El Ple del Parlament de Catalunya va aprovar el passat 23 de desembre la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2022, amb els 65 vots a favor dels diputats d'ERC i JxCat, l'abstenció dels 8 d'ECP i els vots contraris dels 62 del PSC-Units, Vox, la CUP, Cs i el PPC.

El Parlament aprova els pressupostos de la Generalitat per al 2022

Dijous, 23 de desembre de 2021. Palau del Parlament

El Parlament aprova els pressupostos de la Generalitat per al 2022

El Ple va aprovar el passat 23 de desembre la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2022, amb els 65 vots a favor dels diputats d'ERC i JxCat, l'abstenció dels 8 d'ECP i els vots contraris dels 62 del PSC-Units, Vox, la CUP, Cs i el PPC. A la tarda el Parlament també va aprovar la llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2022 amb el suport d'ERC i JxCat i l'abstenció d'ECP.

Els pressupostos de la Generalitat, amb una despesa de més de 38.000 milions d'euros, són els primers de l'executiu de Pere Aragonès i també els primers des del 2020, que es van prorrogar per al 2021. Així mateix, és la primera llei que aprova la cambra aquesta legislatura.

El conseller Giró va destacar durant el debat que amb el resultat de la sessió plenària... "el Parlament aconseguirà que el país comenci l'any vinent des del primer dia amb uns pressupostos aprovats", cosa que, va recordar, no passava des del 2010. "Era fonamental que els aprovéssim per encarar amb unes mínimes garanties un exercici ple de reptes i d'incertesa", va afegir en aquest sentit. A l'últim, va ressaltar la importància de la llei de pressupostos: "No és només una llei del conseller d'Economia, ni tan sols la llei del Govern. És la llei del Parlament, i, per tant, la llei del país", ha conclòs.

En nom dels grups parlamentaris van intervenir en el debat Alícia Romero (PSC-Units), Marta Vilalta (ERC), Joan Canadell (JxCat), Antonio Gallego (Vox), Eulàlia Reguant (CUP), Joan Carles Gallego (ECP), Ignacio Martín (Cs) i Alejandro Fernández (PPC).

 

Breu història de la tramitació dels pressupostos.

Els pressupostos van començar la tramitació parlamentària el 9 de novembre, quan el conseller Giró els va lliurar a la presidenta, Laura Borràs. El projecte va superar el debat de totalitat en el ple del 22 de novembre, després que la cambra rebutgés les esmenes de retorn que hi havien presentat el PSC-Units, Vox, la CUP, Cs i el PPC amb els vots en contra d'ERC i JxCat i l'abstenció d'ECP, que va retirar la seva esmena a la totalitat. Les seccions pressupostàries també van superar els respectius debats de totalitat en comissió entre el 23 i el 26 de novembre. Finalment, dijous de la setmana passada la Comissió d'Economia i Hisenda va aprovar el dictamen corresponent, que ha aprovat avui el Ple, que també ha rebutjat totes les esmenes a l'articulat i a l'estat de despeses que mantenien vives el PSC-Units, Vox, la CUP, Cs i el PPC.

L'última vegada que la cambra va aprovar uns pressupostos de la Generalitat va ser el 24 d'abril de 2020, en el primer ple després de l'inici de la pandèmia i durant el confinament. Aquella sessió es va fer amb una vintena de diputats a l'hemicicle.


Comiat de Núria Picas
Abans d'acabar el ple, la diputada d'ERC Núria Picas ha demanat la paraula per anunciar que deixa l'acta de diputada per ser "fidel a les meves passions, que són l'esport, la muntanya i la natura". Picas ha agraït la "confiança" que la cambra han dipositat en ella i ha assegurat que "marxo a on tinc l'ànima, però aquí hi deixo el cor i molt bons companys de feina".

Al final de la sessió, la presidenta va prendre la paraula i, després d'agrair a Picas la seva tasca, va assegurar que amb aquest darrer ple de l'any "marxem amb molta i bona feina feta" i ha donat les gràcies al Govern, a la conselleria d'Economia i Hisenda i a tots els grups parlamentaris pel treball dut a terme en el tràmit dels pressupostos, un treball, ha remarcat, que ha requerit "l'esforç de tothom". A l'últim, abans d'aixecar la sessió, va aprofitar  per desitjar a tothom "molt bon Nadal i una bona entrada d'any 2022".

A causa de les noves mesures per combatre l'empitjorament de la situació de la pandèmia de Covid-19, la sessióes va fer amb una setantena de diputats a l'hemicicle, i la resta van votar per delegació.

Aquests pressupostos, amb una despesa de més de 38.000 milions d'euros, són els primers pressupostos de la Generalitat des del 2020, prorrogats durant el 2021. També és la primera llei que aprova la cambra en aquesta legislatura.

Parlament de Catalunya (Sergio Ramos Ladevesa). 2021

Vegeu la galeria d'imatges (85 imatge/s)

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2022.

Aquesta llei va entrar en vigor l'1 de gener de 2022.

TEXT ARTICULAT DEL PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTOS

PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2022

Preàmbul

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022, els primers pressupostos de la XIII legislatura, s’elaboren en un context de progressiva reactivació econòmica, social i sanitària, després de la situació excepcional provocada per la pandèmia de la COVID-19, que ha colpejat el món i ha fet replantejar les prioritats globals i locals. L’evolució més recent de l’economia catalana fa pensar que estem en un sender de recuperació de l’activitat econòmica sostinguda, en el qual el comerç de béns amb l’estranger està tenint un comportament molt dinàmic i el consum de les llars pren impuls per la mobilització de l’estalvi retingut durant la pandèmia. S’acaben de publicar les noves previsions de creixement econòmic i es preveu un increment del producte interior brut (PIB) per al 2021 d’un 6,4 %.

Les previsions sobre el mercat de treball del 2021 registren un augment notable de l’ocupació després de la intensa caiguda del 2020 i la taxa d’atur prevista disminuiria fins al 12,1 %. Les perspectives per al 2022 també apunten a un creixement del PIB del 6,4 %, fet que permetria recuperar el nivell que teníem abans de la pandèmia.

El 2022 la inversió s’espera que tingui un fort protagonisme, amb una acceleració en el ritme d’execució dels fons europeus Next Generation. En termes de benestar i progrés social, tot i que encara no es disposa de dades suficients per avaluar de forma exhaustiva l’impacte de la pandèmia en termes de renda, pobresa o desigualtat, els indicadors avançats (com la taxa de privació material severa o el percentatge de llars sense ingressos) suggereixen un augment considerable.

Amb una perspectiva de llarg termini, les desigualtats que es puguin haver produït en l’àmbit educatiu, si no es reverteixen, podrien tenir conseqüències importants sobre la igualtat d’oportunitats. Des del punt de vista del marc fiscal amb què s’elaboren els pressupostos, cal tenir present que la Comissió Europea va aplicar la clàusula general de salvaguarda del Pacte d’estabilitat i creixement el 2020 que s’ha mantingut el 2021 i es mantindrà, també, el 2022. Això implica que els estats membres es poden desviar temporalment dels seus objectius fiscals a mitjà termini per no posar en perill la recuperació econòmica.

En el cas de les comunitats autònomes, la taxa de referència del dèficit per al 2021 és de l’1,1 % del PIB i per al 2022, del 0,6 % del PIB.

En el cas d’Espanya, això es manifesta en la suspensió de les regles fiscals que s’havien aprovat fins llavors i l’establiment d’unes taxes de referència de dèficit per a cada nivell d’administració pública que s’incorporen al Programa d’estabilitat 2021-2024, enviat a la Comissió Europea i que aprova el Congrés de Diputats. En el cas de les comunitats autònomes, la taxa de referència del dèficit per al 2021 és de l’1,1 % del PIB i per al 2022, del 0,6 % del PIB. Els pressupostos per al 2022 s’han elaborat amb aquesta taxa de referència del dèficit del 0,6 %, que és la que permetrà accedir al finançament dels fons de facilitat financera.

Per a l’any 2022, tot i que els impactes de la COVID-19 persistiran, sobretot en l’àmbit de la salut, el sociosanitari i l’educatiu, l’Estat no ha habilitat cap fons extraordinari per fer front a aquests impactes. Juntament amb la suspensió de les regles fiscals i per tal de fer front a la crisi econòmica més intensa de les darreres dècades, la Unió Europea ha posat en marxa l’instrument temporal Next Generation EU, concebut com el pla per fer front als efectes més immediats de la crisi de la COVID-19, i per assentar les bases de la recuperació europea.

Més enllà de ser un pla de recuperació, la voluntat és transformar l’economia, crear oportunitats i feina i anar cap a una Europa més digital, més verda i més adaptada als reptes actuals i futurs. El Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) és l’instrument més important d’aquest programa i té com a objectiu principal la transformació de les economies europees per ferles més fortes i resilients davant de futures eventualitats. L’altra programa rellevant és  l’ajuda a la Recuperació per a la Cohesió i els Territoris d’Europa (REACT-UE) que pretén fer front als impactes més immediats de la crisi i assentar les bases de la transformació verda i digital.

Per a Catalunya, l’arribada d’aquests fons és una oportunitat per portar a terme les transformacions necessàries per adaptar-se als nous temps i a les noves tendències cap a la transició energètica, l’economia verda, la digitalització de les empreses i les administracions públiques i la reindustrialització. És una oportunitat, també, per avançar cap a un nou model econòmic que garanteixi l’equitat i la igualtat d’oportunitats, que asseguri que la prosperitat i el benestar arriben a arreu.

Els pressupostos per al 2022 inclouen els fons Next Generation i assoleixen el nivell més elevat de la seva història i s’orienten a aconseguir les transformacions que marca Europa i que ens han de fer més forts i resistents en el futur: transformació social, transformació feminista, transformació digital i transformació verda.

La inversió pública és un dels components que més creixerà, gràcies a l’impuls dels fons Next Generation, i se situarà en els nivells més elevats dels darrers anys.

Les dotacions de personal també creixen per poder continuar fent front a les conseqüències de la pandèmia, sobretot en l’àmbit de salut, el sociosanitari i l’educatiu, i per poder gestionar i executar els fons Next Generation adequadament i assolir les transformacions necessàries per superar la crisi i situar-nos en millors condicions per fer front al futur.

En referència a les dotacions de personal del que parla el preàmbul dels pressupostos el sindicat Metges de Catalunya (MC) ha parlat aquests dies en diferents mitjans de comunicació.

Xavier Lleonart, secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC). Imatge de la web del sindicat.

En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Xavier Lleonart, secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC), ha explicat que els professionals han hagut de "surfejar" les diferents onades  de la pandèmia amb el mateix nombre de personal i recursos, i això ha provocat que s’hagin "buidat psicològicament", sobretot en l’atenció primària, on ha titllat de “tsunami” els estralls provocats per les retallades, primer, i per la pandèmia després.

El desgast físic i emocional dels treballadors de la salut tindrà conseqüències durant els propers mesos, en els quals l’absentisme, les baixes i els abandonaments "seran la norma", alerta Lleonart.

Imatge corresponent a la Campanya "Posa límits", del sindicat Metges de Catalunya (MC)

Campanya
Des del passat mes de novembre, el sindicat Metges de Catalunya (MC) té en marxa la campanya “Posa límits” amb l’objectiu que el personal facultatiu del sistema públic de salut manifesti el seu esgotament davant els excessos de jornada i la manca de professionals. Per mitjà d’un document, els facultatius i facultatives poden traslladar a les seves direccions la voluntat de no fer durant el 2022 més hores de treball que les 2.187 hores anuals que fixa la llei com a topall màxim.

Concentració davant el Parlament de Catalunya de metges el passat novembre del 2018.

Article 1

Àmbit d'aplicació dels pressupostos de la Generalitat

1. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022 estan formats per:

a) El pressupost de l'Administració de la Generalitat.

b) Els pressupostos del Servei Català de la Salut i de les entitats autònomes de caràcter administratiu.

c) Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter comercial.

d) Els pressupostos de les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat i les entitats assimilades a efectes pressupostaris.

e) Els pressupostos de les societats i altres entitats de caràcter mercantil amb participació total o majoritària de la Generalitat.

f) Els pressupostos dels consorcis amb participació majoritària de la Generalitat i els dels altres consorcis adscrits a l'Administració de la Generalitat.

g) Els pressupostos de les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.

2. També s'incorporen a aquesta llei els pressupostos d'altres entitats participades per la Generalitat de forma no majoritària i que no formen part del sector públic de la Generalitat que han estat classificades dins el sector «Administració pública de la Generalitat», d'acord amb la metodologia del Sistema Europeu de Comptes.

3. Tots els crèdits de despeses dels pressupostos a què fa referència aquest article s'estructuren en funció de la triple classificació –orgànica, per programes i econòmica– en els estats de despeses corresponents que acompanyen aquesta llei. Els estats d'ingressos s'estructuren, dins de cada entitat, segons la classificació econòmica. 

Article 2

Aprovació dels pressupostos de la Generalitat

El pressupost de l'Administració de la Generalitat, a què fa referència l'article 1.a, que està format per l'estat d'ingressos i pels estats de despeses dels departaments del Govern i els fons no departamentals, i en el qual s'integren també els estats de despeses del Parlament i dels organismes estatutaris i consultius que no disposen de pressupost propi, s'aprova per un import total, en els estats d'ingressos i despeses, de 48.863.272.495,41 euros, d'acord amb el detall de despeses per seccions que figura en la taula següent:

SECCIONS PRESSUPOSTÀRIES IMPORT (EUROS)

Parlament i organismes estatutaris i consultius Parlament de Catalunya 72.623.582,11

Consell de Garanties Estatutàries 3.420.030,01

Sindicatura de Comptes 12.920.066,13

Oficina Antifrau de Catalunya 6.817.208,46

Comissió Jurídica Assessora 3.284.372,39

Departaments Departament de la Presidència 701.437.162,81

Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori 2.269.744.072,97

Departament d’Empresa i Treball 1.224.570.867,27

Departament d’Economia i Hisenda 183.765.255,99

Departament d’Igualtat i Feminismes 91.567.773,04

Departament d’Acció Exterior i Govern Obert 94.270.484,91

Departament d’Educació 6.555.555.555,56 (La LEC preveu que s’inverteixi el 6% del PIB. El PIB de l'any 2021 va ser de 226.984 euros, aproximadament, per tant un 6% seria el doble de la quantitat assignada a aquest departament)

Departament de Recerca i Universitats 1.476.704.126,66

Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural 1.177.661.949,33

Departament de Salut 10.614.101.447,92. ( A aquesta quantitat se li hauria d'afegir la quantitat de 6.000 milions  més, que necessita la Sanitat Pública Catalana. Si no és ara, que  sembla que estiguin a l'abast  dels ens responsables del finançament públic amb la despesa que està fent el BCE per paliar els efectes de la pandèmia (Fons Next Generation i d'altres), quin any serà. La quantitat pressupostada representa aproximadament un 5% del PIB, mentre que en el cas espanyol supera àmpliament el 6 % i a la UE està per sobre del 7%.

La causa de la desmotivació dels professionals és l’abandonament de la sanitat pública per part dels responsables polítics. "No és una prioritat de país", ha afirmat Xavier Lleonart, secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC). Lleonart recorda que la inversió sanitària a l’Estat és inferior a la que es destina fora de les nostres fronteres. En aquest sentit, ha explicat que el pressupost de Salut per a l’any 2022 segueix sent inferior al de l’any 2010, si es descompten els recursos addicionals que s’han afegit per atendre l’actual emergència sanitària. "Estem sobrevivint amb els mateixos recursos tenint moltes més necessitats, més complexitat tecnològica i més despesa", ha remarcat.

(L'alternativa podria ser  "un  finançament sanitari del 2,4% anual i tots  els anys de manera acumulada, abastaríem el nivel de Gran Bretanya el 2030 per a la despesa sanitària pública, segons van calcular els autors del llibre " la malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança", Guillem López-Casasnovas i Marc Casanova Roca).

Departament d’Interior 1.599.438.071,14

Departament de Drets Socials 3.860.973.697,50

Departament de Cultura 384.965.600,67

Departament de Justícia 1.092.280.951,49

Fons no departamentals

Despeses de diversos departaments 1.622.066.479,93

Deute 11.389.543.313,99

Fons de contingència 300.000.000,00

Pensions 1.600.000,00

Participació dels ens locals de Catalunya en ingressos de l'Estat 4.123.960.425,13

Total pressupost 48.863.272.495,41 4.

Els pressupostos del Servei Català de la Salut i de les entitats autònomes de caràcter administratiu, a què fa referència l'article 1.b, s'aproven amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

ENTITATS IMPORT (EUROS)

Servei Català de la Salut (CatSalut) 10.316.336.979,93

Patronat de la Muntanya de Montserrat 4.390.000,00

Escola d’Administració Pública de Catalunya 13.959.413,08

Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) 14.798.347,85

Consell Català de l’Esport 52.856.920,68

Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya 1.210.000,00

Centre d’Estudis d’Opinió 1.603.000,00

Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran 2.270.055,60

Agència Catalana del Consum 12.064.771,10

Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) 496.460.467,11

Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) 8.272.169,30

Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) 1.961.763,89

Autoritat Catalana de la Competència 1.893.393,90

Institut Català de les Dones (ICD) 10.594.374,70

Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) 2.982.560,68

Servei Català de Trànsit 131.258.000,00

Institut de Seguretat Pública de Catalunya 18.087.068,36

Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció 18.369.304,73

Institució de les Lletres Catalanes 3.419.449,27

Biblioteca de Catalunya 10.371.109,95

Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 5.252.160,36

Total (sense consolidar) 11.128.411.310,49 5.

Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter comercial, a què fa referència l'article 1.c, s'aproven amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

ENTITATS IMPORT (EUROS)

Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP) 6.714.006,69

Total (sense consolidar) 6.714.006,69 6.

Els pressupostos de les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat i les entitats assimilades a efectes pressupostaris, a què fa referència l'article 1.d, s'aproven amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

ENTITATS IMPORT (EUROS)

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) 248.368.508,00

Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) 11.368.637,84

Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) 5.819.403,88

Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) 708.690.790,28

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 370.331.573,56

Ports de la Generalitat 15.767.000,00

Institut Català del Sòl (INCASÒL) 339.241.508,87

La Llei d’urbanisme qualifica l’Institut Català del Sòl com a entitat urbanística especial de la Generalitat, amb competències urbanístiques en matèria de planejament i gestió en els supòsits que operi com administració actuant, podent ésser receptora de la cessió a títol gratuït o de l’alienació directa de terrenys, del patrimoni públic de sòl i habitatge. Per la seva banda la Llei de l’habitatge li atribueix la promoció pública d’habitatge de la Generalitat.

Des de l’any 2017, l’INCASÒL està comprometent una programació anual per a la construcció de les promocions. Actualment, ja compta amb un total de 27 promocions, en diferents fases de desenvolupament, amb un total de 1.152 habitatges i una inversió global que supera els 128,4M€.

• Badia del Vallès
• Barcelona
• Igualada
• Montmeló
• Olesa de Montserrat
• Rubí
• Sabadell
• Sant Boi de LLobregat
• Santa Coloma de Gramanet
• Sant Pere de Ribes
• Vilafranca del Penedès

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) 608.783.664,05

Autoritat Catalana de Protecció de Dades 3.155.595,36

ENTITATS IMPORT (EUROS)

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 25.243.144,70

Agència de Ciberseguretat de Catalunya 16.817.003,40

Agència per a la Competitivitat de l’Empresa 104.074.787,25

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 2.460.115,69

Agència Catalana de Turisme 24.300.000,00

Institut Català de Finances (ICF) 855.286.927,16

Agència Tributària de Catalunya 85.079.468,86

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament 37.543.883,24

Institut Català Internacional per la Pau 1.380.850,00

Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) 201.664.386,74

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya 4.866.724,76

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) 52.451.403,16

Institut Català d’Energia (ICAEN) 127.822.457,81

Agència Catalana de l’Aigua (ACA) 559.745.795,32

Agència de Residus de Catalunya (ARC) 191.804.306,14

Centre de la Propietat Forestal 9.951.977,79

Servei Meteorològic de Catalunya 7.586.736,50

Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL) 185.268.631,09

Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya 5.458.052,24

Institut Català de la Salut (ICS) 3.461.820.364,81

Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) 71.175.516,07

Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) 108.432.850,38

Institut d’Assistència Sanitària (IAS) 136.912.668,33

Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) 18.144.641,37

Institut Català d’Oncologia (ICO) 298.531.032,16

Banc de Sang i Teixits (BST) 95.906.156,61

Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) 56.527.888,74

Salut Sant Joan de Reus - Baix Camp 178.466.881,44

Salut Terres de l’Ebre 25.283.446,41

Salut Catalunya Central 27.946.206,05

Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya 13.394.977,58

Agència de l’Habitatge de Catalunya 645.825.913,10

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 508.600,00

Agència Catalana de la Joventut 22.888.942,94

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) 84.592.090,90

Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural 86.229.821,26

Agència Catalana del Patrimoni Cultural 29.090.971,15

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts 1.397.079,13

Centre d’Iniciatives per a la Reinserció 51.976.393,72

Memorial Democràtic 2.022.800,00

Total (sense consolidar) 10.227.408.575,84 7.

Els pressupostos de les societats i altres entitats de caràcter mercantil amb participació total o majoritària de la Generalitat, a què fa referència l'article 1.e, s'aproven amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent: 

ENTITATS IMPORT (EUROS)

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA 300.639.981,00

Equacat, SA 2.225.743,96

TVC Multimèdia, SL 32.584,00

Intracatalònia, SA 4.485.199,14

Circuit de Motocròs de Catalunya, SL 199.359,00

Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA) 19.863.085,74

Cargometro Rail Transport, SA 1.864.703,62

Terminal Intermodal de l’Empordà, SL 535.135,61

Vallter, SA 3.060.221,94

Aeroports Públics de Catalunya, SL 16.962.509,00

Autometro, SA 2.036.055,00

Actius de Muntanya, SA 6.908.700,00

Cimne Tecnologia, SA 308.081,00

FGCRAIL, SA 13.058.298,62 FGC

Mobilitat, SA 34.700.000,00

Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (AVANÇSA) 19.163.500,00

Circuits de Catalunya, SL 50.881.565,00

Loteries de Catalunya, SA 28.301.000,00

Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SA 678.976.729,10

Institut Català de Finances Capital, SGEIC, SA 768.488,33

Fira 2000, SA 114.737.458,19

Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SL (IFEM) 3.068.433,96

Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) 5.342.217,23

Forestal Catalana, SA 26.123.197,05

Forest Bioengineering Solutions, SA 339.855,26

Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEMSA) 359.121.029,09

Coordinació Logística Sanitària, AIE 3.308.460,57

Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA 3.939.052,16

Logaritme, Serveis Logístics, AIE 21.693.169,33

Barnaclínic, SA 15.206.020,82

Laboratori de Referència de Catalunya, SA 24.146.952,40

Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) 12.881.032,83

Total (sense consolidar) 1.774.877.818,95 8.

Els pressupostos dels consorcis amb participació majoritària de la Generalitat i els altres que li han estat adscrits, a què fa referència l'article 1.f, s'aproven amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

ENTITATS IMPORT (EUROS)

Autoritat del Transport Metropolità, consorci per a la coordinació del sistema metropolità de transport públic de l’àrea de Barcelona (ATM) 1.528.282.029,67

Consorci Patronat de la Vall de Núria 65.446,09

Consorci Administració Oberta de Catalunya 18.514.405,80 

ENTITATS IMPORT (EUROS)

Consorci Urbanístic per al desenvolupament del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès 45.977.871,13

Consorci Port de Mataró 2.991.757,68

Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs 400.614,86

Consorci Port de Portbou 822.350,00

Consorci de l’Observatori del Paisatge 465.071,80

Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona, Autoritat Territorial de Mobilitat 23.484.899,30

Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Girona, Autoritat Territorial de Mobilitat 8.922.873,39

Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Lleida, Autoritat Territorial de Mobilitat 7.069.379,37

Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE) 13.530.500,00

Consorci de l’Aeròdrom de la Cerdanya 20.000,00

Consorci Urbanístic per al Desenvolupament de les àrees residencials estratègiques l’Estrella i Sant Crist, del terme municipal de Badalona 4.715.737,35

Consorci Urbanístic per al Desenvolupament dels sectors Ca n’Alemany, Can Sabadell i Serral Llarg, del terme municipal de Viladecans, Deltabcn 1.149.084,80

Consorci Urbanístic per al desenvolupament dels sectors PPR Entorn de la Colònia Güell, als municipis de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat 197.062,37

Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya 60.946.857,94

Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya 17.421.512,83

Consorci de Formació Professional d’Automoció 287.783,66

Consorci Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) 1.534.544,61

Patronat Catalunya Món-Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (PCM-DIPLOCAT) 2.000.000,00

Consorci d’Educació de Barcelona 231.208.639,44

Centre d’Estudis Demogràfics 2.529.409,37

Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) 25.805.000,00

Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) 2.150.983,35

Institut Català d’Arqueologia Clàssica 2.422.119,00

Consorci Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer 37.588.520,88

Centre de Recerca Matemàtica (CRM) 2.865.315,96

Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) 16.908.192,29

Centre de Visió per Computador 5.109.000,00

Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) 5.034.753,00

Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) 6.292.000,00

Consorci Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya 7.017.687,02

Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat 569.270,00

Consorci per a la Protecció i la Gestió de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa 394.358,30

Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais d’Interès Natural del Ripollès 447.632,13

Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell 337.255.039,37

Consorci Sanitari de Terrassa 209.017.024,06

Consorci Sanitari de Barcelona 5.196.853,55

Consorci Hospitalari de Vic 111.965.800,82

Consorci Sanitari Integral (CSI) 279.283.635,13

Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i Garraf 131.310.401,62

Consorci Sanitari de l’Anoia 79.878.170,24

Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf 19.855.295,37

Consorci Sanitari del Maresme 156.986.115,56

Consorci Corporació de Salut del Maresme i la Selva 126.835.765,71

• Representant de la Gerència del Consorci Sanitari del Maresme: Ramon Cunillera Grañó.

Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya (AECT HC) 22.389.737,64

Consorci de Castelldefels Agents de Salut 6.600.367,86

Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona 409.299.681,01

Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE) 17.553.499,96

Consorci de Gestió Corporació Sanitària (CGCS) 18.272.180,60

Hospital Clínic de Barcelona (HCB) 682.625.140,04

Consorci Sant Gregori, de Girona 6.148.181,76

Consorci de Serveis Socials de Barcelona 81.017.950,62

Consorci de l’Habitatge de Barcelona 23.781.079,91

Consorci de l’Institut Ramon Llull 12.452.317,22

Consorci Museu Nacional d’Art de Catalunya 15.673.416,23

Consorci per a la Normalització Lingüística 34.851.268,00

Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal 1.860.959,42

Consorci del Centre de Terminologia Termcat 1.590.559,05

Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí 611.950,00

Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona 462.000,00

Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre 368.000,00

Consorci del Museu Memorial de l’Exili 503.950,00

Total (sense consolidar) 4.878.789.004,14 9.

Els pressupostos de les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat, a què fa referència l'article 1.g, s'aproven amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

ENTITATS IMPORT (EUROS)

Fundació La Marató de TV3 8.100.000,00

Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya 9.188.402,00

Fundació Observatori de l’Ebre 612.132,53

Fundació Catalana per a l’Ensenyament de l’Idioma Anglès i l’Educació en Anglès 822.730,54

Fundació per a l’Escola Superior de Música de Catalunya 13.308.234,00

Fundació Jove Orquestra Nacional de Catalunya 667.500,00

Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (Fundació ICERCA) 912.000,00

Fundació Centre de Regulació Genòmica (CRG) 43.425.382,81

Fundació Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) 8.856.496,74

ENTITATS IMPORT (EUROS)

Fundació Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) 17.347.457,00

Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) 22.826.367,74

Fundació Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) 18.300.531,20

Fundació Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) 28.740.045,58

Fundació Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) 4.202.266,85

Fundació Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) 497.744,88

Fundació Institut Català de Paleontologia, Miquel Crusafont (ICP Miquel Crusafont) 1.609.192,00

Fundació Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) 35.026.890,00

Fundació Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) 3.488.678,66

Fundació Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) 7.590.621,28

Fundació Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) 13.065.913,72

Fundació Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) 11.357.225,02

Fundació Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) 21.968.856,65

Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron-Institut de Recerca (HUVH, IR) 55.828.519,18

Fundació Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) 6.145.046,09

Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, Fundació Dr. Pifarré 7.867.547,78

Fundació Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras 14.789.992,10

Fundació Institut Universitari per a la Recerca a l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (Fundació IDIAP Jordi Gol i Gurina) 3.925.000,00

Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) 18.621.762,78

Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI) 8.189.372,48

Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) 31.264.911,78

Fundació Ticsalut 2.425.253,50

Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme 545.414,13 (Director Gerent: Ramón Cunillera Grañó)

Fundació Parc Taulí 6.523.477,12

Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica 31.668.905,02

Fundació Joan Costa Roma 732.212,27

Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 449.908.204,22

Fundació Mediterrània, Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional 918.000,00

Total (sense consolidar) 911.268.287,65 10.

Les fundacions tenen l’obligació d’aplicar el 70% de les rendes i ingressos nets anuals al compliment de les finalitats fundacionals. Aquesta aplicació es farà en el termini de quatre exercicis a comptar del següent al de l’acreditació comptable.

Es permet que les fundacions puguin a la vegada constituir societats i participar-hi, tot i que si aquest fet comporta risc o assumpció de responsabilitat personal pels deutes per a la fundació caldrà autorització prèvia del protectorat.

També es permet gestionar explotacions econòmiques si l’activitat suposa el compliment de les finalitats fundacionals o bé es tracta d’una activitat accessòria o subordinada a l’activitat fundacional. A la vegada, es permet que els fundadors i fundadores puguin percebre remuneració econòmica per les finalitats que duen a terme sempre i quan no quedin desvirtuades les finalitats fundacionals.

La redacció de Las afueras.