“Estem pitjor que en la vaga de 2018”. Així de taxativa s’ha mostrat aquest dimarts la delegada d’atenció primària de Metges de Catalunya (MC), Carolina Roser, que ha advertit que la falta de recursos humans i el sobreesforç sostingut de les plantilles està perjudicant greument la salut mental dels professionals. “Ens anem esgotant i acabem emmalaltint. És estrès crònic: acabes claudicant i desenvolupant ansietat i/o depressió”, ha explicat.
En declaracions a El Periódico, Roser ha assenyalat que la COVID-19 ha empitjorat una situació que ja era molt precària als centres d’atenció primària (CAP). D’una banda, ha desplaçat l’atenció del pacient crònic, i de l’altra, ha percudit el benestar emocional i psicològic dels facultatius. Segons ha exemplificat, al seu territori, l’àrea Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut (ICS), les baixes laborals “s’han triplicat en els últims anys”, entre els metges i les metgesses. “Del 2% o 3% que estaven de baixa el 2019, hem passat al 4,5% el gener de 2020 i al 9% el 2021”.
“Volem veure els pacients, com ells ens demanen. És indispensable per fer exploracions i diagnosticar. Atendre per telèfon augmenta la incertesa, suposa més responsabilitat. Tant de bo pogués ser com abans de la COVID, però cal fer les visites amb seguretat i necessitem dedicar-los prou temps, encara més si fa mesos que no hem vist el pacient. Per això, l’atenció presencial es recupera a poc a poc. No donem l’abast”
En l’epicentre d’aquest deteriorament extrem de les condicions de treball, hi ha la insuficiència de personal. “La sobrecàrrega de feina és agònica”, ha denunciat a La Vanguardia la secretària del Sector Primària ICS del sindicat, Lourdes Franco. “Volem veure els pacients, com ells ens demanen. És indispensable per fer exploracions i diagnosticar. Atendre per telèfon augmenta la incertesa, suposa més responsabilitat. Tant de bo pogués ser com abans de la COVID, però cal fer les visites amb seguretat i necessitem dedicar-los prou temps, encara més si fa mesos que no hem vist el pacient. Per això, l’atenció presencial es recupera a poc a poc. No donem l’abast”, ha reconegut.
Roser ha remarcat que, en temps de crisi econòmica i social com l’actual, els professionals del primer nivell assistencial han hagut de reforçar el seu paper de mur de contenció, davant l’allau de consultes. “Tractem moltes persones amb ansietat i depressió. Tenim més motius de consulta i molta feina acumulada”, ha manifestat. A tot això, s’hi afegeix l’increment de les llistes d’espera per a proves diagnòstiques a l’atenció hospitalària, a causa de la pandèmia. “Així que aquests pacients que han de fer-se proves tornen a la primària perquè no es troben bé”.
“El gran drama que estan començant a viure ara els hospitals és la quantitat de pacients crònics que reben les urgències, davant la dificultat de la primària de controlar els pacients que té assignats”
I aquest cercle es tanca als serveis d’urgència hospitalaris. “El gran drama que estan començant a viure ara els hospitals és la quantitat de pacients crònics que reben les urgències, davant la dificultat de la primària de controlar els pacients que té assignats”, ha descrit el secretari general de MC, Xavier Lleonart, a El Periódico. De nou, la falta de professionals se situa com l’origen d’un declivi agonitzant.
Informació extreta de la web del Sindicat Metges de Catalunya (MC).