema Europeu de Comptes.

3. Tots els crèdits de despeses dels pressupostos a què fa referència aquest article s'estructuren en funció de la triple classificació –orgànica, per programes i econòmica– en els estats de despeses corresponents que acompanyen aquesta llei. Els estats d'ingressos s'estructuren, dins de cada entitat, segons la classificació econòmica. 

Article 2

Aprovació dels pressupostos de la Generalitat

El pressupost de l'Administració de la Generalitat, a què fa referència l'article 1.a, que està format per l'estat d'ingressos i pels estats de despeses dels departaments del Govern i els fons no departamentals, i en el qual s'integren també els estats de despeses del Parlament i dels organismes estatutaris i consultius que no disposen de pressupost propi, s'aprova per un import total, en els estats d'ingressos i despeses, de 48.863.272.495,41 euros, d'acord amb el detall de despeses per seccions que figura en la taula següent:

SECCIONS PRESSUPOSTÀRIES IMPORT (EUROS)

Parlament i organismes estatutaris i consultius Parlament de Catalunya 72.623.582,11

Consell de Garanties Estatutàries 3.420.030,01

Sindicatura de Comptes 12.920.066,13

Oficina Antifrau de Catalunya 6.817.208,46

Comissió Jurídica Assessora 3.284.372,39

Departaments Departament de la Presidència 701.437.162,81

Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori 2.269.744.072,97

Departament d’Empresa i Treball 1.224.570.867,27

Departament d’Economia i Hisenda 183.765.255,99

Departament d’Igualtat i Feminismes 91.567.773,04

Departament d’Acció Exterior i Govern Obert 94.270.484,91

Departament d’Educació 6.555.555.555,56 (La LEC preveu que s’inverteixi el 6% del PIB. El PIB de l'any 2021 va ser de 226.984 euros, aproximadament, per tant un 6% seria el doble de la quantitat assignada a aquest departament)

Departament de Recerca i Universitats 1.476.704.126,66

Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural 1.177.661.949,33

Departament de Salut 10.614.101.447,92. ( A aquesta quantitat se li hauria d'afegir la quantitat de 6.000 milions  més, que necessita la Sanitat Pública Catalana. Si no és ara, que  sembla que estiguin a l'abast  dels ens responsables del finançament públic amb la despesa que està fent el BCE per paliar els efectes de la pandèmia (Fons Next Generation i d'altres), quin any serà. La quantitat pressupostada representa aproximadament un 5% del PIB, mentre que en el cas espanyol supera àmpliament el 6 % i a la UE està per sobre del 7%.

La causa de la desmotivació dels professionals és l’abandonament de la sanitat pública per part dels responsables polítics. "No és una prioritat de país", ha afirmat Xavier Lleonart, secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC). Lleonart recorda que la inversió sanitària a l’Estat és inferior a la que es destina fora de les nostres fronteres. En aquest sentit, ha explicat que el pressupost de Salut per a l’any 2022 segueix sent inferior al de l’any 2010, si es descompten els recursos addicionals que s’han afegit per atendre l’actual emergència sanitària. "Estem sobrevivint amb els mateixos recursos tenint moltes més necessitats, més complexitat tecnològica i més despesa", ha remarcat.

(L'alternativa podria ser  "un  finançament sanitari del 2,4% anual i tots  els anys de manera acumulada, abastaríem el nivel de Gran Bretanya el 2030 per a la despesa sanitària pública, segons van calcular els autors del llibre " la malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança", Guillem López-Casasnovas i Marc Casanova Roca).

Departament d’Interior 1.599.438.071,14

Departament de Drets Socials 3.860.973.697,50

Departament de Cultura 384.965.600,67

Departament de Justícia 1.092.280.951,49

Fons no departamentals

Despeses de diversos departaments 1.622.066.479,93

Deute 11.389.543.313,99

Fons de contingència 300.000.000,00

Pensions 1.600.000,00

Participació dels ens locals de Catalunya en ingressos de l'Estat 4.123.960.425,13

Total pressupost 48.863.272.495,41 4.

Els pressupostos del Servei Català de la Salut i de les entitats autònomes de caràcter administratiu, a què fa referència l'article 1.b, s'aproven amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

ENTITATS IMPORT (EUROS)

Servei Català de la Salut (CatSalut) 10.316.336.979,93

Patronat de la Muntanya de Montserrat 4.390.000,00

Escola d’Administració Pública de Catalunya 13.959.413,08

Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) 14.798.347,85

Consell Català de l’Esport 52.856.920,68

Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya 1.210.000,00

Centre d’Estudis d’Opinió 1.603.000,00

Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran 2.270.055,60

Agència Catalana del Consum 12.064.771,10

Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) 496.460.467,11

Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) 8.272.169,30

Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) 1.961.763,89

Autoritat Catalana de la Competència 1.893.393,90

Institut Català de les Dones (ICD) 10.594.374,70

Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) 2.982.560,68

Servei Català de Trànsit 131.258.000,00

Institut de Seguretat Pública de Catalunya 18.087.068,36

Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció 18.369.304,73

Institució de les Lletres Catalanes 3.419.449,27

Biblioteca de Catalunya 10.371.109,95

Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 5.252.160,36

Total (sense consolidar) 11.128.411.310,49 5.

Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter comercial, a què fa referència l'article 1.c, s'aproven amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

ENTITATS IMPORT (EUROS)

Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP) 6.714.006,69

Total (sense consolidar) 6.714.006,69 6.

Els pressupostos de les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat i les entitats assimilades a efectes pressupostaris, a què fa referència l'article 1.d, s'aproven amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

ENTITATS IMPORT (EUROS)

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) 248.368.508,00

Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) 11.368.637,84

Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) 5.819.403,88

Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) 708.690.790,28

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 370.331.573,56

Ports de la Generalitat 15.767.000,00

Institut Català del Sòl (INCASÒL) 339.241.508,87

La Llei d’urbanisme qualifica l’Institut Català del Sòl com a entitat urbanística especial de la Generalitat, amb competències urbanístiques en matèria de planejament i gestió en els supòsits que operi com administració actuant, podent ésser receptora de la cessió a títol gratuït o de l’alienació directa de terrenys, del patrimoni públic de sòl i habitatge. Per la seva banda la Llei de l’habitatge li atribueix la promoció pública d’habitatge de la Generalitat.

Des de l’any 2017, l’INCASÒL està comprometent una programació anual per a la construcció de les promocions. Actualment, ja compta amb un total de 27 promocions, en diferents fases de desenvolupament, amb un total de 1.152 habitatges i una inversió global que supera els 128,4M€.