El passat 22 de juny la redacció de las afueras va enviar un e-mail al Sindicat Metges de Catalunya en el qual li demanaven la seva opinió sobre les promeses que el  Conseller de Salut, Josep Maria Argimon, havia manifestat en la taula rodona que va tenir lloc en el paranimf de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona el dia anterior. El dia 23 de juny  MC va publicar a la seva  web la següent informació:

MC respon Argimon: "Sense més metges i metgesses no hi haurà recuperació ni transformació."

https://youtu.be/yxiXbpFOZDw

Metges de Catalunya (MC) ha assistit aquest dilluns a la taula rodona “Pandèmia i post pandèmia, i ara què? Lliçons, reptes i oportunitats per al Sistema de Salut de Catalunya” que ha tingut lloc en el paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). En l’acte, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha desgranat els objectius estratègics que s’ha fixat per als propers anys com a responsable de la conselleria i ha assegurat que la seva gestió estarà marcada per dues paraules clau: "recuperació i transformació". Per assolir aquestes fites, ha afirmat que caldrà dotar el sistema dels professionals que requereix, adaptant els perfils a les noves necessitats i demandes, "que no necessàriament han de ser més metges i metgesses, diguem-ho clar".

El sindicat mèdic no comparteix el diagnòstic del conseller i respon que ni la recuperació ni la transformació del sistema serà possible "si no es reincorporen els facultatius perduts des de les retallades a l’atenció primària, si no es cobreixen les especialitats mèdiques deficitàries, si no es planifica el recanvi dels professionals que es jubilaran en els propers deu anys i si no s’ofereixen als professionals joves unes condicions laborals i retributives atractives que els motivin a romandre en el sistema sanitari català".

Així mateix, MC adverteix Argimon que la nova cartera de serveis, derivada de la integració dels recursos d’atenció sanitària i social, i la implantació del model assistencial en xarxa, incrementarà la càrrega de treball dels professionals, especialment en l’àmbit d’atenció primària. "No és materialment possible que els facultatius del primer nivell puguin assumir més tasques", avisa el sindicat.

En aquest sentit, tenint en compte la sobrecàrrega de treball dels facultatius dels CAP, l’organització qüestiona al conseller com es planteja el reforç de la presencialitat i la recuperació de l’activitat i capacitat diagnòstica sense incrementar la dotació de personal mèdic.

Pel que fa a la salut pública, a més de l’increment dels recursos destinats a la vigilància epidemiològica i a la protecció i promoció de la salut, MC recorda la importància de desenvolupar mesures orientades a la reforma horària que també tenen impacte sobre l’estat de salut físic i mental de la població.

Pressupost i fons europeus
En la seva intervenció, el conseller Argimon ha anunciat que els recursos sanitaris s’incrementaran en 5.000 milions d’euros en els propers cinc anys. A més, ha reafirmat l’objectiu que el 25% del pressupost de Salut es destini a l’atenció primària. Tot i valorar positivament l’increment pressupostari, el sindicat mèdic el considera "insuficient", ja que la despesa sanitària supera anualment en 2.000 milions el pressupost inicial, sense tenir en compte la factura pandèmica. 

Així, preveure un augment de 5.000 milions a cinc anys vista no és suficient per fer front a les necessitats del sistema. Per aquest motiu, MC insta Argimon a demanar al Govern que els fons europeus de recuperació garanteixin la dotació mínima que requereix la sanitat pública.

Finalment, respecte a l’objectiu de destinar el 25% del pressupost a l’atenció primària, MC reclama al conseller que ho plasmi en el calendari perquè és una promesa "molt escoltada però mai aplicada".

Informació recollida de la web del sindicat Metges de Catalunya (MC)

Resum del discurs del Sr. Conseller recollit de la web de la Generalitat de Catalunya.

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va presentar el passat 21 de juny les línies de treball del Departament pels propers anys. Ho va fer durant la taula rodona “Pandèmia i post pandèmia, i ara què? Lliçons, reptes i oportunitats per al Sistema de Salut de Catalunya” a l’Hospital Clínic de Barcelona. “Dues paraules seran clau en la meva gestió com a conseller de Salut: recuperació i transformació” aquest va ser el primer missatge que va voler destacar el titular de Salut.

En total, 9 grans eixos de treball que resulten dels aprenentatges fets durant la pandèmia de la Covid-19 i que busquen fonamentalment la recuperació en el seu sentit més ampli i la transformació per respondre millor al que la ciutadania necessita. Argimon també ha assenyalat que és imprescindible “mantenir els dos grans actors al centre del sistema: la comunitat i els professionals”. Aquestes són les 9 línies estratègiques amb què es treballarà els propers anys:

1. La pandèmia ha constatat el gran efecte que les desigualtats tenen en la salut i és per això que cal entendre el sistema de salut com un factor de cohesió social i de reducció de les desigualtats. D’aquesta manera s’intentarà reduir l’impacte que els determinats de salut poden tenir sobre la salut de les persones.
2. Es destinaran més recursos al sistema de salut: 5.000 M€ en 5 anys.
3. El benestar emocional i la salut mental de la població passen a ser una prioritat en aquest Govern, posant èmfasi en la població més jove i els col·lectius més vulnerables. En aquesta línia Argimon ha presentat quatre accions concretes en aquest àmbit: reforçar els equips d’atenció primària per poder dur a terme una atenció emocional i psicològica més global, a posar en marxa un Pla de prevenció del suïcidi, a potenciar la intervenció domiciliària en l’atenció de la salut mental de la població infantil i juvenil i desenvolupar les alternatives a la hospitalització tradicional.
4. La transformació de l’atenció primària que ha estat cabdal en la resolució, contenció i monitoratge de la pandèmia. Per dotar del lideratge necessari es promouran nous perfils professionals a l’atenció primària com psicòlegs, fisioterapeutes o nutricionistes i s’ampliarà el Pla d’Enfortiment de l’Atenció Primària amb l’objectiu d’arribar al 25% del pressupost de Salut. Pel que fa a les infraestructures d’aquests centres i consultoris, Salut implementarà un Pla d’inversions sanitàries en infraestructures i equipaments, així com un Pla d’inversions en tecnologies i sistemes d’informació per a l’atenció primària.
5. El model assistencial ha de constituir-se en xarxa i això implica introduir reformes en l’atenció especialitzada i en els centres hospitalaris. Una línia estratègica que implica una transformació dels recursos assistencials amb perspectiva territorial, així com una major col·laboració entre proveïdors i la creació d’aliances estratègiques per garantir una atenció sanitària integrada i integral. En aquest sentit Argimon ha posat d’exemple que “els hospitals de les zones metropolitanes han de donar suport a les zones més aïllades i despoblades amb major dèficit de professionals”. També ha fet una crida a l’organització interna dels centres, que s’hauran d’adaptar, com ja han fet durant la pandèmia, a les necessitats de cura dels pacients i on la “infermeria hi té un paper cabdal”.
6. La recuperació de l’activitat diagnòstica i de tractament de patologies que la Covid-19 ha ocultat i retardat, prioritzant la gradual accessibilitat als centres. En aquesta línia cal reforçar la reforçar la presencialitat a l’atenció primària i augmentar la capacitat diagnòstica en qualsevol punt d’atenció del sistema.
7. La salut pública ha d’estar integrada al sistema sanitari per promoure un abordatge intersectorial, com ha la col·laboració amb les escoles durant la pandèmia. Per avançar en aquest sentit, Salut incrementarà la dotació de recursos econòmics, humans i tecnològics en els serveis territorials de salut pública tant de vigilància epidemiològica com de protecció i promoció de la salut, enfortirà la salut ambiental per mitigar l’impacte de la contaminació i l’escalfament global i incorporarà el concepte de salut en totes les accions del govern.
8. El replantejament de l’atenció i la cura de les persones grans o amb dependència que passa per integrar els recursos d’atenció sanitària i atenció social, una situació encara no resolta. La creació de l’Agència Integrada Social i Sanitària d’atenció a les persones, participada pels departaments de Drets Socials i de Salut i amb la participació del món local, i l’atenció sanitària integrada i farmacoterapèutica a les persones que viuen en centres residencials de gent gran i de persones amb discapacitat són reptes a desenvolupar durant els propers anys.
9. Els professionals davant la pandèmia han treballat sota el lideratge clínic i el canvi continu, amb professionalitat, compromís, generositat i lideratge. Uns esforços que s’han de de reconèixer i transformar dotant al sistema de perfils adaptats a les noves necessitats i millorant les condicions de treball dels professionals.

Unes línies de treball pels propers anys que aniran acompanyades d’una visió transversal en perspectiva de gènere, visió territorial i aspectes mediambientals. Argimon va cocloure el seu discurs demanant al món de la salut “esforç, compromís col·lectiu i esperit crític”.