Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Diumenge, 15 Desembre 2019

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

IMGP3210Amb la crisi econòmica es va produir un procés de retallades que va afectar a totes les CCAA, si bé de manera diferent. El resultat va ser un deteriorment important en els recursos especialment en els humans i en les infraestructures, mentre de manera paral·lela s'incrementava el procés privatitzador que ja hi era present en alguna d'elles.

Malgrat l'augment pressupuestari produït durant aquests úiltims anys, aquest ha anat a parar de manera exclusiva a l'increment de la despesa farmacèutica (18% entre 2014 i 2018) i les privatitzacions.

IMGP3195

Les llistes d'espera maten.

Aquestes retallades s'han evidenciat per sobre de tot en els recursos humans disponibles (els treballadors sanitaris) que han patit una disminució general, al marge d'un notable empitjoratment de les seves condicions de treball. Però també el funcionament del sistema sanitari s'ha vist afectat especialment en les llistes d'espera, que han començat a generalitzar-se  de manera  preocupant en l'Atenció Primària (el 24% de la població assenyalen que les cites van més enllà dels sis dies de demora).El percentatge de persones que consideren que el sistema sanitaria funciona bé ha passat del 73,88% al 2010 al 68,3% durant l'any 2018), segons l'Informe de la Federació.

D'altra banda, l'aplicació del RDL 16/2012 en quant als copagaments farmacèutics ha supossat l'exclusió de l'accés a la prestació farmacèutica de molts malalts (les enquestes assenyalen que les pesones que per motius econòmics no retiren de la farmàcia medicaments prescrits supossen un 14,76% i el baròmetre Sanitari de l'any 2018 fa referència a 1,4 milions de persones), sense que el Ministeri de Sanitat hagi fet cap intent d'evaluar l'impacte sobre la salut de la manca d'adherència als tractaments.

El RDL 16/2012, del Partit Popular, va obligar als pensionistes a pagar els medicaments que abans eren gratuits per a ells.

IMGP3062Aquest Reial Decret Llei, aprovat pel PP, va legislar una de les mesures més impactants en matèria de prestació farmacèutica: la modificació del sistema d'aportació dels usuaris en el pagament de prestació farmacèutica. Fins ara el sistema consistia en que els pensionistes no tenien que fer cap aportació i la resta de beneficiaris, és a dir, els actius realitzaven una aportació  del 40% dels cost del medicament. Amb la modificació legislativa efectuada es va establir que l'aportació del usuari seria proporcional al seu nivell de renda (en funció de la quantitat consignada en la casella de base liquidable general i de l'estalvi de la declaració de l'IRPF.

Austeritat i racionalització de la despesa pública.

"El mismo principio de austeridad y de racionalización en el gasto público en la oferta de medicamentos y productos sanitarios obliga a actualizar el vigente sistema de aportación por parte del usuario y exige introducir cambios en el mismo, de modo que se adecue al actual modelo de financiación del Sistema Nacional de Salud por los presupuestos generales del Estado",  s'exposa en les disposicions generals del reial-decret llei 16/2012.

Clica aquí si vols llegir el Reial Decret Llei 16/2012.

Els pensionistes a partir de l'aprovació d'aquest Reial Decret Llei 16/2012 van començar a pagar els medicaments conformement als següents barems:

"• El 60% del precio de venta al público para los asegurados que tengan una renta igual o superior a 100.000 euros.

El 50% del precio de venta al público para los asegurados que tengan una renta igual o superior a 18.000 euros e inferior a 100.000 euros.

El 40% del precio de venta al público para los asegurados que tengan una renta inferior a 18.000 euros.

El 10% del precio de venta al público para los pensionistas, con excepción de los pensionistas que tengan una renta igual o superior a 100.000 que pagarán el 60%. En este supuesto el porcentaje general, con el fin de garantizar la continuidad del tratamiento, está sujeto a topes máximos de aportación de:

- 8 euros mensuales cuando la renta del pensionista sea inferior a 18.000 euros.

- 18 euros mensuales cuando la renta del pensionista sea igual o superior a 18.000 euros e inferior a 100.000 euros. - 60 euros mensuales cuando la renta del pensionista sea superior a 100.000 euros."

IMGP3213

Aquest informe, a més d'objectivar les diferències entre els sistemas sanitaris de les CCAA, intenta també analitzar amb quina intensitat s'ha aplicat aquesta política de retallades i deteriorament a la Sanitat Pública i si també en aquest tema estem davant d'actuacions significativament diferents per part de les administracions autonòmiques. L'accés a les dades del sistema sanitari públic continua sent molt difícil per a la població i els investigadors. És una vergonya que les dades de la Sanitat Pública, que es financia amb els impostos de la ciutadania, coninuin segrestats.

L'informe s'ha elaborat amb les dades de l'any 2017,2018 i només algunes de l'any 2019, segons la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.

CcIMGP3207

Comparació de la posició relativa de les CCAA en els últims informes realitzats per La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.


La situació de la Comunitat Autònoma Catalana entre la resta de les comunitats de l'estat espanyol, entre els anys 2009 i 2019 ha sigut la següent:
 
IMGP3079Any 2009.- Extremadura, País Vasco, Navarra, C y León, Catalunya, Andalucía, Cantabria, Aragón, Asturias, Castilla-LM, Galicia, Balears, Murcia, La Rioja, Madrid, Canarias, Valencia.
 
Any 2010.- Navarra, Asturias, Castilla-LM, C y León, Aragón, Balears, Extremadura, País Vasco, La Rioja, Andalucía, Cantabria, Catalunya, Murcia, Madrid, Galicia, Canarias, Valencia.
 
Any 2011.- Navarra, Asturias, C y León, Aragón, País Vasco, Castilla-LM, Cantabria, La Rioja, Extremadura, Catalunya, Balears, Andalucía, Murcia, Galicia, Madrid, Canarias, Valencia.
 
IMGP3088Any 2012.- Asturias, Navarra, País Vasco, Aragón, C-León, La Rioja, Andalucía, Extremadura, Castilla-LM, Cantabria, Balears, Galicia, Catalunya, Madrid, Murcia, Canarias, Valencia.
 
Any 2013.- Navarra, Aragón, Asturias, País Vasco, C-León, Galicia, Andalucía, Cantabria, Extremadura, La Rioja, Catalunya, Madrid, Castilla-LM, Balears, Murcia, Canarias, Valencia.
 
Any 2014.- Navarra, Aragón, P Vasco, Asturias, C y León, Andalucía, Cantabria, Galicia, La Rioja, CLM, Catalunya, Extremadura, Madrid, Baleares, Murcia, Canarias, Valencia.
 
IMGP3057Any 2015.- P Vasco, Navarra, Aragón, Asturias, C y León, Cantabria, Galicia, La Rioja, Andalucía, Madrid, Murcia, Balears, CLM, Extremadura, Catalunya, Valencia, Canarias.
 
Any 2016.- Navarra, Aragón, P Vasco, C y León, Asturias, CLM, Extremadura, Galicia, La Rioja, Cantabria, Madrid, Balears, Andalucía, Catalunya, Murcia, Canarias, Valencia.
 
Any 2017.- Navarra, P Vasco, Aragón, Asturias, C y León, CLM, Extremadura, Galicia, La Rioja, Cantabria, Madrid, Balears, Murcia, Andalucía, Catalunya, Valencia, Canarias.
 
Any 2018.- P Vasco, Navarra, Aragón, C y León, La Rioja, CLM, Extremadura, Asturias, Madrid, Balears, Galicia, Andalucía, Cantabria, Murcia, Catalunya, Valencia, Canarias.
 
Any 2019.- Navarra, P Vasco,  Aragón, Asturias, C y León, CLM, La Rioja, Extremadura, Balears, Galicia, Cantabria, Madrid, Valencia, Catalunya, Andalucía, Murcia, Canarias.

2006 01 01 00 38 26 0409

Criteris analitzats en l'Informe sobre els serveis sanitaris en les diferents Comunitats Autònomes.

S'han fet servir els següents paràmetres, tots ells utilitzats en les valoracions dels sistemas sanitaris mundials per la OCDE, l'OMS, Eurostat, Haqi (The Lancet) i indicadors claus del Sistema Nacional de Salut.

Financiació, recursos i funcionament:

1) Despesa per càpita durant l'any 2019, calculat a partir dels Pressupostos aprovats per les CCAA per a 2019, dividits pel nombre d'habitants (cens de població INE).

Segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, "el pressupost consolidat del Departament de Salut per al 2017 va assolir al 2017 la xifra de 8.876,11 milions d'euros. Atès que l'any 2018 no es va aprovar el pressupost, el pressupost per l'any 2019 continua sent el de l'any 2017. Així doncs, el pressupost que el Departament de Salut destina a la sanitat durant aquest exercici 2019 és de 1.186 euros per càpita."

Durant l'any 2010 la Generalitat va destinar al Servei Català de la Salut 1.000 milions més que durant l'any 2019. Aquest és un dels motius pels quals a la Sanitat Pública manquen metges, infermeres, personal sanitari en general, etc. Així, Catalunya un cop més es troba a la cua en serveis sanitaris respecte a la resta de comunitats autònomes.

Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, amb els imports detallats per entitats  per l'any 2010 van ser els següents:
- Servei Català de la Salut (CatSalut) 9.547.806.378,95.

- Institut Català de la Salut (ICS) 2.915.506.800,00.

- Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) 1.624.453.799,20.

Clica aquí si vols llegir els pressupostos de la Generalitat de Catalunya de l'any 2010.

Segons l'Informe de la Federació d'Associacions per a la defensa de la Sanitat Pública, Catalunya dedica 1.192,83 euros per cada català, mentre Asturies dedica 1.717,49 euros per cada  habitant, el País Basc dedica 1.693,49 euros, Navarra 1.688,24 euros, Extremadura dedica 1.585,11 euros, Aragò 1.555 euros, Cantàbria 1.496,4 euros, etc. És a dir, que la Comunitat Autònoma Catalana és la que menys diners per persona dedica en el seu pressupost sanitari de totes les comunitats autònomes.

Clica aquí si vols llegir l'Informe de l'any 2019 de la Federació d'Associacions per a la defencsa de la Sanitat Pública.

 

IMGP2749

2) Llits per cada 1000 habitants: nombre de llits per CCAA (Estadística d'establiments sanitaris amb règim d'internat. Ministeri de Sanitat i Consum) dividit entre la població.

Segons aquest barem la Comunitat Catalana té 4,16 llits per cada 1.000 habitants, més llits que la resta de comunitats autònomes.

3) Quiròfans/ 100.000 habitants segons dades del Ministeri de Sanitat.

Catalunya té 0,1 quiròfans per cada 100.000 habitants, per sota de Navarra que en té 0,12, Extremadura, que té 0,11 o Balears amb 0,11 quiròfans per cada 100.000 habitants.

IMGP3632 24) Tomografia axial computeritzada (TAC) i resonàncies magnètiques (RM): nombre d'equips per milió d'habitants.

Catalunya poseeix 30,06 TAC (Tomografia axial computeritzada) i RM (Resonàncies magnètiques) per milió d'habitants, per sota del País Basc, amb 35,52, de Navarra, amb 35,88, de  Madrid, amb 35,97, Galícia, amb 32,92, Extremadura, amb 33,54 i Balears, amb 37,14 per milió d'habitants.

IMGP35915) Metges d'atenció especialitzada per cada 1.000 habitants, segons el Ministeri de Sanitat.

A Catalunya hi ha 2,01 metges d'atenció primària per cada 1.000 habitants, mentre que al País Basc hi han 2,16 metges; a Navarra, 2,6; a Madrid, 2,14; a Aragó, 2,21; a Asturies, 2,35; i a Castella i Lleó, 2,03 metges d'atenció primària per cada 1.000 habitants.

6) Professionals d'infermeria en atenció especialitzada (AE) per 1.000 habitants, segons el Ministeri de Sanitat.

A Catalunya hi ha 3,5 infermeres per cada 1.000 habitants, molt per sota del País Basc, amb 4,52 infermeres per cada 1.000 habitants; per sota de Navarra, amb 4,88; de Madrid, amb 3,73; per sota de Galicia, amb 3,51; per sota d'Aragó, amb 4,65 infermeres per cada 1.000 habitants; per sota de Balears, amb 3,99 infermeres; per sota de Canaries, de Cantàbria i de Castella i Lleó.

IMGP35967) Metges d'atenció primària per cada 1.000 habitants (Ministeri de Sanitat).

Catalunya té 0,75 metges d'atenció primària per cada 1.000 habitants, segons el Ministeri de Sanitat, mentre que la comunitat de La Rioja, del País Basc, de Navarra, d'Extremadura, de la Comunitat Valenciana, de Castella i Lleó, de Cantàbria, d'Aragò i d'Astúries estan per sobre.

8) Infermeres d'Atenció Primària per cada 1.000 habitants, segons el Miniseri de Sanitat.

Catalunya té 0,70 infermeres per cada 1.000 habitants. Aquest percentatge està per sota de les següents comunitats autònomes:

IMGP3621- La Rioja, amb 0,86 infermeres per cada 1.000 habitants; Navarra, amb 0,74 infermeres; Extremadura, amb 0,85 infermeres; Castella i Lleó, amb 0,89 infermeres; Castella la Mancha, amb 0,74 infermeres i Aragò, amb 0,74 infermeres per cada 1.000 habitants.

l'Informe de la Federació d'Associacions per a la defensa de la Sanitat Pública sobre la privatització sanitària en les CCAA demostra que Catalunya és la Comunitat Autònoma que més ha privatitzat la Sanitat Pública.

Catalunya és la Comunitat Autònoma amb el percentatge més alt de privatitzacions. És la número 1. El 24,9 per cent de la despesa sanitària la destina Catalunya a la contractació amb centres privats. És a dir, que dels 8.876,11 milions d'euros que destina a Sanitat, un 25% va a parar a mans privades (2.2019,02 milions d'euros).

Cap altra comunitat autònoma se li acosta a Catalunya en la privatització de la Sanitat Pública. La comunitat que més a prop es troba és Madrid, amb el 10,7% i a continuació Les Illes Balears, amb un 10,4%. La resta d'Autonomies dedica entre el 3,6% i el 9,3% a la contractació amb centres privats.

 IMGP2765

Les llistes d'espera, segons l'Informe de la Federació d'Associacions en defensa de la Sanitat Pública.

El percentatge de persones que manifesten que quan demanen cita en la consulta de l'especialista se la donen en 15 dies és de l'11,3 per cent a Catalunya.

Catalunya, en aquest aspecte és també de les pitjors, atès que a la resta de comunitats autònomes el percentatge és molt més alt. Per exemple, Navarra, amb un 58,5%; La Rioja, amb el 39,3%, el País Basc, amb el 20,4%; Extremadura, amb el 27,3%, etc..

Pel que fa als dies de promig d'espera en llista d'espera quirúrgica, segóns l'informe, Catalunya és la penúltima, amb 132 dies de promig i només és superada per Castilla la Mancha, amb 137 dies i per Canàries, amb 147 dies. La resta de comunitats es troben molt lluny d'aquestes quantitats de dies en la llista d'espera quirúrgica.

D'altra banda, en els dies de promig d'espera en llista d'espera de consultes a l'especialista, Catalunya es situa en segon lloc, amb 78 dies de promig, només superada per Canàries, amb 105 dies.

 

Informació facilitada per la Federació d'Associacions per a la defensa de la Sanitat Pública. Fotografies i resum de M.Martos.

 

 

 


 
 
 
 

 

 
 
 
 


 
 

 

 
 


¡Atenció! Aquesta web utilitza cookies.

Aquesta web utilitza “COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant. Si continua navegant o premeu el botó "ACCEPTAR" considerarem que accepta tot el seu ús. Podeu obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina o al següent enllaç Més informació

Accepto